Opinion
L’‑e de sosten: dire la realitat (III)
Se pòt acceptar de pronóncias doblas?
Idealament, quand i a pas de ‑e finala escricha, i a pas de ‑e finala prononciada. La grafia e la pronóncia devon coïncidir: dialòg se pronóncia [djaˈlɔk] (o regionalament [djaˈlɔ]). Es la solucion pus recomandabla.
Pasmens d’unes pensan que caldriá admetre una pronóncia segondària. Òm escriu pas la ‑e finala mas es permés de prononciar coma se i aguèsse una ‑e: òm escriu dialòg e òm pòt prononciar “dialògue”. Ieu soi d’acòrdi per admetre aquesta pronóncia francizada dins la comunicacion espontanèa o informala. Aital, òm evita d’estigmatizar las gents e òm desdramatiza la situacion. Totun, dins aquesta soplesa fonetica, l’usatge de la grafia sens ‑e (dialòg) incita a restaurar en doçor la pronóncia sens ‑e.
Los professors d’occitan e los trabalhadors de l’audiovisual, eles, tenon un ròtle particular, devon ofrir un modèl de lenga restaurada. Donc devon preferir dins totes los cases la pronóncia sens ‑e.
L’escritura d’una ‑e de sosten non normativa (dialògue*) es pas acceptabla dins la lenga escricha abituala. Se pòt admetre solament quand sembla indispensable de descriure la pronóncia precisa amb ‑e, per exemple dins un etnotèxt d’usatge scientific.
Se pòt recomandar de formas normativas doblas?
Certans militants de l’‑e de sosten vòlon far admetre los dos usatges escriches en occitan normatiu: sens ‑e e amb ‑e, dialòg e dialògue*. Es una proposicion irrealista car los mots concernits per la question de l’‑e de sosten son innombrables. N’i a de milièrs dins un fum d’usatges, corrents e especializats. Imaginatz de milièrs de mots amb una dobla forma normativa! Aitan de formas variablas existisson pas jamai dins una lenga estandard...
Per contra, una lista limitada de formas doblas se pòt suportar sens problèma. Lo CLO a admés los 7 doblets seguents, e aquò cresi qu’es ben sufisent:
Idealament, quand i a pas de ‑e finala escricha, i a pas de ‑e finala prononciada. La grafia e la pronóncia devon coïncidir: dialòg se pronóncia [djaˈlɔk] (o regionalament [djaˈlɔ]). Es la solucion pus recomandabla.
Pasmens d’unes pensan que caldriá admetre una pronóncia segondària. Òm escriu pas la ‑e finala mas es permés de prononciar coma se i aguèsse una ‑e: òm escriu dialòg e òm pòt prononciar “dialògue”. Ieu soi d’acòrdi per admetre aquesta pronóncia francizada dins la comunicacion espontanèa o informala. Aital, òm evita d’estigmatizar las gents e òm desdramatiza la situacion. Totun, dins aquesta soplesa fonetica, l’usatge de la grafia sens ‑e (dialòg) incita a restaurar en doçor la pronóncia sens ‑e.
Los professors d’occitan e los trabalhadors de l’audiovisual, eles, tenon un ròtle particular, devon ofrir un modèl de lenga restaurada. Donc devon preferir dins totes los cases la pronóncia sens ‑e.
L’escritura d’una ‑e de sosten non normativa (dialògue*) es pas acceptabla dins la lenga escricha abituala. Se pòt admetre solament quand sembla indispensable de descriure la pronóncia precisa amb ‑e, per exemple dins un etnotèxt d’usatge scientific.
Se pòt recomandar de formas normativas doblas?
Certans militants de l’‑e de sosten vòlon far admetre los dos usatges escriches en occitan normatiu: sens ‑e e amb ‑e, dialòg e dialògue*. Es una proposicion irrealista car los mots concernits per la question de l’‑e de sosten son innombrables. N’i a de milièrs dins un fum d’usatges, corrents e especializats. Imaginatz de milièrs de mots amb una dobla forma normativa! Aitan de formas variablas existisson pas jamai dins una lenga estandard...
Per contra, una lista limitada de formas doblas se pòt suportar sens problèma. Lo CLO a admés los 7 doblets seguents, e aquò cresi qu’es ben sufisent:
- avid = avide
- rapid = rapide
- solid = solide
- timid = timide
- tèxt = tèxte (amb de prefixes: pretèxt = pretèxte, contèxt = contèxte, ipertèxt = ipertèxte)
- vèrb = vèrbe (dins advèrbi la terminason es diferenta)
- iat = iate
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Malgrat de desacòrdis pontuals, me pensi que l'Acadèmia Occitana- Consistòri del Gai Saber mòstra un sens de la dignitat nacionala de l'occitan que tròbi sovent de manca dins l'occitanisme.
#10 Mercé per las bonas paraulas, Franc. Tocant l'Acadèmia Occitana, malaürosament, sas causidas sus l'-e de sosten son en contradiccion amb Alibèrt e amb lo CLO e s'apièjan sus d'arguments que son pas coerents. O ai demostrat aicí e contunharai d'o demostrar dins las setmanas venentas. E tanben Lafont, Kremnitz, Sauzet e ieu o avèm ja demostrat dins d'autras publicacions, pus scientificas, ja citadas dins la partida II d'aquesta sèria d'articles.
Per demorar dins lo sicut de la "e" de sosten mas en occitan general, trobaretz las causidas coërentas e justificadas de l'Acadèmia Occitana a aicesta adressa :
http://www.academiaoccitana.eu/?q=oc/node/197
E per çò qu'es de "dire la realitat" (ne poiriam anar pensant que los que dison quicòm mai foguèssem malonèstes), dins lo vilatge qu'i demòri actualament, a las termièras dels ancians comtats de Foish e de Tolosa, e mai dins ma ciutat mairala qu'ai deguda quitar (Tolosa), de la "e" de sosten, se'n chautan ben pro, ja que totes o gaireben i parlan francés. Una "realitat" que destorba, e me descòra un brave pauc… Me sembla que l'occitan, ditz plan mens "la realitat" que non pas la nòstra (encara plan tròp flaca) volontat de bastir, de complir, de reviscolar, d'enartar, de desalienar, d'espompir, et caetera… Es per aquesta rason que l'Acadèmia Occitana — e tanben Domergue Sumien pel Jornalet —, trabalham, de contunh, sens cap interès ni financièr, ni carrierista, ni relacional, ni personal, ni egotic… E lo nòstre conòrt s'enclau tot dins l'òbra complida, sens esperar res de qual que siá ni d'ont que siá. Coma o disián plan justament los grands davancièrs en poesia de las annadas 70, al sègle passat, « avèm decidit d'aver rason », e non pas d'agradar. E non traïrai pas aquesta via.
#7 'Ont' en lengadocian se pronóncia [un] en general e [unt] en liason davant una vocala.
Remarca, se lhevam l'e de sosten, aquò que't balha sostn. Meilèu complicat e de mau prononciar, que dic jo.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari