Opinion
Una nacion en devenir escriu son istòria. Coma l’istòria de Portugal pòt interessar los Païses Catalans e Occitània (I)
A l’ocasion d’un viatge en Portugal (Lisbona) e mai dins la region autonòma de Madeira, avem poscut cavar l’istòria d’aquel país.
Avant de tot, chal dire que lo tèrm “Espanha” designa a l’origina ges d’estat, mas un espaci geografic, sinonim de peninsula iberica, repartit entre diverses reialmes sobeirans. Espanha ven dal latin Hispania, l’Hispania romana designant l’ensèm de la Peninsula. Portugal es un estat ispanic ò iberic coma los ancians reialmes de Castilha, de Navarra, d’Aragon-Catalonha e quitament d’Andalosia-Granada. Ambé lo temps, lo sens d’Espanha fuguèt acaparrat per l’Estat centralizat eiretier de Castilha, venceira dals autres reialmes iberics. E quitament, lo nom “Iberia” es conoishut e utilizat per lo nom d’una companhia aerenca castilhana.
E de mai avant de contunhar, una anecdòta personala, fagueriam aquel viatge en familha e parlaviam occitan ben sovent. Dins una botiga, un comerçant que nos escotava, nos venguèt veire per nos demandar ce que parlaviam. Capitava d’acapir una bòna part de la conversacion, mas se demandava quina lenga èra. Fugueriam positivament suspreses e li digueriam que parlaviam occitan, una lenga parlaa de la Val d’Aran al nòrd de Catalonha fins al Pemont occitan. Èra tot content d’apréner qualqua ren. Bòn m’arrestarai aicí sus aquel viatge e desveloparem una autra vòuta las suspresas portuguesas coma lo capèl madeirés qu’es recubèrt de tortilhon, coma dins las ancianas publicitats de Kodak ambé las kodaketas raubairas de colors.
L’istòria de Portugal es gaire conoissuá mas es interessanta perqué poiem far un parallèl ambé l’istòria catalana, qu’es l’autra gròssa entitat nacionala non castilhana a se pertejar la peninsula iberica.
D’efiech, lo Portugal a degun dals critèris que coneguèron ben d’occitans ancians escolans de l’Educacion nacionala francesa -per los occitans d’Itàlia e de Val d’Aran sabo ren de que lor foguèt aprés a l’escòla-:
las frontieras geograficas “naturalas” (las Pirenèus, las Alps, lo Rin...),
las frontieras etnicas mitologicas (los galleses e Vercingetorix, los francs e Clovís... malgrat que los portugueses considerèsson los lusitans coma Viriat a la basa de lor esperit nacional), l’airal galaïcoportugués a conoishut una varietat de pòbles preromans (Lusitanians e Galecis) e pòstromans (Suèves, Visigòts) que correspòndon a pauc de limits politics actuals,
las frontieras mentalas e politicas fargaas per la Revolucion, Ernest Renan e una cèrta vision de “LA” republica e de la democracia lingüistica (exclusion de tot ce qu’es ren francofòn, laïcitat mesclaa a estat monolingüistic).
L’interés es de veire primier los juecs d’influenças socials dins la futura societat portuguesa e lor ròtle -segon los periòdes- dins l’independença ò dins lor somission a Espanha. De mai lo ròtle de cròça de Brasil per Portugal e las alianças internacionalas fachas ò desfachas que permetràn l’emergença de Portugal.
En segond, e malgrat aquel chamin per l’independença, es interessant de veire l’inadeqüacion, ancara aüra, dal territòri portugués en rapòrt de l’airal galaïcoportugués de la peninsula iberica, degut a l’imperialisme de Castilha-Espanha.
L’istòria de Portugal en grandas linhas, un “país movent”
Anam veire coma Portugal prenguèt e al final conservèt son independença malgrat las numerosas ocasions e periòdes d’unificacion ambé Castilha (e futura Espanha) vesina.
Sèm ren istorian mas sèm partits dal “lòng” règne de Dionisi Ier (1279-1325). Es el que permete d’installar e confortar las basas de las institucions de Portugal perqué a la volentat d’impausar Portugal coma una nacion e desira que la populacion prengue consciença de son unitat. Oficializa la lenga portuguesa e lo quite sobeiran participa a la naishença de la literatura portuguesa, pròva que lo pòire (poder) politic se s’interèssa onestament a la question lingüistica, pòt aver una accion eficaça. Un dals simbòles n’es la bastison dal monasteri d’Alcobaça ont serà escricha la premiera istòria de Portugal. D’autras entitats ajuán a l’unitat coma los òrdres religioses, las escòlas e l’universitat de Coimbra fondaa en 1290.
Mas son regne s’achaba per un conflicte ambé son enfant Anfós IV (1325-1357). Son regne es marcat per una crisi economica e una epidèmia de pesta (1348) que chapola un tèrç de la populacion. La produccion agricòla baisha e la subrepopulacion urbana mena a la pauretat, e a una grand perturbacion sociala (delinquença...). Pasmens, lo rei capita de desvelopar lo comèrci maritim e ajuá a relançar l’economia. Mas l’independença de Portugal es ancara ren asseguraa. Esposa Constança de Castilha. En comparason, despuei l’union dinastica per lo mariatge entre lo comte Ramon Berenguier IV de Barcelona e la reina Peironèla d’Aragon en 1137, donèron en eiretatge lors títols a lor filh e successor, Anfós lo Cast, primier “rei d’Aragon e comte de Barcelona” (1164).
Ferdinand Ier (1367-1383) pren la succession e coma reire felen de Sanch IV revendica en 1369 lo tròne de Castilha devengut liure e es en concurrença amb un autre pretendent Enric de Trastamara. Devengut Enric II de Castilha, envaïsse Portugal. La desfacha portuguesa es compensaa per l’intervencion dal Papa que permete a Portugal de tornar trobar son integritat territoriala. Mas lo conflicte ambé Castilha torna començar en 1381. Portugal es envaït de nòu ambé lo sosten de la frema dal rei, Alienòr, e d’una part de la noblessa portuguesa. Un acòrd de patz es firmat e prevei lo mariatge de Beatritz ambé Joan Ier de Castilha. Al decès de Ferdinand Ier en 1383, Joan Ier reclama l’union de las doas coronas. Es sostengut per una part de la noblessa portuguesa. Es l’anexion de Portugal. Es analizat coma una divergença d’interesses de la noblessa e de la borgesia portuguesa.
Dal temps de la regença d’Alienòr comença una crisi de succession. Los nòbles sostènon lo partit de Castilha e la borgesia sosten lo grand mestre de l’òrdre religiós militari de Sant Benesech d’Avis que se ditz Joan (enfant illegitim de Peire Ier). La borgesia decida de proclamar Joan Ier coma rei de Portugal en 1383. Lo favorit d’Alienòr es tuat e la reina fugisse en Castilha en 1384. La batalha d’Atoleiros, dins la region de Portalegre (a 60 km de la frontiera espanhòla) opausa alora las tropas portuguesas e una expedicion punitiva castilhana mandaa per Joan Ier de Castilha. Un emissari castilhan es mandat per dissuadir los portugueses d’avançar vers la ciutat assetjaa de Frontera. Las fòrças portuguesas pèrdon gaire de sordats. Es vista coma una pròva que Diu es dal costat dals Portugueses dins lor lucha d’independença. Un novèl temps d’independença arriba per Portugal.
Mas mai tard, i aguèt autre periòde d’anexion de Portugal. Lo vielh Cardinal Enric, darrier enfant de Manèl Ier, arriba sus lo tròne en 1578. Deu se trobar un successor. E tòrnan los problèmas ambé Castilha. I son de numeroses pretendents mas Felip II d’Espanha, apareishe coma lo solet capable d’assegurar la conservacion de l’Empèri portugués. Aquela solucion a las favors de la noblessa e dal clergat. Lo pòble, favoriza lo portugués, Antòni de Portugal, devengut príor de Crato, mas las “Cortes” (equivalent dals Estats generals ò Parlament portugués) de Tomar arriban ren de decidir. La borgesa granda clina costat espanhòl per de rasons economicas, que vòl aprofechar dals mercats d’Espanha e de sas colonias (far un parallèl ambé los borgeses occitans que quitan de parlar lor lenga per parlar la lenga francesa per fin de ganhar mai d’argent e de prestigi social).
Los acòrdis de Tomar firmats entre las Cortes e lo novèl rei Felip II d’Espanha sonat parier Felip 1er de Portugal, permèton a Portugal de gardar una autonomia e rassegurar la populacion mas lo país es desenant integrat a la Corona d’Espanha.
Es “l’Union iberica” que dura de 1580 a 1640
Parleriam a nòstra albergaira de nòstra suspresa de veire escrich lo castilhanisme “El-rei” dins de vielhs tèxtes d’un musèu de Lisbona. Nos diguèt qu’es d’aquel temps que ven lo desvelopament de l’expression “El-rei”, expression tancaa en plaça de la forma regulara e esperaa “O Rei” que tornam trobar dins los libres ancians coma dins la toponimia portuguesa ambé “Serra d’El-Rei”. Lo portugués modèrn a regularizat l’usança e accepta aüra coma forma possibla “O Rei”. Coma que, l’administracion influença directament la lenga d’un país. Un collòqui occitanista a Lemòtges parlèt dal ròtle fondamental de l’abaia de Sant Marçal (e de sos monges) qu’a l’eatge meian codifiquèron l’occitan a la demanda de l’administracion d’Aquitània, per facilitar la redaccion de documents juridics e autres. Pròva que son ren solament los trobadors qu’an permés l’expansion de la lenga occitana, mas una administracion darrier que sosteniá e se serviá de la lenga.
Avant de tot, chal dire que lo tèrm “Espanha” designa a l’origina ges d’estat, mas un espaci geografic, sinonim de peninsula iberica, repartit entre diverses reialmes sobeirans. Espanha ven dal latin Hispania, l’Hispania romana designant l’ensèm de la Peninsula. Portugal es un estat ispanic ò iberic coma los ancians reialmes de Castilha, de Navarra, d’Aragon-Catalonha e quitament d’Andalosia-Granada. Ambé lo temps, lo sens d’Espanha fuguèt acaparrat per l’Estat centralizat eiretier de Castilha, venceira dals autres reialmes iberics. E quitament, lo nom “Iberia” es conoishut e utilizat per lo nom d’una companhia aerenca castilhana.
E de mai avant de contunhar, una anecdòta personala, fagueriam aquel viatge en familha e parlaviam occitan ben sovent. Dins una botiga, un comerçant que nos escotava, nos venguèt veire per nos demandar ce que parlaviam. Capitava d’acapir una bòna part de la conversacion, mas se demandava quina lenga èra. Fugueriam positivament suspreses e li digueriam que parlaviam occitan, una lenga parlaa de la Val d’Aran al nòrd de Catalonha fins al Pemont occitan. Èra tot content d’apréner qualqua ren. Bòn m’arrestarai aicí sus aquel viatge e desveloparem una autra vòuta las suspresas portuguesas coma lo capèl madeirés qu’es recubèrt de tortilhon, coma dins las ancianas publicitats de Kodak ambé las kodaketas raubairas de colors.
L’istòria de Portugal es gaire conoissuá mas es interessanta perqué poiem far un parallèl ambé l’istòria catalana, qu’es l’autra gròssa entitat nacionala non castilhana a se pertejar la peninsula iberica.
D’efiech, lo Portugal a degun dals critèris que coneguèron ben d’occitans ancians escolans de l’Educacion nacionala francesa -per los occitans d’Itàlia e de Val d’Aran sabo ren de que lor foguèt aprés a l’escòla-:
las frontieras geograficas “naturalas” (las Pirenèus, las Alps, lo Rin...),
las frontieras etnicas mitologicas (los galleses e Vercingetorix, los francs e Clovís... malgrat que los portugueses considerèsson los lusitans coma Viriat a la basa de lor esperit nacional), l’airal galaïcoportugués a conoishut una varietat de pòbles preromans (Lusitanians e Galecis) e pòstromans (Suèves, Visigòts) que correspòndon a pauc de limits politics actuals,
las frontieras mentalas e politicas fargaas per la Revolucion, Ernest Renan e una cèrta vision de “LA” republica e de la democracia lingüistica (exclusion de tot ce qu’es ren francofòn, laïcitat mesclaa a estat monolingüistic).
L’interés es de veire primier los juecs d’influenças socials dins la futura societat portuguesa e lor ròtle -segon los periòdes- dins l’independença ò dins lor somission a Espanha. De mai lo ròtle de cròça de Brasil per Portugal e las alianças internacionalas fachas ò desfachas que permetràn l’emergença de Portugal.
En segond, e malgrat aquel chamin per l’independença, es interessant de veire l’inadeqüacion, ancara aüra, dal territòri portugués en rapòrt de l’airal galaïcoportugués de la peninsula iberica, degut a l’imperialisme de Castilha-Espanha.
L’istòria de Portugal en grandas linhas, un “país movent”
Anam veire coma Portugal prenguèt e al final conservèt son independença malgrat las numerosas ocasions e periòdes d’unificacion ambé Castilha (e futura Espanha) vesina.
Sèm ren istorian mas sèm partits dal “lòng” règne de Dionisi Ier (1279-1325). Es el que permete d’installar e confortar las basas de las institucions de Portugal perqué a la volentat d’impausar Portugal coma una nacion e desira que la populacion prengue consciença de son unitat. Oficializa la lenga portuguesa e lo quite sobeiran participa a la naishença de la literatura portuguesa, pròva que lo pòire (poder) politic se s’interèssa onestament a la question lingüistica, pòt aver una accion eficaça. Un dals simbòles n’es la bastison dal monasteri d’Alcobaça ont serà escricha la premiera istòria de Portugal. D’autras entitats ajuán a l’unitat coma los òrdres religioses, las escòlas e l’universitat de Coimbra fondaa en 1290.
Mas son regne s’achaba per un conflicte ambé son enfant Anfós IV (1325-1357). Son regne es marcat per una crisi economica e una epidèmia de pesta (1348) que chapola un tèrç de la populacion. La produccion agricòla baisha e la subrepopulacion urbana mena a la pauretat, e a una grand perturbacion sociala (delinquença...). Pasmens, lo rei capita de desvelopar lo comèrci maritim e ajuá a relançar l’economia. Mas l’independença de Portugal es ancara ren asseguraa. Esposa Constança de Castilha. En comparason, despuei l’union dinastica per lo mariatge entre lo comte Ramon Berenguier IV de Barcelona e la reina Peironèla d’Aragon en 1137, donèron en eiretatge lors títols a lor filh e successor, Anfós lo Cast, primier “rei d’Aragon e comte de Barcelona” (1164).
Ferdinand Ier (1367-1383) pren la succession e coma reire felen de Sanch IV revendica en 1369 lo tròne de Castilha devengut liure e es en concurrença amb un autre pretendent Enric de Trastamara. Devengut Enric II de Castilha, envaïsse Portugal. La desfacha portuguesa es compensaa per l’intervencion dal Papa que permete a Portugal de tornar trobar son integritat territoriala. Mas lo conflicte ambé Castilha torna començar en 1381. Portugal es envaït de nòu ambé lo sosten de la frema dal rei, Alienòr, e d’una part de la noblessa portuguesa. Un acòrd de patz es firmat e prevei lo mariatge de Beatritz ambé Joan Ier de Castilha. Al decès de Ferdinand Ier en 1383, Joan Ier reclama l’union de las doas coronas. Es sostengut per una part de la noblessa portuguesa. Es l’anexion de Portugal. Es analizat coma una divergença d’interesses de la noblessa e de la borgesia portuguesa.
Dal temps de la regença d’Alienòr comença una crisi de succession. Los nòbles sostènon lo partit de Castilha e la borgesia sosten lo grand mestre de l’òrdre religiós militari de Sant Benesech d’Avis que se ditz Joan (enfant illegitim de Peire Ier). La borgesia decida de proclamar Joan Ier coma rei de Portugal en 1383. Lo favorit d’Alienòr es tuat e la reina fugisse en Castilha en 1384. La batalha d’Atoleiros, dins la region de Portalegre (a 60 km de la frontiera espanhòla) opausa alora las tropas portuguesas e una expedicion punitiva castilhana mandaa per Joan Ier de Castilha. Un emissari castilhan es mandat per dissuadir los portugueses d’avançar vers la ciutat assetjaa de Frontera. Las fòrças portuguesas pèrdon gaire de sordats. Es vista coma una pròva que Diu es dal costat dals Portugueses dins lor lucha d’independença. Un novèl temps d’independença arriba per Portugal.
Mas mai tard, i aguèt autre periòde d’anexion de Portugal. Lo vielh Cardinal Enric, darrier enfant de Manèl Ier, arriba sus lo tròne en 1578. Deu se trobar un successor. E tòrnan los problèmas ambé Castilha. I son de numeroses pretendents mas Felip II d’Espanha, apareishe coma lo solet capable d’assegurar la conservacion de l’Empèri portugués. Aquela solucion a las favors de la noblessa e dal clergat. Lo pòble, favoriza lo portugués, Antòni de Portugal, devengut príor de Crato, mas las “Cortes” (equivalent dals Estats generals ò Parlament portugués) de Tomar arriban ren de decidir. La borgesa granda clina costat espanhòl per de rasons economicas, que vòl aprofechar dals mercats d’Espanha e de sas colonias (far un parallèl ambé los borgeses occitans que quitan de parlar lor lenga per parlar la lenga francesa per fin de ganhar mai d’argent e de prestigi social).
Los acòrdis de Tomar firmats entre las Cortes e lo novèl rei Felip II d’Espanha sonat parier Felip 1er de Portugal, permèton a Portugal de gardar una autonomia e rassegurar la populacion mas lo país es desenant integrat a la Corona d’Espanha.
Es “l’Union iberica” que dura de 1580 a 1640
Parleriam a nòstra albergaira de nòstra suspresa de veire escrich lo castilhanisme “El-rei” dins de vielhs tèxtes d’un musèu de Lisbona. Nos diguèt qu’es d’aquel temps que ven lo desvelopament de l’expression “El-rei”, expression tancaa en plaça de la forma regulara e esperaa “O Rei” que tornam trobar dins los libres ancians coma dins la toponimia portuguesa ambé “Serra d’El-Rei”. Lo portugués modèrn a regularizat l’usança e accepta aüra coma forma possibla “O Rei”. Coma que, l’administracion influença directament la lenga d’un país. Un collòqui occitanista a Lemòtges parlèt dal ròtle fondamental de l’abaia de Sant Marçal (e de sos monges) qu’a l’eatge meian codifiquèron l’occitan a la demanda de l’administracion d’Aquitània, per facilitar la redaccion de documents juridics e autres. Pròva que son ren solament los trobadors qu’an permés l’expansion de la lenga occitana, mas una administracion darrier que sosteniá e se serviá de la lenga.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari