Fa mai de 150 ans que lo mitan occitanista s’engatgèt dins una batalha de mantenença, puèi de reviscòl de la lenga occitana. Aqueste trabalh rescontrèt e rescontra sempre l’oposicion de las institucions francesas e l’indiferéncia de la majoritat del pòble occitan.
Cada avançada occitana es lo resultat d’un long trabalh associatiu, o mai recentament d’oportunitats politicas asprament negociadas.
 
Mas cada avançada es contrada per d’accions institucionalas de l’estat francés o individualas que ne diminuisson l’eficacitat, e subretot la divulgacion dins la societat occitana. Es atal que la majoritat de los qu’an decidit de viure aquí non coneisson pas o plan pauc l’identitat occitana del lor territòri e non pòdon pas aver de sentiment d’identitat occitana per sosténer las accions occitanas.
La sola identitat fòrta que se crea en permanéncia es la del territòri de vida de cada jorn. Es una identitat basica que se bastís subre lo fait de compartir un clima e un territòri comun amb las meteissas referéncias: rotas, monuments, biais de viure...
E mai lo govern central amb sos sostens locals trabalha per empedir tota possibilitat de bastir d’identitat regionala a partir d’aquesta identitat territoriala basica.
Es atal que lo ministre del interior, Bernard Cazeneuve declarèt dins lo debat parlamentari subre la reforma territoriala que “lo nòstre objectiu non es crear de regions identitàrias, tal coma Catalonha en Espanha, Piemont en Itàlia o Bavièra en Alemanha”.
Aprèp la batalha per la supression de tota remembrança de cultura e lenga occitana (o basca, bretona,  alsaciana ...), es plan l’identitat territoriala que constituís la crenta màger del poder central.
 
Per que lo movement occitan rescontra un sosten popular, cal que propause d’identitats territorialas als ciutadans. Es per las identitats territorialas que lo movement occitan pòt espandir son airal d’influéncia, tal coma lo movement per la reunificacion de Bretanha.
Lo movement occitan deuriá començar un trabalh interne de reflexion per definir un projècte territorial consensual per los territòris occitans.
 
Caldriá que poguèssem propausar un projècte territorial clar per Occitània, en primièr al nível dels païses de vida, puèi al nível de regions occitanas. Las regions devon èsser concebidas coma un malhum d’identitats localas.
La carta de las regions e dels païses (o parçans o comarcas) qu’avèm propausat es una possibilitat.
Aprèp lo trabalh subre la lenga, es per los territòris que podèm esperar espandir lo sostenh popular a l’identitat occitana.
Lo trabalh de consensus subre la codificacion de la lenga foguèt long e aspra, es un trabalh similar que cal faire per l’identificacion territoriala.
Fins ara, lo movement occitan non poguèt anar dins aquela dralha perque tota identificacion territoriala amb la cultura occitana èra desacreditada per los mèdias franceses coma separatista e ara coma  tentacion comunitària.
 
Nos cal sortir de la vergonha territoriala.
Òc, es una exigéncia democratica d’adaptar los territòris administratius amb los territòris economics, culturals, istorica e lingüistics.
En democràcia, l’administracion deu èsser al servici de l’identitat locala, donc del desvolopament local.
Per avançar, nos cal assumir las identitats occitanas dels nòstres territòris.  Dins aquela batalha, podèm nos jónher amb totes los que trabalhan dins lo desvolopament local, tant economic que cultural: entrepreneires, comerçants, païsans, actors audiovisuals, esportius, istorians... sens que la coneissença o non de la lenga occitana siá un empach per compartir un sentiment d’apertenença a un entitat regionala comuna.
Ara, es per lo territòri que passa l’identitat occitana e lo futur de la lenga.