CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

De la transicion ecologica (e lingüistica) (I)

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Dins los articles d’opinion avenidors, coma elegit ecologista, vau presentar la politica de transicion ecologica prepausada per los ecologistas per bastir una societat sostenabla, socialament, economicament e ecologicament. Aquesta transicion ecologica cobrís fòrça camps de l’accion politica: transpòrt, urbanisme, energia, emplec, aiga, economia... Dins lo present article, anam véser la transicion dins lo tractament dels residús.
 
Mercegi lo Jornalet de los poder escriure en occitan. En l’abséncia d’administracions e mèdias que tracten de tot aquò en occitan, nos cal trobar los mots tecnics e reconeguts per ne parlar. Aviái ja encontrat aquesta dificultat quand fasiái una cronica ecologica sus Ràdio Occitània. Coma per la ràdio, aqueles articles seràn escrits en conformitat amb las nòrmas occitanas d’uèi, amb lo vocabulari prepausat per lo congrès dins www.locongres.org e amb l’ajuda del francés oficial de l’ADEME e d’articles catalans de www.ecologia.cat. Tornarem parlar dins los articles futurs de la question lingüistica dins aquestes tipes de dorsièrs. En gras, las causidas meunas de vocabulari, dins l’espèra d’una normalizacion del vocabulari.
 
Per lo tractament dels residús, França e donc Occitània seguisson un procès accelerat de produccion creissenta de residús, amb una particularitat deguda al jacobinisme francés: la planificacion centrala e lo finançament d’entrepresas de referéncia per los territòris periferics. Per lo tractament dels residús, los territòris deguèron finançar d’incineradors subredimensionats gerits per las ditas entrepresas nacionalas de referéncia. Ara demòra als territòris de pagar lor josutilizacion e lèu als estatjants de viure amb los problèmas de santat publica deguts a las dioxinas.
 
L’aument continual dels residús domestics e las dificultats tecnicas e socialas del lor tractament son de problèmas grèus. La produccion de residús domestics e assimilats atenguèt 374 kg/abitant en 2009. Sonque papièr e carton que son separats massissament per reciclatge. La reculhidaselectiva aumenta pauc a pauc mas demòra febla en França per la concurréncia dels incineradors que son fòrtament subvencionats per los poders publics locals amb de contractes que los ligan per de desenas d’annadas.
 
Al contrari de l’incineracion o dels bordilhièrs, una politica de transicion ecologica es una politica de prevencion dels  residús e de valorizacion de las entrepresas localas de reciclatge.
 
La prevencion implica de redusir la quantitat de residús non necessaris, de reütilizar lo mai possible e d’alongar la vida dels produits, de reciclar e de non metre en bordilhièrs sens contraròtle los residús que pòscan afectar la santat de las personas e dels ecosistèmas.
 
Cada an, generam mai de residús d’embalatges. Dins los comèrcis, los aliments fresques son de mai e mai embalats amb de plastic. Se certans embalatges son necessaris per protegir los produits, la màger part es inutila. Per promòure una politica de transicion, cal demesir los embalatges de plastic, tal coma los dels formatges o de la carn dins los supermercats, e contrarotlar los sacs de plastic dels supermercats que se’n consuma de milions cada jorn dins un modèl que privilègia l’extraccion de petròli.
 
Dins un modèl de transicion que privilègia la santat e lo mèdi ambient, un contraròtle dels embalatges non reciclables es necessari. La santat de cadun e de tots a un prètz, cal cambiar las costumas de vida per que de mai en mai de monde fagan las compras amb cadi o panièr, per qu’utilizen de caissas de carton, per que prengan un sac per anar comprar lo pan e ajan un sac de tela amb se.
 
Lo veire es lo material que se pòt mai reütilizar e reciclar. Una politica de transicion nos deu faire tornar a çò que se fasiá non i a pas gaire ont tot anava en botelha de veire reütilizable: la lèit, las sòdas, l’aiga, lo vin... Los veires deuràn èsser tornats a las botigas e generalizats per las consèrvas e las rèstas dels repaisses.

Los embalatges absoludament necessaris seràn compostables, per exemple en amidon, e seràn compostats amb las rèstas organicas.
 
De seguir

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Maime Limòtges
3.

Tornar legir queu texte me balha una ideia per ma prochena cronica, ten ! Per çò dau écadi", me sembla ben qu'es 'na marca e que coma marca deven respectar son ortograf "caddie", coma per un nom d'ostau. L'alternativa podrià èsser coma en francés : charreton de subremerchat e charretona de merchat.

  • 0
  • 0
BOURDON Pau
2.

#1 "Lo mot pèr déchet pot èstre que residù e non pas degalh, coma aviàu legit dins la setmana e aviàu protestat, de badas" Lo nivèu de lenga de Jornalet qu'ei hèra au dessús deu de la Setmana.

  • 1
  • 1
PESSAMESSA Pèire sivergues Vauclusa
1.

siàu d'acord ambe lo vocabulari, lo mot pèr déchet pot èstre que residù e non pas degalh, coma aviàu legit dins la setmana e aviàu protestat, de badas; pamens, me sembla que saquet serià mèlhs apropriat que sac pèr ço que lei catalans li dison bossa e leis alemands die Tûte.un sac o una saca, es quauquaren que fau gardar per la dimension superiora, un sac de farina o ben la corsa que fasiam dedins de saca ai juocs infantils que fai de temps qu'an dispareigut dei votas o fèstas votivas de Provença

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article