L’urbanisme racionalista e lo movement arquitectural modèrne son dempuèi mai de cinquanta ans los corrents urbanisticas e arquitecturals dominant en Euròpa. Le Corbusier n’es lo representant francés mai conegut. Son ensenhats dins totas las escolas d’arquitectura d’Euròpa.
 
L’urbanisme racionalista non coneis pas la forma de la ciutat e son istòria, e tròban uèi las meteissas construccions dins totas las banlègas europèas amb una trama urbana ont las carrièras an perdut lor caractèr d’espaci public. En general, son de banlègas verticalas e/o en barra, que s’espandisson al mitan d’espacis grands traversats per de vias automobila e que son conquistats pauc a cha pauc per los parcatges automobila.
 
Lo movement arquitectural modèrne revist per las grandas entrepresas de construccion amb de burèus d’estudi centralizats constellèt las aglomeracions europèas d’edificis uniformizats qu’ignoran las plaças e carrièras ont se tròban, tant coma l’istòria arquitecturala de cada vila.
 
E mai se l’urbanisme racionalista e lo movement arquitectural modèrne produsiguèron d’abitacion es pro adaptada als modes de vida contemporanèus, condusiguèron pro sovent a de disfoncionaments urbans màgers quand deguèron compausar amb las constrentas de rentabilitat dels promotors publics o privats, amb la generalizacion de l’automobila e amb l’abséncia de concertacion ciutadana fàcia a la tota poténcia dels cònsols arquitècte.
 
Per bastir de ciutats que participèssen al bon viure e la co-abitacion de tots amb tots, prepausem un urbanisme doç.
 
En primièr, cal arrestar d’ignorar l’istòria de la ciutat. Cal tornar trobar per la reinventar la forma tradicionala de las carrièras e de las plaças que son los espacis primordials l’istòria urbana e arquitecturala de las ciutats europèas.
 
Prepausar un urbanisme doç per una ciutat, es prolongar la morfologia de la ciutat anciana e i integrar l’arquitectura contemporanèu. Se las construccions nòvas devon èsser bastidas amb las tecnologias nòvas, las adaptacions a las evolucions dels mòdes de vida e las necessitats del desvolopament sostenible, ça que la, devon se fondre o prolongar l’ensem de las carrièras e de plaças que forman la ciutat. Son las construccions que fan la carrièra mas la construccion n’existís que coma part de la ciutat. Lo biais de la véser es la resulta de l’urbanizacion ont s’inscriu, de las carrièras e de las plaças que l’enròdan.
 
Carrièras e de plaças fan lo barri ont los estatjants vivon e entretenon de relacions de vesinatge. L’ensem dels barris constituisson la ciutat. Dins un barri ont fa bon viure, trobem una carrièra o una plaça amb de comèrcis, d’estanquets, de librariás, de negòcis, de servicis. Aquesta diversitat constituís l’anma dels barris e fin finala l’anma de la ciutat.
 
Proposar un urbanisme doç, es préner a l’istòria de cada ciutat europèa las siás formas tradicionalas, sos elements fondamentals per perpetuar l’idèa de las siás carrièras, de son centre a sa periferia, quina que siá las modas arquitecturalas successivas.
 
Per l’aglomeracion tolosana per exemple, l’arquitectura de las matèrias e tecnicas tradicionalas ligadas a las teulas e als teules canals en tèrra cosida o cruda es lo marcaire de l’aglomeracion tolosana, tot coma la trama urbana istorica amb las siás plaças triangularas e son parcelari especific. Mas, seria absurd de voler tornar bastir los ostals dels ortolans tolosans del sègle XIX o los comèrcis medievals del cardo roman. Cal prolongar la trama urbana existenta per la tornar trobar e adaptar l’art de las cornissas e las modenaturas de tèrras cosidas e dels tets de teule a las tecnicas arquitecturalas contemporanèas. Coma Tolosa, cada ciutat d’Euròpa deu conservar sa diversitat arquitecturala, son mode de vida urbana, e mai adaptar las modas e tecnicas arquitecturalas contemporanèas a lor pròpria istòria arquitecturala.
 
Per los barris periferics, cal partir dels barris en plaça per lor donar las qualitats de las centralitats, per faire que viure la, es viure dins la ciutat. 
 
Cal tanben i associar la reconquista de las franjas urbanas perifericas per organizar una aglomeracion ont espacis agricòlas o de natura e espacis urbans s’entrenosan armoniosament.
 
Desvolopar un urbanisme doç passa per l’accion politica, tant dels estatjants coma dels eligits e per un aprigondiment de la democracia participativa dins cada barri.
 
 
 
 
 
 
 
 
_____
– Aqueste article s’apuèja subre los escrits d’Oriol Bohigas, ancian adjunt al cònsol de Barcelona.
– Las politicas socialas, comercialas, de desplaçament e de gestion de l’espaci public que contribuisson tanben plan grandament al ben viure urban non son pas tractadas dins aqueste article.
–  Mai d’entresenhas: "Per un urbanisme doç".