Aguest ei eth quatau d’ua seria d’articles qu’an er objectiu d’analizar coma s’a resolvut en diuèrses comunautats lingüistiques era proteccion dera lengua e era referéncia lingüistica, damb era volentat de contribuir ath debat sus era orientacion deth futur Institut d’Estudis Aranesi, acadèmia catalana dera lengua occitana.

 
Era situacion der aragonés ei de mens de 20 000 parlants (entre es que lo parlen de manèra abituau e es que lo parlen ocasionaument) distribuits entre diuèrses vals pirenenques, que corresponen ath territòri a on aguesta lengua se formèc. Era pèrta de parlants ena plana ei sistematica en tota era comunitat autonòma e pòc a pòc van concentrant es parlants ena montanha. Un excessiu abandonament institucionau, prestit damb ua lengua molt dialectalizada, separada en vals diferenciades a ocasionat (talament coma en Occitània) qu’eth concèpte de lengua unitària siguèsse metut en dubte per fòrça parlants, surtot per aqueri que realment son es protagonistes dera transmission dera lengua. Ei atau que s’an desvolopat diuèrses denominacions, corresponentes a territòris diferents (vals), qu’identifiquen concepcions linguistiques diuèrses e que dificulten era acceptacion deth concèpte d’unitat de lengua. Atau coneishem ansotano, cheso, aragüés, tensino, panticuto, bergotés, belsotán, chistabín, chaqués, fiscal,... e d’auti. Aguest madeish procès ei sobradament coneishut en Occitània, a on es moviments defensors dera dialectalizacion e dera localizacion crpeishen de dia en dia en detriment dera unitat. Es motius d’abandonament institucionau e de sobèrbia reduccionista e localista son es madeishi pertot.
 
Er aragonés gaudic enes començaments deth sègle passat d’un intent de creacion d’ua acadèmia dera lengua. Se seguiren plantejaments fòrça parallèls as que se gestauen, en aqueri moments, en Catalonha e eminents personatges coma er advocat Benito Coll ja diguie que calie ua acadèmia entà “escogitar aquella variedad lingüistica que esté más generalizada y reuna mejores condiciones literarias,..., estableciendo así la armonía y la unidad que deben prevalecer en los trabajos literarios escritos en un dialecto determinado”. Son es madeishi plantejaments que B.Sarrieu hège entar occitan, en 1905, quan defensaue eth besonh dera unitat pera miei dera defensa d’ua lengua generau. En 1915 era Deputacion Provincial  de Saragossa creèc er Estudio de Filologia de Aragón (EFA). Segurament mostraue era influéncia dera creacion der Institut d’Estudis Catalans pera Deputacion de Barcelona. Mès er EFA non auec succès, per motius diuèrsi. Era sua vida non arribèc as dètz ans.
 
D’alavetz ençà tres associacions diferentes an volut damb critèris diuèrsi e damb bondat intellectuau, instituir-se ena Acadèmia dera Lengua. Er abandonament a qu’eth Govèrn d’Aragon e er Estat espanhòl an somés ar aragonés obligaue ara promocion, o aumens ar intent, per part des estructures civils, de propòstes academiques. Es enfrontaments entre es diuèrses propòstes a estat sagnant entar aragonés (comparatz damb er occitan). En 1976 neish el Consello d’a fabla aragonesa que possarà un neoaragonés, un estandard que denominen aragonés unificau o aragonés común. Artenheren a qu’era mitat des libres publicats seguissen es criteris lingüistics que mercauen. Mès era manca d’amparament institucionau impedie era identificacion sociau e era sua consolidacion. I auie supòrt de quauques institucions, mès eth supòrt non signifique reconeishement. Passè quauquarren semblant en Occitania a on bères institucions administratives (me referisqui sustot a cèrtes regions) dan supòrt a quauque accion de bèra associacion e aquerò s’a volut interpretar coma un reconeishement dera norma dera associacion, e non ei atau.  A començaments deth segle XXI quauques critics damb eth Consello d’a fabla aragonesa creèren, en 2004, era Sociedat de lingüistica aragonesa qu’a d’auti plantejaments e d’auti referents e ena que i podem considerar un bon bagatge intellectuau (talament coma en Consello). Era Sociedat de lingüistica aragonesa criticaue eth referent estandard promoigut peth Consello, pera sua escasa incidéncia, e era manca d’arreconeishença des emplegants des quauqui dialèctes qu’encara son vius. Es usuaris abituaus dera lengua non s’i arreconeishen. Açò portèc a negar eth besonh d’un estandard, o au mens eth der estandard establèrt peth Consello (podetz seguir en tot comparar damb Occitènia).
 
En 2006 se fondèc ua auta Associacion, de coneishedors e intellectuaus, damb volentat d’èster Acadèmia: er Estudio de filologia aragonesa-Academia de l’aragonés. En 2010 aguesta Academia de l’aragonés presentèc ua propòsta ortografica naua e entre es sòns objectius i a eth de “fixar, desvolopar e milhorar era modalitat estandard”. Era presentacion siguec presidida per un respresentant deth govèrn aragonés, eth Viceconselhèr d’Educacion, cultura e espòrt. Era sua preséncia hège imaginar qu’auie eth reconeishement deth govèrn autonomic. Açò non ère atau, donques que mentre dauen supòrt a ua activitat d’ua associacion (Académia de l’aragonés) negauen eth caractèr oficial dera normativa presentada. Açò tanben se passe en Occitània a on cèrtes administracions ajuden e dan supòrt a Associacions que se vòlen promocionar coma autoritat lingüistica, sense qu’es govèrns reconéishen dubertament eth sòn contengut. 
 
E ben, aguest ei eth panorama sociau der aragonés: ua inquietud importanta per part deth pòble (d’un collectiu deth madeish), deth que quede, e ua indefinicion continua per part deth govèrn. Açò ei sustot ua estratègia d’anollacion (seguim veiguent Occitània)
 
Veigam ara quina ei era actitud deth govèrn e era situacion juridica. Era analisi juridica comence per Estatut d’autonomia d’Aragon (an 1982), reformat en 2007. Eth de 1982 ja indicaue que calie ua Ley de lenguas que garantizarie er ensenhament e es drets des parlants. Er Estatut se modifiquèc en 2007 sense qu’era Ley des lenguas auesse estat ua realitat. En Estatut de 2007 se tornaue a exigir ua Ley de lenguas. Enes dus estatuts se parle dera proteccion des lengües e “modalidades lingüísticas”, sense definir, ne nomentar es lengües de que s’agís e en tot crear un dubte damb era denominacion “modalidades lingüísticas”. Seguim en tot veir reproduccions enes regions occitanes e en govèrn de França.
 
Fin finau en deseme de 2009 (27 ans dempús der Estatut) s’aprovèc era Ley de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón ena que s’indicauen quines lengües afectaue: catalan e aragonés “con sus modalidades lingüisticas propias de Aragón”. Era lei tanben ditz qu’es ajuntaments poderan proposar era denominacion dera modalitat lingüistica pròpia. Son es prumèrs passi juridics entà negar era denominacion inclosiva e unitària de “aragonés”  (e catalan). En Occitania èm en plen procés d’aguesta madeisha jogada: era negacion dera unitat e eth reconeishement dera diversitat, coma valor prioritari. Era lengua desapareish pòc a pòc, mès era unitat se trinque abans de que despareishe era lengua. Era negacion dera unitat, e des referents unitaris, ei eth detonant finau. Ça que la en Occitània, mès grèu encara, en fòrça encastres, se parle d’unitat dera lengua sense definir que vò díder, sense indicar quini son es referents dera unitat.
 
En aplicacion dera Lei se creèc eth Consejo Superior de las lenguas de Aragón e era Academia de la Lengua Aragonesa en 2011 (tanben se creèc era Academia aragonesa del catalán). Es estatuts dera Academia de la lengua aragonesa la constituíssen en autoritat lingüistica, dependenta deth Govèrn d’Aragon  (non independenta).
 
Ei a díder que de forma fòrça tardiua se constituís era autoritat lingüistica oficiau en conflicte damb era situacion sociau dera lengua, e damb ua totau dependéncia deth Govèrn.
 
E ben, quan es causes son au mens articulades, ues eleccions autonomiques produïssen eth canvi de govèrn en Aragon e en començament der ostiu de 2012, eth nau govèrn anoncie ua naua lei de lengües que suprimís era denominacion de catalan, e vò susbtituir-la pera de “aragonés oriental”. Se’n ditz  Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón. Ne podem destacar era insisténcia enes “modalidades lingüisticas”, que non apareishie ena denominacion dera  Lei deth 2009. Tota era luta va contra es referents dera unitat e en favor dera exaltacion des variacions e des expressions locaus. Er auantprojècte indique que se crearà era Academia  aragonesa de la lengua (e per tant se destrusís era Academia de la lengua aragonesa, abans de que comencèsse a existir), que s’encuedarà des lengues e des modalidades lingüisticas (sense denominacion).
 
E ara èm ací,... demorant a veir com se desnaturalize er aragonés e eth catalan en Aragon e se provòque e s’elimine eth convuls moviment ciutadan, damb ues decisions desvertebradores dera lengua.
 
Leçon quatau: Occitània coma Aragon ei en plen procés promotor des sues modalitats lingüistiques. Es moviments ciutadans e institucionaus persuten ena consolidacion des formes locaus e luten contra era simpla definicion d’un referenciau dera sua unitat. Eth supòrt administratiu ara “modalitat lingüistica” ei eth prumèr pas abans dera eliminacion dera denominacion dera lengua e dera sua unitat e referéncia. Entà evitar qu’eth academicisme intellectuau, independent, age tentacions de promòir era unitat dera lengua, era Acadèmia der aragonés serà contrarotlada peth Govèrn. Era leçon que mos da Aragon ei qu’Occitania a de besonh damb urgéncia d’ua institucion academica potenta, formada per intellectuaus, qu’age coma punt de partença e finalitat era unitat dera lengua e es sòns referents e que sigue independenta des govèrns e clarament reconeishuda internacionaument.