Nauru ei ua isla de Micronèsia, en Oceania. A 21 Km² e 10 000 abitants. Ei un estat independent, ua republica parlamentària, damb un parlament de 18 membres e un govèrn de 6 ministres.
 
Tuvalu ei un corròp  d’isles de Polinèsia de 25 Km² e 13 000 persones. Ei un estat independent damb un Parlament de 15 membres e un prumèr ministre qu’escuelh eth sòn govèrn.
 
Belau ei un ensems de mès de 300 isles e ath torn de 20 000 persones. Ei un estat liure associat as Estats Units, per miei d’un tractat. Era sua constitucion pròpria la definís coma ua republica.
 
E non se tracte tot d’isles exotiques que pòden hèr pensar ena luenhania e en impossible. San Marino en Itàlia, a 69 Km², ath torn de 30 000 abitants e se definís coma ua Republica parlamentària. Ei considerat er estat mès ancian deth mond. Eth Parlament ei composat per 60 membres. Eth Govèrn a 10 ministres.
 
E Mónegue, qu’a 200 Km² e 36 000 persones, ei un estat independent damb ua Constitucion, un Parlament de 24 membres e un Govèrn de 6 ministres.
 
E non è significat que quauqu’un d’aguesti estats son monarquies, pr’amor qu’en discors que defensi non a cap de significacion. Tanpòc è explicat quines lengües i son oficiaus, donques qu’aguest article non tracte d’açò, maugrat qu’evidentament es lengües pròpries en estats pròpis i gessen beneficiades. Mès tanpòc è parlat dera economia pròpia d’aqueri petits estats, que naturauments en recep un benefici substanciós dera independéncia.
 
Voi sonque significar qu’era Val d’Aran damb 600 Km² e 10 000 persones a condicions entà èster un estat, sense qu’açò sigue ua nauetat en mond des estats. Des exemples qu’è senhalat, ua caracteristica comuna ei qu’aqueri estats mantien fòrti tractats d’associacion damb estats mès potents. E aguesti tractats les permeten beneficiar-se d’aqueri servicis que soleti non poderien facilitar. Tanben les permeten arténher representacions internacionaus e accions qu’eri non poderien hèr.
 
 Era Val d’Aran mereishec en procés d’elaboracion der Estatut d’Autonomia 2006 era consideracion de “realitat nacionau occitana”. Ac decidiren es representants deth pòble catalan per ua majoritat notabla. Aguesta consideracion, siguec anullada o reconvertida per Estat espanhòu, peth Congrès des Deputats, en sonque “realitat occitana”.
 
En moment dera independéncia de Catalonha, era recuperacion de “realitat nacionau occitana” serà immediata. E que vò díder “realitat nacionau occitana”? Vò dider “bocin dera nacion”, “esperit de nacion”, “nacion en era madeisha”, “expression nacionau”, “subjècte politic nacionau”,... E a de convertir ara Val d’Aran en maxim subjècte de dignitat politica ath cant de Catalonha. Signifique qu’era Val d’Aran ena nòsta psicologia a es condicions, es caracteristiques, entà èster un estat.
 
Er estat catalan ei format pera union d’ua realitat nacionau catalana e d’ua realitat nacionau occitana, cadua damb drets d’èster estat.
 
Aguesta plea e exclussiua consideracion sonque serà reconeishuda e iniciarà eth sòn procés de realizacion en moment dera independéncia de Catalonha. Abans pòt èster un desir, ua volentat,... mès era implantacion se realize ath delà dera declaracion dera independéncia de Catalonha. E en terminologia comprensiva entà toti era forma juridica e politica dera Val d’Aran serà era d’estat liure associat a Catalonha. Era independéncia de Catalonha ei era independéncia automatica dera Val d’Aran.
 
Quan s’elabòre era Constitucion catalana aurà de díder qu’era Val d’Aran ei un subjècte politic damb era consideracion e eth tractament de Estat liure associat a Catalonha, qu’era Constitucion der Estat aranés serà elaborada peth Conselh Generau d’Aran, quan es aranesi volguen (se non volguessen eth dret quedarie latent, mès i serie) , damb larga participacion, e votada pes ciutadans dera Val d’Aran e qu’era associacion damb Catalonha se tierà per miei d’un tractat que se revisarà cada un cèrt periòde (per exemple cada dètz ans). Era Constitucion de Catalonha diderà qu’era Val d’Aran ei ua part deth pòble occitan, qu’ei un pòble d’Euròpa damb identitat pròpria.
 
E ath delà d’aquiu calerà actuar entà determinar era forma deth legislatiu, era deth judiciau e era deth govèrnatiu; calerà acordar quines competéncies se pacten damb Catalonha e quines s’exercissen en manèra exclusiva, quines representacions s’assomissen directament e quines se hèn a trauèrs de Catalonha, ... Catalonha poderà assomir per miei de tractat ua sèria de competéncies dera Val d’Aran: defensa, installacions nuclears, moneda, seguretat nacionau, relacions internacionaus, presons, aviacion civiu, ... D’autes competéncies seràn innegociablement dera Val d’Aran: educacion, cultura, emergéncies, sanitat, ciutadania...
 
E en un estat aranés era personalitat occitana serà totau, era sensacion de libertat serà plea, es beneficis sociaus, identitaris e economics s’incrementaràn e era coeréncia de Catalonha serà absoluda donques qu’aplicarà en Aran aquerò qu’un dia voleren qu’Espanha apliquèsse en Catalonha e que mostrarà ara rèsta deth mond coma volerie que se tracten es identitats e coma deuerien d’èster tractats es auti territoris catalans.
 
Tot aguest procès s’inicie damb era promulgacion dera Constitucion Catalana, damb era aprovacion dera madeisha per part deth pòble catalan. Abans ei anar contra corrent, abans ei cercar arguments a on non i son.
 
 E non creigatz qu’era Val d’Aran non a capacitat entà gestionar-se. Tota era sua istòria ei era reclamacion dera volentat de decidir. Ara la pòt trobar ath cant de Catalonha.
 
Un companh me comentaue, hè quauqui dies, que s’era Val d’Aran auesse estat francesa, eth tren de Tolosa e París arribarie enquia Salardú. Certament i a projèctes d’engenharia qu’atau ac contemplèren. Èster francesi aurie estat dolorós entara Val d’Aran, en conjunt seriem en piris condicions; sonque cau campar der aute costat. Mès s’auèssem auut era capacitat de decidir peth nòste compde, auriem podut negociar e eth tren d’Euròpa serie en Salardú. Se que non podie èster ei de hèr arribar eth tren d’Euròpa en un petit poblet espanhòu. Eth mau espanhòu hè ans que dure.
 
Er arraïcsament e era complicitat des ciutadans damb er estat ei mès fòrt enes petites republiques que constituissen un espaci facil d’implantacion dera soberania populara. 
 
Ena Val d’Aran era identificacion damb er aranesisme ei grana e potenta e non passe necessariament per ua identificacion damb Espanha e a viatges tanpòc damb Catalonha. I a fòrça gent en Aran que, incomprensiblement, non sent simpatia per Catalonha mès que sent ua grana polsion aranesa. En aguesta ocasion aqueri que sonque se senten aranesi, o se senten fondamentauments aranesi an ua oportunitat. Ara ei eth moment dera Val d’Aran. S’era alineacion damb Catalonha non se hè per motius de pàtria catalana, la cau hèr per motius de pàtria aranesa (e de nacion occitana). S’ena Val d’Aran n’i a que pensen contra Catalonha aurien de capvirar eth sentiment e era reflexion en favor d’Aran. Se perceben ua dominanta simpatia per Aran,  e totun an pòca simpatia per Catalonha, ara ei eth moment  de compréner qu’eth nòste camin ei eth camin de Catalonha. Eth camin d’Espanha ei un desèrt. Parafrasejant es paraules d’Anton von Segesser (1848), en tot defensar er Estat Soís, perque açò ère era libertat deth sòn canton ei eth moment de qu’aqueri, tan aranesi, e tan pòc catalans, diguen:  “Catalonha (eth diguie Suïssa) m’interèsse sonque per qu’era Val d’Aran (eth diguie canton de Lucerna), qu’ei era mia pàtria, se tròbe aciu. S’era Val d’Aran, deishèsse d’èster un membre liure e sobiran associat a Catalonha, aguesta aurie tant pòca importància entà jo coma era Petita e era Grana Tatària”
 
Damb Catalonha establiram ua negociacion contínua e democratica sus era nòsta identitat. Calerà crear es espacis adequats de dialòg e de trebalh. Arrés mos entenerà milhor. E açò aportarà era estabilitat de besonh.  
 
Sonque damb era independéncia de Catalonha serà possible aguest nau orde entara Val d’Aran.
 
 
 
_____
Nòta finau: eth procès relatat pòt patir variacions. Per exemple, en lòc de qu’era Constitucion catalana contemplèsse eth reconeishement der estat liure associat dera Val d’Aran eth camin poderie començar, quan Catalonha sigue independenta, peth vòt des aranesi entà decidir d’èster un estat. Hè quauqui dies, damb motiu dera aprovacion dera creacion dera Acadèmia catalana dera lengua occitana, Institut d’Estudis Aranesi, eth Conselhèr Homs asseguraue que quan Catalonha siguesse un estat, era Val d’Aran aurie eth dret de decidir. Semble qu’era Lei de consultes que prepare eth Parlament de Catalonha va en aguesta direccion e contemple era possibilitat de decision d’Aran. Eth President Mas confirmaue aguesta línia, deth dret de decidir des aranesi, hè quauqui dies. Eth principi de començar per votar semble èster eth mès adequat, en cèrti encastres. Era fin ei era madeisha: er estat occitan d’Aran. E eth principi tanben: er estat catalan, sense eth quau arren d’aguest sòn ei possible.