Aquest començament de sègle serà un temps nòu per Occitània sonque se lo movement occitan sap trobar una perspectiva per los 20 ans que venon e pòsca rescontrar l’adesion de la part desoccitanizada de la societat nòstra. Aquesta adesion pòt venir d’un projècte comun per tornar desvolopar l’economia locala, la creacion culturala, arquitecturala, entreprenariala locala,  tot çò que fa lo dinamisme dels país occitans nòstres, de las metropòlis occitanas als país rurals.
 
Lo centralisme francés nos menèt a la mai inegalitària reparticion territoriala de las riquesas, de l’emplec e subretot del dreit de creacion al profit del seu centre politic, economic e cultural.
 
Lo movement occitan deu convéncer pro de ciutadans occitans que la luta per l’occitan es tanben la luta per de país occitans ont se pòsca trabalhar e crear sens èsser concurrenciat desleialament per de concurrents subvencionats per l’estat central.
 
Es a l’ensem sde las associacions, sindicats e entrepreneires del territòri occitan que partejan aqueles objectius de definir las reivindicacions comunas per reviscolar l’economia e la cultura de lor lòc de vida.
 
Atal, se pòt refortir la reivindicacion occitana subre un temps long e una basa alargada. La luta per mai de lenga occitana deu acompanhar la recèrca de mai d’autonomia institucionala, de mai de desvolopament economic local, de mai d’emplec per los joves nòstres.
 
Cal que dins l’esperit dels occitans, lo desvolopament de la lenga occitana ane còtria amb la reivindicacion per lo desvolopament economic e cultural local. Cal qu’en país occitan, dinamisme local e lenga occitana devengan sinonims. Nos cal tornar trobar lo camin del “Volèm viure e trabalhar al país” dels ans 1970. E, ajustarai “e produsir localament” e mai d’un biais sostenible.
 
Lo mejan per i arribar es la batèsta comuna per una lei de decentralizacion vertadièra de tipe federalisme diferenciat que faga de las regions occitanas, tan coma bretona, corsa, alsaciana e d’otramar de collectivitats publicas amb una fiscalitat pròpria, una capacitat financièra fòrta e de vertadièrs poders politics. Una reivindicacion similara es necessària tanben per totes los país e las aglomeracions que compausan lo territòri occitan. Es un federalisme diferenciat perque Bretanha,  Corsèga, Martinica, Isla de França o l’interegionalitat occitana deurián aver d’estatut d’autonomia diferents.
 
Es sonque de poders locals economicament fòrts amb un contraròtle democratic fòrt que pòt dinamizar las economias localas. Lo projècte deu èsser politicament clar: l’avenir dels territòris de França, e donc dels lors estatjants passa per la fin del centralisme e lo cambiament cap al federalisme diferenciat. La luta non es mai culturala, es politica, e d’un biais assumit.
 
Es aquesta luta comuna per una Euròpa federala amb tres nivèls estatal, regional e país o aglomeracion que pòt crear una capacitat de mobilizacion sufisenta, en defòra del discors vièlh del recors a Paris.
 
Las reivindicacions occitanas devon èsser la logica de la reivindicacion de descentralizacion. De regions responsablas del sistèma educatiu e de santat coma dins los autres país europèus devon menar a de rets d’escòlas publicas o de calandretas en occitan, a la generalizacion a la formacion permanenta a l’occitan. Devon menar a de cadena de ràdio e de television publica regionala e interregionala bilingüa, finançada amb una redevença televisuala regionala que desvolopèsse cultura e iniciativa localas. Es en seguida de las iniciativas per l’occitan de regions, país e  aglomeracions que lo parlament francés deu metre en plaça de leis per l’occitan e las lengas de França.
 
Aqueste luta comuna es una escomesa, mas una escomesa de subrevida per la lenga occitana. Cal assumir un refús frontal del sistèma centralista e reivindicar  un federalisme diferenciat per França.
 
Lo movement occitan sabèt crear un vam cultural fòrt que rescontrèsse una legitimitat populara. Ara, cal passar a una reivindicacion politica que rescontre la legitimitat populara.
 
Uèi, lo movement occitanista que pòt congrear aquesta luta, amb l’experiéncia de la ret de las Calandretas o de la plataforma Anem òc. Coma los bascos, los bretons, las associacions occitanistas devon bastir democraticament una representacion comuna que defenda la lenga occitana per las 20 annadas que venon.
 
Dins l’estat actual d’ignorància de la lenga occitana, nos cal faire país, per tornar faire lenga.