Opinion
Una nacion en devenir escriu son istòria. Coma l’istòria de Portugal pòt interessar los Païses catalans e Occitània (e II)
Las primieras garolhas tòrnan venir dins Espanha a prepaus de Portugal a la fin dal regne de Felip II d’Espanha, sonat parier Felip Ier de Portugal. Contunhan e s’amplifican ambal successor Felip III, sonat Felip II de Portugal, que se desintèressa de Portugal e de l’administracion en general. Delèga sos pòires al Vicerei que cèrca de centralizar lo pòire e de reméter en causa l’autonomia de Portugal. Fa lo chamin invèrs de la volentat de la populacion portuguesa.
Son successor, Felip IV d’Espanha, sonat Felip III de Portugal, escarne los acòrdis sus l’autonomia de Portugal e fa pesar mai de pression fiscala. De trebolums espètan (veire lo ròtle de la fiscalitat coma aisina d’opression dins los estats centralizants ò en procediment de centralizacion). En aquel moment Portugal se vira essencialament vèrs Brasil amenaçat per los olandeses e los franceses (ambé d’autres territòris de l’empèri portugués coma en Índia). Espanha devèn l’encausa dals malaürs de Portugal e contunhan las revòltas, l’unitat per lo chamin vèrs l’independença n’es renforçaa. Los opausants sostènon lo duc Joan de Bragança còntra la tutèla espanhòla, e en particular França, qu’encoratja la dubèrtura d’un front portugués, ne’n faguent un segond front aliat dins sa guerra còntra Espanha. La noblessa portuguesa delaishaa per Madrid e que voliá evitar una revolucion populària (se’n avisan de la revolucion de 1383) complòta a partir de 1637. Las ilas de las Açòres e de Madèira lor sièrvon de bastion (veire lo parallèle entre Argeria que servirà de bastion per la liberacion de França en 1944).
Las riquessas de Brasil sèmblan portar d’espèr coma los meians d’arribar a aquela independença. Ambé son desvelopament, veirem que Brasil permetrà a Portugal de gardar son independença, en li evitarà ben sovent de s’interessar als afars de Castilha e de riscar d’èstre incorporaa al futur reialme d’Espanha.
Tot lo sègle XVIIen las tres coronas de Castilha, d’Aragon (la Corona d’Aragon es una federacion d’estats medievals aragonocatalans) e de Portugal son d’Estats independents juridicament, administrativament e financiarament, units en la soleta persona dal rei. Mas lo pretèxt de la restauracion de la sobeiraniá portuguesa es donaa la Guèrra de Trenta ans de 1618 a 1648 que mèna la Maison d’Absborg (qu’es regnanta en Espanha e en Austria) en Euròpa. Lor politica expansionista fa que los reialmes non castilhans de la monarquia son obligats de donar la mema contribucion, en òmes e argent a aquel conflicte. Après la centralizacion fiscala, es una centralizacion militària mal viscuá sonaa “l’Union d’armas”. De mai, los nòbles portugueses son pauc a pauc escartats de las decisions a las “Cortes” de Madrid, que laisha solament de plaça a la noblessa castilhana. Lo lòng conflicte ambé los Païsses Basses amenàçan las plaças comercialas portuguesas e los intereses de la borguesiá portuguesa.
Dins aquela guèrra qu’opausa Espanha, notament a França per Rosselhon, entraina la Guèrra dals Segaires en Catalonha (que durarà entre los ans 1640 e 1652).
Las tropas portuguesas son donca mobilizaas e dèvon i participar ambé las tropas castilhanas (veire lo parallèl ambé l’independença d’Irlanda en 1919 e la participacion de las tropas irlandesas per lo Reialme unit a la 1era guèrra mondiala). Lo Comte-duc d’Olivares, Primier Ministre e favorit de Felip IV de Castilha e III d’Aragon convòca lo duc de Bragança a Madrid per lo nomenar a la tèsta de las tropas portuguesas. Espèra far ansin diversion e qu’apasimarà los descontents tot en ocupar lor cap sus un autre front. E se ne’n mòre, serà la fauta a la guèrra. Mas es sensa comptar sus lo nhac dals joves nòbles que se cèrcan un revenge e un avenir per lor país. Lo 1er de decembre de 1640, un grop d’entre elos s’empadronisse dal Palatz dal Govèrn e van querre Joan de Bragança. Cal se’n avisar qu’es d’una familha la mai potenta dal Reialme e sembla ben lo solet capable d’achampar lo pòble sota son nom. Lo 15 de decembre, es proclamat rei, lo primier de la Maison de Bragança. De grandas tractacions diplomaticas comènçan per far reconoísher aquela independença. De missions diplomaticas son mandaas en Euròpa tota malgrat que sa situacion geografica l’aluènche, coma ancuei, dals axes grands d’Euròpa.
Après la Batalha de Montes Claros que veguèt la victòria de Portugal, la patz amb Espanha es firmaa ambé lo Tractat de Lisbona entre Amfós VI de Portugal e Carles II d’Espanha en 1668. Espanha reconoishe l’independença de Portugal –tot en gardar e integrar al territòri la ciutat de Ceuta en Africa-.
En 1700, Carles II d’Absborg, rei d’Espanha mòre sensa descendença. Las doas principalas familhas regnantas d’Euròpa, Borbon en França e Absborg en Austria, totas doas parentas de Carles II, revendican lo tròne. Castilha sostendrà la candidatura al tròne d’un Borbon, Felip, Duc d’Anjau mentre qu’Aragon sosten un Absborg, Carles VI dal Sagrat Impèri Roman Germanic (ò Arquiduc Carles d’Austria ò Carles III d’Espanha), mens centralista que Borbon. Portugal après d’aver sostengut França e Borbon s’engatja còntra França en 1703 ambé Savòia segon sa novèla aliança amb Anglatèrra (qu’a una importanta marina). Portugal desvelopa sempre mai de liams ambé Brasil que li pòrge de riquessas en aur e diamants. Un còup vinceire, en punicion, lo Borbon devengut Felip V d’Espanha aboligèt las institucions e libertats civilas catalanas l’11 de setembre de 1714 per fargar l’Estat espanhòl sus lo modèl centralizat de França dins l’encastre dals decrets de “Nueva Planta”. Es invocat un ipotetic “Drech de conquista”, los fors pròpres dal reialme d’Aragon-Catalonha, dal Reialme de Valéncia son remplaçat per una extension dal sistèma politicoadministratiu de Castilha amb obligacion de practicar lo castilhan coma lenga administrativa dins quasi totas las institucions e escòlas, en seguir lo modèl centralista de provincializacion menat dins la monarquia absolutista francesa despuei lo règne de Francés Ier. Lo Règne de Navarra (Règne fins a 1841 puei Provinça), la senhoria de Vizcaia, Alava e Guipuzcoa (ò Provinças vascongadas), coma la Val d’Aran an sos fors e instituciones mantenguás per lor fidelitat a la causa borbonica. E l’independença portuguesa ten bòn e la patz d’Utrecht es firmaa en 1715.
D’aquel temps en Occitània, lo centralisme religiós fa que los Camisards mènan una insurreccion còntra las persecucions que sègon l’Edicte de Fontainebleau en 1685. La Guèrra de las Cevènas espèta en 1702 fins en 1710 après l’execucion d’Abram Masèl.
Après la Revolucion francesa, un novèl còup Portugal causisse la coalicion antifrancesa amb Anglatèrra (e Espanha que s’i ajusta). Espanha desfacha, Napoleon encoratja en 1801 l’invasion de Portugal per sa “novèla Espanha” (es la Guèrra de las Iranjas). Es una guèrra d’influença economica que Portugal es obligat de virar l’esquina al mercat anglés –un aliat tradicional dal país- en lor far blocatge e es forçat de se dubrir al mercat francés. De mai, Olivença (toponime castilhanizat en “Olivenza”) es anexaa d’aquel temps.
Entraina lo transfert en Brasil de la familha reiala portuguesa (amb la complicitat anglesa). E va accelerar lo procediment d’independença de Brasil en rapòrt de Portugal. Après l’expulsion de l’armaa d’ocupacion francesa en 1814 ambé l’ajuá de l’armaa anglesa, Portugal es totplen afeblit. Fach original per l’istòria d’un país colonizaire europèu, garda son independença gràcia al pes de Brasil. Es creat lo Regne Unit de Portugal, Brasil e Algarves que metrà a egalitat Brasil ambé Portugal, levant lo desequilibri entre Portugal e sa colonia brasiliera. Rio de Janeiro n’es la capitala (e pus Lisbona) e quitament inversa la situacion -que Portugal a un estatut segondari coma una colonia-. L’independença de l’Impèri de Brasil serà proclamaa en 1822. Maldespièch de temptativas, desenant Brasil e Portugal van aver de chamins despariers. De notar que lo segond e darrier emperaire de Brasil, Peire d’Alcantara, sonat Peire II de Brasil, s’interessèt de lònga a las lengas e parlava entre autras occitan e ebrèu. E dos ans après d’èstre agut detronat e qualques meses avant de morir, publiquèt un estudi sus lo shuadit (ò judeooccitan ò judeoprovençal ò ancara judeocomtadin) sonat “ Poésies hébraïco-provençales du rituel israélite comtadin traduites et transcrites par S. M. dom Pedro II d’Alcantara “ editat en 1891 a Avinhon, en cò dals editors Séguin Fraires.
L’espaci galaïcoportugués, un espaci divisit e a la partença similari a Occitània
L’unitat portuguesa empacha ren la diversitat e existe un rapòrt nòrd-sud ancara ancuei dins lo païsatge e la mentalitat. E relativament mens un rapòrt litoral-interior. Pasmens, lo país gardèt son unitat, dins de frontieras las mai ancianas d’Euròpa.
L’istòria e la situacion actuala de Portugal nos ensenha pasmens que malgrat una volentat d’independença, l’imperialisme d’un vesin potent, fa que l’independença es sovent un combat de menar de lònga e sovent es una independença incompleta. Los rapòrts entre Portugal e Espanha son inegals a l’image dals territòris lusofònes que demòran dins l’estat espanhòl. L’estat actual de Portugal recuèrbe degunament totes los parçans de lenga galaïcoportuguesa. Galícia e los trocets oèst de las Asturias, de Castilha e Leon e dos pichons sectors d’Extremadura depèndon actualament d’Espanha.
L’integracion de Galícia dins Espanha ten a l’istòria, que l’espaci galaïcoportugués fuguèt longtemps sota pression dal grand vesin castilhan. E existe donca al rebors deguna enclava castilhanofòna en Portugal, solament una enclava de lenga asturoleonesa (e de dialecte mirandés) entorn de Miranda del Douro. Aquelas diferenças entre frontieras linguisticas e politicas entrainèt ocasionalament de divergenças entre portugueses e galicians coma entre catalans e valencians, entre provençals, auvernhats e gascons, entre croatas e sèrbis, entre bascos e navarreses...
Una precision sus Extremadura que lo portugués es parlat entorn d’Olivença. La ciutat fuguèt anexaa per Espanha en 1801, malgrat la reconoishença per Espanha de la sobeirania portuguesa sus la ciutat en 1817. Ancuei, lo territòri es ancara degunament retrocedit. Aüra, lo portugués oliventin es parlat solament per los ancians. Maria Fatima Matias de l’Universitat d’Aveiro, ditz que lo portugués d’Olivença es “linguisticament e socialament depreciat”, identificat coma un simbòle de la “ruralitat e de l’analfabetisme, coma s’èra qu’un resson dal passat” ò una “forma degalhaa, un lengatge desgaubiat”. Es la mema situacion que per l’image de l’occitan en França. Enfin, de notar lo “fala de Xálima” qu’es parlat al nòrd oèst de la província de Caceres en Extremadura dins la Val de Jalama.
Un darrier detalh, los portugueses son tantben un dals primiers pòbles en diaspòra d’Euròpa e quitament dal monde. Los occitans an tantben una diaspòra, mas es pauc conoishuá e se fa gaire conóisher parier, fauta d’aver un espaci de partença –Occitània- clarament identificat. Siòie es integraa a la diaspòra francesa, siòie a la diaspòra italiana.
Referenças:
– http://www.clio.fr/BIBLIOTHEQUE/histoire_du_portugal.asp
– http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Portugal
– http://fr.wikipedia.org/wiki/Histoire_de_la_langue_portugaise
– http://pt.wikipedia.org/wiki/Oliven%C3%A7a
Son successor, Felip IV d’Espanha, sonat Felip III de Portugal, escarne los acòrdis sus l’autonomia de Portugal e fa pesar mai de pression fiscala. De trebolums espètan (veire lo ròtle de la fiscalitat coma aisina d’opression dins los estats centralizants ò en procediment de centralizacion). En aquel moment Portugal se vira essencialament vèrs Brasil amenaçat per los olandeses e los franceses (ambé d’autres territòris de l’empèri portugués coma en Índia). Espanha devèn l’encausa dals malaürs de Portugal e contunhan las revòltas, l’unitat per lo chamin vèrs l’independença n’es renforçaa. Los opausants sostènon lo duc Joan de Bragança còntra la tutèla espanhòla, e en particular França, qu’encoratja la dubèrtura d’un front portugués, ne’n faguent un segond front aliat dins sa guerra còntra Espanha. La noblessa portuguesa delaishaa per Madrid e que voliá evitar una revolucion populària (se’n avisan de la revolucion de 1383) complòta a partir de 1637. Las ilas de las Açòres e de Madèira lor sièrvon de bastion (veire lo parallèle entre Argeria que servirà de bastion per la liberacion de França en 1944).
Las riquessas de Brasil sèmblan portar d’espèr coma los meians d’arribar a aquela independença. Ambé son desvelopament, veirem que Brasil permetrà a Portugal de gardar son independença, en li evitarà ben sovent de s’interessar als afars de Castilha e de riscar d’èstre incorporaa al futur reialme d’Espanha.
Tot lo sègle XVIIen las tres coronas de Castilha, d’Aragon (la Corona d’Aragon es una federacion d’estats medievals aragonocatalans) e de Portugal son d’Estats independents juridicament, administrativament e financiarament, units en la soleta persona dal rei. Mas lo pretèxt de la restauracion de la sobeiraniá portuguesa es donaa la Guèrra de Trenta ans de 1618 a 1648 que mèna la Maison d’Absborg (qu’es regnanta en Espanha e en Austria) en Euròpa. Lor politica expansionista fa que los reialmes non castilhans de la monarquia son obligats de donar la mema contribucion, en òmes e argent a aquel conflicte. Après la centralizacion fiscala, es una centralizacion militària mal viscuá sonaa “l’Union d’armas”. De mai, los nòbles portugueses son pauc a pauc escartats de las decisions a las “Cortes” de Madrid, que laisha solament de plaça a la noblessa castilhana. Lo lòng conflicte ambé los Païsses Basses amenàçan las plaças comercialas portuguesas e los intereses de la borguesiá portuguesa.
Dins aquela guèrra qu’opausa Espanha, notament a França per Rosselhon, entraina la Guèrra dals Segaires en Catalonha (que durarà entre los ans 1640 e 1652).
Las tropas portuguesas son donca mobilizaas e dèvon i participar ambé las tropas castilhanas (veire lo parallèl ambé l’independença d’Irlanda en 1919 e la participacion de las tropas irlandesas per lo Reialme unit a la 1era guèrra mondiala). Lo Comte-duc d’Olivares, Primier Ministre e favorit de Felip IV de Castilha e III d’Aragon convòca lo duc de Bragança a Madrid per lo nomenar a la tèsta de las tropas portuguesas. Espèra far ansin diversion e qu’apasimarà los descontents tot en ocupar lor cap sus un autre front. E se ne’n mòre, serà la fauta a la guèrra. Mas es sensa comptar sus lo nhac dals joves nòbles que se cèrcan un revenge e un avenir per lor país. Lo 1er de decembre de 1640, un grop d’entre elos s’empadronisse dal Palatz dal Govèrn e van querre Joan de Bragança. Cal se’n avisar qu’es d’una familha la mai potenta dal Reialme e sembla ben lo solet capable d’achampar lo pòble sota son nom. Lo 15 de decembre, es proclamat rei, lo primier de la Maison de Bragança. De grandas tractacions diplomaticas comènçan per far reconoísher aquela independença. De missions diplomaticas son mandaas en Euròpa tota malgrat que sa situacion geografica l’aluènche, coma ancuei, dals axes grands d’Euròpa.
Après la Batalha de Montes Claros que veguèt la victòria de Portugal, la patz amb Espanha es firmaa ambé lo Tractat de Lisbona entre Amfós VI de Portugal e Carles II d’Espanha en 1668. Espanha reconoishe l’independença de Portugal –tot en gardar e integrar al territòri la ciutat de Ceuta en Africa-.
En 1700, Carles II d’Absborg, rei d’Espanha mòre sensa descendença. Las doas principalas familhas regnantas d’Euròpa, Borbon en França e Absborg en Austria, totas doas parentas de Carles II, revendican lo tròne. Castilha sostendrà la candidatura al tròne d’un Borbon, Felip, Duc d’Anjau mentre qu’Aragon sosten un Absborg, Carles VI dal Sagrat Impèri Roman Germanic (ò Arquiduc Carles d’Austria ò Carles III d’Espanha), mens centralista que Borbon. Portugal après d’aver sostengut França e Borbon s’engatja còntra França en 1703 ambé Savòia segon sa novèla aliança amb Anglatèrra (qu’a una importanta marina). Portugal desvelopa sempre mai de liams ambé Brasil que li pòrge de riquessas en aur e diamants. Un còup vinceire, en punicion, lo Borbon devengut Felip V d’Espanha aboligèt las institucions e libertats civilas catalanas l’11 de setembre de 1714 per fargar l’Estat espanhòl sus lo modèl centralizat de França dins l’encastre dals decrets de “Nueva Planta”. Es invocat un ipotetic “Drech de conquista”, los fors pròpres dal reialme d’Aragon-Catalonha, dal Reialme de Valéncia son remplaçat per una extension dal sistèma politicoadministratiu de Castilha amb obligacion de practicar lo castilhan coma lenga administrativa dins quasi totas las institucions e escòlas, en seguir lo modèl centralista de provincializacion menat dins la monarquia absolutista francesa despuei lo règne de Francés Ier. Lo Règne de Navarra (Règne fins a 1841 puei Provinça), la senhoria de Vizcaia, Alava e Guipuzcoa (ò Provinças vascongadas), coma la Val d’Aran an sos fors e instituciones mantenguás per lor fidelitat a la causa borbonica. E l’independença portuguesa ten bòn e la patz d’Utrecht es firmaa en 1715.
D’aquel temps en Occitània, lo centralisme religiós fa que los Camisards mènan una insurreccion còntra las persecucions que sègon l’Edicte de Fontainebleau en 1685. La Guèrra de las Cevènas espèta en 1702 fins en 1710 après l’execucion d’Abram Masèl.
Après la Revolucion francesa, un novèl còup Portugal causisse la coalicion antifrancesa amb Anglatèrra (e Espanha que s’i ajusta). Espanha desfacha, Napoleon encoratja en 1801 l’invasion de Portugal per sa “novèla Espanha” (es la Guèrra de las Iranjas). Es una guèrra d’influença economica que Portugal es obligat de virar l’esquina al mercat anglés –un aliat tradicional dal país- en lor far blocatge e es forçat de se dubrir al mercat francés. De mai, Olivença (toponime castilhanizat en “Olivenza”) es anexaa d’aquel temps.
Entraina lo transfert en Brasil de la familha reiala portuguesa (amb la complicitat anglesa). E va accelerar lo procediment d’independença de Brasil en rapòrt de Portugal. Après l’expulsion de l’armaa d’ocupacion francesa en 1814 ambé l’ajuá de l’armaa anglesa, Portugal es totplen afeblit. Fach original per l’istòria d’un país colonizaire europèu, garda son independença gràcia al pes de Brasil. Es creat lo Regne Unit de Portugal, Brasil e Algarves que metrà a egalitat Brasil ambé Portugal, levant lo desequilibri entre Portugal e sa colonia brasiliera. Rio de Janeiro n’es la capitala (e pus Lisbona) e quitament inversa la situacion -que Portugal a un estatut segondari coma una colonia-. L’independença de l’Impèri de Brasil serà proclamaa en 1822. Maldespièch de temptativas, desenant Brasil e Portugal van aver de chamins despariers. De notar que lo segond e darrier emperaire de Brasil, Peire d’Alcantara, sonat Peire II de Brasil, s’interessèt de lònga a las lengas e parlava entre autras occitan e ebrèu. E dos ans après d’èstre agut detronat e qualques meses avant de morir, publiquèt un estudi sus lo shuadit (ò judeooccitan ò judeoprovençal ò ancara judeocomtadin) sonat “ Poésies hébraïco-provençales du rituel israélite comtadin traduites et transcrites par S. M. dom Pedro II d’Alcantara “ editat en 1891 a Avinhon, en cò dals editors Séguin Fraires.
L’espaci galaïcoportugués, un espaci divisit e a la partença similari a Occitània
L’unitat portuguesa empacha ren la diversitat e existe un rapòrt nòrd-sud ancara ancuei dins lo païsatge e la mentalitat. E relativament mens un rapòrt litoral-interior. Pasmens, lo país gardèt son unitat, dins de frontieras las mai ancianas d’Euròpa.
L’istòria e la situacion actuala de Portugal nos ensenha pasmens que malgrat una volentat d’independença, l’imperialisme d’un vesin potent, fa que l’independença es sovent un combat de menar de lònga e sovent es una independença incompleta. Los rapòrts entre Portugal e Espanha son inegals a l’image dals territòris lusofònes que demòran dins l’estat espanhòl. L’estat actual de Portugal recuèrbe degunament totes los parçans de lenga galaïcoportuguesa. Galícia e los trocets oèst de las Asturias, de Castilha e Leon e dos pichons sectors d’Extremadura depèndon actualament d’Espanha.
L’integracion de Galícia dins Espanha ten a l’istòria, que l’espaci galaïcoportugués fuguèt longtemps sota pression dal grand vesin castilhan. E existe donca al rebors deguna enclava castilhanofòna en Portugal, solament una enclava de lenga asturoleonesa (e de dialecte mirandés) entorn de Miranda del Douro. Aquelas diferenças entre frontieras linguisticas e politicas entrainèt ocasionalament de divergenças entre portugueses e galicians coma entre catalans e valencians, entre provençals, auvernhats e gascons, entre croatas e sèrbis, entre bascos e navarreses...
Una precision sus Extremadura que lo portugués es parlat entorn d’Olivença. La ciutat fuguèt anexaa per Espanha en 1801, malgrat la reconoishença per Espanha de la sobeirania portuguesa sus la ciutat en 1817. Ancuei, lo territòri es ancara degunament retrocedit. Aüra, lo portugués oliventin es parlat solament per los ancians. Maria Fatima Matias de l’Universitat d’Aveiro, ditz que lo portugués d’Olivença es “linguisticament e socialament depreciat”, identificat coma un simbòle de la “ruralitat e de l’analfabetisme, coma s’èra qu’un resson dal passat” ò una “forma degalhaa, un lengatge desgaubiat”. Es la mema situacion que per l’image de l’occitan en França. Enfin, de notar lo “fala de Xálima” qu’es parlat al nòrd oèst de la província de Caceres en Extremadura dins la Val de Jalama.
Un darrier detalh, los portugueses son tantben un dals primiers pòbles en diaspòra d’Euròpa e quitament dal monde. Los occitans an tantben una diaspòra, mas es pauc conoishuá e se fa gaire conóisher parier, fauta d’aver un espaci de partença –Occitània- clarament identificat. Siòie es integraa a la diaspòra francesa, siòie a la diaspòra italiana.
Referenças:
– http://www.clio.fr/BIBLIOTHEQUE/histoire_du_portugal.asp
– http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Portugal
– http://fr.wikipedia.org/wiki/Histoire_de_la_langue_portugaise
– http://pt.wikipedia.org/wiki/Oliven%C3%A7a
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 mercés, l'istòria s'escriu cada jorn...
Senon, un article interessant sus los debats ortografics en lo monde lusitanofòn (i es ren solament los occitanistas a far de debats sus la question) :
http://expresso.sapo.pt/acordo-ortografico-o-debate-exagerado=f858850
Mercé plan per aquel article fòrça interessant.Nautres occitans per malastre avèm laissat passar lo tren de l'istòria .
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari