capçalera campanha

Opinion

Un territòri administratiu per Occitània

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Foguèt la capacitat d’organizacion del movement occitan qu’impausa la cultura e la lenga occitana coma una realitat reconeguda uèi en França. Ara, aquela capacitat deu permetre de faire reconéisser lo territòri occitan.
 
Un projècte territorial assumit e defendut per la màger part de las organizacions occitanas es necite per que lo fait occitan se consolidèsse politicament e mediaticament. Per avançar dins las detz annadas que venon, cal prepausar un projècte adaptat a la realitat actuala d’un territòri occitan integrat (part Aran e las valadas italianas) dins un estat centralizat e que crenh la diversitat culturala o linguistica. La primièra etapa deuriá permetre que l’identitat territoriala occitana devenguèsse un fait objectiu per totes los franceses, tal coma Alsàcia, Corsega o Bretanha. Qual produsir una identificacion dins França e Euròpa del territòri que sonque los occitanistas dison Occitània fins ara.
 
Una regionalizacion refortida es una opcion realista per avançar cap a una autonomia mai prigonda. Ça que la,  los que tenon per una França monoculturala e monolingüistica acceptan de poders regionals refortits sonque se son al servici d’una administracion centrala. Atal, concebon  un partiment tecnocratic de l’estat en territòri geografic del tipe Nòrd, Grand Oèst, Centre, Sud-Oèst e mai. Uèi, sonque Corsega e mai Bretanha e Alsàcia amb mai de dificultat bastiguèron una identitat amb pro de fòrça per s’impausar contra aqueles partiments geografics.
 
Un projècte de territòri regional occitan poirà s’impausar qu’amb l’adesion d’una part activa de las populacions e se es reconegut coma una evidéncia per los franceses de las autras regions. Pasmens, fins ara, lo territòri lingüisticament occitan non constituís pas un territòri reconegut per la majoritat dels franceses.
 
La propòsta mai acceptable seriá la fusion de las 5 regions que son uèi (abans las propòsta de l’actuala reforma territoriala) majoritàriament occitana en una region “Grand Sud” unica. Una tala region auriá una  cèrta legitimitat administrativa. D’un punt de viste politic e economic, aquela region “Grand Sud” auriá una capacitat equivalenta a l’Isla de França e seriá una region europèa de tria, al nivèl de regions tal coma Bavièra o Lombardia  e mai de paises tal coma Estònia, Lituània, Finlanda, Chequia, Eslovaquia... ( véser comentari de Loustalot 1).
 
Una region “Grand Sud” poiriá  menar una politica de desvolopament economic pròpia amb un sosten al sieu mercat economic local. Poiriá finançar la modernizacion de l’infrastructura ferroviària occitana de fret e de viatjadors tal coma la ligason Bordèu -Niça e mai, poiriá planificar una autonomia energetica amb las sieunas energias renovelablas e localas, poiriá promòure una politica portuària amb Marselha e Bordèu etc. Aquela granda region seriá lo ligam amb amb Euskadi, Catalonha, Piemont, Lombardia... per bastir un motor economic per lo sud de l’Euròpa.
 
Plan segur, los avantatges culturals son nombroses amb la possibilitat de menar una politica lingüistica per l’occitan al nivèl de la màger part d’Occitània amb una coordinacion unica per la normatizacion de la lenga e la normalizacion de son usatge, en conjunt amb Euskadi e Catalonha. Tanben, una region “Grand sud” refortís l’unitat d’Occitània.
 
Ça que la, los Franceses del Sud an desvolopat un sentiment d’adesion a lor region actuala degut a la lor relativa proximitat administrativa e culturala e non an pas mai qu’una febla adesion a una identitat occitana comuna. Atal, la region “Grand Sud” pareis tròp espandida per aglomerar lors adesions e seriá presentada coma tròp potenta per los mèdias qu’an tanben una vision jacobina de França. Fins ara, los occitans non an los mejans politics d’impausar una region “Grand Sud” a l’ensemble dels franceses per tal que los partits franceses votèssen las leis de modificacion territoriala.
 
L’opcion mai facila a portar a l’ora d’ara es la de quatre regions occitanas: Aquitània (amb los basques), Lengadòc (amb los catalans), Provença e Auvernhe-Lemosin amb una coordinacion interregionala que poiriam faire evoluir en seguida. Es una reinvendicacion que deuriá èsser portada per las eleccions regionalas que venon e per las eleccions generalas de 2017. Mas per aquò, un consens majoritari deu èsser trobat pel mitan cultural e politic occitan. Es una de las prioritats d’ara.
 
Non pausar pas la question de las regions administrativas per Occitània, es evitar un debat benlèu dificil entre las organizacions occitanas, mas es subretot pèrdre tota possibilitat d’aparéisser dins la carta administrativa de França, donc d’Euròpa e del mond. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

espante pau
3.

n'ém boulém pas de l'Ouccitanie!

  • 2
  • 29
antalya apraquital
2.

#1 çò me sembla que los occitans e subretot los occitans sens o saber s'identifican subretot a l'imatge que lor es estat balhat per la comunicacion parisenca jacobinista.
Aquò rai jogan plan lo jòc e mai subre jogan... fins a quand ?????

  • 1
  • 2
Gerard Joan Barceló Pèiralata
1.

Òc, nos fa mestièr un territòri clar qu'identifique Occitània Granda. Pasmens, me demandi se los occitans s'identifican de verai a las regions administrativas. Ai remarcat paucas reaccions a l'autoritària reforma territoriala en cò nòstre, levat en Lemosin (un chic); sèm pas de bretons ni d'alsacians, e cresi que l'identificacion se fa amb la comuna e lo departament mai qu'a la region.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article