Barcelona e eth sòn extrarradi siguèren pendent es ans 1980 ua cunhèra de bandes que devengueren elements clau ena revolucion musicau que se viuie en aqueri ans pòstfranquistes.
 
Artistes coma es Brighton 64, Loquillo y los Trogloditas, Los Negativos o Los Rebeldes siguèren es pioners en balhar ua banda sonòra ara vida des recentes tribus urbanes que començauen d’aparèisher.
 
D’autes bandes, que joguèren un ròtle de segon protagonista en tot bastir un circuit mès modest a on es revendicacions sociaus e culturaus adoptauen un caractèr mès radicau.
 
Er exemple més identificau ei er ensemble que parlam aué. Desperdicis Clínics nèish ena vila de Martorell, a 37 kilomètres de Barcelona en an 1982.
 
Es Desperdicis se bastiren com ua sòrta de Cockney Rejects ara catalana, damb eth madeish amor incondicionau ath Barça que es der East Eand ath Westham.
 
Ath delà deth fotbòl, ath que dediquen un naut percentatge des sues paraules, era lirica des Desperdicis parlaue dubèrtament sus er abús de drògues, era critica ara Guàrdia Civil o era manca d’independència en Catalonha.
 
Era sua trajectòria durèc de 1983 a 1987, an en qu’enregistrèren eth sòn prumèr e unic disc: “Collons”.
 
Damb 15 tèmes, Desperdicis Clínics compausèren ua òbra qu’aué eth dia ei fòrça preciada pes nostalgics d’aqueri 1980.
 
Eth disc daurís damb era cançon “Boixos Nois”, de tematica futbolistica, autant coma “Arbitres contra el Barça”.
 

 

 
“Catalunya Lliure” serà er imne més nacionalista des de Martorell en tot reclamar era tornada as armes de Terra Lliure.
 

 
“El servei militar” e “Senyor Guàrdia Civil” contunhen de mostrar eth desacòrd dera banda vers er Estat Espanhòu.
 

 

 
Eth sentit dera umor e er absurd non se perd ena rèsta de cançons, que parlen sus diuèrsi temes e situacions que van des drògues (“Golosina”) ara critica deth grup madrilenh “Hombres G” (“Hombres Je”) en tot passar pera cançon que definís ara banda: “Sóc un Desperdici”.
 

 

 

 
E d’autes,