Refortir las convergéncias: los manlèus recipròcs
 
Per los mots que revèrtan de realitats tipicament occitanas, lo catalan assaja en general de partir de las formas occitanas e de las respectar. Ais de Provença e Bearn son passats sens cambiament, aital, de l’occitan al catalan. De còps, qualques formas occitanas se son adaptadas leugièrament al catalan: ansin los mots occitans Tolon e Canas son venguts en catalan Toló e Canes.
 
Mas aqueles principis son pas totjorn ben aplicats en catalan. I a qualques mots d’origina occitana que caldriá restaurar en catalan de la faiçon seguenta (lista non exaustiva):  
(Evitatz en catalan bullabessa*, foie gras*, Angelu*, Auch*, Biarritz*, Bordeus*, Costa Blava*, Guiena*, Mònaco*, Vichy*, Teodor Aubanel*.)
 
Lo meteis principi tanben seriá valid per las realitats parcialament occitanas. Lo catalan i deuriá privilegiar las formas d’origina occitana:
   
(Evitatz en catalan nyoqui*, Loira*, Charente*, Cher*, Tanaro*.)
 
Los occitans, recipròcament, se devon basar sus las formas catalanas quand se tracta de parlar de las realitats completament o parcialament catalanas:
     
Refortir las convergéncias: las formas perifericas
 
Avèm ben comprés que dins tota lenga, i a de formas centralas e d’autras que son perifericas.
 
Las formas centralas son las pus usualas, las pus emblematicas e las que se pòdon pas cambiar facilament.
 
Las formas perifericas son las mens usualas, las mens enracinadas dins l’usatge, las mens emblematicas e, per tant, es pus aisit de las cambiar. Es dins la perifèria que poiriam aumentar facilament las convergéncias sens destabilizar las partidas centralas de las nòrmas.
 
Aquò se pòt aplicar mai que mai per fixar los neologismes (mots novèls o recents) car son de formas tipicas de la perifèria. Una bona pista es de cercar de solucions romanicas mejanas. Es util d’examinar çò que dison las tres lengas romanicas preeminentas que son l’espanhòl, lo francés e l’italian. Per exemple:
   
Dins las formas perifericas, arriba que la nòrma catalana càmbia qualques detalhs segondaris, sens aver pensat de s’acordar amb la nòrma occitana. Ansin, l’occitan normatiu a fixat tj e tg dins las formas Azerbaitjan, Cambòtja, Tatgiquistan. Lo catalan normatiu escriviá parièr fa qualques decennis: Azerbaitjan, Cambotja, Tatgiquistan (lo jornal catalan Vilaweb manten aquestas formas). Mas pus tard lo catalan a preferit adoptar dj e s’es alonhat de l’occitan: Azerbaidjan, Cambodja, Tadjikistan. Dins de talas formas perifericas, seriá facil de cambiar qualques detalhs de la nòrma per restaurar de solucions convergentas entre occitan e catalan.
 
 
Refortir las convergéncias: l’estil
 
Las lengas minorizadas coma l’occitan e lo catalan se caracterizan per d’estils (o registres) instables perque la pression sociala sus l’usatge es pas pro fòrta. Las lengas establidas coma l’anglés, lo francés, l’italian e l’espanhòl, al contrari, an d’estils pus solids car subisson de pressions socialas pus fòrtas sus l’usatge.
 
Occitan e catalan aurián de besonh de se trobar d’estils pus similars entre eles e mens dependents de las lengas dominantas. Es mai que mai necessari dins los estils formals que son los pus fragils. Per exemple:
   
E aital, caldriá armonizar de milièrs de formulas e d’estils dins lo jornalisme, los contractes de trabalh, las relacions comercialas, las publicacions scientificas, los actes juridics, los tèxtes administratius e milanta autras activitats.
Aquela elaboracion estilistica es necessària per consolidar occitan estandard e catalan estandard e per los ajudar, ensems, a conquerir las foncions de comunicacion.
 
 
S’inspirar del Conselh Nordic
 
Los Païses Nordics coneisson un organisme de cooperacion nomenat Conselh Nordic. Agropa los estats de Finlàndia, Suècia, Norvègia, Danemarc e Islàndia e mai los territòris autonòms de las Illas Åland, las Illas Feròe e Groenlàndia. Vòl facilitar las comunicacions entre las lengas amb un grop de trabalh que li dison la Coordinacion Lingüistica Nordica. Las lengas sostengudas i son lo danés, lo suedés, lo norvegian (aquestes tres son fòrça similars, coma l’occitan e lo catalan) e mai lo feroés, l’islandés, lo lapon, lo finés e l’inuit.
 
Seriá una bona causa d’installar un grop de trabalh similar per raprochar l’occitan e lo catalan. Lo cal compausar de lingüistas professionals, amb un nombre egal d’occitans e de catalans (l’aragonés e l’aguiainés, que son de lengas afinas al grop occitanocatalan, s’arriban de s’estandardizar, se poirián agregar a aquel projècte).
 
Ara: i a un problèma institucional. L’occitan manca encara d’un organisme de codificacion que siá unic, incontestat e capable de trabalhar amb regularitat. Per tant, un organisme catalan coma l’IÈC tròba pas facilament un interlocutor occitan amb lo qual pòsca collaborar de manièra egala.
 
L’occitan es a se cercar una acadèmia. Cal evitar lo perilh seguent: un organisme occitan que respectariá pas lo blòc de nòrma Alibèrt-CLO produiriá de resultats incoerents e, donc, poiriá pas ofrir un material lingüistic estable que li permetèsse de collaborar de manièra seriosa amb un organisme catalan.
 
Un organisme occitan de codificacion que reüssirà, necessàriament, serà fidèl a la nòrma Alibèrt-CLO.