Aguest ei eth siesau d’ua sèria d’articles qu’an er objectiu d’analizar com s’a resolt en diuèrses comunitats lingüistiques era proteccion dera lengua e era referéncia lingüistica, damb era volentat de contribuir ath debat sus era orientacion deth futur Institut d’Estudis Aranesi, acadèmia catalana dera lengua occitana.


 
Alguer ei ua ciutat de 40 000 persones que se tròbe ena isla de Sardenha. En segle XIV siguec poblada per catalans e açò li a conferit ua trajectòria lingüistica vinculada ara lengua catalana. Era varietat deth catalan d’Alguer ei coneishuda coma “alguerés” e actuauments sonque 15% dera poblacion la parle de manèra abituau maugrat qu’ath torn deth 25% l’an auut coma lengua de prumèr aprenentatge o iniciau.
 
Era isla de Sardenha ei ua comunitat autonòma d’Itàlia, damb lengua pròpia, eth sard. Non podem enténer ce que se passe en Alguer sense hèr un petit passeig per Sardenha. Encara i a ath torn de 70% des poblants de Sardenha que saben parlar sard. Aguesta inclosion der Alguer en ua comunitat autonòma damb ua auta lengua diferenta dera lengua estatau compartirie un perfil semblant damb er aranés. A simpla vista eth perfil  der aranés pòt comparar-se ar alguerés dera madeisha manèra qu’eth sard e eth catalan, coma lengües romaniques, poderien compartir situacion ena sua dependéncia diglossica damb es lengües estataus, italian e castelhan. Mès era situacion deth sard non ei era deth catalan. Era grana diglòssia que patís eth sard la convertís en ua lengua en procés de rapida desaparicion. Er italian ei era prumèra lengua en toti es ordes sociaus e eth sard a quedat relegat a lengua de comunicacion des generacions mès vielhes. Eth sard patís ua fòrta dialectalizacion que li a empedit qu’eth govèrn autonòm age estat capable d’estructurar, maugrat es esfòrci, un estandard entà toti. Des diuèrses estructures regionaus s’an sajat tres intents de normativa enes darrèrs ans, en tot compdar damb tecnicians qu’an elaborat es propòstes. Era darrèra de 2006, Salimba sarda comuna (LSC), a començat a emplegar-se entà revirar quauqui tèxtes legislatius e administratius e s’an instaurat quauqui Ufitzius de la limba sarda coma oficines lingüistiques de promocion. Maugrat compdar damb ua autonomia potenta, es sards non an vincolat aguest autogovèrn ara unificacion dera sua lengua e cultura enquias darrèrs ans.
 
Ath delà der alguerés en Sardenha s’i tròben tres varietats lingüistiques mès: eth tabarquin, varietat anciana deth ligur, eth sassarés e eth gallurés, varietats de transicion entre eth sard e eth cors. Aguestes realitats lingüistiques de Sardenha, maugrat compdar damb mès poblants e parlants que non pas er alguerés (e tanben er aranés) non dispòsen de proteccion institucionau, o ei minimau e esporadica, e non an estructures de consolidacion e de referéncia lingüistica, mès enlà des bones intencions associatives. Era sua presencia sociau, e d’ensenhament ei fòrça desegau e pòc establa.
 
Er abandonament e “patoesacion” que patissen eth tabarquin, eth sassarés e eth gallurés serie era situacion der alguerés se non i auesse Catalonha. Era sòrt der alguerés a estat d’èster ua varietat deth catalan çò que li a reportat un prestigi e ua bona quantitat de recorsi. Era sòrt der aranés ei èster en Catalonha, donques que se non siguesse atau,  mos le calerie comparar damb eth tabarquin, sassarés e gallurés e eth sòn estat d’abandonament institucionau.
 
E ben, en aguesta situacion desfortunada, de pòca sensibilitat lingüistica e de fragmentacion s’a desvolopat era reivindicacion e eth trebalh sociau per alguerés, matisada sustot per èster ua varietat deth catalan. Pendent diuèrses generacions era identificacion linguistica des algueresi  siguec diuèrsa. I auie sustot ua identificacion locau, diuèrsa dera lengua catalana, damb estatut pròpi. Enquia 1992 i auec tendéncies de normativizacion diferentes capitanejades per diuèrsi operadors culturaus. Es algueresi considerauen qu’era varianta algueresa non auie auut un lòc ena estandarizacion deth catalan, promoiguda per Institut d’Estudis Catalans, IEC, que sustot s’auie fixat en valencian e en catalan balearic. En 1992 s’inicièc un moviment sociau damb era creacion deth Grup per a la normativització del català de l’Alguer. Aguest Grup en 1993 presentèc ar IEC ua Proposta per a una normativització del català de l’Alguer. Era propòsta venguie motivada per un sentiment entre es algueresi de qu’er IEC non auie auut en compde era sua peculiaritat e que non èren presents ena normativizacion deth catalan. Eth hèt de èster territoriauments en un aute estat ei un element fòrça potent entà cercar identitat e diferenciacion. Passe talament coma ena Val d’Aran, que se siguesse plaçada en estat francés non aurie desvolopat eth sentiment de identificacion d’ua forma tant potenta e diferenciada. Es algueresi son catalans de cultura, mès diferents, e vòlen ua consideracion. Se jamès Occitània, era francesa, auesse poténcia, poderie passar çò de madeish damb era Val d’Aran e er aranés; Alguer, Sardenha e Itàlia en son un exemple. Certament ja i a, en aguest sents, en Occitània, quauques reflexions hètes per estructures que pretenen èster normativizadores der occitan e que valoren era Val d’Aran coma massa petita entà èster considerada
 
En 1996 er IEC, tres ans dempús, considerèc acceptabla, en línies generaus, era Proposta per a una normativització del català de l’Alguer e incorporèc en estandard deth catalan, vint des quaranta ueit punts proposats.
 
En 1998 se creèc era Plataforma Algueresa de Cultura Catalana, en tot que se dissolie eth Grup per a la normativització del català de l’Alguer . Era Plataforma redactèc, en coeréncia damb es acòrds der IEC, un Modèl locau de transicion, que se liurèc ar ajuntament d’Alguer. Ena memòria ditz “El propassat 17 de febrer la Plataforma algueresa de cultura catalana adoptà un Model local de transició per al català de l’Alguer que en el cas que fos aprovat per la consulta local per a la llengua i la cultura, constituiria el registre lingüístic, oficialment adoptat a l’intern de l’estructura administrativa, escolar i publica”. Ei eth mès de hereuèr de 1999. Tanben afirme que “L’alguerés catalanoparlant ja pot identificar-se amb un estàndard que recull un nombre considerable dels seus trets dialectals. L’administració local, a més, ara ja compta amb una eina fonamental per decidir el registre que, gràcies a les noves lleis, se té d’introduir a l’escola i a l’estructura municipal”.
 
Fin finau eth 12 d’abriu de 2002, era Seccion Filologica der IEC, en session plenària acordèc avalar eth Model d’àmbit restringit de l’alguerès presentat peth Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori, que seguie es principis dera Plataforma. Ena sua publicacion, per part der IEC, en 2003, eth President dera Seccion, Joan Martí, ditz “la Secció Filològica contribueix, amb l’edició d’aquesta obra, a estrènyer més fortament els llaços fraternarls amb el algueresos i a estendre el coneixement de llur varietat lingüistica, que és, igualment que qualsevol altra, patrimoni únic i indivisible de tots els catalans”.
 
Era istòria ei polida e damb ua fin erosa, mès ei eth resultat d’un combat per part des algueresi e d’ua sensibilitat determinada per part des catalans, de toti. Non ac desbrembem! En ua França centralista era normativizacion der occitan dificilament aurie en compde era varietat aranesa. Preténer arturar eth procés academic der aranés, entà priorizar era normativizacion per part de bèra associacion en França, ei senzilhament condemnar-lo ara submission o ar ostracisme. Preténer comparar eth modèl der IEC, damb totes es emparances institucionaus qu’a, damb quauque estructura associativa francesa subvencionada, damb vocacion per occitan, ei mala fe. Era istòria erosa der Alguerés ei possibla perque era psicologia catalana projectada en IEC ei era qu’ei. Preténer equiparar era sensibilitat lingüistica de Catalonha damb era de quauque region francesa ei senzilhament  ua mòstra d’ignorància. Qué aurie passat s’er IEC non auesse respòst ar Alguer?,  qué aurie passat s’er IEC non auesse auut era fòrça institucionau e morau qu’a? I aurien compdat es algueresi?, Perqué non ac heren abans? Quan es algueresi s’apròpen ath catalan es Nòrmes Ortografiques der Aranés, fonamentades ena normativa alibertiana, ja auien 10 ans d’existéncia. En aguest cas es normes der aranés, tanben les hec Catalonha.
 
Totes es petites tèrres, en posicion aluenhada aspiren a un ròtle protagonista.
 
Coma que non è previst hèr cap d’article deth cas d’Andòrra, e entà reforçar eth relat,  me permeti au mens remercar qu’era Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial de 1999, andorrana, indique que la Llei “… té en compte l’establiment de mecanismes de  protecció i promoció de la variant del català pròpia d’Andorra, sense perjudici de la unitat de la llengua” e mès endeuant especifique en Article 33 “Organismes encarregats de la política lingüística; 1. El Govern [d’Andorra] ha de tenir un òrgan encarregat de la política lingüística, i dotar-lo dels mitjans necessaris per dur a terme les seves funcions.” E aclarís en Article 34 “Autoritat lingüística 1.- En les qüestions relatives a la normativa, l’actualització i l’ús correcte de la llengua es considera criteri d’autoritat l’establert per l’òrgan a què es refereix  l’article 33.1 d’aquesta Llei i tothom s’hi ha d’ajustar.”. E se de manèra generau Andorra accèpte era autoritat lingüística der IEC, non renoncie a auer era sua pròpia estructura de referéncia e d’autoritat. Non ac desbrembem!
 
Leçon siesau: Es territoris petiti damb caracteristiques culturaus diferenciades der entorn, damb ua lengua pròpia, desvolopen moviments identitaris e creen estructures pròpies de proteccion e d’identificacion deth sòn petit univèrs. Andòrra manten es sues pròpies estructures lingüistiques e Alguer tanben les a. S’eth referent catalan non auesse estat capable de desvolopar negociacions e propòstes d’inclosion, es territòris aurien consolidat estructures separades, per sentiment, mès tanben per responsabilitat.  Aran e er aranés  no compden damb referéncies potentes en cap aute estat. Es ensags que s’estructuren, en aguesti moments, non poden respóner as besonhs lingüistics des aranesi. Ei Aran, damb Catalonha, qui a de desvolopar ua estructura normativizadora, dera sua varietat, potenta e scientifica qu’age en compde tota era lengua occitana. S’un dia en bèth aute estat se cree ua estructura competenta e damb capacitat, era estructura aranesa saberà adaptar-se’i talament coma an hèt es algueresi e es andorrans damb er Institut d’Estudis Catalans.