capçalera campanha

Opinion

Los ensenhaments del breton e del galò

En partent del movement social de Bretanha
 
La contestacion sociala en Bretanha, d’aquesta passa, es fòrça energica a causa de las pèrdas d’emplecs, de las barraduras d’entrepresas, de la crisi generalizada e d’una politica del govèrn francés que se desconnècta de las preocupacions popularas (amb una gestion tròp abstracha de las ecotaxas).
 
Los manifestants de Bretanha evolucionan benlèu vèrs una pus granda fiertat d’èsser bretons. De lèmas en breton se fan ausir coma “Re zo re” (“Tròp es tròp”) e “Bevañ, labourat, divizout e Breizh” (“Viure, trabalhar, decidir en Bretanha”, que s’inspira de l’eslogan occitan “Volèm viure, trabalhar e decidir al país”).
 
Òr i a doas lengas tradicionalas en Bretanha: lo breton e lo galò. Perqué los eslogans se fan en breton e pas en galò? Comparem aquelas doas lengas.
 
 
Lo breton, lenga fragila mas emblematica
 
Lo breton es una lenga celtica que se parla tradicionalament dins l’oèst del país, en Bassa Bretanha. Los movements bretonistas son unanims per defendre la plaça del breton dins la societat modèrna e per li donar un ròtle de lenga de comunicacion principala, fàcia al francés.
 
Per aquò far, pendent lo sègle XX, an donat a la lenga bretona una nòrma relativament establa e avançada, e mai se rèstan de detalhs tecnics mal clarificats. I aguèt de nòrmas concurrentas mas ara, una sola nòrma se generaliza: la nòrma peurunvan (dicha tanben nòrma KTLG, nòrma zh, nòrma zedacheg).
 
Aquela nòrma a l’avantatge d’èsser pro accessibla e, donc, fa del breton un instrument de comunicacion. Benefícia de diccionaris, de gramaticas, d’aisinas pedagogicas e d’un usatge general dins l’ensenhament. A engendrat un breton estandard qu’es disponible per ocupar de foncions de comunicacion creissentas (çò qu’empacha pas lo respècte dels dialèctes).
 
En comparason amb l’occitan, ont quatre nòrmas son encara en usatge (la classica, la mistralenca, la bonaudiana e la de l’Escòla dau Pò), lo breton, el, a gaireben una sola nòrma en usatge.
 
En comparason amb l’antinormisme que destabiliza las nòrmas de l’occitan, lo breton, el, subís mens aquel problèma.
 
En comparason amb l’occitan estandard, que certans occitanistas refusan encara, lo breton estandard, el, sembla pus acceptat. Se lo movement social s’exprimís en breton, aquò se fa, tanben, gràcias a l’existéncia d’un breton estandard, largament disponible e pro valorizat coma simbòl del país.
 
Pasmens l’occitan consèrva dos avantatges tecnics: d’un caire, possedís una vièlha tradicion d’escritura e d’elaboracion dempuèi l’Edat Mejana, d’autre caire, s’inserís dins la familha de las lengas romanicas que partejan d’elaboracions relativament similaras (ponches comuns dins las ortografias, dins la formacion dels mots novèls e dels mots cultes, etc.).
 
Lo breton, al contrari, a una tradicion escricha pus recenta e pus fragila que la de l’occitan. Tanben pertanh a la familha celtica. Òr las diferentas lengas celticas an d’elaboracions fòrça diferentas entre elas, tant dins l’ortografia coma dins la forma dels mots.
 
Per exemple, per dire la “lingüistica”:
 
— Las lengas romanicas convergisson fòrça: occitan lingüistica, portugués linguística, asturleonés llingüística, espanhòl lingüística, aragonés lingüistica, catalan lingüística, francés linguistique, còrs linguistica, sarde linguìstica, italian linguistica, friolan linguistiche, romanés lingvistică, etc.
 
— Las lengas celticas divergisson mai prigondament: breton yezhoniezh, cornic yethonieth, galés ieithyddiaeth, gaelic manx çhengoaylleeaght, gaelic irlandés teangeolaíocht, gaelic escocés cànanachas.
 
 
Lo galò, vèrs una reconeissença ardua
 
L’autra lenga de Bretanha es lo galò o britoromanic. Se parla dins la mitat orientala del país, en Nauta Bretanha (o País Galò).
 
La definicion del galò es pas consensuala. Doas visions s’afrontan:
 
1. Dins la lingüistica romanica tradicionala, se considèra que lo galò es un dialècte del francés (o de la lenga d’oïl al singular, sinonim del francés).
 
2. Dins una posicion pus recenta qu’es apareguda dins los ans 1970, d’unes que i a veson lo galò coma una lenga romanica distinta del francés. Transforman lo concèpte de lenga d’oïl al singular en lengas d’oïl al plural. Lo galò seriá una de las “lengas d’oïl”, lo francés ne seriá una autra, e lo picard una autra de mai, etc. Aquela posicion la defendon los movements culturals que se dedican al galò (e a d’autras varietats d’oïl coma lo peitavin-santongés, lo normand, lo picard, lo valon, lo champanhòl, lo borguinhon-morvandiòt).
 
A aquel problèma de definicion, s’apond un problèma de reconeissença dedins Bretanha. Los movements bretonistas se partejan entre tres actituds a respècte del galò:
 
1. D’unes militan per una egalitat absoluda entre galò e breton dins la construccion de Bretanha.
 
2. D’unes reconeisson lo galò coma partida de la cultura bretona, mas veson lo breton coma lenga prioritària.
 
3. D’unes mesprèsan lo galò perque lo tròban tròp “francés”. Defendon solament lo breton. Aquesta posicion me sembla inacceptabla.
 
Ara, se los defensors del galò vòlon èsser pus eficaces, lor caldriá resòlver qualques problèmas recurrents:
 
1. Existís pas de nòrma establa del galò. I a diferents assages de nòrmas concurrentas. An ben assajat de fusionar diferents sistèmas per trobar una nòrma comuna. Per exemple, una associacion que s’apelava Bertaèyn Galeizz escriu ara son nom Bertègn Galèzz.
 
2. Las grafias del galò mancan de realisme. Se destacan de las abituds ortograficas de las autras lengas romanicas. Aquò rend lo galò inaccessible e li dona pas la cara d’una lenga romanica normala. Una bona ortografia del galò deuriá èsser: 1º similara a las ortografias de las autras lengas romanicas; 2º leugièra, amb pauc de signes diacritics (pauc d’accents, pauc de trèmas, etc.); 3º facila; 4º establa; 5º capabla de representar diferentas pronóncias localas. L’aragonés aviá lo meteis problèma mas ara, òm propaga una ortografia aragonesa amb un aspècte pus “romanic” e pus acceptable.
 
3. Los debats sus la nòrma del galò se concentran tròp sus la grafia. Negligisson la forma dels mots e fixan pas de galò estandard. Òr, en sociolingüistica, se sap qu’una lenga sens nòrma e sens estandard se pòt pas difusar eficaçament.
 
4. La fixacion dels mots e de las expressions pausa problèma. Sovent vòlon crear de neologismes completament diferents del francés, mas aital, en realitat, lo galò se desconnècta de totas las lengas romanicas. Per parlar de “diccionari”, en galò prepausan de dire motier (de mot + -ier), a contracorrent de la rèsta del mond romanic: en occitan diccionari, en portugués dicionário, en espanhòl diccionario, en aragonés diccionário, en catalan diccionari, en francés dictionnaire, en italian dizionario, en romanés dicționar, etc. Es lo problèma ben conegut de la distanciacion maximala qu’a tant fach mal a l’occitan, quand volián dire parlafòrt* en luòc de ràdio...
 
5. Se pretend que lo galò es una “lenga” distinta del francés, mas sens utilizar los arguments de la sociolingüistica.
 
(5a) L’occitan a una estructura radicalament diferenta d’aquela del francés e, donc, la distància es sufisenta per dire qu’occitan e francés son doas lengas per distància (Abstandsprachen), segon lo tèrme del sociolingüista alemand Heinz Kloss.
 
(5b) Lo galò, per contra, a una distància febla per rapòrt al francés estandard e, donc, pòt pas formar una lenga per distància. S’òm vòl far del galò una “lenga” reconeguda, cal trabalhar sus sa forma de manièra eficaça e lo transformar en lenga per elaboracion (Ausbausprache), segon un autre concèpte d’Heinz Kloss. Cal donar al galò un foncionament independent d’aquel del francés, amb una nòrma independenta e, en parallèl, amb una identificacion culturala dels abitants a aquela lenga galò que caldrà rendre pus legitima que lo francés.
 
(5c) Per èsser completament coerents amb la volontat de far del galò una “lenga”, caldriá arrestar de dire que lo galò fa partida de las “lengas d’oïl” al plural. Es un concèpte ineficaç, pas clar e enganaire. Es illusòri de creire que las gents faràn facilament la diferéncia entre las “lengas d’oïl” al plural e una unica lenga d’oïl sinonim del francés.
 
Tant que los partisans del galò faràn pas aqueles esfòrces, ai paur que lo galò siá pas capable, tecnicament, ni de conquerir de foncions novèlas, ni d’èsser largament accessible al public, ni d’èsser reconegut unanimament coma una “lenga”, ni solament d’arribar al nivèl de valorizacion del breton.
 
Aquestas suggestions que fau per defendre lo galò, tanben las ai formuladas pel peitavin-santongés[1].
 
Una comparason se deu far entre Bretanha e Escòcia. Dins cadun d’aqueles païses, i a, d’un caire, una lenga celtica estandardizada (lo breton en Bretanha, lo gaelic escocés en Escòcia) e, d’autre caire, un idiòma non estandardizat qu’es vist coma tròp similar a la lenga dominanta (lo galò que sembla lo francés en Bretanha; lo lowland scots que sembla l’anglés en Escòcia).
 
Aquelas dificultats tecnicas explican perqué los movements socials de Bretanha s’identifican mai al breton qu’al galò.
 
Ça que la, se la consciéncia nacionala de Bretanha se desvolopa, e se i a una volontat pus fòrta d’assumir la diversitat lingüistica de Bretanha, aquò poiriá encoratjar de lingüistas militants a elevar lo galò coma lenga per elaboracion. Mas cal d’òbra.
 
 


___________
[1]Domergue SUMIEN (2013) “Les langues romanes centrales vers une nouvelle convergence: catalan, occitan, aragonais, aguiainais (poitevin-saintongeais)”, Hápax nº6: 135-163.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Alavetz
5.

Jo fèu le crane per çò que som benlèu le sol occitanoparlant que sap tanbens parlar breton e escruire le galò (grafia ELG, la mès eleganta).
Ar re a anavezont ac’hanon a ouzint piv on.
’La faet vra hardi de tan que j’ae poen taet an Bertaèyn tót cómm.

Remèrcii Domergue de parlar del galò e de la Bretanha dins le jornalet, encara qu’auriái plan objeccions a fèr sus çò qu’afirma.
Aquò rai, me cal despopar de mon clavièr, donc sauretz pas çò que pensi.

An te remercziant Domergue. Bennozh Doue dit te.
A s’antr-reveir. Ken ar wezh all.

  • 6
  • 0
Servianes Lengadòc
4.

Coneissi un pauc la Bretanha e aquelas relacions entre nauta e baissa Bretanha son pas estat jamai claras ,si que d'un costat lo Breton paréis mai emblematic de l'identitat dins un sens positiu ne foguèt pas torjorn aital . Los bretons celtics eraun vists çai que lai a la debuta del sègle vint coma de "sauvages" per los de l'est ,sai pas s' aquela trencadura es demorada, caldria demandar a un breton occitanista.

  • 9
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
3.

Entre bonets roges e sociolingüistica dau breton e dau galò (visca la consciéncia nacionala!), es lo jorn de Bretanha sus Jornalet! Òsca! Es un país subrebèu!

  • 9
  • 0
francesc Barcelona
2.

Coma totjorn, plan ben interessant

  • 11
  • 0
Joan-Marc LECLERCQ
1.

Un jorn èri en Bretanha e, dens un Fest Noz, i avèva ua taula d'informacion dab venda de líbers per aprénguer lo breton. Èi demandat a la persona presenta s'avèvan quauquarren en galò, e la responsa m'a susprés. Tenguèva un discors mespresant de cap au galò, en tot insinuar que n'èra pâs ua lenga !
Atau, podon pas avancar.

  • 13
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article