(En occitan vivaroalpenc de Mentan)
 
 
Militant coma nushen (degun) autre, ‘a màger part dau temps ‘o (‘a) militant(a) occitanista “sente ‘o sofre” (expressian d’a védoa d’un occitanista). Ese fòra d’a categoria d'u (dels) militantes dintre ‘u domènis clàssiqui. Vorema dire que l’image d'u militantes ese dintre una “normalitat” quora ‘o subjèct es ecologista, sindical, político de basa. Perqué cada un conoishe (ò a vist per ‘u mèdias) un militant “de basa” o un representant d’organizacian que defende tala ò tala idèa susa aquer tèma.
 
Cal dir que l’occitanista a sovent de posicions viste coma enormament reformiste, a costat dau pensíer general d’a societat. A mai de relevar d’inegalitats qu’o mondo ve (sovent dau sen costat), relèva d’inegalitats que pauc vean (veson). En aiçò es un contradictor de tala decisian ‘scolara, de tala situacian sociala, de tala institucian pública, de tala posician política, de tala mesura jurídica, ecc.. ‘E cause se pòran cumular, que sovent ‘a problemàtica occitana ese transversala (‘scòra, mèdias, signalética, drech).
 
Paríer, cal víver damb una consumacian de temps importanta per autra causa que ‘o quotidian normal, en mai dau travalh, d’a familha, d’anar far ‘e compre... Non ese tot de far de sònes (sòmis, sònis), mas cal tanben ver ‘o concrèt.
 
E mai, coma far per far víver aquela militança quora remete en causa intellectualament l’órdine (òrdre) ò ‘a ‘stòria ‘stabeliaia (establia)? E coma far concretament au quotidian quora se remete en causa lenga “comuna” ‘stabeliaia? Coma èsser solidari en ‘a coblha se l’autre póel (pòl) creire qu’ese méter-se au ‘scart de l’ensem d’a societat, per exempi en mitan urban ona (ont) ‘a lenga se parla gaire.
 
‘A posician de l’autre membre dau parelh es ‘spartia. D’una posician sovent crítica póel anar fint a ra posician de cada un que fa d’activitats dau sen costat.
 
Es ver qu’après un moment, ‘o discors occitanista ese conoishut -ese “rodat”- per ‘o mondo qu’es en l’entòrn pròche dau militant. A ra partança, es ‘a descuberta, mas au cab d’un moment, l’autre membre dau parelh conoishe ja ben d’argumentes susa tal ò tal tèma. E pi, ‘a construccian d’argumentaris per l’occitan en particular coma per ‘a diversitat en general, pòran ‘stancar, atencian de non repapiar de tròp. D’aquí ‘o travalh de sempre reactualizar ‘o fons de pensaia en un ‘spírito diferent. Mas difíchile de far tant de diversitat au quotidian.
 
En ‘o mitan occitanista, san mai sovent numeroses d’òmes militantes que de freme (cf. opinian precedenta). D’aquí a dir que ‘u òmes an mai ‘o temps e ‘a vòlha que ‘e freme per ‘a militança? Paríer qual que fossa ‘o sèxe de l’autre membre dau parelh, ‘o non occitanista poreria se sentir ‘squishat per ‘a passian de l’autre.
 
Póel èsser reprochat a l’autre membre dau parelh de sovent pensar a ra questian occitana (atencian a “l’òcsessian” o “obsessian per l’òc). De parlar sovent au telefòn damb’u collègues occitanistes en passar ‘e soe dumenigaie sus ‘u camins en cada luegues (luecs) d’Occitània, ò per partir per un concèrt, una conferença, un tractatge, una reünian... occitanista. Non se póel far d’activitats a breti e “non se póel èsser a ra vòta a ra copiera e a ra cauciniera” (au forn e au moren), sobretot se i san d’enfantes, bambins ò joes (joves) en familha.
 
Après e en ligam damb aiçò, se pausa tanben ‘a questian d’a coblha e ‘a transmissian d’a lenga. Èsser ‘o membre non occitanista dau parelh ò èsser enfant d’occitanista, non vóel dir una adesian a l’occitanisme. Conoishema d’enfantes d’occitanistes que s’interessan a ra questian e d’autres au contrari que s’i interessan mengament (degunament). ‘O fach d’èsser alevat dintre un mitan ona sentema sovent parlar d’aiçò fa que se trovema fatigat? ‘A paor per ‘o membre non occitanista d’a coblha que l’enfant siegue “ideologizat”, a costat dau jueg en rapòrt d'u autres ‘scolaris, de çò ensenhat en corses a ‘scòra?
 
‘A diglossia es en ren ‘a mema en ‘e situacions siguente:
  Dintre ‘o primíer cas, ‘a situacian es una diglossia pran conoishua. E porema trovar ben de variacions de ‘squema lengatgíer.
 
Dintre ‘o segond cas, ‘a dimensian militanta es mai presenta, es un costat original. Es una diglossia pauc conoishua. Per exempi (exemple), ‘o cèrclhe de pràctica ese limitat, mas porema analizar e comparar ‘a situacian de lenga minoritària en remplhaçar l’analisi per l’ “occitan” en França damb “francés” au Canada, “galician” en Espanha, eça. Ancara qu’u contèxtes sociales fossan diferentes. Mas aicí, sema pauc informats dau viscut e d’a realitat sociala (sosten social, institucional, eça.) d’un bilingüe dintre cada país citat.

 
De segur, interròga sus ‘a questian jamai arrestaia d’a “normalitat”, ona comença, ona s’arrèsta, ‘a normalitat d’un serà diferenta d’aquela d’un autre. De fach, coma trovar un mitan, un biais de víver ensem en coblha damb ‘a questian occitana? Cal ‘sperar que coma se fa en tote situacions diferente o non “comune” per una persona dintre ‘a societat (sovent ‘a reflexian se pausa primíer per ‘u andicapats, ‘u fumaires...)- ‘e concessions e ‘a tolerança dintre ‘a coblha permete a cada un de gerir ‘a diferença (e mai de perméter a l’autre de se ressorçar en ‘a soa ‘specificitat) per tornar trovar mielh ‘o sen parelh.