La cultura populara canta que per Sant Matieu, l’estiu adieu. Los meteorològs an decidit tanben que l’estiu s’acaba lo 21 de setembre. Manca, donc, gaireben un mes, perque la davalada tuste a la pòrta. Malgrat aquò, la realitat es que l’estiu s’es acabat dins la màger part de las nòstras tèstas, non pas per de rasons meteorologicas –que, ongan, benlèu tanben–, mas per de rasons puslèu sonoras: la màger part d’aquelas insolentas sonetas desrevelhadoiras an començat ja lo sieu trabalh rutinari dempuèi lo diluns passat. E las privilegiadas qu’encara nos daissan descansar, comptan ja los quatre darrièrs jorns que lor manca abans la fin definitiva de la nòstra patz: lo diluns venent. Es la vida: nos cal trabalhar tota l’annada per plan saber saborejar lo mes de vacanças, çò dison los cinics.
 
Ça que la, aqueste cors que comença serà plan degustable pels amants de la politica, tant per çò qu’es d’Occitània, coma per çò qu’es d’Euròpa en general. Cronologicament, aqueste cors assistirem imperterrits fins al darrièr capítol de las eleccions legislativas de l’Estat Federal d’Alemanha, a l’aprobacion de las diferentas leis de descentralizacion —o de recentralizacion, benlèu— de França, al desvolopament de la campanha electorala e dels resultats de las eleccions municipalas de França, al desvolopament de la campanha electorala e dels resultats de las eleccions del Parlament Europèu, a l’evolucion del referendum d’independéncia d’Escòcia, e, encara, sabrem qu’es çò que fin finala se passarà en Catalonha a rapòrt del sieu procès de transicion nacionala. Entre tot aquò, de segur que tanben aurem l’escasença de tastar d’autres condiments inesperats qu’acabaràn d’arredondir l’assieta politica d’ongan.
 
Las eleccions d’Alemanha, lo 22 de setembre que ven, son especialament importantas perque determinaràn se dòna Merkel contunha o, per contra, se bastís una majoritat d’esquèrra al Bundestag qu’investís un autre Cancelhièr. Se se confirmèsse lo cambiament, non solament cambiariá lo Cancelhièr alemand, mas tanben podriá provocar un cambiament de las politicas economicas d’Alemanha dins l’UE, e, donc, un cambiament de las politicas economicas de l’UE per totes los autres estats membres.

D’un autre costat, las eleccions municipalas de França pòdon èsser importantas per Occitània e l’occitan dins cèrtas vilas e vilatges. Per exemple, caldrà seguir amb una prigonda atencion l’evolucion de la campanha electorala e dels resultats de las eleccions municipalas de Tolosa, qu’es, segurament, de totas las capitalas d’Occitània, la qu’a una comuna mai engatjada per la lenga e la cultura nòstras. La question non es solament se Moudenc o Cohen, mas tanben quinas alianças lor aurà calgut establir e a quin prètz.
 
D’aquí solament un an, donc, aurem un nòu Cancelhièr alemand —e, benlèu, un cambiament de las politicas europèas—, de nòvas municipalitats en Occitània, de leis que concerniràn l’organizacion territoriala e politica del país, un nòu Parlament Europèu, e podrem aver una idèa fòrça mai precisa de se en 2014 a Euròpa li caldrà saludar l’aparicion de dos nòus estats democratics e sobirans. E las gents del Jornalet serem aquí, coma tostemps, per vos o explicar tot. En lenga nòstra. En la vòstra.