capçalera campanha

Opinion

Municipalas 2014: un enjòc per Occitània

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Las eleccions municipalas son tanben un enjòc per Occitània per desvolopar l’occitan dins las comunas e intercomunalitats d’Occitània. Son una oportunitat per que los eligits e las elegidas novèls ajan un mandat politic per desvolopar una politica lingüistica per una normalizacion progressiva de l’occitan al nivèl local.
 
Amb un mandat politic, la politica culturala de las municipalitats (teatre, dança, musica, bibliotèca...) pòt, sens revolucion institucionala, inclure una accion  per la cultura occitana.  Al long dels 6 ans de las mandaturas futuras, la preséncia de l’occitan al costat del francés deu devenir naturala dins la programacion culturala municipala .
 
Amb un mandat politic, la socializacion de la lenga pòt èsser promoguda amb un plan de formacion professionala dels agents municipals a la cultura e a la lenga occitana. Aquelas gents son necessàrias per acompanhar la sensibilizacion a l’occitan dins las activitats periescolaras de las escòlas, dins las bibliotècas e dins totes los acuèlhs bilingües. E mai, los centres de formacions al occitan seràn assegurats d’una demanda fòrta.
 
Amb un mandat politic, lo projècte educatiu de las municipalitats poirà inclure una sensibilizacion generala a la cultura occitana dins los CLAE e centres de léser amb l’intervencion d’artistas occitans (contaires en prioritat). Las comunas poiràn tanben ajudar al desvolopament de las gardas d’enfant per un occitanofòne per los parents qu’o demandan;
 
Un punt que necessita un mandat politic fòrt son las relacions institucionalas amb las collectivitats d’Occitània e Catalonha. De convencions numerosas amb l’ofici interregional per l’occitan per las comunas o intercomunalitats del territòri occitan assegurarián lo desvolopament dels espleits associats a tota lenga: normalizacion lingüistica, espleits informatics de correccion e traduccion, arquivas istoricas subre tota l’Occitània...
 
E mai, coma las lengas catalana e occitana permeton l’intercompreneson, las comunas poiràn collaborar amb de comunas catalanas, subre la basa explicita de la proximitat culturala e linguistica: escambis escolars, esportius, culturals e economics.
 
Ça que la, lo projècte politic municipal se deu tanben inscriure subre un tèrme mai long, que l’occitan retròbe los plens dreits dins las comunas occitanas. Cal aver per objectiu que dins los 20 ans totes los qu’o vòlon pòscan practicar la lenga occitana. Caldrà que los parents de cada barri o vilatge occitan pòscan escolarizar los lors mainatges dins una filièra bilingüa publica o Calandreta de proximitat. La senhaletica bilingüa deurà èsser generalizada dins totas las carrièras e los edificis publics e totas las anòncias sonòras seràn bilingüas dins los mètros, tramvais, bus, estacions... De lòcs d’us public de l’occitan deuràn èsser disponibles per los espòrts, la cultura, los lésers, las compras gràcia a la politica linguistica conjunta de las comunas o intercomunalitats amb las regions.
 
Es per aquesta accion municipala que lo legislator serà dins l’obligacion de metre la lei en conformitat amb las realitats sociologicas en donant de dreits egals a totas las lengas de França.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Domergue Sumien Ais de Provença
1.

L'aplicacion d'aqueste programa lingüistic seriá un progrès fòrça important se lo poguessiam aplicar dins lei comunas d'Occitània, en partent dei realitats immediatas. Grandmercé per aquesta reflexion. La cau far conéisser coma basa de trabalh.

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article