capçalera campanha

Opinion

Lo nacionalisme lingüistic de Pere Navarro

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
La dimenjada passada lo cap dels socialistas catalans declarèt, coma se foguèsse una confession dels servicis secrèts russes, que lo President de la Republica francesa, François Hollande, èra “un pauc enrabiat amb Artur Mas (lo President catalan)” perque Mas li aviá enviat una letra “per fax e en anglés”, a prepaus del procès d’independéncia catalan.
 
Òc, avètz rason: las declaracions de Navarro, al bèl mièg de tota la polemica a l’entorn de las relacions intimas del cap d’Estat francés, son tan ridiculas que segurament non pagariá lo còp quitament de ne far un article. Solide, qu’aquestes jorns Hollande non a pas cap de preocupacion mai importanta que la letra de Mas.
 
Pasmens, pensi que seriá positiu per totes de consacrar qualques minutas de reflexion sus las paraulas de Navarro. Non vau intrar dins l’afar del canal e de la tecnologia de l’enviament de la letra, car me sembla completament pueril de discutir se çò que caliá èra un fax, un e-mail un whatsapp o una letra recomandada amb avís de recepcion. Per contra, la question que pausa Navarro per çò qu’es de la lenga me sembla ja fòrça mai interessanta.
 
Navarro pensa que Mas deuriá aver enviat la letra en francés? Perqué? Per cortesiá? E, çò que me sembla encara mai pertinent de saber: s’a Hollande li caliá enviar la letra en francés, perqué non en allemand a Merkel? E en portugués a Barrosso? E en bilingüe francés/neerlandés al govèrn belga? Vos dirai ieu la responsa: non, a totes eles va plan en anglés, mas a Hollande caliá lo francés.
 
Polit exemple de la francofilia nacionalista de l’esquèrra catalana. Per eles, totas las lengas no son egalas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Pirolet
4.

#3 Fa temps que o es pas pus. Sonque los franceses se'n mainan pas.

  • 3
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
3.

La fin del francés coma lenga diplomatica?

  • 3
  • 0
Maime Limòtges
2.

E per completar mon comentari, veiqui çò que ne'n ditz un diplomata croat, Stanko Nick (en anglés, fau coma lo Mas, ai pas lo coratge de revirar) :

"The use of language in written diplomatic communication is usually explicitly determined (most often by bilateral agreement). Generally speaking, it is based upon one of the fundamental principles of contemporary international law - the principle of sovereign equality of states. In application of this principle to the linguistic ground there are several formulas - each implemented in a symmetric way: a) each side writes its communications (notes, letters, etc.) in its own language (e.g., the Croatian Ministry in Zagreb, as well as the Croatian Embassy in Budapest, write in Croatian, while the Hungarian Ministry and their Embassy in Zagreb write in Hungarian); b) each side writes in the language of the other side (opposite from practice a); c) the correspondence in each country is conducted in the local language (e.g. both sides in Zagreb correspond in Croatian, while in Budapest they do so in Hungarian); d) both sides use a third, mutually agreed, language - e.g., Russian, French or other. Again, each of these formulas has its advantages, but also its deficiencies."

Sorsa : http://www.diplomacy.edu/books/language_and_diplomacy/texts/pdf/nick.PDF

La futura diplomacia catalana a dau trabalh.

  • 3
  • 0
Maime Limòtges
1.

Franchament sabe pas coma se debanen las communicacions diplomaticas entre Estat (parlem pas aqui dau trabalh d'Euròpa) mas me semblaria mai cortés efectivament d'utilizar una de las lengas officialas de l'Estat destinari. Imagine una partida en catalan, e lo demain revirat dins la lenga dau destinari (quand qu'es necessari, vese pas Mas escriure en anglés au governament andorran).

Mas si los autres Estats europeus an costuma d'escriure en anglés, e qu'es la lenga diplomatica usuala, Mas a 'gut rason.

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article