Opinion
Cossí raprochar l’occitan e lo catalan? (I)
Nocions preliminaras e indispensablas
Occitan e catalan son de lengas bessonas amb de foncionaments independents, malgrat lor proximitat extrèma. Es pauc realista de las voler fusionar car aquò demandariá de revolucionar lors doas nòrmas respectivas. Mas es possible de las raprochar. Èra un objectiu de l’Eurocongrès 2000 dels Espacis Occitan e Catalan, fa un decenni, qu’èra presidit per Robèrt Lafont e Joan Triadú.
Una condicion preliminara es d’acceptar lo principi d’estandardizacion. Es solament dins las varietats estandards de l’occitan e del catalan qu’es possible de trabalhar sul material lingüistic per tal de lo rendre pus convergent.
Mas abans de raprochar occitan e catalan, primièr cal raprochar los diferents dialèctes de l’occitan entre eles.
Lo catalan, el, a tanben un estandard pluricentric, amb qualques modalitats regionalas (especialament lo valencian, e dins una certana mesura lo balear e lo rosselhonés). Aquí tanben, s’òm vòl convergir amb l’occitan, cal trabalhar primièr en favor de la convergéncia intèrna del catalan (e donc i torni: nòstres companhs “occitanofils valencians”, abans de se sarrar de l’occitan, deurián començar per encoratjar l’unitat e la coesion del catalan estandard, valencian inclús).
Estabilitat de las nòrmas: çò que podèm pas cambiar
Es pas interessant de cambiar los mots fòrça usuals de las doas lengas. I a de correspondéncias de mots e de senses que son tròp solidament enracinadas e las cal aprene coma son. L’occitan long se ditz en catalan llarg. L’occitan fraire se ditz en catalan germà. L’occitan a adoptat dempuèi l’Edat Mejana lo mot chin, manlevat a l’arpitan, tot en contunhant de dire can e gos, quand lo catalan ditz unicament ca e gos.
Es pas interessant de cambiar los signes grafics plan estabilizats coma lh e nh en occitan (abelha, banhar) o ll e ny en catalan (abella, banyar). Val mai ensenhar las règlas de correspondéncia: l’occitan lh egala lo catalan ll, etc.
En occitan gascon, es pas interessant de renonciar a ish(caisha) per adoptar ix, e mai se lo catalan a preferit ix (caixa). L’usatge de ish en gascon s’es ja pro institucionalizat e a l’avantatge de sarrar lo gascon dels autres dialèctes occitans qu’escrivon iss (caisha egala caissa).
Es pas interessant de cambiar las formas dels mots usuals que s’estabilizan en occitan estandard (coma aver, ai, as, a, avèm, avètz, an) e que son encara pus establas en catalan estandard (coma haver, he/haig, has, ha, hem, heu, han).
Estabilitat de las nòrmas: las convergéncias que cal gardar
Per astre, i a tanben de formas convergentas entre occitan e catalan. Seriá pauc intelligent de las far divergir.
Es pas interessant de destabilizar la nòrma de l’occitan, coma d’unes cèrcan d’o far, en cambiant las règlas de l’‑e finala de sosten. Se cal avisar que las règlas occitanas sus la question, fixadas per Alibèrt e lo CLO, son pròchas de la nòrma catalana. Es un avantatge que cal gardar. Per exemple:
Dins d’autras categorias de mots cultes, parièr, cal gardar las formas d’Alibèrt e del CLO que son confòrmas a la vièlha tradicion occitana e, en mai d’aquò, pròchas del catalan. Per exemple:
Per qualques questions d’ortografia (escritura corrècta), tanben tenèm de convergéncias amb lo catalan que cal servar:
Lo catalan subís mens l’antinormisme que l’occitan. La nòrma oficiala del catalan, grand gaug, es relativament establa. S’es fixada a partir de 1913 gràcias a Pompeu Fabra e l’Institut d’Estudis Catalans (IÈC).
Ça que la cal èsser vigilant amb un certan antinormisme pontual que comença d’emanar de l’Acadèmia Valenciana de la Lenga (AVL). Aquesta pretend introduire una forma addicionala realiste* al costat de la forma normativa realista. Aquò alonhariá lo valencian de la rèsta del catalan e de l’occitan ont s’admet solament realista.
Occitan e catalan son de lengas bessonas amb de foncionaments independents, malgrat lor proximitat extrèma. Es pauc realista de las voler fusionar car aquò demandariá de revolucionar lors doas nòrmas respectivas. Mas es possible de las raprochar. Èra un objectiu de l’Eurocongrès 2000 dels Espacis Occitan e Catalan, fa un decenni, qu’èra presidit per Robèrt Lafont e Joan Triadú.
Una condicion preliminara es d’acceptar lo principi d’estandardizacion. Es solament dins las varietats estandards de l’occitan e del catalan qu’es possible de trabalhar sul material lingüistic per tal de lo rendre pus convergent.
Mas abans de raprochar occitan e catalan, primièr cal raprochar los diferents dialèctes de l’occitan entre eles.
— L’occitan estandard ofrís una solucion: a vocacion d’èsser pluricentric, en inclusent de modalitats convergentas, mas gardant qualques traches dialectals moderats (occitan general de basa lengadociana, provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat, lemosin, gascon).
— Çò que la nòrma classica d’Alibèrt (1935) e del Conselh de la Lenga Occitana (CLO) a ja unificat deu restar unificat. Deu pas evolucionar vèrs de formas divergentas. Per exemple, avèm ja la forma unificada catalòg dempuèi Alibèrt, donc es absurde d’encoratjar de divergéncias en propagant lo francisme catalògue* en gascon e en lemosin e l’italianisme catàlogo* en niçard.
— Çò que la nòrma classica d’Alibèrt (1935) e del Conselh de la Lenga Occitana (CLO) a ja unificat deu restar unificat. Deu pas evolucionar vèrs de formas divergentas. Per exemple, avèm ja la forma unificada catalòg dempuèi Alibèrt, donc es absurde d’encoratjar de divergéncias en propagant lo francisme catalògue* en gascon e en lemosin e l’italianisme catàlogo* en niçard.
Lo catalan, el, a tanben un estandard pluricentric, amb qualques modalitats regionalas (especialament lo valencian, e dins una certana mesura lo balear e lo rosselhonés). Aquí tanben, s’òm vòl convergir amb l’occitan, cal trabalhar primièr en favor de la convergéncia intèrna del catalan (e donc i torni: nòstres companhs “occitanofils valencians”, abans de se sarrar de l’occitan, deurián començar per encoratjar l’unitat e la coesion del catalan estandard, valencian inclús).
Estabilitat de las nòrmas: çò que podèm pas cambiar
Es pas interessant de cambiar los mots fòrça usuals de las doas lengas. I a de correspondéncias de mots e de senses que son tròp solidament enracinadas e las cal aprene coma son. L’occitan long se ditz en catalan llarg. L’occitan fraire se ditz en catalan germà. L’occitan a adoptat dempuèi l’Edat Mejana lo mot chin, manlevat a l’arpitan, tot en contunhant de dire can e gos, quand lo catalan ditz unicament ca e gos.
Es pas interessant de cambiar los signes grafics plan estabilizats coma lh e nh en occitan (abelha, banhar) o ll e ny en catalan (abella, banyar). Val mai ensenhar las règlas de correspondéncia: l’occitan lh egala lo catalan ll, etc.
En occitan gascon, es pas interessant de renonciar a ish(caisha) per adoptar ix, e mai se lo catalan a preferit ix (caixa). L’usatge de ish en gascon s’es ja pro institucionalizat e a l’avantatge de sarrar lo gascon dels autres dialèctes occitans qu’escrivon iss (caisha egala caissa).
Es pas interessant de cambiar las formas dels mots usuals que s’estabilizan en occitan estandard (coma aver, ai, as, a, avèm, avètz, an) e que son encara pus establas en catalan estandard (coma haver, he/haig, has, ha, hem, heu, han).
Estabilitat de las nòrmas: las convergéncias que cal gardar
Per astre, i a tanben de formas convergentas entre occitan e catalan. Seriá pauc intelligent de las far divergir.
Es pas interessant de destabilizar la nòrma de l’occitan, coma d’unes cèrcan d’o far, en cambiant las règlas de l’‑e finala de sosten. Se cal avisar que las règlas occitanas sus la question, fixadas per Alibèrt e lo CLO, son pròchas de la nòrma catalana. Es un avantatge que cal gardar. Per exemple:
occitan oblic<—> catalan oblic
occitan catalòg<—> catalan catàleg
occitan centrifug<—> catalan centrífug
occitan fotograf<—> catalan fotògraf
occitan maritim<—> catalan marítim
occitan telefòn<—> catalan telèfon
occitan volum<—> catalan volum
occitan catalòg<—> catalan catàleg
occitan centrifug<—> catalan centrífug
occitan fotograf<—> catalan fotògraf
occitan maritim<—> catalan marítim
occitan telefòn<—> catalan telèfon
occitan volum<—> catalan volum
(Evitatz en occitan oblique*, catalògue*, centrifuge*, fotografe*, maritime*, telefòne*, volume*.)
E mai tenèm: occitan respècte<—> catalan respecte
occitan subjècte<—> catalan subjecte
occitan concèpte<—> catalan concepte
(Evitatz en occitan respèct*, sujèt*, concèpt*.)
occitan subjècte<—> catalan subjecte
occitan concèpte<—> catalan concepte
(Evitatz en occitan respèct*, sujèt*, concèpt*.)
Dins d’autras categorias de mots cultes, parièr, cal gardar las formas d’Alibèrt e del CLO que son confòrmas a la vièlha tradicion occitana e, en mai d’aquò, pròchas del catalan. Per exemple:
occitan abitud<—> catalan habitud
occitan addicion<—> catalan addició
occitan analisi<—> catalan anàlisi
occitan collègi<—> catalan col·legi
occitan idèa<—> catalan idea
occitan illustrar<—> catalan il·lustrar
occitan maquina<—> catalan màquina
occitan particular<—> catalan particular
occitan realista<—> catalan realista
occitan sistèma<—> catalan sistema
(Evitatz en occitan abituda*, adicion*, analisa*, colètge*, idèia*, ilustrar*, machina*, particulièr*, realiste*, sistèmi*.)
occitan addicion<—> catalan addició
occitan analisi<—> catalan anàlisi
occitan collègi<—> catalan col·legi
occitan idèa<—> catalan idea
occitan illustrar<—> catalan il·lustrar
occitan maquina<—> catalan màquina
occitan particular<—> catalan particular
occitan realista<—> catalan realista
occitan sistèma<—> catalan sistema
(Evitatz en occitan abituda*, adicion*, analisa*, colètge*, idèia*, ilustrar*, machina*, particulièr*, realiste*, sistèmi*.)
Per qualques questions d’ortografia (escritura corrècta), tanben tenèm de convergéncias amb lo catalan que cal servar:
occitan fantasiá (fantasia)<—> catalan fantasia
occitan instruccion<—> catalan instrucció
occitan vilatge<—> catalan vilatge
(Evitatz en occitan fantasié*, istrucien*, vilagi*/viladge*.)
occitan instruccion<—> catalan instrucció
occitan vilatge<—> catalan vilatge
(Evitatz en occitan fantasié*, istrucien*, vilagi*/viladge*.)
Lo catalan subís mens l’antinormisme que l’occitan. La nòrma oficiala del catalan, grand gaug, es relativament establa. S’es fixada a partir de 1913 gràcias a Pompeu Fabra e l’Institut d’Estudis Catalans (IÈC).
Ça que la cal èsser vigilant amb un certan antinormisme pontual que comença d’emanar de l’Acadèmia Valenciana de la Lenga (AVL). Aquesta pretend introduire una forma addicionala realiste* al costat de la forma normativa realista. Aquò alonhariá lo valencian de la rèsta del catalan e de l’occitan ont s’admet solament realista.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Amb l'Estatut d'Autonomia de l'anh 2006 l'occitan esdeven lhengua oficial dins tota la Comunitat Autònoma de Catalunha al mateish nivelh qu'el catalan (e el castelhan) és a dir, per a tota mèna d'usos privats e públics e per dirigir-se a l'administracion. En la pràctica aishò equival a l'"oficialitzacion" de l'ortografia de l'Institut d'Estudis Occitans, perquè... quin funcionari de les administracions en territòri catalan s'atrevirà a dir qu'un text escrit en ortografia IEO non és pas un text en occitan? (Dic un "funcionari", non pas un "lingüista")
O sigui, la convergència ortogràfica catalano-occitana per la via de la "conseqüència de facto" ;-)
#29 Benlèu o ai mal legit, mas me sembla pas que l'article parle de catalanizar lo vocabulari occitan.
Una responsa umoristica a l'obscurantisme: http://www.tipografialamoderna.com/falso_judas/alberto-fabra-carga-contra-los-astronomos-valencianos-por-asegurar-que-la-tierra-es-redonda/
Lo Consell Jurídic Consultiu (CJC) conclutz que la definicion de 'valencian' inclusa en lo Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) pas se acomoda al Estatut d'Autonomia, an avançat de fonts del Govèrn d'Alberto Fabra, que precisèron pas mai de detalhs sobratz lo contengut de l'informe aprovat uèi matin per l'organ consultatiu.
Lo jutjament es estat aprovat per unanimitat pel plen del CJC uèi matin, après una reünion de mai d'ora e mièja de durada. L'entitat que presidís Vicente Garrido se pronóncia a la demanda del Consell, que li sollicitèt qu'analisès se la definicion de valencian de la principala òbra lexicográfica de la Acadèmia «respècta» e «se acomoda» al Estatut. La responsa del Jurídic, segontes las citadas fonts, es estat que pas.
Lo plen de l'AVL aprovèt lo 'Diccionari', amb mai de 93.000 definicions, per majoritat de 16 vòts en favor, 2 abstencions e 2 en contra. Entre los tèrmes incluses, l'òbra ditz que la valenciana es "Lenga romanica parlada en la Comunitat Valenciana, aital coma en Catalonha, las Ilhes Balears, lo departament francés dels Pirenèus Orientales, lo Principat d'Andòrra, la franja orientala d'Aragon e la vila sarda de l'L'Alguer, de luòcs a on recep lo nom de catalan".
La acepción del catalan es fòrça similar, doncas qu'o descriu coma una "Lenga romanica parlada en Catalonha, aital coma en las Ilhes Balears, lo departament francés dels Pirenèus Orientales, lo Principat d'Andòrra, la franja orientala d'Aragon, la vila sarda de l'L'Alguer e la Comunitat Valenciana, a on recep lo nom de valencian".
La definicion provoquèt las criticas de qualques membres del Partit Popular de la Comunitat Valenciana e lo Consell an exprimit qu'existís "dobte rasonable" envolopa se l'AVL es "facultada per donar definicion de çò qu'es la lenga valenciana", per çò que se decidiguèt demandar jutjament al CJC, explicava la setmana darrièra lo vice-president del Govèrn valencian, José Ciscar.
M'ha agradat força lo qu'escriu Domergue. L'occitan tira cap al francès per rasons evidents e lo català cap a lo castellà per les mateixes rasons. Però som i serem sempre sos fraires catalans, e los occitans seran sempre per nosaltres los germans occitans. Aquesta fraternitat tan forta cada pic serà mai ferma, perquè l'occità pauc a pauc anirà cobrant santat e lo catalan tamben.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari