Aguest ei eth ueitau d’ua sèria d’articles qu’an er objectiu d’analizar com s’a resolt en diuèrses comunitats lingüistiques era proteccion dera lengua e era referéncia lingüistica, damb era volentat de contribuir ath debat sus era orientacion deth futur Institut d’Estudis Aranesi, acadèmia catalana dera lengua occitana
 
***
 
Era Val de Fassa e era Val d’Aran an establèrt, enes darrèrs ans, relacions estretes promoigudes pera Oficina der Occitan en Catalonha dera Generalitat de Catalonha e pes servicis lingüistics de Trent (fondamentauments peth Sr. Marco Viola). En Aran i a fòrça persones qu’an auut contacte damb era Val de Fassa, peth motiu dera lengua. S’an descubèrt era ua ara auta e an vist fòrça parallellismes. Era Val de Fassa ei ua Val d’Aran enes Dolomites e era Val d’Aran ei ua Val de Fassa enes Pirenèus. Vam a comparar es processi e era situacion d’un punt d’enguarda lingüistic. Auriem podut comparar damb era lengua ladina des autes províncies, Alto Adigio (Tiròl deth Sud) e Beluno, que tanben se placen en Vals des Dolomites, mès Fassa a era proteccion mès auançada e mos servís fòrça milhor de referéncia. Fassa ei possiblement era comunitat d’Itàlia que milhor protegís era sua lengua pròpria, ath delà de quauque accion ath torn der alemand.

Trent e Catalonha son dues comunitats damb autonomia laguens des sòns respectius estats. Trent a miei milion de persones e ua capacitat economica fòrça destacada. Catalonha a sèt millions e miei de persones. Era Val de Fassa, en Trent, e era Val d’Aran, en Catalonha, an uns dètz mil abitants, a pròp d’ua desena de municipis, ua institución de govèrn pròpria, eth Conselh Generau d’Aran e eth Comun Generau de Fassa, un territòri de montanha, enes Pirenèus era ua e enes Dolomites era auta, que viu deth torisme, sustot deth d’iuèrn, ua istòria particulara damb privilègis e distincions e ua lengua pròpria, era ladina en Fassa e era occitana en Aran.
 
En Aran i an tres lengües en contacte, eth castelhan e eth catalan que i son oficiaus e er occitan que i é oficiau e pròpria. En Fassa i a ua lengua oficiau, er italian, e eth ladin que i é pròpria, mès non oficiau. Non dèishe d’èster curiós qu’era reconeishença dera oficialitat der italian entà Itàlia non se hè ena Constitucion, mès en Estatut dera region Trentin-Alto Adigio qu’arreconeish ath madeish temps era autonomia d’aguesta region e dera província de Trent.
 
Vam a comparar es dues leis basiques de proteccion lingüistica. Era Legge Provinciale de Norme di Tutela e promozione delle minoranze linguistiche locali ei d’emparament des tres comunitats lingüistiques que i an en Trent, era ladina, era mochena e era cimbra (lengües proximes ar antic aleman). En cas catalan era Lei der occitan, aranés en Aran desvolope er emparament der occitan en tota era comunitat autonoma de Catalonha e contemple diuèrses accions personaus e administratives ath delà deth territòri dera Val d’Aran. Era nòrma de Trent se circonscriu basicaments ath territòri a on era lengua ei pròpria e per contra era norma catalana desvolòpe era oficialitat dera lengua d’Aran en tot eth territòri de Catalonha. 
En Aran, era lengua pròpria ei fòrça presenta ena escòla, es mainatges aprenen era lectoescriptura en occitan que n’ei era lengua veiculara. En Fassa era preséncia dera  lengua pròpria ena escòla ei mendre, mès en un procès fòrça important de rapida implantacion que seguís bèri modèls aranesi. En Fassa existís ua publicacion setmanau de difusion e ua preséncia importanta deth ladin ena television e ena ràdio; mès  importanta que non pas er aranés en Aran. 


En Aran era relacion culturau der aranés damb era rèsta dera comunitat lingüistica occitana ei escassa. En Fassa era relacion damb era rèsta dera comunitat lingüistica ladina ei desegau mès existenta e conscienta. Era unitat deth ladin, damb es autes dues províncies, ei trebalhada e i a accions conjontes, damb era rèsta des ladins, mès i a sustot ua promocion dera varietat pròpria.


Era Comunitat de Fassa dispòse d’un potent referent “academic dera lengua”, er Institut Ladin damb fòrça capacitat d’estudi e de recèrca.

Er encastre politic d’Aran dispòse d’un organ de govèrn des der an 1991, eth Conselh Generau d’Aran, damb competéncies diuèrses; entre d’autes era promocion dera lengua e dera cultura. Era Val de Fassa ei en plen procès constituent deth sòn  organ  de govèrn, qu’aurà competéncies delegades, eth Comun Generau de Fassa.
 
Sus es estudis hèti era vitalitat der lengua pròpria de Fassa ei bona e en Aran, maugrat eth bon emparament juridic, era vitalitat der occitan ei desplaçada pera influéncia deth castelhan. 


Veigam coma tracten bèri aspèctes es legislacions basiques des dues comunitats era “Legge provinciale 19 giugno 2008, n. 6  de Norme di Tutela e promozione delle minoranze linguistiche local” ara que me referirè coma “tèxte trentín” e ara “Lei 35/2010, der 1 d’ octobre, der occitan, aranés en Aran” ara que denominarè “tèxte catalan”. 
 
1.- Lengua oficiau: Dera analisi deth tèxte catalan n’extrèm qu’er occitan ei lengua oficiau en Catalonha e en Aran, a on tanben n’ei eth catalan e eth castelhan. Aran, e tota Catalonha, se convertís atau en un territòri damb tres lengues oficiaus. Per contra eth tèxte trentín non utilize en cap moment era denominacion de lengua oficiau, donques que non n’ei, entà referir-se ath ladin. Plan ath contrati en article 16 mos arrebrembe qu’es tèxtes oficiaus dera administracion an d’èster escrits en italian. En Aran, inclós, es accions judiciaus pòden hèr-se er occitan sense besonh de traduccion (art 9).

En cas catalan era oficialitat dera lengua occitana, ena sua Lei, se referís ath hèt de qu’er estat espanhòl ratifiquèc, en sòn dia, era Carta europèa des lengues regionaus o minoritàries, damb implicacions especifiques entàs lengües oficiaus e açò hè qu’es afectacions ara lengua occitana siguen diuèrses e positives. Damb açò era lei catalana convertís era Carta en un tèxte complementari e de referéncia. En cas trentín cau arrebrembar qu’er estat italian non a ratificat era Carta.
 
2.- Lengua pròpria: Ambdús tèxtes, eth trentin e eth catalan arreconeishen eth ladin e er occitan (aranés) coma era  lengua pròpria respectivament de Fassa e d’Aran. 

3.- Lengua preferenta: En tèxte trentin se manifèste un posicionament normatiu per çò qu’ei deth caractèr obligatòri dera administracion d’emplegar eth ladin enes relacions ena Val de Fassa. Totun, se da ua prevaléncia ara lengua italiana. Mès concrètaments eth tèxte obligue a qu’es escrits que gesquen dera administracion siguen bilingües damb ua subrevaloracion peth tèxte en italian. Es publicacions oficiaus s’auràn de publicar enes dues lengües, mès prumèraments en italian. Eth tèxte de referéncia legau ei eth tèxte en italian.

Per contra eth tèxte catalan da un caractèr de preferéncia ar occitan, laguens d’Aran: “Er aranés, coma lengua pròpria d’Aran, ei: a) Era lengua d’usatge preferent de totes es institucions d’Aran, mès que mès deth Conselh Generau d’Aran, dera Administracion locau e des entitats que ne depenen, des mejans de comunicacion publica, der ensenhament e dera toponimia.” (aguest article ei suspés cautelarment e pendent de superacion de recors en Tribunau Constitucionau) . A mès, enes publicacions de leis, er occitan, a caractèr oficiau.

4.- Era varietat e era unitat: Eth nòm dera lengua. Es dus tèxtes, eth trentin e eth catalan, arreconeishen era unitat dera lengua mès pretenen protegir de manèra prioritària e especiau era forma locau.

5.-Autoritat lingüistica: Er Institut Culturau Ladin ei era autoritat lingüistica deth ladin ena província de Trent. Ei ua institucion fòrça desvolopada, damb ua grana activitat e ua bona dotacion. Maugrat qu’es estatuts der Institut Culturau Ladin an d’èster aprovats peth Comun Generau de Fassa, tanben les cau èster acceptadi peth Conselh Provinciau. Er Institut Culturau Ladin se presente coma ua entitat esturmentau dera província. Eth director ei nomenat pera província. Maugrat era sua poténcia er Institut Culturau Ladin non a competéncies en toponimia que corresponen dirèctaments ath Comun Generau.


En tèxte catalan era autoritat lingüistica se li da ar Institut d’Estudis Aranesi. Aguest a d’èster independent des administracions publiques, maugrat qu’era Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran an d’adoptar es mesures entà qu’atau sigue. Ara ei en procès de desvolopament
 
Er emmarcament d’ua e era auta institucion son disparièrs
 
6.-Competéncies e garanties: Per çò qu’ei des competéncies era Província de Trent arreconeish ath Comun Generau de Fassa coma eth subjècte representant dera poblacion ladina, damb eth déuer de garentir es condicions entara promocion deth ladin. Totun, se considèren e se creen d’autes institucions que garantiràn eth compliment dera lei e qu’ajudaràn a agranir era participacion e eth procès de promocion lingüistica e qu’auràn d’èster presentes en tot eth procès. Era mès destacada ei era “autoritat”. Aguesta figura, damb dedicacion laborau plea e damb caractèr professionau, se cree en Conselh Provinciau (er omològ deth Parlament de Catalonha). A d’èster independent e autonòm e hè foncions d’avaloracion, vigilància, inspeccion, consulta,... Ei un organ de tres persones de nauta professionalitat e competéncia,... Maugrat que per motius diuèrsi encara non s’a constituit, calerà observar eth sòn ròtle. Exercís competéncies pròpries d’un “sindic de grèuges” circunscrit ara lengua. Ei ua figura fòrça interessanta e possiblement damb efèctes potents ena administracion.
 
Non existís arren de semblant entar occitan en Catalonha e calerie pensar ena sua conveniéncia.

7.- Er ensenhament: Eth tèxte trentin garentís er ensenhament dera lengua e era cultura pròpria enes institucions escolares. Eth tèxte catalan ei fòrça mès explicit en tot assegurar ua preséncia sufisenta enes plans d’estudi, en tot convertir er occitan ena lengua veiculara dera escòla, en tot manifestar eth dret des escolars a gésser dera educacion obligatòria damb sufisença orau e escrita en occitan e en tot exigir uns nivèus d’occitan a tot eth professorat.


Per çò qu’ei dera educacion d’adults es dus tèxtes vòlen assegurar era promocion dera lengua pròpria en aguest encastre.
 
Leçon ueitau: Fassa a desvolopat, ena proteccion dera lengua, aspèctes qu’interèsse d’auer present ara Val d’Aran. Ua institucion academica, er Institut Cultural Ladin, que tot e non èster independenta, compde damb importanti recorsi entà desvolopar estudis e orientar sus era correccion lingüistica, cau que sigue presa en consideracion. Era existéncia d’un observador continu, “autoritat”, dependent deth Parlament, damb finalitats orientadores ena dinamizacion dera lengua pròpria ei un modèl, que mos auferís Fassa e Trent, que calerà auer en compde entà valorar-ne era sua conveniéncia, sustot en un cas coma eth der occitan qu’a ua situacion d’oficialitat en tota Catalonha. Conven que Fassa e Aran, Catalonha e Trent, mantenguen relacions que permeten valorar es sues perspectives, donques que partissen de principis semblants: unitat de lengua, podèr pròpri, acadèmia dera lengua,...