Opinion
Omenatge a Antoni Badia i Margarit
Ven de nos quitar lo grand sociolingüista catalan Antoni Badia i Margarit (1920-2014). Son decès seguís de gaire aquel de son omològ Francesc Vallverdú (1935-2014). Amb Badia e amb Vallverdú, venèm de pèrdre dos dels quatre grands pionièrs de la sociolingüistica catalana, que los dos autres son Rafael Ninyoles (1943) e Lluís Aracil (1941).
Ramentem que la sociolingüistica es pas una “branca” de la lingüistica. Es puslèu una tendéncia, una vision globalizanta de tota la lingüistica que la plaça en relacion permanenta amb las societats. La sociolingüistica s’es organizada coma corrent als Estats Units a partir de l’inici dels ans 1960.
Antoni Badia i Margarit èra un cercaire de tria que mestrejava fòrça domenis diferents de la lingüistica (gramatica istorica, dialectologia, lexicologia, onomastica, etc.). Èra un especialista non solament del catalan mas tanben de l’espanhòl e de l’aragonés. Sa carrièra universitària aviá començat tre los ans 1940 quand lo corrent ultradominant de la lingüistica èra encara l’estructuralisme classic. Mas dins los ans 1960, Badia foguèt pro curiós per participar a l’introduccion del nòu corrent de la sociolingüistica dins los Païses Catalans, amb Vallverdú, Ninyoles e Aracil, just après la primièra impulsion americana.
En seguida d’aquel pòl catalan, vèrs 1970, Robèrt Lafont (1923-2009) introduguèt la sociolingüistica en Occitània e dins l’estat francés. Foguèt acompanhat lèu-lèu per los illustres occitanistas alemands Georg Kremnitz (1945) e Brigitte Schlieben-Lange (1943-2000), que consolidèron la sociolingüistica a l’encòp en Occitània e dins los païses de lenga alemanda.
De l’òbra fegonda de Badia gardam una quantitat enòrma de publicacions dins de domenis fòrça divèrses. Vos en doni un exemple. Sa remarcabla Gramàtica de la llengua catalana, descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica (1995) es un expausat intelligent del catalan estandard (normatiu), mas es explicat dins son interaccion:
— amb los dialèctes catalans, normatius o non (es la variacion diatopica),
— amb los grops sòcioculturals qu’utilizan de varietats socialas del catalan, normativas o non (es la variacion diastratica).
Es una presentacion del catalan que deuriá inspirar lo desvolopament de l’occitan. En occitan, tròp de mond opausan encara l’estandard a las variacions dialectalas o socialas. Es una oposicion artificiala. A pas de sens de “defendre” los parlars populars en combatent l’estandard. A pas de sens de “defendre” l’estandard en combatent los parlars populars. Tota lenga normala oscilla en realitat entre de formas estandards e de formas non estandards. Tota lenga estandard intègra de variacions socialas mai o mens fòrtas. E mai, dins certanas lengas, l’estandard intègra de variacions regionalas (lenga pluricentrica).
Çò important, donc, es de mostrar coma aqueles diferents aspèctes de la lenga convivon e se distribuisson segon las diferentas situacions de comunicacion. Badia o sabiá far gràcias a sa vision larga del foncionament de la lenga.
Badia e sos collègas an fondat e consolidat una escòla catalana de sociolingüistica que fonciona uèi de manièra perenna, amb de debats animats, amb de mejans importants per la recèrca, amb una installacion solida dins las universitats, amb una vulgarizacion non negligibla dins lo militantisme catalanista (e dins la societat en general).
En cò nòstre, l’escòla occitana de sociolingüistica, fondada per Robèrt Lafont, eiretièra de Badia i Margarit e d’autres, es seriosament menaçada. Sa preséncia dins las universitats d’Occitània es fòrça fragila. Dins l’occitanisme militant, la sociolingüistica es encara pauc coneguda, e mai es refusada per los minimalistas. Pus sornarut e pus viciós: sovent la “sociolingüistica” es invocada per de personas que i coneisson pas res.
Per salvar l’occitan, se cal interessar seriosament a d’òbras coma aquelas de Badia i Margarit e de sos collègas. E ne cal aplicar los principis.
Ramentem que la sociolingüistica es pas una “branca” de la lingüistica. Es puslèu una tendéncia, una vision globalizanta de tota la lingüistica que la plaça en relacion permanenta amb las societats. La sociolingüistica s’es organizada coma corrent als Estats Units a partir de l’inici dels ans 1960.
Antoni Badia i Margarit èra un cercaire de tria que mestrejava fòrça domenis diferents de la lingüistica (gramatica istorica, dialectologia, lexicologia, onomastica, etc.). Èra un especialista non solament del catalan mas tanben de l’espanhòl e de l’aragonés. Sa carrièra universitària aviá començat tre los ans 1940 quand lo corrent ultradominant de la lingüistica èra encara l’estructuralisme classic. Mas dins los ans 1960, Badia foguèt pro curiós per participar a l’introduccion del nòu corrent de la sociolingüistica dins los Païses Catalans, amb Vallverdú, Ninyoles e Aracil, just après la primièra impulsion americana.
En seguida d’aquel pòl catalan, vèrs 1970, Robèrt Lafont (1923-2009) introduguèt la sociolingüistica en Occitània e dins l’estat francés. Foguèt acompanhat lèu-lèu per los illustres occitanistas alemands Georg Kremnitz (1945) e Brigitte Schlieben-Lange (1943-2000), que consolidèron la sociolingüistica a l’encòp en Occitània e dins los païses de lenga alemanda.
De l’òbra fegonda de Badia gardam una quantitat enòrma de publicacions dins de domenis fòrça divèrses. Vos en doni un exemple. Sa remarcabla Gramàtica de la llengua catalana, descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica (1995) es un expausat intelligent del catalan estandard (normatiu), mas es explicat dins son interaccion:
— amb los dialèctes catalans, normatius o non (es la variacion diatopica),
— amb los grops sòcioculturals qu’utilizan de varietats socialas del catalan, normativas o non (es la variacion diastratica).
Es una presentacion del catalan que deuriá inspirar lo desvolopament de l’occitan. En occitan, tròp de mond opausan encara l’estandard a las variacions dialectalas o socialas. Es una oposicion artificiala. A pas de sens de “defendre” los parlars populars en combatent l’estandard. A pas de sens de “defendre” l’estandard en combatent los parlars populars. Tota lenga normala oscilla en realitat entre de formas estandards e de formas non estandards. Tota lenga estandard intègra de variacions socialas mai o mens fòrtas. E mai, dins certanas lengas, l’estandard intègra de variacions regionalas (lenga pluricentrica).
Çò important, donc, es de mostrar coma aqueles diferents aspèctes de la lenga convivon e se distribuisson segon las diferentas situacions de comunicacion. Badia o sabiá far gràcias a sa vision larga del foncionament de la lenga.
Badia e sos collègas an fondat e consolidat una escòla catalana de sociolingüistica que fonciona uèi de manièra perenna, amb de debats animats, amb de mejans importants per la recèrca, amb una installacion solida dins las universitats, amb una vulgarizacion non negligibla dins lo militantisme catalanista (e dins la societat en general).
En cò nòstre, l’escòla occitana de sociolingüistica, fondada per Robèrt Lafont, eiretièra de Badia i Margarit e d’autres, es seriosament menaçada. Sa preséncia dins las universitats d’Occitània es fòrça fragila. Dins l’occitanisme militant, la sociolingüistica es encara pauc coneguda, e mai es refusada per los minimalistas. Pus sornarut e pus viciós: sovent la “sociolingüistica” es invocada per de personas que i coneisson pas res.
Per salvar l’occitan, se cal interessar seriosament a d’òbras coma aquelas de Badia i Margarit e de sos collègas. E ne cal aplicar los principis.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#4 as rason. mai es un eiretatge que, sensa vertadiera presencia universitaria (Montpelhier, mai pus coma avans, segur, Tolosa un pauc, Pau benlèu?) e sensa relai eficaç, ai crenta que ne'n veguem la fin pron lèu. Malastrosament. Me sembla essenciau de se recampar per faire lo ponch sus çò que representa encara la sociolingüistica occitana (en tèrmes de produccion scientifica recenta, de qualitat, e dau nombre de personas que trabalhan encara dins aqueu paradigme, o dins un paradigme eiritier.
#3 "a supausar que ne'n demòre que que siegue"
L'escòla occitana de sociolingüistica demòra en foncionament e amb un eiretatge, sens lo mendre dobte possible, malgrat sa preséncia fragila dins las universitats.
Es tras qu'important de ramentar aquela istòria. Seriá util un jorn de s'assetar per discutir de çò que sobra de la sociolingüistica occitana, a supausar que ne'n demòre que que siegue.
#1 L'oposicion lenga sostenguda / lenga populara en occitan es pauc marcada a causa de la pèrda de foncions de comunicacion de l'occitan. Se l'occitan conquerís mai de foncions de comunicacion, retrobarà de registres pus diversificats. Los francismes autenticament enracinats dins l'usatge popular se pòdon considerar coma de formas del registre popular o informal. Los francismes recents que venon d'un defaut d'aprendissatge de l'occitan o de l'antinormisme, aqueles, an pas res de popular.
"A pas de sens de “defendre” los parlars populars en combatent l’estandard. A pas de sens de “defendre” l’estandard en combatent los parlars populars. Tota lenga normala oscilla en realitat entre de formas estandards e de formas non estandards. "
E ben, valà de que nos botar d'acòrd.
Mès tròbi que parlan pas de l'oposicion lenga sostinguda / lenga populara en òc. Esque les fòrmas francisadas pòden èster consideradas coma lenga populara?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari