Opinion
Territòri e identitat
La reforma territoriala foguèt l’escasença de vàrias emissions radiofonicas o televisualas subre lo territòri de las regions e de las intercomunalitats. Los debats s’orientèron subre l’eficacitat de cambiar los territòris per melhorar l’administracion de França, mas non pas subre la recerca de las identitats territorialas.
La question es polemica en França que l’existéncia d’identitat territoriala implicariá que los territòris poscan èsser administrats al profit de lor desvolopament pròpi e non al servici de l’estat central. Es implicit per totes que l’administracion territoriala es al servici de l’administracion centrala e los elegits locals devon gerir lor territòri al servici d’aquela administracion. Lo principi constitucional es que la republica es al servici de totes e que per assumir l’egalitat de totes, los ciutadans franceses non pòdon pas èsser administrats diferentament, e que lor territòri infra estatal non pòdon pas aver de desvolopament pròpi, e tanben de lenga pròpia.
Dins aquel contèxt, la nocion d’identitat d’un territòri al dintre de l’estat francés non pòt pas èsser assumida sens tornar posar la question de l’objectiu de l’administracion dels territòris infra estatals.
Amb sas praticas centralizadas, l’administracion francesa capitèt a donar a la societat francesa un meteis desvolopament economic e social que lo dels estats descentralizats o federals, gràcia a la concentracion financièra e umanas dins las entrepresas ditas “nacionalas “ qu’aguèron l’administracion de l’estat central a lor servici. Mas ara, aqueste modèl s’acaba, las entrepresas “nacionalas “ devenguèron de multinacionalas que non son pas mai al servici de l’estat francés.
D’un autre latz, se l’estat mantenguèt las regions sota contraròtle per los mejans financièrs ridiculs que lor son autrejats, las grandas metropòlis francesas atenguèron un nivèl financièr e de competéncias tecnicas que lor permet de dialogar dirèctament amb d’autras aglomeracions d’Euròpa e imaginar un desvolopament local.
Dins aquela situacion, lo govèrn centralizat de França non pòt pas propausar una evolucion eficaça de l’administracion territoriala vèrs una debuta de federalisme sense cambiar los fondaments centralizats de las constitucions successivas de França.
Per que la nocion d’identitat dels territòris regionals o dels païses pòsca èsser ausida per la majoritat de la populacion, es lo projècte centralizat que deu èsser questionat.
Per los occitans que vòlon un avenir per la lenga occitana, se pòt trapar una escasença politica dins una majoritat politica entre los que vòlon modernizar l’administracion dels territòris vèrs una debuta de federalisme a l’entorn de las regions e de las grandas aglomeracions e los que vòlon tornar una identitat vesedoira a aqueles territòris.
Se lo camin per un reviscòl occitan passa per un nogalh qu’assumisca sense complèxe una identitat occitana portadora d’avenir, cal tanben un cambiament de l’estat francés que pòsca arrestar la politica actuala de destruccion de las lengas de França. Sola una aligança larga entre los que vòlon modernizar l’estructura politica francesa e los que defendon las identitats territorialas pòt empedir que França s’enfonze dins una flaquesa economica centralizada amb una administracion sufisentament fòrta per enebir tot desvolopament de la lenga occitana.
Dins l’estat actual de consciéncia occitana, la refondacion de l’estructura territoriala de França es una necessitat prigonda per lo reviscòl occitan.
La question es polemica en França que l’existéncia d’identitat territoriala implicariá que los territòris poscan èsser administrats al profit de lor desvolopament pròpi e non al servici de l’estat central. Es implicit per totes que l’administracion territoriala es al servici de l’administracion centrala e los elegits locals devon gerir lor territòri al servici d’aquela administracion. Lo principi constitucional es que la republica es al servici de totes e que per assumir l’egalitat de totes, los ciutadans franceses non pòdon pas èsser administrats diferentament, e que lor territòri infra estatal non pòdon pas aver de desvolopament pròpi, e tanben de lenga pròpia.
Dins aquel contèxt, la nocion d’identitat d’un territòri al dintre de l’estat francés non pòt pas èsser assumida sens tornar posar la question de l’objectiu de l’administracion dels territòris infra estatals.
Amb sas praticas centralizadas, l’administracion francesa capitèt a donar a la societat francesa un meteis desvolopament economic e social que lo dels estats descentralizats o federals, gràcia a la concentracion financièra e umanas dins las entrepresas ditas “nacionalas “ qu’aguèron l’administracion de l’estat central a lor servici. Mas ara, aqueste modèl s’acaba, las entrepresas “nacionalas “ devenguèron de multinacionalas que non son pas mai al servici de l’estat francés.
D’un autre latz, se l’estat mantenguèt las regions sota contraròtle per los mejans financièrs ridiculs que lor son autrejats, las grandas metropòlis francesas atenguèron un nivèl financièr e de competéncias tecnicas que lor permet de dialogar dirèctament amb d’autras aglomeracions d’Euròpa e imaginar un desvolopament local.
Dins aquela situacion, lo govèrn centralizat de França non pòt pas propausar una evolucion eficaça de l’administracion territoriala vèrs una debuta de federalisme sense cambiar los fondaments centralizats de las constitucions successivas de França.
Per que la nocion d’identitat dels territòris regionals o dels païses pòsca èsser ausida per la majoritat de la populacion, es lo projècte centralizat que deu èsser questionat.
Per los occitans que vòlon un avenir per la lenga occitana, se pòt trapar una escasença politica dins una majoritat politica entre los que vòlon modernizar l’administracion dels territòris vèrs una debuta de federalisme a l’entorn de las regions e de las grandas aglomeracions e los que vòlon tornar una identitat vesedoira a aqueles territòris.
Se lo camin per un reviscòl occitan passa per un nogalh qu’assumisca sense complèxe una identitat occitana portadora d’avenir, cal tanben un cambiament de l’estat francés que pòsca arrestar la politica actuala de destruccion de las lengas de França. Sola una aligança larga entre los que vòlon modernizar l’estructura politica francesa e los que defendon las identitats territorialas pòt empedir que França s’enfonze dins una flaquesa economica centralizada amb una administracion sufisentament fòrta per enebir tot desvolopament de la lenga occitana.
Dins l’estat actual de consciéncia occitana, la refondacion de l’estructura territoriala de França es una necessitat prigonda per lo reviscòl occitan.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari