La pression dels eligits locals que vòlon res cambiar e las temptacions recentralizatrices e tecnocraticas dels ministèris centrals al nom de las finanças publicas mantenon los projèctes governamentals de reforma territoriala dins una confusion permanenta.
 
Per França, l’enjòc non es pas lo nombre de region, mas una melhora governança dels territòris, non pas subre un critèri d’espandi mas de coeréncia dels territòris regionals dins lors dimensions economicas, socialas, culturalas, geograficas, istoricas, environamentalas e demograficas. E mai, aqueles territòris  deurián èsser connectats tant que possible amb d’espacis europèus fòra de França. Son aquelas dimensions que deurián presidir a la construccion d’una carta regionala nòva se l’objectiu es d’aprigondir la governança dels territòris de França. Supausa de s’afranquir de las frontièras actualas de las regions tant coma de las frontièras dels departaments. La carta regionala nòva non deu pas èsser una carta de la fusion de las regions, mas la de la coeréncia dels territòris.
 
Per Occitània, es l’escasença per obrir un debat subre l’identitat occitana. L’identificacion de regions administrativas de França amb de territòris de lenga occitana, bretona, basca, catalana, corsa, alsaciana... deu èsser portat al debat public que va s’instaurar a l’entorn de las frontièras territorialas nòvas. Las dimensions istoricas e culturalas devon èsser la revendicacion màger dels occitans dins lo debat subre la reforma territoriala, per donar als govèrns regionals una legitimitat dins lor accion economica e sociala.
 
Per França, la reforma territoriala es tanben una oportunitat de democratizacion locala. Tant e mai que lo risc de marginalizacion dels territòris periferics e rurals es encara mai grand amb la supression dels conselhs departementals (ex conselhs generals) e l’espandiment del territòri regional amb la carta regionala nòva,  fàcia als territòris metropolitans que forniràn la part màger dels electors e dels eligits. Per donar una legitimitat als eligits regionals per assegurar una redistribucion subre l’ensem del territòri regional, es necessari d’espandir la circonscripcion electorala al territòri regional. Los eligits regionals devon èsser eligits dins una circonscripcion regionala unica (e non pas dins las circonscripcions departementalas d’uèi).
 
Per Occitània, es l’escasença de demandar la mesa en plaça d’un federalisme regional amb de govèrns regionals provesits de prerogativas politica, fiscala e budgetària fòrtas.
 
Per França, un punt màger d’evolucion decentralizatritz serà lo nivèl d’autonomia fiscala de las regions que lo demandarián. L’acte II de la descentralizacion se concluguèt per una perta d’autonomia financièra amb la supression de la taxa professionala. Ara, la part de las recèptas fiscalas votadas per las collectivitats territorialas es marginala. Las regions non lèvan pas mai d’impòstes e an perdut lo contraròtle de lors ressorças fiscalas. Son uèi gaireben totalament dependentas dels transferiments de l’estat votats per la cambra del parlament francés, que decidís sens ne referir a las regions. La reforma de las finanças localas, dins lo sens d’una autonomizacion de las ressorças fiscalas, es inseparable de la reforme territoriala.
 
Per Occitània, un punt màger serà lo nivèl d’autonomia fiscala de las regions occitanas. Los elegits regionals occitans deuràn formar de cambras regionalas en capacitat de votar de budgetes e de levar d’impòstes.
 
En conclusion, la reforma territoriala preparada per lo govèrn francés a una importància màger dins la capacitat de las regions occitanas de se governar e donc de promòure lor lenga pròpria qu’es l’occitan. Es un desfís nòu per lo movement occitan d’espandir son accion de la defensa e la promocion de la lenga a la defensa e la promocion dels govèrns regionals occitans.
 



_____
Referéncia:
— Quelques réflexions sur la réforme régionale per Bastien François, Professor a l’Universitat de Paris
— Big Bang territorial per Gérard Onesta e José Bové, tribuna dins Libération del  24 d’abril de 2014