La tipografia, qu’es aquò?
 
La tipografia es l’art d’organizar los tèxtes imprimits (o numerics) de faiçon legibla e estetica, en i dispausant coma cal los elements visuals: la plaça dels caractèrs, lor polissa, lor talha o lor forma; los espacis; los marges; los alinhaments; etc. La tipografia es importanta per garentir una lectura confortabla.
 
Sèrgi Viaule a criticat dins Jornalet, amb tota la rason del Mond, una mancança cronica en tipografia qu’afècta tròp de libres imprimits en occitan, çò que los rend de mal legir. Negligir la tipografia es un indici d’amatorisme e de subordinacion per nòstra lenga.
 
 
Una anecdòta
 
Un jorn un collèga de trabalh, qu’èra un occitanista sincèr, agachèt un document en occitan que veniái d’imprimir. Observèt dins mon tèxt un ponch d’interrogacion, dispausat aital, sens espaci abans:
  Lo collèga, amb son estilo verd, dessenhèt una marca per m’indicar que deviái inserir un espaci abans lo ponch d’interrogacion e arribar al resultat que seguís:
  Se tracta d’un detalh pauc fondamental. Ça que la aquesta anecdòta fornís d’indicis sus lo conflicte entre l’occitan e lo francés. La solucion sens l’espaci abans revèrta un usatge internacional e normal, çò que mon collèga sabiá pas. La solucion amb l’espaci abans es una “excepcion francesa”, una de mai entre tantas...
 
 
Los espacis universals
 
L’espaci es un element important de la tipografia. En particular separa los mots e rend los tèxtes legibles. Per convencion universala, se bota un espaci non pas abans, mas solament après certans signes de pontuacion coma lo ponch (.), la virgula (,) e los ponches de suspension (...):
   
Pereu, la convencion universala demanda de metre d’espacis del costat exterior de las parentèsis ( ) e dels cròcs [ ] e non pas del costat interior:
   
Maitot, abitualament, i a pas d’espaci de cada costat d’un jonhent (-) qu’unís dos elements:
   
 
Usatge internacional e usatge francés
 
Per d’autres signes de pontuacion ça que la, i a una divergéncia entre çò internacional e çò francés.
 
L’usatge internacional vòl pas d’espaci davant lo ponch d’exclamacion (!), lo ponch d’interrogacion (?), lo ponch e virgula (;) e los dos ponches (:). Vòl pas nimai d’espaci del costat interior dels guilheumets («...») (“...”) (‘...’):
   
L’usatge francés, al contrari, vòl un espaci dins aquestas situacions, en oposicion amb çò que se practica dins la rèsta del Mond:
   
En fach, per los guilheumets nauts (“...”) e simples (‘...’), l’usatge francés esita entre la preséncia e l’abséncia d’espacis interiors. Mas es pas susprenent perque una certana tipografia francesa classica privilègia los guilheumets basses («...») e mesprèsa los autres (“...”) (‘...’) que son considerats coma tròp angleses...
 
Aqueles espacis addicionals a la francesa son totes d’espacis insecables: aquò significa que se pòdon pas plaçar en fin de linha. En informatica, un espaci insecable recep un còde diferent d’un espaci abitual.
 
 
Quin modèl per l’occitan?
 
Que cal far en occitan?
 
La primièra prioritat es de sonhar la qualitat de la lenga abans de se preocupar dels espacis.
 
La segonda prioritat es de causir un o l’autre usatge tipografic, puèi de l’aplicar amb constància: siá l’us internacional amb pauc d’espacis insecables, siá l’us francés amb fòrça espacis insecables.
 
L’usatge internacional me sembla preferible per qualques rasons:
   
Malgrat aver dich aquò, tròbi pas dramatic, en occitan, que qualqu’un vòlga seguir l’usatge francés amb sa profusion d’espacis. La gramatica de Maurici Romieu e Andrieu Bianchi conselha aquel modèl francés (Gramatica de l’occitan gascon contemporanèu, 2005). Es pas ma preferéncia personala mas la respècti.
 
 
Las solucions informaticas
 
Cossí configurar, per vòstre ordenador, l’usatge internacional amb pauc d’espacis insecables?
 
Dins vòstre sistèma operatiu e vòstre processor de tèxt, cal seleccionar, dins los paramètres, una lenga pròcha coma lo “catalan”. De versions recentas de Microsoft Office prepausan ara l’“occitan” dins los paramètres, e l’“occitan” aplica ben la tipografia internacionala.
 
Se per cas sètz un afeccionat dels espacis a la francesa, e se vòstre sistèma informatic es ja configurat en “francés”, i cambietz pas res: vòstre processor de tèxt vos crearà d’espacis insecables automatics coma en francés. Mas de còps que i a, tombaretz sus de logicials e de formularis web que preveson pas los espacis insecables a la francesa. En aquel cas, vòstres espacis franceses los deuretz inserir manualament, çò qu’es complicat e fastigós.
 
Donc i tornam, la tipografia internacionala es melhora...
 
 
Los espacis amb los tirets
 
Los tirets utilizats coma de parentèsis (—...—) coneisson una diferéncia d’espaciament entre l’usatge iberic e l’usatge internacional.
 
L’usatge iberic —que trobam en catalan, aragonés e espanhòl— met los espacis sonque del costat exterior, pas a l’interior:
   
L’usatge internacional, al contrari, vòl d’espacis a l’exterior e a l’interior:
   
Lo modèl iberic es melhor per l’occitan car presenta dos avantatges: