Opinion
La plaça de la religion en Senegal
Après doas setmanas passadas en Senegal, vos vòli parlar un pauc de la religion qu’es fòrça presenta dins la vida vidanta.
Segon çò que se ditz 95% dels senegaleses serián musulmans e lo demai seriá siá animista, siá crestian. Çò que se vei, tre la grand sala d’embarcament a l’aeropòrt, es lo mond que prègan, pès descauces, virats cap a La Mèca en executant los meteisses movements d’un biais que pareis precís e rotinièr. Un còp quilhats, un còp a genolhs, un còp lo cap al ras del sòl e la maquina se torna quilhar per executar tornarmai los meteisses movements de prosternacion davant Dieu. Quand òm s’i interèssa de mai près, la pregària es efectivament un ritual plan codificat. Passarai sus tota la complexitat d’aquel acte. Çò que se vei de l’exterior son d’òmes, de femnas e de mainatges qu’arrèstan tot trabalh per anar pregar, e subretot lo divendres qu’es lo jorn mai important. Aquel jorn, a 14h, es obligatòri d’anar pregar a la granda mosqueta del quartièr. Aquel que mancariá aquò se deuriá engenhar per pregar dos còps de mai en cò sieu! Pròva que lo mond respèctan l’obligacion de pas trabalhar dins l’ora que precedís aquela pregària: trobatz totas las pòrtas de las botigas clavadas a 13h cada divendres.
Las cinc pregàrias obligatòrias per jorn son anonciadas una ora en avança per la nauta votz de la vila. La primièra es aquela que me desrevelha cada matin a 5h20 per me daissar una oreta de relambi abans l’anonci de la debuta de la pregària de 6h20. A partir d’aquela ora lo resson dels cants religioses desrevelha pichon a pichon la vila de Kolda. La scèna ara culta de l’excitacion de Jean Dujardin contra lo muetzin dins OSS 117 me ven cada còp a l’esperit, mas m’esfòrci de demorar suau e m’acostumi a aquel desrevelhador. La segonda pregària es sul pic de 14h15, la tresena a 17h, la quatrena al luscre a 19h05 e la darrièra, una ora e mièja puèi, a 20h35. Aquelas oras, plan precisas, càmbian segon las sasons en seguissent lo ritme del solelh.
Tre l’atge de sèt ans, los mainatges recebon una educacion religiosa en familha e a l’escòla coranica (coma lo catequisme per la religion crestiana) ont aprenon cossí pregar Dieu. Certans mainatges, los “talibés”, seguisson unicament l’ensenhament coranic, ont aprenon las leis de l’islam quand son pas a mendicar per carrièras per raportar d’argent al marabot, lo cap de l’escòla. Los marabots, justament, son al cap de confrariás religiosas e an una influéncia màger sus la politica del país en balhant de consignas de vòtes que son seguidas pels nombroses confraires. La religion a una man mesa sus los elegits politics quitament se la separacion entre Estat e religion es a se far progressivament. Manco aquela encambada de la religion dins la vida politica, la fòrta preséncia de la religion dins la vida vidanta m’es pas brica destorbanta, degun m’embèstia pas amb aquò, cadun fa çò que vòl e crei en çò que vòl. A mai, las valors carrejadas per l’islam son “patz” e “solidaritat”. Maldire, panar, far mal a qualqu’un e tota una tièra de causas que van contra las valors de la religion son enebidas. Ça que la, çò que me truca un pauc es la condicion de las femnas e de las filhas que son consideradas pels musulmans coma inferioras als òmes. Lor ròtle es de s’ocupar plan de l’ostal e d’èsser al servici dels òmes qu’an autoritat sus elas mentre que la constitucion del país reconeis l’egalitat en dreches dels òmes e de las femnas…
De tot biais, tot çò que se passa sus tèrra es Dieu qu’o decidís e per pròva, en pul lo mot “azard” existís pas! Se siás generós amb ton vesin e amb los estrangièrs, Dieu te’n serà reconeissent…
Per òrdre d’importància, après el e après lo profèta, son los parents que devon èsser las personas de respectar mai. Çò que fa que la familha es quicòm de sagrat e que las confrariás e los marabots deurián benlèu pas èsser tan resconeguts coma o son ara. Las interpretacions multiplas que se pòdon far d’un tèxte religiós servisson a justificar una multitud d’actes e de pensadas sectàrias, mas aquò es una autra istòria que despassa las frontièras de Senegal…
Per acabar: ont n’es lo trabalh amb los joves païsans?
Avèm començat la primièra fasa que consistís a enquistar sus l’istòria de l’agricultura de la region e sus las practicas actualas en estudiant l’influéncia dels factors socials e economics. Un còp aquela fasa acabada, un estudi mai precís de cada bòria serà fach per veire quines ponches pòdon èsser melhorats per limitar la penibilitat del trabalh, per assegurar las produccions e las vendas dels produches que seràn destinats als mercats.
Soi a perfeccionar mos sabers sus de nombroses sicuts e mancarai pas de partejar mas observacions amb vosautres dins las cronicas seguentas. A la setmana que ven, in sha Allà!
Per sosténer lo projècte, n'avèm encara besonh.
Segon çò que se ditz 95% dels senegaleses serián musulmans e lo demai seriá siá animista, siá crestian. Çò que se vei, tre la grand sala d’embarcament a l’aeropòrt, es lo mond que prègan, pès descauces, virats cap a La Mèca en executant los meteisses movements d’un biais que pareis precís e rotinièr. Un còp quilhats, un còp a genolhs, un còp lo cap al ras del sòl e la maquina se torna quilhar per executar tornarmai los meteisses movements de prosternacion davant Dieu. Quand òm s’i interèssa de mai près, la pregària es efectivament un ritual plan codificat. Passarai sus tota la complexitat d’aquel acte. Çò que se vei de l’exterior son d’òmes, de femnas e de mainatges qu’arrèstan tot trabalh per anar pregar, e subretot lo divendres qu’es lo jorn mai important. Aquel jorn, a 14h, es obligatòri d’anar pregar a la granda mosqueta del quartièr. Aquel que mancariá aquò se deuriá engenhar per pregar dos còps de mai en cò sieu! Pròva que lo mond respèctan l’obligacion de pas trabalhar dins l’ora que precedís aquela pregària: trobatz totas las pòrtas de las botigas clavadas a 13h cada divendres.
Las cinc pregàrias obligatòrias per jorn son anonciadas una ora en avança per la nauta votz de la vila. La primièra es aquela que me desrevelha cada matin a 5h20 per me daissar una oreta de relambi abans l’anonci de la debuta de la pregària de 6h20. A partir d’aquela ora lo resson dels cants religioses desrevelha pichon a pichon la vila de Kolda. La scèna ara culta de l’excitacion de Jean Dujardin contra lo muetzin dins OSS 117 me ven cada còp a l’esperit, mas m’esfòrci de demorar suau e m’acostumi a aquel desrevelhador. La segonda pregària es sul pic de 14h15, la tresena a 17h, la quatrena al luscre a 19h05 e la darrièra, una ora e mièja puèi, a 20h35. Aquelas oras, plan precisas, càmbian segon las sasons en seguissent lo ritme del solelh.
Tre l’atge de sèt ans, los mainatges recebon una educacion religiosa en familha e a l’escòla coranica (coma lo catequisme per la religion crestiana) ont aprenon cossí pregar Dieu. Certans mainatges, los “talibés”, seguisson unicament l’ensenhament coranic, ont aprenon las leis de l’islam quand son pas a mendicar per carrièras per raportar d’argent al marabot, lo cap de l’escòla. Los marabots, justament, son al cap de confrariás religiosas e an una influéncia màger sus la politica del país en balhant de consignas de vòtes que son seguidas pels nombroses confraires. La religion a una man mesa sus los elegits politics quitament se la separacion entre Estat e religion es a se far progressivament. Manco aquela encambada de la religion dins la vida politica, la fòrta preséncia de la religion dins la vida vidanta m’es pas brica destorbanta, degun m’embèstia pas amb aquò, cadun fa çò que vòl e crei en çò que vòl. A mai, las valors carrejadas per l’islam son “patz” e “solidaritat”. Maldire, panar, far mal a qualqu’un e tota una tièra de causas que van contra las valors de la religion son enebidas. Ça que la, çò que me truca un pauc es la condicion de las femnas e de las filhas que son consideradas pels musulmans coma inferioras als òmes. Lor ròtle es de s’ocupar plan de l’ostal e d’èsser al servici dels òmes qu’an autoritat sus elas mentre que la constitucion del país reconeis l’egalitat en dreches dels òmes e de las femnas…
De tot biais, tot çò que se passa sus tèrra es Dieu qu’o decidís e per pròva, en pul lo mot “azard” existís pas! Se siás generós amb ton vesin e amb los estrangièrs, Dieu te’n serà reconeissent…
Per òrdre d’importància, après el e après lo profèta, son los parents que devon èsser las personas de respectar mai. Çò que fa que la familha es quicòm de sagrat e que las confrariás e los marabots deurián benlèu pas èsser tan resconeguts coma o son ara. Las interpretacions multiplas que se pòdon far d’un tèxte religiós servisson a justificar una multitud d’actes e de pensadas sectàrias, mas aquò es una autra istòria que despassa las frontièras de Senegal…
Per acabar: ont n’es lo trabalh amb los joves païsans?
Avèm començat la primièra fasa que consistís a enquistar sus l’istòria de l’agricultura de la region e sus las practicas actualas en estudiant l’influéncia dels factors socials e economics. Un còp aquela fasa acabada, un estudi mai precís de cada bòria serà fach per veire quines ponches pòdon èsser melhorats per limitar la penibilitat del trabalh, per assegurar las produccions e las vendas dels produches que seràn destinats als mercats.
Soi a perfeccionar mos sabers sus de nombroses sicuts e mancarai pas de partejar mas observacions amb vosautres dins las cronicas seguentas. A la setmana que ven, in sha Allà!
Per sosténer lo projècte, n'avèm encara besonh.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
força ben fach, força intelligent aquest article frrucha de l'observacion, la religion mahometana sembla ben adaptada a un estadi arcaïc de societat, podèm passar per profiech e pèrda l'estat inferior de la femna, i aguèsse pas l'excision -cresi subretot au mali vesin mais nostra societat tecniciana de divertiment e de joïssença exacerbada ? tota guèerra menada contra Israël perduda, que sabon pas reparar e assegurar la mantenença deis avions ? l'estancament dei societat teocraticas davant lo progrès materiau ? soleta, la mauna dau petroli amb l'ajuda occidentala permete d'organizar dei campionats de fotbal dins lo desert ...
Un brave mercé per aquesta cronica, que nos permet de viatjar amb intelligéncia! :-)
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari