França deuriá cambiar radicalament la seuna mapa territoriala en un temps recòrd. En junh, sens debat public preliminar, l’Assemblada Nacionala aprovèt los cambis de las frontièras interioras francesas sens que se produsiguèron de reaccions fòrtas ni dins los partits politics ni dins las regions afectadas. Atal, las 22 regions actualas deurián fusionar en 13.
 
Las referéncias a l’istòria o l’identitat de las regions foguèron fòrça minoritàrias amb d’unas resisténcias en Bretanha contra la fusion amb  País de Leire o en Alsàcia contra la fusion amb Lorena. Apareguèron mai que mai amb los debats parlamentaris.
 
La disparicion de l’Occitània del Nòrd amb la fusion d’Auvèrnhe amb Ròse-Alps e de Limosin amb Aquitània non rescontrèt gaire d’oposicion.
 
Dins aquela realitat, una oportunitat nòva per Occitània es la creacion d’una granda region Lengadòc amb la fusion de Miègjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon.
 
Pauc se’n manca qu’aquesta region nòva cobrisca lo territòri de las possessions dels comtes Ramon abans la Crosada, e puèi dels Estats de Lengadòc dusca a la revolucion. Aquò li balha una legitimitat istorica e culturala de 8 sègles.
 
E mai, aquela region administrativa s’espandís subre de zònas gascona a l’oèst, lemosinas e velava al Nòrd e Provençala a l’Èst. Amb lo Rosselhon, possedís una part de Catalonha.
 
Dins lo primièr conselh regional d’aquela region futura, una majoritat politica qu’incluriá dins son programa d’avançada per l’occitan dins totas sas varietats tant coma per lo catalan poiriá far avançar considerablament una presa de consciéncia de la realitat culturala occitana e catalana d’aqueste territòri. La fusion del trabalh ja complit per Miègjorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon tant coma la dinamica catalana del Rosselhon obrisson de perspectivas concrètas per tots los territòris occitans.
 
Lo movement occitan deuriá clarament se posicionar dins lo jòc politic de las eleccions regionalas que venon per assumir publicament son sosten al Lengadòc Grand dins una amira de favorir l’occitan. Mas cal que las listas politicas se posicionan abans las eleccions.
 
Mon experiéncia del foncionament politic mostra qu’es un an abans que se definisson las listas dels futurs candidats amb las concessions intèrnas que definisson las orientacions politicas màgers a l’interior dels partits.
 
Lo movement occitan deu préner consciéncia qu’aquelas eleccions regionalas son una escasença màger per faire progressar l’occitanitat.
 
Una opcion es l’adesion als partits politics francimands o nacionalistas occitans per tal de pesar subre los projèctes electorals de las regions occitanas futuras. Son los òmes e las femnas occitanistas a l’interior dels partits que pòdon pesar lo mai subre las orientacions politicas. 
 
D’accions de consciencizacion exterioras als partits son tanben necessàrias tal coma lo collòqui  “Occitània a l’ora de la reforma territoriala” del 27 de setembre organizat per País Nòstre a Narbona.
 
Per las futuras eleccions regionalas, son dins los meses que venon que va se negociar la part que poiriá préner la cultura occitana, amb de propòstas d’obertura de calandretas o d’escòlas bilingüas, d’una television e de ràdios occitanas, de teatre occitan...
 
Se non podèm pas encara negociar una autonomia fiscala, lo trabalh cultural de las 50 darrièras annadas nos dona la credibilitat per demandar una politica culturala mai audaciosa per l’occitan. Val dire de compartir lo budget cultural amb una politica culturala occitana (tant coma catalana e basca per Aquitània-Limosin).
 
Los actors occitanistas devon far entendre publicament lor sosten a la creacion d’una granda region Lengadòc e s’investir aquesta annada dins los partits o las associacions que vòlon participar a la campanha de las regionalas que venon.
 
D’un punt de vist de l’estrategia politica, las futuras eleccions regionalas obrisson de perspectivas nòvas tanben per lo renovèlament del personal politic deguda a la carta territoriala nòva, a la fin del clan Frêche (e Bourquin) en Lengadòc-Rosselhon, de la presidéncia Malvy en Miègjorn-Pirenèus e mai, d’una reculada probabla del partit socialista que govèrna ara de totas las regions occitanas.
 
Plan segur, aquela mobilizacion es tanben necessària per la region Aquitània-Lemosin per desvolopar una politica occitana assumida en Lemosin e per la region Ròse-Alps-Auvèrnhe per confortar las avançadas de l’actual Ròse-Alps. En Provença, la casuda probabla del clan Vauzelle pòt benlèu obrir de perspectivas nòvas.