Opinion
800 ans aprèp Murèth, l’Euroregion Aragon, Balears, Catalonha, Occitània
La batalha de Murèth lo 12 de setembre de 1213 auriá pogut consolidar l’aveniment d’una granda entitat catalana/occitana/aragonesa. L’istòria non lo volguèt pas, mas los escambis culturals, economics e politics non s’acaban en 1213.
L’ocasion occitana de 1213 fa resson a las revendicacions actualas: promocion de la lenga e cultura occitana, necessitat d’un vertadièr poder politic regional, engatjament per una Euròpa que faga la part bèla al dinamisme de las regions, necessitat de sinergias transfrontalièras.
Dempuèi 2004, existís un embrion institucional denominat Euroregion Pirenèus-Mediterranèa qu’amassa las regions et autonomias de part e autra de las Pirenèus. D’un punt de vista geopolitic, aquelas se tròban dins doas estructuras politicas, los estats espanhòl e francés qu’an sistematicament separat Occitània, Catalonha e Aragon, maldespièit lo lent procès de “dissolucion” dels estats-nacion d’Euròpa e l’enfortiment del federalisme europèu. La volontat d’independéncia de Catalonha n’es lo simptòma mai fòrt. E mai la cooperacion entre aquestes territòris deuriá èsser un fait gaireben natural, pr’amor de la proximitat geografica e culturala.
Aquestes territòris partejan un meteis ecosistèma que se pòt preservar sonque amb de politicas conjuntas sens passar per Brusselas, Madrid o París: quin sens auriá d’ensajar de protegir un costat dels Pirenèus mentre de l’autre costat faguèsson pas que lo degradar?
Las politicas centralistas de Madrid e París an connectat en prioritat los territòris amb las capitalas d’estat. Per contra, an desligat los territòris entre eles. Cal mens de temps en transpòrt public per far lo trajècte Barcelona-Madrid e Tolosa-París que lo trajecte Tolosa-Barcelona.
Pasmens, existís jà una economia en ret amb d’entrepresas catalanas o implantadas en Occitània que trabalhan amb/per d’entrepresas de l’autre costat dels Pirenèus: d’entrepresas d’auta tecnologia, de l’aerospacial, de recerca meteorologica, de logistica etc. Los ligams economics, aital coma los projèctes de recerca conjunts poirián èsser encara mai importants amb un territòri que dispausèsse d’infrastructuras comunas mai racionalas, eficaças e sosteniblas.
Las regions e autonomias Aragon, Balears, Catalonha, Occitània compartisson l’escomesa d’una populacion mai en mai vièlha, l’escomesa de l’integracion d’una imigracion que proven de pertot dins lo monde e qu’es arribada dins las darrièras decennias, l’escomesa d’avançar cap a un territòri socialament e demograficament equilibrat, sens zònas ruralas entièras despobladas o en via d’abandon.
Los territòris d’un costat e d’autre dels Pirenèus compartisson una meteissa cultura: una istòria partejada, una tradicion literària comuna, de tradicions e de mites partejats, d’estils de vida similars, e una meteissa preocupacion per la proteccion dels nòstres parlars occitans, catalans o aragonés.
Relançar l’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa
Malgrat l’existéncia de l’Euroregion dempuèi 2004, los Estats espanhòl e francés non manifestan pas de volontat fòrta de collaboracion per desenvolopar de politicas transfrontalièras qu’impliquen –per fòrça– una pèrda de las competéncias estatalas actualas en favor de l’Euroregion. Atal, la frontièra franco-espanhòla contunha de representar una fractura a superar, tan coma lo nivèl flac d’autonomia politica que gaudisson las regions de l’Estat francés (sens capacitat legislativa, sens competéncias pròprias, amb finançaments insufisents etc).
Qu’engatja o non Catalonha un procès d’independéncia, la necessitat d’una Euròpa federala dels pòbles obliga a despassar los blocatges actuals dels Estats e amb d’euroregions qu’amassèssen los pòbles istoricament separats, mas geograficament e culturalament fraires.
Es praquò que los partits ecologistas e federalistas d’Occitània, Catalonha, Aragon, Balears vòlon aprofiètar de l’escasença dels 800 ans de la batalha de Murèth per tornar lançar la bastison d’aqueste territòri istoric.
L’ocasion occitana de 1213 fa resson a las revendicacions actualas: promocion de la lenga e cultura occitana, necessitat d’un vertadièr poder politic regional, engatjament per una Euròpa que faga la part bèla al dinamisme de las regions, necessitat de sinergias transfrontalièras.
Dempuèi 2004, existís un embrion institucional denominat Euroregion Pirenèus-Mediterranèa qu’amassa las regions et autonomias de part e autra de las Pirenèus. D’un punt de vista geopolitic, aquelas se tròban dins doas estructuras politicas, los estats espanhòl e francés qu’an sistematicament separat Occitània, Catalonha e Aragon, maldespièit lo lent procès de “dissolucion” dels estats-nacion d’Euròpa e l’enfortiment del federalisme europèu. La volontat d’independéncia de Catalonha n’es lo simptòma mai fòrt. E mai la cooperacion entre aquestes territòris deuriá èsser un fait gaireben natural, pr’amor de la proximitat geografica e culturala.
Aquestes territòris partejan un meteis ecosistèma que se pòt preservar sonque amb de politicas conjuntas sens passar per Brusselas, Madrid o París: quin sens auriá d’ensajar de protegir un costat dels Pirenèus mentre de l’autre costat faguèsson pas que lo degradar?
Las politicas centralistas de Madrid e París an connectat en prioritat los territòris amb las capitalas d’estat. Per contra, an desligat los territòris entre eles. Cal mens de temps en transpòrt public per far lo trajècte Barcelona-Madrid e Tolosa-París que lo trajecte Tolosa-Barcelona.
Pasmens, existís jà una economia en ret amb d’entrepresas catalanas o implantadas en Occitània que trabalhan amb/per d’entrepresas de l’autre costat dels Pirenèus: d’entrepresas d’auta tecnologia, de l’aerospacial, de recerca meteorologica, de logistica etc. Los ligams economics, aital coma los projèctes de recerca conjunts poirián èsser encara mai importants amb un territòri que dispausèsse d’infrastructuras comunas mai racionalas, eficaças e sosteniblas.
Las regions e autonomias Aragon, Balears, Catalonha, Occitània compartisson l’escomesa d’una populacion mai en mai vièlha, l’escomesa de l’integracion d’una imigracion que proven de pertot dins lo monde e qu’es arribada dins las darrièras decennias, l’escomesa d’avançar cap a un territòri socialament e demograficament equilibrat, sens zònas ruralas entièras despobladas o en via d’abandon.
Los territòris d’un costat e d’autre dels Pirenèus compartisson una meteissa cultura: una istòria partejada, una tradicion literària comuna, de tradicions e de mites partejats, d’estils de vida similars, e una meteissa preocupacion per la proteccion dels nòstres parlars occitans, catalans o aragonés.
Relançar l’Euroregion Pirenèus-Mediterranèa
Malgrat l’existéncia de l’Euroregion dempuèi 2004, los Estats espanhòl e francés non manifestan pas de volontat fòrta de collaboracion per desenvolopar de politicas transfrontalièras qu’impliquen –per fòrça– una pèrda de las competéncias estatalas actualas en favor de l’Euroregion. Atal, la frontièra franco-espanhòla contunha de representar una fractura a superar, tan coma lo nivèl flac d’autonomia politica que gaudisson las regions de l’Estat francés (sens capacitat legislativa, sens competéncias pròprias, amb finançaments insufisents etc).
Qu’engatja o non Catalonha un procès d’independéncia, la necessitat d’una Euròpa federala dels pòbles obliga a despassar los blocatges actuals dels Estats e amb d’euroregions qu’amassèssen los pòbles istoricament separats, mas geograficament e culturalament fraires.
Es praquò que los partits ecologistas e federalistas d’Occitània, Catalonha, Aragon, Balears vòlon aprofiètar de l’escasença dels 800 ans de la batalha de Murèth per tornar lançar la bastison d’aqueste territòri istoric.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Me desencusi per lo títol qu'auriá degut parlar d'Occitània centrala amb las regions de programmadtas Miègjorn Pirenèus e Lengadòc Rossilhon
despres de molt de temps de voler tornar al nord dels pirineus, fa un mes hi vaig anar, i fins a Bordeus (escric en grafia catalana, si m'ho permeteu) us he de dir que el paisatge, la terra i el menjar em van fer sentir com a casa, repeteixo que la "saussise" de Tolouse em va semblar molt bona i igual a la casa meva, i el menjar no tenia just de mantega. El tema del nom del plat, ho sento pero em va semblar molt malament que les cartes dels restaurants nomes fossin en frances, m'hauria agradat molt trobar-los en la vostra llengua ( i una mica nostra) ! Sembla una bestiesa, pero unint això amb la relativa bona comprensió dels vostres parlars, sobretot per escrit, em fa dir que tenim una gran oportunitat de cooperar, ens cal a uns i altres emfortir els nostres lligams, oblidar unes fronteres que ens han partit per la meitat, i recordar que si volem un pais independent és, encara que sembli contradictori, per tenir força per trencar barreres.
Els limits qus s'han posat a occitania tb m'han sorpres a mi, pero com que tot el que se de la vostra terra es a través del que vosaltres expliqueu no diré res mes.
La collaboracion de las provincias occitanas amb de regions / autonomias fòra França es un mejan de conscientizar los politics occitans regionals que lors poders e subretot lors mejans financiers son ridiculs. Es tanben una obertura per plan de monde, estudiants o decidaires vers de realitats autras que Paris. Siquenon, l'enfortiment dins una primièra fasa de la cooperacion interegionala occitana es tanben una urgéncia, la cal negociar per las eleccions regionalas que venon. Bon estiu a tots.
Mancan quauquas regions... Parlatz pas d'Occitània, mes d'"Occitaneta"... Fadré revisar vòsta geogràfia...
"Qu’engatja o non Catalonha un procès d’independéncia" (lo subjontiu "engatge" es melhor"): me sembla qu'avèm d'agachar la realitat en fàcia. Aqueste procèssus a començat, iniciat per una volontat populara inedita que nos poiriá inspirar coma pòble.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari