Opinion
En 7u Centenari d’Era Querimònia
Podem mercar eth 1313 coma er an der inici dera identitat aranesa o eth dera mès grana manifestacion istorica dera Val d’Aran coma pòble sobiran. E laguens deth 1313 er autrejament d’Era Querimònia signifique eth moment mès esplendorós.
Enes ans anteriors ath 1313, era Val d’Aran auie manifestat era sua volentat de desvincolar-se des poders deth nòrd. Volie èster liura deth govèrn de Comenge e des sòns senhors e tanben volie destacar-se de Ribagorça e de Palhars. Ei ben ben per açò qu’enes “negociacions de Vielha” entre Aragon e França de 1312, entà determinar s’Aran auie d’èster des uns o des auti, es aranesi deishèren ben clar que “non èm ne aragonesi ne francesi”. E damb eth tractat de Poissy, França e Aragon, en 1313 acòrden qu’Aran apartengue ara corona catalanoaragonesa. Ei ath delà d’aguest moment qu’es aranesi ja an vençut ua dependéncia, era francesa, e comencen a lutar contra era auta. Dèishen d’èster en un extrèm d’un regnat, dèishen d’èster marginaus entà aquerir ua posición de centralitat. Damb Era Querimònia es aranesi reconeishen fidelitat ath rei, son sometuts ath sòn poder, mès en realitat obtien ua forma de govèrn autonòm que sonque vierà destorbada, quan eth rei, damb ànsies de conquestes en nòrd emplegarà era Val d’Aran entàs sòns objectius. Libertat entàs aranesi a cambi d’èster zòna de passatge e d’estrategia entath rei.
Era soberaneitat aranesa qu’obten damb Era Querimònia l’emplegarà entà realizar, a plaser, un apropament a Catalonha e ath comtat de Barcelona, qu’encara dure. En 1328 es aranesi artenheràn a emplegar era moneda de Barcelona per autorizacion dirècta d’Alfòns eth Benigne e ath cap de 50 ans (1381) Pèir eth Ceremoniós se compromet, per designi des aranesi, a non separar Aran deth Principat de Catalonha e deth Comdat de Barcelona.
Es òmes dera Val possedien es tèrres e es vinhes, es bòsqui, es aigües, es peisheus, es drets de caça,… sense servituds e aquerò representaue er acabament, d’un punt d’enguarda juridic, dera propietat rurau per part dera classe feudau. Era Querimònia presentaue ua grana innovacion sociau.
En aqueri moments d’incertitud, son es aranesi es que se quèishèren ath rei des abusi de qu’èren objècte per part des senhors deth nòrd pr’amor qu’eth rei que les concedís tota sòrta de privilègis. Eth rei n’obten un territòri fòrça util, clau deth Pirenèu, entàs sues aventures de conqueridor e es aranesi n’obtien un regim sociau fòrça auançat ara epòca.
Era Querimònia ordène era estructura sociau dera Val d’Aran deth segle XIV, nomenament de notaris, aprofitament de bosqui, es jutges de pau, era administracion de prats e mòles,… e tanben recuelh dues figures juridiques de grana trascendéncia que s’an mantengut enquias nòsti dies. Eth dret de Torneria que siguec respectada deth 1313 enquiara Compilacion deth dret civiu especiau de Catalonha de 1960 e que non serie retocada enquiara malerosa aprobacion en Parlament de Catalonha dethLibre 5u deth Còdi civiu de Catalonha relatiu as drets reals en 2006. Malerosa, ac cau díder, peth sòn efècte contrari ar esperit dera Torneria, qu’auie assegurat, pendent mès de sèt sègles, qu’era propietat permaneishie enes familhes e constituie atau un entramat sociau hèrm e estable.
Tanben mo’n cau destacar era consolidacion qu’Era Querimònia ne hè deth dret dera Mieja Guadanheria que tracte eth regim conjugau. D’aguest dret ena conferéncia hèta en Conselh Generau d’Aran eth 17 de juriòl de 2001, peth notari , doctor en dret e academic dera Acadèmia de Jurisprudéncia e Legislacion de Catalonha, Sr. José Luis Mezquita del Cacho n’afirmaue: “eth mèn professor d’Istòria deth Dret [Ángel López Amo], [ahigie qu’era Mieja Guadanheria] auie inspirat probablement en part, sies cents ans mès tard, en plea fèbre codificadora des Estats europèus, eth regim economic-conjugau de participacion […] adoptat peth Còdi civiu alemand, eth mès scientificament elaborat des còssi legaus deth nòste continent …”
Mos sentem satisfèts d’Era Querimònia, perque ei enes inicis d’un còs juridic de fòrta envergadura e de grana consisténcia, perque signifiquèc eth començament deth procès d’apropament dera Val d’Aran a Catalonha e perque represente, damb clara consciéncia deth pòble aranés, era implantación des sues libertats.
E ei damb fòrça gòi que celebram aguest 700 anniversari en tot que seguim lutant pera preservacion de nòstes libertats ath cant de Catalonha.
Enes ans anteriors ath 1313, era Val d’Aran auie manifestat era sua volentat de desvincolar-se des poders deth nòrd. Volie èster liura deth govèrn de Comenge e des sòns senhors e tanben volie destacar-se de Ribagorça e de Palhars. Ei ben ben per açò qu’enes “negociacions de Vielha” entre Aragon e França de 1312, entà determinar s’Aran auie d’èster des uns o des auti, es aranesi deishèren ben clar que “non èm ne aragonesi ne francesi”. E damb eth tractat de Poissy, França e Aragon, en 1313 acòrden qu’Aran apartengue ara corona catalanoaragonesa. Ei ath delà d’aguest moment qu’es aranesi ja an vençut ua dependéncia, era francesa, e comencen a lutar contra era auta. Dèishen d’èster en un extrèm d’un regnat, dèishen d’èster marginaus entà aquerir ua posición de centralitat. Damb Era Querimònia es aranesi reconeishen fidelitat ath rei, son sometuts ath sòn poder, mès en realitat obtien ua forma de govèrn autonòm que sonque vierà destorbada, quan eth rei, damb ànsies de conquestes en nòrd emplegarà era Val d’Aran entàs sòns objectius. Libertat entàs aranesi a cambi d’èster zòna de passatge e d’estrategia entath rei.
Era soberaneitat aranesa qu’obten damb Era Querimònia l’emplegarà entà realizar, a plaser, un apropament a Catalonha e ath comtat de Barcelona, qu’encara dure. En 1328 es aranesi artenheràn a emplegar era moneda de Barcelona per autorizacion dirècta d’Alfòns eth Benigne e ath cap de 50 ans (1381) Pèir eth Ceremoniós se compromet, per designi des aranesi, a non separar Aran deth Principat de Catalonha e deth Comdat de Barcelona.
Es òmes dera Val possedien es tèrres e es vinhes, es bòsqui, es aigües, es peisheus, es drets de caça,… sense servituds e aquerò representaue er acabament, d’un punt d’enguarda juridic, dera propietat rurau per part dera classe feudau. Era Querimònia presentaue ua grana innovacion sociau.
En aqueri moments d’incertitud, son es aranesi es que se quèishèren ath rei des abusi de qu’èren objècte per part des senhors deth nòrd pr’amor qu’eth rei que les concedís tota sòrta de privilègis. Eth rei n’obten un territòri fòrça util, clau deth Pirenèu, entàs sues aventures de conqueridor e es aranesi n’obtien un regim sociau fòrça auançat ara epòca.
Era Querimònia ordène era estructura sociau dera Val d’Aran deth segle XIV, nomenament de notaris, aprofitament de bosqui, es jutges de pau, era administracion de prats e mòles,… e tanben recuelh dues figures juridiques de grana trascendéncia que s’an mantengut enquias nòsti dies. Eth dret de Torneria que siguec respectada deth 1313 enquiara Compilacion deth dret civiu especiau de Catalonha de 1960 e que non serie retocada enquiara malerosa aprobacion en Parlament de Catalonha dethLibre 5u deth Còdi civiu de Catalonha relatiu as drets reals en 2006. Malerosa, ac cau díder, peth sòn efècte contrari ar esperit dera Torneria, qu’auie assegurat, pendent mès de sèt sègles, qu’era propietat permaneishie enes familhes e constituie atau un entramat sociau hèrm e estable.
Tanben mo’n cau destacar era consolidacion qu’Era Querimònia ne hè deth dret dera Mieja Guadanheria que tracte eth regim conjugau. D’aguest dret ena conferéncia hèta en Conselh Generau d’Aran eth 17 de juriòl de 2001, peth notari , doctor en dret e academic dera Acadèmia de Jurisprudéncia e Legislacion de Catalonha, Sr. José Luis Mezquita del Cacho n’afirmaue: “eth mèn professor d’Istòria deth Dret [Ángel López Amo], [ahigie qu’era Mieja Guadanheria] auie inspirat probablement en part, sies cents ans mès tard, en plea fèbre codificadora des Estats europèus, eth regim economic-conjugau de participacion […] adoptat peth Còdi civiu alemand, eth mès scientificament elaborat des còssi legaus deth nòste continent …”
Mos sentem satisfèts d’Era Querimònia, perque ei enes inicis d’un còs juridic de fòrta envergadura e de grana consisténcia, perque signifiquèc eth començament deth procès d’apropament dera Val d’Aran a Catalonha e perque represente, damb clara consciéncia deth pòble aranés, era implantación des sues libertats.
E ei damb fòrça gòi que celebram aguest 700 anniversari en tot que seguim lutant pera preservacion de nòstes libertats ath cant de Catalonha.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Coratge brave Sindic. Aran es l'esper d'Occitània tota!
Faidit lo mot occitan, tabó la frairetat naturala amb lo Comenges.
Òsca CARLOS barrera per vòstra franquesa espanhòla.
Salutacions.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari