Lo Jorn Internacional de la Femna s’es celebrat lo 8 de març. Es una ocasion de ramentar qualques règlas sus lo bon usatge del genre femenin en lenga occitana, en relacion amb la lucha contra masclisme.
 
 
Los noms de mestièrs e de foncions
 
A passat temps certans mestièrs èran reservats a un sol sèxe —pus sovent als òmes— mas uèi, aquela discriminacion es teoricament finida. Totes los noms de mestièrs e de foncions an donc logicament una forma masculina e una forma femenina. Totes se devon poder aplicar a las femnas sens cap de restriccion, coma als òmes.
 
La lexicografa Josiana Ubaud a indicat dins sas recèrcas que certans diccionaris occitans oblidan encara de fornir las formas femeninas... Es una error inacceptabla que cal corregir.
 
A partir de la forma masculina, se construtz la forma femenina segon divèrses procediments que resumissi çai jos (indiqui de formas regionalas entre parentèsis).
 
(1) S’apond una ‑a finala dins la màger part dels cases:
  (2) S’apond una ‑a, de còps, amb qualque transformacion dels accents escriches, en acòrdi amb l’ortografia:
   
(3) S’apond una ‑a, de còps, amb qualque transformacion de la letra situada abans a:
   
(4) La ‑e del masculin ven ‑a al femenin:
   
(5) De còps, s’apond lo sufixe de feminizacion ‑essa:
   
(6) Se transforma lo masculin ‑tor en ‑tritz:
   
(7) Qualques noms son identics al masculin e al femenin, en particular quand se terminan per ‑ista, ‑asta, ‑ta:
   
Lo femenin sens limit per parlar de las femnas
 
En occitan, cal refusar l’usatge francés que tend, de còps, a impausar una forma masculina quand se parla d’una femna, per exemple:
   
Aquò es un usatge masclista e artificial que va contra la quita logica de la lenga francesa. Per astre, dempuèi 1999, l’administracion francesa autoriza e mai encoratja la feminizacion sistematica, amb l’ajuda d’una còla de lingüistas qu’an ben examinada la question:
   
En occitan, lo sol usatge autentic, tradicional, acceptable e logic es d’utilizar lo femenin de manièra obligatòria cada còp que se parla d’una femna:
   
 
Lo masculin englobant: sortir del malentendut
 
Un autre problèma sensible es lo del masculin englobant. Dins las lengas romanicas, quand se parla d’un ensemble que compren de femnas e d’òmes, es lo genre masculin que s’utiliza:
 
Los estudiants pòt inclure los estudiants òmes e las estudiantas femnas.
 
Certans sectors feministas pensan qu’aquel usatge es una marca de masclisme e preconizan, per tant, una representacion sistematica dels dos genres a l’oral e a l’escrich, segon divèrsas formulas:
   
La lingüista catalana Carme Junyent, qu’es femna e feminista, ditz qu’aquel usatge pren de proporcions excessivas e que ven d’una manca de compreneson de la gramatica, d’una analisi falsa de la lenga.
 
Certans lingüistas estiman que lo genre masculin es englobant dins qualques lengas romanicas perque en realitat, lo “genre masculin” seriá pas realament un genre masculin, seriá puslèu un “genre non marcat”, gaireben un “genre nèutre”. Mentre que lo genre femenin, al contrari, seriá un “genre marcat” que valorizariá la feminitat. Segon aquela analisi, se lo genre non marcat (dich “masculin”) es englobant, aquò a pas res a veire amb lo masclisme.
 
Los tèxtes que refusan d’utilizar lo masculin englobant son clafits de formulas complicadas e pesantas que rendon la lectura dificila. I legissèm per exemple:
   
Aquò es illegible e imprononciable.
 
Una solucion pus pragmatica es de metre un sol còp dins lo tèxt una formula que mòstra ben la paritat entre femnas e òmes, mas cal que siá una formula de bon legir e de bon prononciar coma:
   
E dins la seguida del tèxt, après, sufís d’utilizar sonque lo masculin englobant coma:
   
Aital l’autora o l’autor del tèxt indica amb pro de clartat que defend l’egalitat de las femnas e dels òmes, tot en mantenent un tèxt de bon legir dins sa globalitat.