Opinion
Recentrar la perspectiva
Demest la discussions que s’abrandan dins Jornalet, de faiçon repetitiva, se parla de l’organisme de codificacion de l’occitan. I legissi de pensadas fòrça ben argumentadas e, tanben, qualques posicions irracionalas e terriblament mal informadas.
Inversar la substitucion lingüistica
La prioritat ultima es pas de definir un organisme de codificacion, mas de recuperar l’usatge social de la lenga. Las autoritats regionalas e localas que vòlon sosténer l’occitan o devon comprene... d’urgéncia...
Recuperar una lenga menaçada implica de reconquerir los usatges perduts contra la lenga dominanta. Cal assumir l’existéncia d’un conflicte. Se retenèm ben las leiçons dels grands sociolingüistas coma Robèrt Lafont e Joshua Fishman, aquò implica:
La nocion de nòrma (o de codificacion)
Per aver un occitan estandard, cal aver un nòrma prèvia, que definís çò corrècte e çò incorrècte. La sola nòrma disponibla per l’ensemble de l’occitan es la nòrma classica, creada per Loís Alibèrt en 1935 e precisada per lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) de 1997 enlà.
La nocion de lenga estandard
Avèm comprés que l’occitan estandard es una varietat capabla, tecnicament, de conquerir de foncions de comunicacion. Lo sol modèl d’occitan estandard qu’es en cors d’elaboracion, amb una coeréncia acceptabla, es lo que se situa dins la continuitat de las òbras de Loís Alibèrt (1935), de Pèire Bèc (de 1972 enlà), de Robèrt Lafont e d’autres lingüistas que los an seguits. Mon libre sus l’estandardizacion pluricentrica, editat en 2006, es un desvolopament detalhat d’aquela linha.
Aquela linha Alibèrt-Bèc-Lafont es pluricentrica: prevei una modalitat generala d’occitan estandard, de basa lengadociana, e tanben de modalitats pus regionalas mas ben coordenadas. Es lo sol modèl seriosament teorizat, convergent, tecnicament aplicable e socialament acceptable.
Quin organisme de codificacion?
Los organismes de codificacion que son ara existents se pòdon recensar aital, dins la cronologia.
Sèm qualques lingüistas qu’avèm assajat de far convergir aquelas iniciativas e de garentir una continuitat amb los aqueriments preexistents. Ara, las discussions se focalizan a l’entorn de dos debats: lo debat Congrès-Acadèmia e lo debat aranés.
Lo debat Congrès-Acadèmia
Es un debat de mens en mens fondamental, aquel qu’opausa l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber (AOCGS) e lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana (CPLO). L’Acadèmia risca d’o pèrdre tot e lo Congrès sembla de ganhar la partida.
L’Acadèmia es dins una actitud d’autodestruccion. Fa una rompedura radicala amb la nòrma classica Alibèrt-CLO en preconizant un fum de formas destabilizantas. Prescriu tanben una rompedura amb lo modèl d’estandard pluricentric Alibèrt-Bèc-Lafont e vòl impausar un estandard rigid qu’es totalament anticonsensual. I a qualques membres reputats dins aquela acadèmia, mas lo seriós de lor trabalh sembla marginalizat per d’“academicians” fantasioses e pauc credibles. Se l’Acadèmia se vòl salvar, e benlèu es pas tròp tard, li cal far tres causas: 1º se metre en conformitat amb l’eiretatge Alibèrt-CLO, 2º escotar los lingüistas professionals, 3º negociar un acòrdi de coexisténcia e de complementaritat amb las autras institucions.
Lo Congrès, per contrast, sembla pus dobèrt, pus sople e pus consensual. Ara per ara, trobam mai de lingüistas, d’escrivans e de pedagògs al Congrès. Tanben lo Congrès a obtengut lo sosten de certanas autoritats regionalas e localas. Ça que la, i mancan de sostens importants, en particular de las regions Provença, Auvèrnhe, Lemosin, Peitau-Charantas, Centre e Ligúria; e mai de Mónegue. Cal pas jamai oblidar que Provença concentra la màger part de la populacion d’Occitània.
Tanben lo Congrès a besonh de se trobar una linha pus solida e coerenta se vòl gardar son cabal de simpatia. En particular, deu proclamar solemnament la continuitat amb la nòrma Alibèrt-CLO e aplicar aquela nòrma dins sas publicacions: benlèu se farà lèu. Tanben deu assumir l’occitan estandard e pluricentric, dins la tradicion Alibèrt-Bèc-Lafont, coma instrument de desvolopament de l’occitan. Aquò interditz pas las expressions pus localas. Mas cal sortir de l’anarquia e de l’arbitrari a l’ora de comunicar.
Lo debat aranés
Lo debat aranés es ben pus fondamental mas es de mal comprene per los non-araneses. Es indissociable de l’alternància politica al Conselh General d’Aran, ont jògan las fòrças politicas aranesas localas. Tanben, es indissociable de la bona volontat de la Generalitat de Catalonha de refortir l’usatge oficial de l’occitan e de respectar las libertats aranesas.
Se los araneses e los catalans del Principat vòlon avançar de manièra constructiva —e o an totjorn fach fins ara—, benlèu se poirián acordar sus los principis seguents:
Las declaracions recentas de totes los caps araneses, al delà de lors divergéncias politicas, semblan compatiblas amb aquestes principis fondamentals. Seriá bon de trobar una solucion institucionala durabla que poguèsse coexistir amb las alternàncias politicas de la Val d’Aran. Çò que los occitans d’Aran conquerisson, tot lo pòble occitan i tròba profièch, “deis Aups ai Pirenèus” coma ditz Mistral.
Inversar la substitucion lingüistica
La prioritat ultima es pas de definir un organisme de codificacion, mas de recuperar l’usatge social de la lenga. Las autoritats regionalas e localas que vòlon sosténer l’occitan o devon comprene... d’urgéncia...
Recuperar una lenga menaçada implica de reconquerir los usatges perduts contra la lenga dominanta. Cal assumir l’existéncia d’un conflicte. Se retenèm ben las leiçons dels grands sociolingüistas coma Robèrt Lafont e Joshua Fishman, aquò implica:
— De favorizar la transmission de l’occitan dins las familhas e entre generacions.
— D’organizar a l’entorn d’aquelas familhas de nuclèus actius d’occitanofòns, en forma de vesinanças e de rets.
— De s’apiejar sus aquelas familhas e nuclèus per que l’occitan reconquerisca las escòlas, la vida professionala, l’administracion, los mèdias e sa plaça de primièra lenga.
— D’acompanhar tota aquela estrategia en ofrissent un modèl accessible e reproductible de lenga occitana, çò es: un occitan estandard. Es dins aquela perspectiva qu’un organisme de codificacion deu ocupar una mission utila.
— D’organizar a l’entorn d’aquelas familhas de nuclèus actius d’occitanofòns, en forma de vesinanças e de rets.
— De s’apiejar sus aquelas familhas e nuclèus per que l’occitan reconquerisca las escòlas, la vida professionala, l’administracion, los mèdias e sa plaça de primièra lenga.
— D’acompanhar tota aquela estrategia en ofrissent un modèl accessible e reproductible de lenga occitana, çò es: un occitan estandard. Es dins aquela perspectiva qu’un organisme de codificacion deu ocupar una mission utila.
La nocion de nòrma (o de codificacion)
Per aver un occitan estandard, cal aver un nòrma prèvia, que definís çò corrècte e çò incorrècte. La sola nòrma disponibla per l’ensemble de l’occitan es la nòrma classica, creada per Loís Alibèrt en 1935 e precisada per lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO) de 1997 enlà.
La nocion de lenga estandard
Avèm comprés que l’occitan estandard es una varietat capabla, tecnicament, de conquerir de foncions de comunicacion. Lo sol modèl d’occitan estandard qu’es en cors d’elaboracion, amb una coeréncia acceptabla, es lo que se situa dins la continuitat de las òbras de Loís Alibèrt (1935), de Pèire Bèc (de 1972 enlà), de Robèrt Lafont e d’autres lingüistas que los an seguits. Mon libre sus l’estandardizacion pluricentrica, editat en 2006, es un desvolopament detalhat d’aquela linha.
Aquela linha Alibèrt-Bèc-Lafont es pluricentrica: prevei una modalitat generala d’occitan estandard, de basa lengadociana, e tanben de modalitats pus regionalas mas ben coordenadas. Es lo sol modèl seriosament teorizat, convergent, tecnicament aplicable e socialament acceptable.
Quin organisme de codificacion?
Los organismes de codificacion que son ara existents se pòdon recensar aital, dins la cronologia.
(1) L’Institut d’Estudis Occitans (IEO) geriguèt la nòrma classica dins la linha Alibèrt-Bèc-Lafont, de sa creacion en 1945 fins en 1975 aperaquí.
(2) Lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO), fondat en 1996-97, trabalhèt intensament fins en 2002 e editèt una sintèsi en 2007. Es lo sol organisme qu’a garentit la continuitat concreta de la nòrma classica d’Alibèrt. Pèire Bèc e Robèrt Lafont i participèron. Son trabalh es inegalat fins ara.
(3) I a una explosion d’organismes divèrses, dempuèi la fin dels ans 2000, qu’assajan de prene la succession del CLO: — 1º l’Institut d’Estudis Araneses (IEA); — 2º lo Grop de Lingüistica Occitana (GLO); — 3º una Comission Internacionala per la Normalizacion Lingüistica de l’Occitan Alpenc (CINLOA), especializada dins lo vivaroalpenc de las Valadas; — 4º l’actual projècte aranés e catalan d’una Acadèmia de la Lenga Occitana (ALO); — 5º l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber (AOCGS); — 6º lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana (CPLO); — 7º Lo Conselh de l’Escrich Mistralenc (CÈM) qu’es especializat en grafia mistralenca.
(2) Lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO), fondat en 1996-97, trabalhèt intensament fins en 2002 e editèt una sintèsi en 2007. Es lo sol organisme qu’a garentit la continuitat concreta de la nòrma classica d’Alibèrt. Pèire Bèc e Robèrt Lafont i participèron. Son trabalh es inegalat fins ara.
(3) I a una explosion d’organismes divèrses, dempuèi la fin dels ans 2000, qu’assajan de prene la succession del CLO: — 1º l’Institut d’Estudis Araneses (IEA); — 2º lo Grop de Lingüistica Occitana (GLO); — 3º una Comission Internacionala per la Normalizacion Lingüistica de l’Occitan Alpenc (CINLOA), especializada dins lo vivaroalpenc de las Valadas; — 4º l’actual projècte aranés e catalan d’una Acadèmia de la Lenga Occitana (ALO); — 5º l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber (AOCGS); — 6º lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana (CPLO); — 7º Lo Conselh de l’Escrich Mistralenc (CÈM) qu’es especializat en grafia mistralenca.
Sèm qualques lingüistas qu’avèm assajat de far convergir aquelas iniciativas e de garentir una continuitat amb los aqueriments preexistents. Ara, las discussions se focalizan a l’entorn de dos debats: lo debat Congrès-Acadèmia e lo debat aranés.
Lo debat Congrès-Acadèmia
Es un debat de mens en mens fondamental, aquel qu’opausa l’Acadèmia Occitana-Consistòri del Gai Saber (AOCGS) e lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana (CPLO). L’Acadèmia risca d’o pèrdre tot e lo Congrès sembla de ganhar la partida.
L’Acadèmia es dins una actitud d’autodestruccion. Fa una rompedura radicala amb la nòrma classica Alibèrt-CLO en preconizant un fum de formas destabilizantas. Prescriu tanben una rompedura amb lo modèl d’estandard pluricentric Alibèrt-Bèc-Lafont e vòl impausar un estandard rigid qu’es totalament anticonsensual. I a qualques membres reputats dins aquela acadèmia, mas lo seriós de lor trabalh sembla marginalizat per d’“academicians” fantasioses e pauc credibles. Se l’Acadèmia se vòl salvar, e benlèu es pas tròp tard, li cal far tres causas: 1º se metre en conformitat amb l’eiretatge Alibèrt-CLO, 2º escotar los lingüistas professionals, 3º negociar un acòrdi de coexisténcia e de complementaritat amb las autras institucions.
Lo Congrès, per contrast, sembla pus dobèrt, pus sople e pus consensual. Ara per ara, trobam mai de lingüistas, d’escrivans e de pedagògs al Congrès. Tanben lo Congrès a obtengut lo sosten de certanas autoritats regionalas e localas. Ça que la, i mancan de sostens importants, en particular de las regions Provença, Auvèrnhe, Lemosin, Peitau-Charantas, Centre e Ligúria; e mai de Mónegue. Cal pas jamai oblidar que Provença concentra la màger part de la populacion d’Occitània.
Tanben lo Congrès a besonh de se trobar una linha pus solida e coerenta se vòl gardar son cabal de simpatia. En particular, deu proclamar solemnament la continuitat amb la nòrma Alibèrt-CLO e aplicar aquela nòrma dins sas publicacions: benlèu se farà lèu. Tanben deu assumir l’occitan estandard e pluricentric, dins la tradicion Alibèrt-Bèc-Lafont, coma instrument de desvolopament de l’occitan. Aquò interditz pas las expressions pus localas. Mas cal sortir de l’anarquia e de l’arbitrari a l’ora de comunicar.
Lo debat aranés
Lo debat aranés es ben pus fondamental mas es de mal comprene per los non-araneses. Es indissociable de l’alternància politica al Conselh General d’Aran, ont jògan las fòrças politicas aranesas localas. Tanben, es indissociable de la bona volontat de la Generalitat de Catalonha de refortir l’usatge oficial de l’occitan e de respectar las libertats aranesas.
Se los araneses e los catalans del Principat vòlon avançar de manièra constructiva —e o an totjorn fach fins ara—, benlèu se poirián acordar sus los principis seguents:
(1) Garentir la continuitat de la nòrma Alibèrt-CLO, tant en occitan aranés coma en occitan estandard.
(2) Installar una articulacion establa entre l’occitan aranés e l’occitan estandard. Lo modèl d’elaboracion e d’enriquiment de l’occitan aranés se deu far en relacion amb las solucions de l’occitan estandard. L’aranés deu pas dependre d’un modèl espanhòl, ni s’embarrar dins un localisme isolat.
(3) Lo catalan, coma lenga bessona, es una font legitima d’inspiracion per codificar l’occitan. Dempuèi 1935, la nòrma classica Alibèrt-CLO a totjorn agut una relacion genealogica estrecha amb la nòrma catalana Fabra-IÈC. Los catalans devon comprene aquela continuitat Fabra-IÈC-Alibèrt-CLO. E donc, en parallèl, los catalans devon aver una actitud rigorosa de respècte e de solidaritat envèrs la nòrma Alibèrt-CLO preexistenta.
(4) Assumir un ròtle actiu del Conselh General d’Aran e de la Generalitat de Catalonha dins l’organisme de codificacion de l’occitan, en collaboracion estrecha amb las iniciativas, los organismes e los especialistas de las autras regions occitanas.
(2) Installar una articulacion establa entre l’occitan aranés e l’occitan estandard. Lo modèl d’elaboracion e d’enriquiment de l’occitan aranés se deu far en relacion amb las solucions de l’occitan estandard. L’aranés deu pas dependre d’un modèl espanhòl, ni s’embarrar dins un localisme isolat.
(3) Lo catalan, coma lenga bessona, es una font legitima d’inspiracion per codificar l’occitan. Dempuèi 1935, la nòrma classica Alibèrt-CLO a totjorn agut una relacion genealogica estrecha amb la nòrma catalana Fabra-IÈC. Los catalans devon comprene aquela continuitat Fabra-IÈC-Alibèrt-CLO. E donc, en parallèl, los catalans devon aver una actitud rigorosa de respècte e de solidaritat envèrs la nòrma Alibèrt-CLO preexistenta.
(4) Assumir un ròtle actiu del Conselh General d’Aran e de la Generalitat de Catalonha dins l’organisme de codificacion de l’occitan, en collaboracion estrecha amb las iniciativas, los organismes e los especialistas de las autras regions occitanas.
Las declaracions recentas de totes los caps araneses, al delà de lors divergéncias politicas, semblan compatiblas amb aquestes principis fondamentals. Seriá bon de trobar una solucion institucionala durabla que poguèsse coexistir amb las alternàncias politicas de la Val d’Aran. Çò que los occitans d’Aran conquerisson, tot lo pòble occitan i tròba profièch, “deis Aups ai Pirenèus” coma ditz Mistral.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Bèl article..... La causa que me fai mai rire de tot aiçò es que sietz quatre chans dins "l'Occitània granda" que sabon encara parlar e arribetz pas a vos butar d'acòrdi vist que vos japets contra un eme l'autre!
17: Que'n podem diser çò de hèra simple: I estossen mensh de fautas, que'u haré mei satis.hèit.
18: La question de l'estandard gascon unic o deus estandards gascons qu'ei un problèma màger. A mensh de considerar lo gascon en dehòra de l'occitan, non pòts eludir lo problèma. Lo projècte de nòrma pluricentrica de l'occitan non pòt sortir d'un maine estrictament teoric - alavetz completament inutile- s'aqueth problèma d'estandard(s) acceptader(s) e acceptat(s) peus gascons n'ei pas resolgut.
A G.L., C. e a dos o tres autres.
Totun, e coma de costuma, monopolizatz la paraula dins de discussions bizantinas exclusivament gasconas, quand lo tèma pausat es general a tot l'occitan. Avètz un seriós problèma de miopia.
#17 E deu gascon composicionau qui emplega Gérard Loison, qué'n cau díser ?
#18 òc, sustot se son japonés.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari