Opinion
Aranés: occitan
Diluns de Pasca legissiam la nòva dins lo jornal catalan El Punt Avuique la creacion de la futura Acadèmia de la Lenga Occitana –que lo govèrn de la Generalitat desvolopa en acòrd amb l'aplicacion de la Lei de l'occitan– afrontava los dos partits araneses. Segon explicava l'article, intitulat Aranés o occitan?, Unitat d'Aran (PSC) refusava frontalament que l'Acadèmia en question, en mai de regular e normativizar la varietat aranesa de l'occitan, trabalhèsse tanben, amassa amb los lingüistas d’Occitània tota, per regular e normativizar la varietat estandard de l'occitan. Vòlon que l'Acadèmia siá exclusivament consacrada a la varietat aranesa, coma s'una varietat dialectala se poguèsse regular corrèctament sens espiar minimament l'ensems del país. Segon dison, ni la Generalitat ni lo Conselh General d'Aran non pòdon crear una institucion que pretenga trabalhar tanben per l'estandardizacion d'una lenga que se parla non solament en Catalonha. Lo senator espanhòl Francés Boya, cap d'Unitat d'Aran, a quitament gausat de comparar las politicas de la Generalitat amb lo blaverisme valencian.
Fins ara, la lingüistica aviá determinat que la tria d'una o de divèrsas varietats per l'elaboracion d'un estandard podiá alterar lo resultat final de la varietat estandard. Çò que non sabiam pas encara, e es çò que sénher Boya sembla que nos vòl demostrar, es qu'ara sembla que lo lòc ont s'elabòra la mencionada estandardizacion interferís tanben dins la mena d'estandard. Imaginem qu'ara fa cent ans Catalonha non aguèsse agut la possibilitat d'aver una acadèmia de la lenga, coma es l'Institut d'Estudis Catalans. Imaginem que Catalonha non aguèsse agut l'astre d'aver un politic de la talha del sénher ordenador Prat de la Riba. Dins tala situacion, quin problèma i auriá se Fabra aguèsse trabalhat lo sieu Diccionari General en Andòrra perque aquel Estat li ofriguèsse la cobertura legala que non li ofrissiá lo Principat de Catalonha? Cap. Donc podètz aplicar aquelas premissas a l'occitan. L'Occitània francesa non poirà jamai gaudir d'una acadèmia de la lenga oficiala en territòri francés perque en França i a solament una acadèmia de la lenga per definicion: l'Académie Française. Dins tal cas, l'obligacion morala de Catalonha –e la politica d'Aran– es de donar cobertura legala als grands lingüistas occitans de prestigi que vòlon seguir lo legat d'Alibèrt –lo Fabra occitan.
En tot parlar d'Alibèrt. Dins tota aquela question de l'Acadèmia, la Generalitat de Catalonha çò que fa es aplicar una lei catalana qu'èra un mandat estatutari e que foguèt votada per mai de tres cinquenas partidas del Parlament catalan. La Lei de l'occitan ditz dins lo sieu preambul “A l'ora d'ara la nòrma de referéncia mai difosa (...) es la definida per Loís Alibèrt dins la Gramatica occitana, publicada en Catalonha en 1935”. Aquel fragment del preambul es fòrça important, car establís quin es lo modèl de lenga que i fasèm referéncia quand parlam d'occitan estandard. Òc, l'occitan es una lenga unitària qu'a un estandard: la lenga establida per Loís Alibèrt.
Aran e Catalonha devon trabalhar amb la rèsta d'Occitània per acabar de forjar l'estandard. Mas d'occitànias n'i a fòrça. De totas las colors. Amb quina, doncas, caldrà trabalhar? Doncas amb aquela que siá d'acòrdi amb la lei: amb l'Occitània que respècte los principis basics d'Alibèrt. Vist aital, qual es lo blavero aicí, sénher Boya?
____
NDLR: Lo vejaire de Francés Boya foguèt publicat en catalan sul sit d'Unitat d'Aran lo 1r de març passat.
Fins ara, la lingüistica aviá determinat que la tria d'una o de divèrsas varietats per l'elaboracion d'un estandard podiá alterar lo resultat final de la varietat estandard. Çò que non sabiam pas encara, e es çò que sénher Boya sembla que nos vòl demostrar, es qu'ara sembla que lo lòc ont s'elabòra la mencionada estandardizacion interferís tanben dins la mena d'estandard. Imaginem qu'ara fa cent ans Catalonha non aguèsse agut la possibilitat d'aver una acadèmia de la lenga, coma es l'Institut d'Estudis Catalans. Imaginem que Catalonha non aguèsse agut l'astre d'aver un politic de la talha del sénher ordenador Prat de la Riba. Dins tala situacion, quin problèma i auriá se Fabra aguèsse trabalhat lo sieu Diccionari General en Andòrra perque aquel Estat li ofriguèsse la cobertura legala que non li ofrissiá lo Principat de Catalonha? Cap. Donc podètz aplicar aquelas premissas a l'occitan. L'Occitània francesa non poirà jamai gaudir d'una acadèmia de la lenga oficiala en territòri francés perque en França i a solament una acadèmia de la lenga per definicion: l'Académie Française. Dins tal cas, l'obligacion morala de Catalonha –e la politica d'Aran– es de donar cobertura legala als grands lingüistas occitans de prestigi que vòlon seguir lo legat d'Alibèrt –lo Fabra occitan.
En tot parlar d'Alibèrt. Dins tota aquela question de l'Acadèmia, la Generalitat de Catalonha çò que fa es aplicar una lei catalana qu'èra un mandat estatutari e que foguèt votada per mai de tres cinquenas partidas del Parlament catalan. La Lei de l'occitan ditz dins lo sieu preambul “A l'ora d'ara la nòrma de referéncia mai difosa (...) es la definida per Loís Alibèrt dins la Gramatica occitana, publicada en Catalonha en 1935”. Aquel fragment del preambul es fòrça important, car establís quin es lo modèl de lenga que i fasèm referéncia quand parlam d'occitan estandard. Òc, l'occitan es una lenga unitària qu'a un estandard: la lenga establida per Loís Alibèrt.
Aran e Catalonha devon trabalhar amb la rèsta d'Occitània per acabar de forjar l'estandard. Mas d'occitànias n'i a fòrça. De totas las colors. Amb quina, doncas, caldrà trabalhar? Doncas amb aquela que siá d'acòrdi amb la lei: amb l'Occitània que respècte los principis basics d'Alibèrt. Vist aital, qual es lo blavero aicí, sénher Boya?
____
NDLR: Lo vejaire de Francés Boya foguèt publicat en catalan sul sit d'Unitat d'Aran lo 1r de març passat.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#14 Manèl, que coneishi lo "Diccionari de las novèlas teconologias" e que l'èi avut utilizat, qu'ei shens contèsta ua òbra de grana valor. Dab lo GLO qu'estotz lo prumèr organisme oficiau a amassar lingüistas competents e reconeguts; que tribalhètz, e de plan.
Mes adara, qu'èm en ua auta situacion, dab ua estructura, lo CPLO, reconeguda per quate Regions occitanas, e au sen de la quau ètz estats integrats tots los qui èratz au GLO. Atau medish, aquera estructura qu'ei reconeguda peu 90 % de l'associacionisme occitan.
Ne credes pas que valha mei aduar los esfòrç en ua sola estructura hòrta, meilèu que de'n crear mantua ? Lo diccionari de las navèras tecnologias qu'auré mei de visibilitat reünits sus Term'Òc. Se la Generalitat vòu -e pòt- despéner sòus entà l'occitan non-aranés, qu'ac pòt har de miélher manièra qu'en creant ua estructura com la qui prepausa Sans.
(De tota faiçon, los sòus ne sèi pas la Generalitat se'us aurà: que m'an dit qu'avè devut suprimir subvencions aus nòrd-catalans, per ex. au Trabucaire. Atau que m'an dit, au mensh)
#13 Pòdi pas èsser d'acòrdi a prepaus de "ací ne'vs demandam pas arren". Pòdi parlar del GLO, e t'afortissi que Catalonha contactèt las regions occitanas per demandar quins èran los lingüistas occitans que caliá convidar, e puèi, sabi qu'aqueles lingüistas (e jornalistas, e pedagògs...) prepausèron d'autres noms. Vai agachar lo 'Diccionari de las novèlas tecnologias', e jutja l'òbra.
Sans fasiá pas partida de la comission lingüistica. E dirai pas mal (ne ben) de quin politician que siá. D'unes fan la lingüistica, d'autres fan la politica. Tòrni dire, jutja l'òbra.
#10 "Parlam pas d'un "estandard viengut de Catalonha". Los lingüistas son occitans, non catalans. Parlam d'un estandard OCCITAN decidit per de lingüistas OCCITANS, e PAGAT PER CATALONHA." Lo problèma qu'ei que com ací ne'vs demandam pas arren, çò qui projectatz de har, que's pòt comparar dab aquesta definicion de l'estalinisme: "Har lo bonur deu pòble contra la soa volontat".
E permetetz-me de díser que l'implicacion de Socasau hens aqueth projècte que sufeish entà'u descreditar.
[esmenat i perfet del d'abans]
som alumne dels cursos de lyengua d'oc que el Conselh General d'Aran fa a Barcelona.
S'hi ensenya el subdialecte aranès de manera excloent, talment un idioma envers tot altre: qualsevol paraula, morfologia, pronúncia, sintaxi,... que no sigui titlyada d'aranesa actual és comptada com a mal dita. També hi ha particularismes ortogràfics, no cal dir-ho.
Un "occitanisme" és un barbarisme; o un arcaisme, si s'ha dit mai a l'Aran; o un dialectalisme, si encar es diu aumon. Ens examinarà un aranès que no sap "occitan referenciau" ni tan sols gascó.
Tot alora, el subdialecte aranès que se'ns inculca, a taly d'idioma, i a diferència de com es procedeix en l'ensenyament de lyengües lyiures, s'esbadia tot d'una en tres ressubdialectes: l'alt aranès, el mitjà aranès i el baix aranès; i encar hi podríem confegir discriminacions terciàries.
Vet aquí un breu recordatori de xarnegades que em sentit dir o vist escrit durant el curs o em lyegit en bibliografia del Conselh (escrita o corregida): reflexar, limpio, limpiesa, eth rèste, vosté, raio, conho, libre (liure), quarto, mècha, apuar, pacotilha, inclús, vale, cotxe, ...
El significat d'una paraula consisteix en la traducció al xarnec espanyol; és aquest xarnec també que guia les explicacions de sintaxi, de morfologia, les tries de vocabulari a trebalýar, tot altre. El curs editat a la malya corsi.aranes.org és bilingüe en subdialecte aranès i xarnec espanyol.
i per acabar, i d'acord amb la nomenclatura també de n'Aitor Carrera, respecte del subdialecte aranès, el català s'esbarria amb el xarnec espanyol dins el terme 'meridionalisme'. 'catalanisme' és tant com dir 'barbarisme'. Vet aquí l'efecte primogènit de la política xarneguista propalada des de les Generalitats de Barcelona i València i Conselys Insulars que han ignorat deliberadament la lyengua d'oc, l'han censurada i proïbida, en tot accelerar i optimitzar la imposició dels xarnecs espanyol i anglès, que consideren lyengües superiors de coneixement natiu obligatori i ineludible. Prejudici supremacista, inversament proporcional als prejudicis racistes que demostren desvergonyidament envers els erders. ‘occitanisme’ en xava català és tant com inventar-se un mot de significat inconcebible; en àmbits filològics, ho deuen tenir com a puritanisme o extremisme: fora de declaracions d’intencions germanívoles, cal pas fer res més per al perfecte coneixement mutu entre lyengua d’oc i lyengua d’oi, i lyur permeabilitat arreu. Declaracions fraternals en boca de polítics i filòlegs fraticides.
Amb tot això, doncs, no es fa estrany que el curs de lyengua d'oc del Conselh Generau d'Aran a Barcelona sigui una mària; sols s'imparteixi, explícitament, de cara a aprovar un examen (i a sumar punts en l'expedient, els funcionaris); i no serveixi gens ni mica per a aprendre de parlar cap lyengua. Això, sempre que no patim de l'esquizofrènia política de definir què és una lyengua altrament de com es defineix 'anglès' a Anglaterra, és clar.
Car el Xarnec imposa una definició ad hoc a les lyengües envaïdes perquè es concebi l'estat de submissió en l'evolució i de dependència a ésser intelligibles envers sengles invasores com a estat normal, neutre i objectiu; i perquè passi desapercebuda la ignorància i la dissuassió que hi ha de les lyengües amb les quals, precisament, és possible la internacionalitat -definit això per la relació en paritat de drets, reciprocitat de fets i equidistància de signes entre dues nacions-; així com hi passi beneïda la interferència que hi ha a conèixer-les aquestes lyengües, mai que es venci la ignorància i la dissuassió promogudes per la subnacionalitat a què el Xarnec ens viola, puix que per nacionalitzar-s’hi s’ha de pagar el peatge de la metròpoli. Qui no sap francès, no pot saber lyengua d’oc; qui no sap espanyol, no pot saber català; qui no sap alemany, o italià, no pot saber retó; eca. En un mot, una política lingüística i editorial el primer (i únic) efecte de la qual és estacar alyò pel qual diu que cal fer aquesta política. Al voltant de l’estaca, la rècula de someres roda ben mansa: amb les clucales, el mos, les regnes i tots altres guarniments que encar els confereixen més la sensació de ver fet la feina ben feta.
som alumne dels cursos de lyengua d'oc que el Conselh General d'Aran fa a Barcelona.
S'hi ensenya el subdialecte aranès de manera excloent, talment un idioma envers tot altre: qualsevol paraula, morfologia, pronúncia, sintaxi,... que no sigui titlyat d'aranès actual és comptat com a mal dit. També hi ha particularismes ortogràfics que, no cal dir-ho, decanten la manera
general d'escriure-ho.
Un "occitanisme" és un barbarisme; o un arcaisme, si s'ha dit mai a l'Aran; o un dialectalisme, si encar es diu aumon. Ens examinarà un aranès que no sap "occitan referenciau" ni tan sols gascó.
Tot alora, el subdialecte aranès que se'ns inculca, a taly d'idioma, i a diferència de com es procedeix en l'ensenyament de lyengües lyiures, s'esbadia tot d'una en tres ressubdialectes: l'alt aranès, el mitjà aranès i el baix aranès; i encar hi podríem confegir discriminacions terciàries.
Vet aquí un breu recordatori de xarnegades que em sentit dir o vist escrit durant el curs o em lyegit en bibliografia del Conselh (escrita o corregida): reflexar, limpio, limpiesa, eth rèste, vosté, raio, conho, libre (liure), quarto, mècha, apuar, pacotilha, inclús, vale, cotxe, ...
El significat d'una paraula consisteix en la traducció al xarnec espanyol; és aquest xarnec també que guia les explicacions de sintaxi, de morfologia, les tries de vocabulari a trebalýar, tot altre. El curs editat a la malya corsi.aranes.org és bilingüe en subdialecte aranés i xarnec espanyol.
i per acabar, i d'acord amb la nomenclatura també de n'Aitor Carrera, respecte del subdialecte aranès, el català s'esbarria amb el xarnec espanyol dins el terme 'meridionalisme'. 'catalanisme' és tant com dir 'barbarisme'. Vet aquí l'efecte primogènit de la política xarneguista propalada des de les Generalitats de Barcelona i València i Conselys Insulars que han ignorat deliberadament la lyengua d'oc, l'han censurada i proïbida, en tot accelerar i optimitzar la imposició dels xarnecs espanyol i anglès, que consideren lyengües superiors de coneixement natiu obligatori i ineludible. Prejudici supremacista, inversament proporcional als prejudicis racistes que demostren desvergonyidament envers els erders. ‘occitanisme’ en xava català és tant com inventar-se un mot de significat inconcebible; en àmbits filològics, ho deuen tenir com a puritanisme o extremisme: fora de declaracions d’intencions germanívoles cal pas fer res més per al perfecte coneixement mutu entre lyengua d’oc i lyengua d’oi, i lyur permeabilitat. Declaracions fraternals en boca de polítics i filòlegs fraticides.
Amb tot això, doncs, no es fa estrany que el curs de lyengua d'oc del Conselh Generau d'Aran a Barcelona sigui una mària; sols s'imparteixi, explícitament, de cara a aprovar un examen (i a sumar punts en l'expedient, els funcionaris); i no serveixi gens ni mica per a aprendre de parlar cap lyengua. Això, sempre que no patim de l'esquizofrènia política de definir què és una lyengua altrament de com es defineix 'anglès' a Anglaterra, és clar.
Car el Xarnec imposa una definició ad hoc a les lyengües envaïdes perquè es concebi l'estat de submissió en l'evolució i de dependència a ésser intelligibles envers sengles invasores com a estat normal, neutre i objectiu; i perquè passi desapercebuda la ignorància i la dissuassió que hi ha de les lyengües amb les quals, precisament, és possible la internacionalitat -definit això per la relació en paritat de drets, reciprocitat de fets i equidistància de signes entre dues nacions-; així com hi passi beneïda la interferència que hi ha a conèixer-les aquestes lyengües, mai que es venci la ignorància i la dissuassió promogudes per la subnacionalitat a què el Xarnec ens viola, puix que per nacionalitzar-s’hi s’ha de pagar el peatge de la metròpoli. Qui no sap francès, no pot saber lyengua d’oc; qui no sap espanyol, no pot saber català; qui no sap alemany, o italià, no pot saber retó; eca. En un mot, una política lingüística i editorial el primer (i únic) efecte de la qual és estacar alyò pel qual diu que cal fer aquesta política.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari