capçalera campanha

Opinion

Virgili, L’Eneïda

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Aqueste mes, ai volgut traduire lo començament de la mai granda epopèa romana, L’Eneïda de Virgili. Per conciliar sens del tèxte e intencion poetica de l’òbra, m’a semblat necessària una disposicion en vèrses liures. M’a costat de transpausar Danai, sinonim poetic e omeric de grècs, en occitan. Lo catalan dànaus es pauc adaptat a la lenga nòstra. Auriái pogut triar danaans, per analogia amb argians, mas m’agrada pas l’iat. Fin finala, ai escrich danaencs.

 
Canti las armas e l'òme que,  primièr, fòrabandit del país de Tròia,
Arribèt en Itàlia, sus las còstas de Lavini;
Longtemps lo getèt per tèrra e per mar
La poténcia dels dieus d’amont, pr’amor de la rancuna
De la crusèla Junon, e longtemps patiguèt la guèrra
Abans de fondar una vila e de portar sos dieus a Laci,
D’ont eissiguèron la nacion latina, los paires albans
E de Roma los auts barris.
 
Musa, ramenta-me’n las causas: diga-me per quina volontat nafrada
O per quin dolor un òme per sa pietat insigne,  la reina dels dieus
L’a obligat d’acomolar tant de malastres, d’acarar tantas espròvas;
I a tanta colèra en l’arma dels dieus celestials ?
 
I aguèt una antica vila (Tir i tenguèt de colons),
Cartage, en fàcia d’Itàlia e luènh de las bocas del Tibre;
Se ditz que Junon  mai que totas las autras tèrras l’aimava,
Tanben mai que Samos; aquí èran sas armas,
Aquí èra son car. Aquel reialme, la divessa, se los destins o permeton,
Alara desira e s’esfòrça que dirigisca las nacions.
Mas aviá aprés que per una descendéncia de la sang troiana
Un jorn s’abatriá la tiriana fortalesa,
E que d’ela un pòble amplament rei, supèrb a la guèrra,
Vendriá destruire Libia; ansin o avián decidit las Parcas.
O temiá la filha de Saturn e se recordava d’una vièlha guèrra
Que de’n primièr aviá portada a Tròia per sos cars argians;
Encara non avián daissada sa pensada las rasons de colèra
Ni de crusèlas dolors: demoravan al fons de son còr
Lo jutjament de Paris, l’escòrna a sa belesa mespresada,
Una nacion odiosa,  lo raubament de Ganimèdes
E las onors a el rendudas, totas causas que l’enfadessissián,
E los troians, getats sul plan de la mar,
Escapats als danaencs e al despietadós Aquilles,
Los rebutava luènh de Laci, e despuèi de longas annadas
Erravan, secutats pels destins, a l’entorn de totas las mars.
Tant costava de fondar la nacion romana. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Jaume El Vendrell
7.

Òsca per aquela revirada! Es estat un plaser, de la legir e se daissar emmenar per l'anar e lo debanar dels vèrses... Un grand mercés, Joan!

  • 2
  • 0
Joan-Carles Martí i Casanova Elx (País Valencià, Països Catalans)
6.

Amic Gerard-Joan, en Barceló, m'emociones. Quan llegesc el teu occità és com si llegís en la meua llengua catalana. És com una varietat exòtica i tan pròxima a la meua que espanta. No tinc cap consciència de llegir en cap altra llengua que no siga la meua. És clar que, en el meu cas i ben sabut és, la catalana i occitana són totes dues meues. És per això que, de fa 'llong temps' he decidit no revirar-me quan escric als amics occitans en el meu català del País Valencià. Quina bellesa, quina fluïdesa, un arriba al mot darrer i tan sols plora el seu desig de poder continuar. Els occitans i els catalans hauríem de poder llegir, tots, aquesta l'Eneïda de Virgili traduïda, de llatina en occitana, per en Gerard-Joan Barceló. Quin luxe per a qualsevol nació i que baix han caigut els francesos! La compartesc a Facebook amb aquest comentari.

  • 5
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
5.

#4 Me sembla que l'usança occitana fluctua: Mistral, per exemple, utilizava las majusculas. Totun, cresi qu'as rason: l'usança romanica majoritària defugís las majusculas, al contrari de las poesias classicas francesa e anglesa. I pensarai lo còp que ven! :-)

  • 4
  • 0
BOURDON Pau
4.

Un punt de detalh (qui ne m'empacha pas de trucar de mans davant lo ton excellent tribalh): ne credes pas que las majusculas en començament de frasa e sufeishen, au lòc de hicar ua majuscula en cada començament de vèrs ? Que'm sembla ua practica inspirada per la poesia francesa, dont nse poderem des·har. En hicant ua majuscula en començament de frasa sonque, que seguirem la practica catalana, castelhana e italiana. Camelat dejà que hasè atau.

  • 2
  • 0
Víctor Capdet Vilanova i la Geltrú (Catalonha)
3.

#1 Jp Bertrand, mercé pels ligams, m'i soi immergit e ai gaudit fòrça.

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article