Opinion
Era mala reputacion
Viuem tempsi d’exaltacions patriotiques, encara que damb drapèus e motius disparions: quan tot entre en crisi e desapareishen es orizons, era bandèra enludís damb sa estela ath pòble estordit en miei de tanta escuretat politica. Es govèrns sagen de profitar eth desconcèrt damb mecanismes un shinhau estonants: quan encara non auíem paït era boutade dera mèrca Espanha, enteni en Catalonha Ràdio, “era ràdio nacionau de Catalonha”, un reportatge sus es bondats dera mèrca Catalonha. Non volietz tassa? Ara auetz tassa e mieja!
Acostumadi com èrem ara division sempitèrna entre boni e mali espanhòls (reviscolada pera dreta ultra jos eth mandat des govèrns socialistes de Zapatero), ara mos auem d’enténer en Catalonha un discurs diadèr, insistent e agaçant, de ridiculizacion des idèes non independentistes, especiaument des federalistes, pr’amor qu’eth centralisme neoespanholista ei un vielh coneishut contra eth quau non sonque ei mès facil lutar, senon que, ath delà, apòrte nombrosi redits politics e electoraus (sonque cau escotar un moment es tertúlies de quinsevolh miei de comunicacion public dera Generalitat, sense compdar es hilats sociaus).
Amics, ac auem de reconéisher: eth sobeiranisme a devengut eth nau crèdo oficiau e qui gause expausar-li, ad aguest moviment, ua cèrta divergéncia, ua minima critica d’avertiment, de matisacion o umil suggeriment, aquerís de patac er estatut dera “mauvaise réputation”, ara manèra com l’expòse Georges Brassens en sa famosa cançon. Mès: “je ne fais pourtant de tort à personne…”, se decidisqui non seguir era marcha deth 14 de junhsèga o dera via catalana tara independéncia der 11 de seteme.
Sò partidari dera liura determinacion deth pòble entà desbloquejar era actuau situacion de collapse politic e territoriau (tanben entà Aran alavetz, coma subjècte collectiu diferenciat), mès ei licit preguntar-se perqué non “decidim” tanben sus es retalhs contra er Estat de benèster, sus eth modèl de país que volem: damb mès o mens sanitat e educacion publiques e universaus, damb mès o mens dependéncia des mercats depredadors…
E de qui volem èster independents, se se pòt èster “independent” en ua Euròpa interdependenta? Independents entà èster dependents dera elit economica e financèra locau, tan nostrada? Independents dera Espanha des autonomies entà devier dependents des nòsti sauvapàtries, corruptes includidi? Era independéncia ei aué er unic projècte politic, proclamen erosi es intellectuaus reconvertidi ara naua fe. Mès, quin projècte politic (per tant, sociau, economic, etic…) pòden compartir partits coma Convergéncia Democratica, conservadora e neoliberau, e es Candidatures d’Unitat Popular, defensores deth “socialisme”?
Catalonha, com Aran, ei ua societat plurau. Mès aguesta pluralitat (d’expressions, credences, opinions, pensaments, ideologies…) non sonque a d’èster respectada e reconeishuda, senon tanben prebotjada en encastre public, pr’amor qu’ei pròpri d’ua democràcia auançada convertir sa pluralitat intrinsèca (situacion defacto) en un pluralisme dinamizador (situacion deiure), se vertadèrament ei disposada a afrontar es desafiaments collectius luenh de quinsevolh simplisme omogeneïzador. E pensi qu’eth problèma qu’auem dauant (eth dera relacion Catalonha-Espanha) ei massa complèx coma tà deishar-le en mans dera estigmatizacion e era via dangerosa deth pensament univòc.
Acostumadi com èrem ara division sempitèrna entre boni e mali espanhòls (reviscolada pera dreta ultra jos eth mandat des govèrns socialistes de Zapatero), ara mos auem d’enténer en Catalonha un discurs diadèr, insistent e agaçant, de ridiculizacion des idèes non independentistes, especiaument des federalistes, pr’amor qu’eth centralisme neoespanholista ei un vielh coneishut contra eth quau non sonque ei mès facil lutar, senon que, ath delà, apòrte nombrosi redits politics e electoraus (sonque cau escotar un moment es tertúlies de quinsevolh miei de comunicacion public dera Generalitat, sense compdar es hilats sociaus).
Amics, ac auem de reconéisher: eth sobeiranisme a devengut eth nau crèdo oficiau e qui gause expausar-li, ad aguest moviment, ua cèrta divergéncia, ua minima critica d’avertiment, de matisacion o umil suggeriment, aquerís de patac er estatut dera “mauvaise réputation”, ara manèra com l’expòse Georges Brassens en sa famosa cançon. Mès: “je ne fais pourtant de tort à personne…”, se decidisqui non seguir era marcha deth 14 de junhsèga o dera via catalana tara independéncia der 11 de seteme.
Sò partidari dera liura determinacion deth pòble entà desbloquejar era actuau situacion de collapse politic e territoriau (tanben entà Aran alavetz, coma subjècte collectiu diferenciat), mès ei licit preguntar-se perqué non “decidim” tanben sus es retalhs contra er Estat de benèster, sus eth modèl de país que volem: damb mès o mens sanitat e educacion publiques e universaus, damb mès o mens dependéncia des mercats depredadors…
E de qui volem èster independents, se se pòt èster “independent” en ua Euròpa interdependenta? Independents entà èster dependents dera elit economica e financèra locau, tan nostrada? Independents dera Espanha des autonomies entà devier dependents des nòsti sauvapàtries, corruptes includidi? Era independéncia ei aué er unic projècte politic, proclamen erosi es intellectuaus reconvertidi ara naua fe. Mès, quin projècte politic (per tant, sociau, economic, etic…) pòden compartir partits coma Convergéncia Democratica, conservadora e neoliberau, e es Candidatures d’Unitat Popular, defensores deth “socialisme”?
Catalonha, com Aran, ei ua societat plurau. Mès aguesta pluralitat (d’expressions, credences, opinions, pensaments, ideologies…) non sonque a d’èster respectada e reconeishuda, senon tanben prebotjada en encastre public, pr’amor qu’ei pròpri d’ua democràcia auançada convertir sa pluralitat intrinsèca (situacion defacto) en un pluralisme dinamizador (situacion deiure), se vertadèrament ei disposada a afrontar es desafiaments collectius luenh de quinsevolh simplisme omogeneïzador. E pensi qu’eth problèma qu’auem dauant (eth dera relacion Catalonha-Espanha) ei massa complèx coma tà deishar-le en mans dera estigmatizacion e era via dangerosa deth pensament univòc.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Adieu,
Francament tot aquò me fariá gaireben sorire se la situacion foguèsse pas tant grèva. Ai l'impression d'ausir lo discors d'aqueles que se planhon que l'espanhòl en Catalonha es a patir e bla bla bla... L'independentisme catalan en general es flac, dins lo sens que cerca sovent de situacions mens conflictivas, ensaja totas las vias possiblas de comunicacion, contràriament a d'autres movements secessionistas o mai las menaças (e agressions) constantas de l'estat espanhòl (desplegaments de soldats, sosten a de movements neonazis and so on...).
Prendre una posicion victimista, caracteristica del socialisme espanholista "senhorejat" per Navarro es pas gaire elegant ni mai "corrècte". Las tergiversacions son constantas, cal sonque veire l'espina que representa Duran pel corrent independentista e mai particularament per Mas, e mai la posicion de Mas en qualques ocasions es pas estada gaire lusenta... E parli pas de Ciudadanos amb los espectacles penoses de Ribera, Cañas e tota la còla... Semblan pas de patir gaire ni d'èsser agredits ni mai insolentats quand parlan (e se geinan pas... me sembla...)
E francament los unionistas, qu'avètz de pena a vos afirmar aital..., vos deuriatz pas plànher qu'a la Val d'Aran l'opcion independentista i sembla pro minoritària per ara... son puslèu los autres que deurián bramar...
Concretament de qué vos pòrta Espanha (Baqueira Beret?)? Vos demandi d'elements concrets per plaser. Benlèu, una capacitat divenca a trobar de solucions als deutes acumulats mai que mai pel PP mas tanben pels socialistas (Marbella, Andalosia etc...), de framatadas de tunèls dins totes los Pirenèus manca sus la còsta ont es mai necita, d'autovias gratuitas (en Extremadura òc!), mai de moneda per crompar d'espasas pels militars, donar l'almòina e l'immunitat a la familha del Rei que n'an plan de besonh per caçar los elefants, de Bauzás, Camps/Fabra/Zaplana, politicians emerits e plan respectuoses de la diversitat culturala e lingüistica segur e subretot de sa pòcha mai que comola. Doblidavi benlèu Bárcenas, Rato e Bankia, Botella e son café con leche e las subvencions a d'organizacions fascistas sens comptar los melhoraments de la tomba de Franco...
Fin finala un espectacle plan pietadós... e la soleta causa per se plànher es l'independentisme (un movement essencialament popular qu'es mai o mens assumit per cèrtes politicians) que benlèu podrà representar una sortida (parciala probable) d'aquesta corrupcion mas subretot del precipici que representa d'èsser governats pas sonque per d'incompetents (n'i a de tropèls en Euròpa malastrosament dins las nautas esfèras...) mas subretot per de gents corruptas qu'an olas, caçòlas, padenas, sietas, forquetas, cotèls e "palillos" amb de bocins de mejillones e de calamar a la romana... ligats a sos pès!
Se me permetetz un conselh, la soleta solucion qu'avètz es de montar rapidament un socialisme desligat de Madrid (veire Nadal, Maragall etc...) e de l'incompeténcia de Navarro (mas pas cap de problèma se contunhatz aital davalaretz mai encara... avètz pas comprés lo resultat de las darrièras eleccions, benlèu comprendretz las seguentas...) per poder portar un contrapés a l'alternativa "capitalista" que denonciatz.
Es aisit tanben de mandar la pèira ara en saber que lo govèrn actual es escanat per Madrid e los diktats europèus venguts mai o mens indirèctament de "Merkel and Co" qu'an pas res mai que lo mot de "rigor" a la boca e que se'n foton de las consequéncias immediatas (montadas del nacionalisme e fascisme de pertot, çò que portarà pena a Euròpa pro lèu..., empauriment de las gents que se fan raubar sos ostals etc...)
Venir independent dins lo contèxt europèu significa aver un ròtle mai afirmat e mai siá dins una entitat interdependenta. Coma o comentava Tremosa (Vilaweb) per exemple, los representants espanhòls fan rire... e an perdut tot son poder e influéncia en Euròpa e son mai risibles encara amb l'afar de Gibraltar... patetic! Val mai repoblar Perejil! Una part d'Euròpa a plan viscut amb las subvencions europèas mas ara la font vòl pas mai rajar e cal trobar de solucions e los socialistas espanhòls, ni mai catalans, ne pòrtan pas cap malastrosament...
Per clavar, un darrièr comentari... Cap e tot, benlèu as pas gaire de clients que te vesi de longa per aquí... e se n'as benlèu ne perdràs... amb lo temps que passas aquí a repotegar, pòdes pas estudiar los dorsièrs coma cal e perdràs benlèu las personas qu'as... o benlèu es degut al fach qu'as pas gaire de clients que passas los nèrvis aquí...
Valdriá mai que venguèsses foncionari, sabi que t'agradan pas, mas coma aparentament pensas que fan pas grand causa, seriá l'ocasion perfiècha d'o experimentar e s'es verai de passar encara mai de temps per fòrums e Jornalet per escriure tos vèrses. Personalament t'aconselhi l'Educacion Nacionala que segur nacionala o es, mas sabi pas se capita d'educar gaire encara...
Bona nuèch!
#5 En mai d'aquò, i a un debat entre independentistas per saber se Catalonha tendrà una armada pròpria o non (amb l'idèa que las fòrças de polícia sufirián)... O planhi, coneissètz pas res de la realitat catalana...
#5 Comparativament, i a mens de foncionaris en Catalonha que dins d'autras regions de l'estat espanhòl, me sembla... Un autre pseudoargument que vos ridiculiza publicament, mas aquò vos agrada, ailàs...
És sensat demanar que als mitjans públics de comunicació s'hi representi la pluralitat de les opinions de la societat. És evident que s'ha de donar lloc a altres idees polítiques a més a més de l'independentisme, el dependentisme (Perquè té més d'imperialisme que d'unió.) i el federalisme. Ara bé, hi ha certes coses -que fa sobretot el PSC- i que no es poden fer. Una d'aquestes coses és exigir que l'independentisme representi una gran majoria (Per allò tan absurd de dir que sinó la societat es divideixi per la meitat.) i quan aquesta gran majoria s'aconsegueix llavors acusar-la de pensament únic. Totes les idees que triomfen en el seu objectiu són sempre majoria, sigui el moviment polític que sigui. Una altra d'aquestes coses que no es poden fer, i lliga amb el que comentava de l'expressió "pensament únic", és emprar el llenguatge per manipular. És evident que si l'independentisme és una "fe" (Una fe que no és pas nova.), el federalisme també ho és -això sí, una fe que perd creients a marxes forçades.
Escolti, el federalisme és una opció igual de vàlida que el dependentisme i l'independentisme. Ara bé, és normal que sigui una posició menystinguda i ridiculitzada, és que no té sentit, és que se'n foten a Catalunya i a Madrid. Creure en una idea i defensar-la és l'ideal, però quan un partit polític ha d'oferir un projecte a la ciutadania no pot vendre fum. El federalisme tenia sentit fa uns anys, gens llunyans, quan a Catalunya i a Espanya governaven el PSC i el PSOE, suficient temps durant el qual no es va fer res en aquest sentit. No és ara que governa CiU i el PP i que el sobiranisme comença a fer ombra que el PSC s'ha de treure de la màniga el federalisme. Això dóna un missatge molt poderós que diu al poble i als electors: "Defensem una idea que no creiem.". El PSC té força en el camp social, però perd el nord i fa el ridícul en el debat nacional.
I torno a dir: compte amb el llenguatge (Que no només són les paraules en si, sinó la intenció i el significat amb que es diuen.). Perquè si vostè anomena "pensament únic" a l'independentisme cal que jo li recordi que el PSC frisa perquè el federalisme esdevingui hegemònic. Compte amb el que es diu, perquè hi ha afirmacions i arguments funcionals per a qualsevol, i que jo sàpiga els mots són de tothom i cap és privatiu d'un interès determinat o d'un col·lectiu amb pretensions morals i/o alliçonadores.
"Sí, miri, bona nit."
#4 Era libertat d'aver votz pròpria ath mon. Mès fin finau, era libertat qu'eth pòble vòte e decidisque. Es Catalans sonque demanden un referendum, sonque demanen poder votar. E sonque enteni bestieses entà justiticar d'empedir aguest dret democratic
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari