Dempús d’analizar diuèrses realitats arribe eth moment de concludir quini èishi a d’auer era Acadèmia catalana dera lengua occitana, Institut d’Estudis Aranesi. D’autes realitats lingüistiques mos an quedat per tractar, mès es sues aportacions non aurien estat significatives e son, en tot cas, presentes enes modèls analizats. Non è valorat, de luenh, totes es lengües petites  que patissen un estat depressiu e de menaça e ne tant solet totes es lengües petites d’Euròpa. Auem sajat de tractar es de mès apròp e es mès significatives, aqueres que mos aporten era reflexion basica entara constitucion deth nau Institut d’Estudis Aranesi.
 
 
1.- Toti es territòris vòlen potenciar era sua parla particulara. Mos ditz 
Saussure en Cors de Lingüistica que’“en tota massa umana i a dues fòrces qu’actuen sense parar simultanèament e en sentits contraris: d’un costat er esperit particularista, er “esperit de campanau”; der aute era fòrça d’intercambi que cree es comunicacions entre es òmes. Per esperit de campanau , ua comunitat lingüistica restringida seguís fidèu as tradicions que s’an desvolopat en sòn sen. Aqueri abits son es prumèrs que cada individú contrè ena sua enfància; aquiu radique era sua fòrça e era sua persisténcia”.
 
Toti es territòris analizats an generat moviments populars que vòlen qu’era sua forma mès pròpia d’expressar-se persistisque en temps; la defenen, e la potencien. Totes es autes Val d’Aran vòlen eth sòn “aranés” en prumèr lòc. Ei er esperit de campanau. I a, totun, dus posicionaments diferents: es que non vòlen saber arren dera lengua referenciau e considèren era sua forma locau coma era soleta e es qu’an consciéncia de lengua comuna;  es qu’an er esperit de campanau e es que a mès deth sòn campanau an besonh de comunicar-se ena sua lengua enlà dera sua comunautat. Entre aguesti darrèrs, analizats enes articles precedents, i trapam es nediscos, es algueresi, es andorrans, es canarians, ... Vòlen protegir era sua forma naturau en tot protegir era lengua referenciau e ara invèrsa, protegissen era lengua comuna en tot potenciar era varianta locau.
 
E tanben sabem qu’er esperit de campanau ei en tot provocar ua accelerada desparicion deth sarde, ua dificila implantacion deth romanch referenciau, un trincament despedaçat der asturleonés e a provocat ua estranha situacion damb eth còrs que, maugrat era existéncia d’ua grana consciéncia sociau, a dificultats de promocion.
 
Era Lei der occitan mos ditz que cau protegir era varianta aranesa e era lengua generau. Er Institut d’Estudis Aranesi aurà aguestes dues línies d’accion: proteccion e definicion dera varianta aranesa e estudi e determinacion deth tronc occitan comun.
 
Ei evident qu’entara prumèra competéncia calerà academics que coneguen ben era varianta e entara segona calerà es melhors intellectuaus dera lengua occitana e que serà de besonh ua interrelacion fòrta entre es dues línies.
 
 
2.- Era lengua referenciau la determine d’ua manèra explicita o de forma implicita, qui a era autoritat entà hè’c. En Asturies ac hè eth Govèrn d’Astúries, per miei d’ua institucion, dependenta deth govèrn, que normativize er asturian, e tanben eth galhèc qu’existís en territòri  dera pròpia comunautat autonoma. En Luxemborg e en Mónegue, ei eth Govèrn qui determine sus era lengua, tostemp per miei d’ua institucion dependenta,... Ei eth govèrn territoriau qui a de determinar sus era normativa lingüistica des lengües deth territòri.
 
En França er article 75 dera Constitucion ditz qu’“es lengües regionaus apartien ath patrimòni de França”. Ja ère clar abans dera darrèra reforma, mès atau arrés s’enganarà. Açò vò díder, entre fòrça mès causes, qu’ei er Estat francés, qui a era competéncia sus es lengües dites (mau dites) regionaus e qui a de determinar es aspèctes tecnics sus aqueres lengües e en especiau era forma referenciau dera lengua occitana. E se França non a determinat aguest referenciau occitan de forma explicita ac a hèt, au mens, de forma indirècta.
 
Son diuèrses es manifestacions de membres deth Govèrn francés que manifèsten qu’era lengua occitana ei unica, que sonque i a ua lengua. Ac an dit bèri ministres deth Govèrn e quauques estructures governamentaus. Per tant, ua prumèra question clara ei qu’entre aqueres lengües regionaus deth meddia francés n’i a ua escampilhada entre diuèrses regions que se ditz occitan, qu’ei ua soleta lengua. Açò ei atau maugrat que i agen moviments sociaus qu’ac volguen negar o que prediquen era grana valor des dialèctes e des variantes.
 
Era forma d’aquera lengua l’a determinada, eth Govèrn francés, en tot emplegar-la entara convocacion e elaboracion de pròves coma eth Diplòma de Competéncia en Lengua (DCL) deth Ministèri d’Educacion, qu’ei era certificacion mès importanta qu’existís de coneishement dera lengua occitana, entà adults, adaptada as directritzes deth Conselh d’Euròpa e, qu’ath delà, a eth sosten dera majoritat des regions afectades pera lengua que tratam.
 
Era lengua referenciau occitana ei era lengua basa deth DCL, perque ei era qu’emplegue qui a era competéncia entà determinà’c.
 
Ath delà d’açò i a movements associatius francesi qu’an elaborat prepauses discordantes, movements contraris,... se qu’ei absoludament legitim.
 
Tanben an promoigut associacions e estructures que trebalhen ena linha lingüistica  dera lengua referenciau, emplegada peth Govèrn, en tot hèr estudis, potenciar-la ... [sagi non nomentar estructures sociaus, peth sòn nòm, entà evitar mès enfrontaments innecessaris, mès toti sabem qui son]
 
Ena Occitània francesa i an dus tipes d’estructures, es que compartissen era  linha dera lengua referenciau mercada per Estat e es que non. En un estat, coma eth francés, damb ua promocion incomplèta, escassa e minima dera lengua occitana, es dus posicionaments son fòrça presents. S’er Estat francés hesse ua promocion mès importanta der occitan, era polemica serie acabada; aqueri que promòn solucions diferentes non aurien espaci, o l’aurien fòrça redusit.
 
Enes Valades occitanes d’Itàlia, era competéncia entà determinar era lengua referenciau occitana ei dera Region Piemonte e der Estat Italian. Es dus an reconeishut era existéncia dera lengua occitana enes valades, mès cap des dus vò hèr actuacions o manifestacions en favor dera definicion dera lengua comuna. Totun, cau auer en compde eth ròtle que jogue er Espaci Occitan qu’ei era soleta estructura damb quauqua implicacion institucionau e qu’a assomit, e s’ei engatjada en ua normativa ena linha d’Alibèrt.
 
En Catalonha era determinacion dera lengua referenciau correspon ath Parlament de Catalonha. Era prumèra expression d’aguesta autoritat se prenec damb es Normes Ortografiques der aranés qu’eth President dera Generalitat (qu’actue per mandat deth Parlament) sancionèc en gèr de 1983. Maugrat qu’era notabla màger part des escrivans emplegauen ua normativa felibrenca, era determinacion siguec ena linha des principis d’Alibèrt. Non servic d’arren es esfòrci sociaus entà forçar ua normativa diferenta. Ath cap d’uns ans, en 1990, damb era Lei de Regim especiau dera Val d’Aran, eth Parlament traspassèc ath Conselh Generau d’Aran era competéncia plena sus era sua lengua. En 1999 eth Conselh Generau hec ua correccion sus es Normes Ortografiques der aranés que consoliden era linha alibertiana. E darrèraments, damb era Lei der occitan, aranés en Aran, der an 2010,  eth Parlament determinèc clarament qu’existís un tronc occitan comun e qu’era lengua referenciau ei fonamentada ena Gramatica Occitana de Loís Alibèrt. Pendent aguest temps, eth GLO (Grop de lingüistica occitana), format per lingüistes de notabla capacitacion, nomenats pes regions franceses, der encastre lingüistic occitan, auie era foncion d’assessorar ara Generalitat sus quina lengua emplegar. Eth GLO indiquèc ara Generalitat que calie emplegar era varianta aranesa dera lengua occitana e entàs comunicacions mès generaus era lengua comuna fondamentada en Alibèrt. Eth madeish Conselh Generau d’Aran e er actuau Institut d’Estudis Aranesi an seguit clarament ena sua orientacion entath desvolopament dera varianta aranesa, es principis de Loís Alibèrt.
 
S’auem en compde qu’era linha lingüistica emplegada en DCL, peth govèrn francés, e es principis d’Alibèrt son coincidents, alavetz podem afirmar qu’eth posicionament francés pera lengua referenciau occitana e eth posicionament catalan, son coincidents.
 
De prepauses de supausades autoritats lingüistiques contràries, o que meten estandard en qüestion, n’i a en totes es lengües. An eth dret a existir, son legitimes; n’a eth catalan en Catalonha, en Valéncia, en Balears....; n’a er espanhòl en Andalusia, en Extremadura, e en America... N’i a per tot. E naturaument tanben en Occitània. Non podie èster d’ua auta manèra.
 
En Occitània cau estructures que desvolopen era linha alibertiana, entà reforçar er estandard. Ja existissen institucions associatives en aguesta linha. Calerà qu’era futura Acadèmia Institut d’Estudis Aranesi i tengue relacions.
 
Er Institut d’Estudis Aranesi, Acadèmia catalana dera lengua occitana, aurà de persutar ena linha d’Alibèrt e hèr eth seguiment dera forma der occitan qu’emplegue eth govèrn francés (e er italian), a trauèrs des sues institucions, entà mantier referéncies coincidentes e coeréncies amples.
 
 
3.-  Entre es que son contra eth referenciau n’i a damb motivacions diferentes: autoòdi, chauvinisme estatau, mensprètz , pòur, ignorància,... Era existéncia e reconeishement deth referenciau  non ei contrari ara potenciacion dera varianta. Ei mès, quan mès fòrt sigue eth referenciau, mès fòrta serà era varianta, mès fòrt serà er aranés. Ei demagogia mausana, justificar que çò que se dedique ath referenciau se trè ar aranés. Er enemic ei ben ben un aute. Es recorsi negatius entar aranés son es que se dediquen ath castelhan e non pas es que se dediquen ara lengua comuna. Existís mès agressivitat, entre fòrça aranesistes, contra er emplec deth referenciau  que non pas contra er emplec deth castelhan, qu’ei era lengua que pren er espaci der aranés.
 
En França se passe çò de madeish damb es particularismes: i a mès veeméncia, enes mieis diti occitanistes (o damb denominacions locaus), contra eth referenciau que non pas contra eth francés.
 
Es espacis d’emplec dera lengua generau e dera varianta an d’èster motiu d’un debat ampli e entara administracion a d’èster era rason entà crear ues linhes d’estil que servisquen d’orientacion.
 
Er Institut d’Estudis Aranesi aurà d’elaborar ues cèrtes orientacions en aguesta linha, entà promoir era varianta en tot auer en compde era referéncia.
 
 
4.- Se vò justificar, per part de cèrti demagògs aprofitats, qu’era existéncia d’ua acadèmia der occitan en Catalonha atempte contra era unitat dera lengua. Arrés acuse as canaris de secessionistes per auer ua acadèmia pròpia, ne as algueresi peth combat que heren enquia qu’aueren dera Acadèmia, IEC, eth reconeishement que volien, ne as Andorrans per mantier ua estructura normativa, ... En aguesti moments de mancança d’acadèmia occitana potenciada peth govèrn de França, era acadèmia potenciada per Catalonha tà trebalhar sus era realitat sincronica dera lengua en tot auer en compde era istòria e era  evolucion diacronica ei ua aportacion de prumèr orde que toti es occitans aurien de profitar.
 
Quan i age era acadèmia potenciada per França (?) es acòrds fondamentaus entre es dues estructures reforçaràn era unitat dera lengua.
 
En darrèr rapòrt deth mes de juriòl 2013 deth “Comitat Consultatiu entara promocion des lengües regionaus e dera pluralitat lingüistica interna” promoigut pera Ministra de Cultura francesa, a on i an participat quauqui “occitanistes de França”, damb representacion regionau, se concludís qu’er occitan non a expression externa e que per tant ei ua lengua de França; sonque de França. Eth rapòrt classifique es lengües de França entre “transfrontalières” e “interiores”. Er occitan ei qualificada coma lengua interiora e non i a cap de referéncia ara Val d’Aran, ne ar aranés, ne ar occitan en Catalonha, ne ara sua Lei, ne ara sua oficialitat, ne as sòns progressi. Es occitanistes regionalistes francesi restacadi ath rapòrt mos ignòren.
 
Ei obligacion dera Val d’Aran e de Catalonha mercar es posicionaments de besonh que mos donguen era seguretat en coeréncia damb es posicionaments mès elaborats e intellectuaus (intelligents) possibles. Se Catalonha, Aran e er aranés non an era sua pròpria autoritat, es politiques occitanistes franceses e França ignoraràn er occitan d’Aran e Catalonha.
 
 
5.- Era dependéncia politica: I a dues institucions damb capacitat democratica entà exercir era autoritat sus era lengua occitana: eth Govèrn francés e eth Govèrn catalan. (Compreni, ací, per Govèrn, tot eth malhum institucionau que correspon as podèrs electes parlamentaris e govèrnamentaus). Eth Govèrn catalan a aguesta autoritat en foncion deth sòn estatut e de forma transferida per Estat espanhòu (cau demorar que sigue per pòc de temps!).  Non parli dera competéncia deth govèrn italian e dera region Piemonte, pera sua renoncia a assomir-la. Eth Govèrn francés exercís aguesta autoritat de forma indirècta a trauèrs der emplec dera sua lengua. Eth govèrn francés non hè ua grana promocion dera lengua occitana, mès non ditz pegaries.
 
S’en bèth moment eth departament d’educacion francés a promoigut diuèrses variantes der occitan ei mès en encastre culturau e de reconeishement des variantes que non pas de promocion deth conflicte e dera indefinicion. Es variantes existissen en totes es lengües. En occitan tanben. Ac manifestaue Felip Martel, President dera FELCO, en article d’aguest Jornalet deth passat 16 d’agost, en tot analizar quina lengua se trasmet en sistema educatiu: “...lo realisme comanda de s’adaptar a la forma locala. Mas es pas enebit d’anar un pauc mai luenh.”
 
Eth Govèrn catalan, en tot considerar era grana dignitat dera lengua occitana e en tot aplicar un modèl parallèl ara autoritat lingüistica catalana, espanhòla, francesa,... exercís aguesta autoritat en tot transferir-la a un grop estructurat d’intellectuaus, que vengudi acadèmia, determinaràn damb plena libertat es aspèctes normatius dera varianta e tot tier en compde era referéncia. Catalonha e Aran vòlen ua autoritat d’intelligents (intellectuaus) que de forma independenta, subretot deth poder politic, normativize era lengua.
 
 
Atau: er Institut d’Estudis Aranesi, Acadèmia catalana dera lengua occitana, a d’èster era autoritat dera varianta aranesa, qu’age en compde era lengua referenciau e qu’ajude a definir-la. A d’èster independenta des pressions sociaus, des govèrns e des partits politics. Eth son trabalh a d’èster coerent damb er estudi sincronic dera lengua occitana en tot auer en compde era sua istòria. A d’auer era maximau consideracion institucionau possibla e a d’èster atenta as auanci normatius que se donguen, per part des autoritats competentes, enes auti territòris a on era lengua existís, entà establir un trebalh de coeréncia e d’unitat. A d’èster constituida pes persones mès capables d’un punt d’enguarda intellectuau.
 
Aguest aurie d’èster eth camin. Tant de bon qu’atau sigue!