S’es facha famosa e es tipica de las Lanas e de Bearn, e mai se tanben ne fan al Bascoat. Es una mena de padenejada de pebrons e tomatas, amb d’uòus, que ten fòrça variantas e que se pòt presentar en forma de ragost, de trocha o d’uòus batuts. Lo nom deriva del latin piper, piperis, qu’èra aital que los romans nomenavan lo pebre. A l’Edat Mejana i aviá la costuma, en Occitània, de nomenar piperata aquelas mangiscas qu’anavan ben especiadas amb de pebre. La trobam dins de comptes del sègle XIV del convent dels fraires menors d’Avinhon (Provença); n’i a un de febrièr de 1361 ont trobam aquela anotacion: “In specibus pro piperata facienda”; e un autre, d’octòbre de 1380, que ditz ansin: “Item expendi in carnibus pro piperata”. Lo tèrme coexistissiá amb pebrada, qu’es pus modèrne e qu’encara s’utiliza en divèrses luòcs. Los pebrons actuals se nomenan ansin per la simpla rason que, quand arribèron d’America, èran fòrça cosents, e nonmàs n’i aguèt de doces plan longtemps puèi, gràcias a la seleccion continua que los agricultors faguèron alavetz. Amb la piperata (piperada en lenga vulgara) se passèt que, quand las gents comencèron a cosinar amb de pebrons, e coma lo recultat èra lo meteis que se i metián de pebre, los ragostes prenián la meteissa denominacion. Uèi las piperadas amb de pebre (amb fòrça pebre) an desparegut e nonmàs ne rèsta la que donarem çai jos, la quala, de vegadas, pòrta de pipèrs, un ingredient que las cosinièras lo devon botar sens saber qu’es una reminiscéncia de las que fasián a passat temps.
 
 
Piperada
 
Ingredients (per 4 personas): 4 pebrons verds, 1 quilo de tomatas maduras, 1 ceba, 2 lescas de cambajon, d’alhs, 6 uòus, de pebre, d’òli d’oliva e de sal.
 
Preparacion. D’en primièr trairem lo pecol e los fils dels pebrons, e puèi pelarem e trissarem las tomatas. Abocinarem lo cambajon, pelarem la ceba e la talharem en long. Pelarem mièja dotzena d’alhs e los chaplarem.
 
Botarem un rai d’òli dins un padelon (grand) e lo daissarem al fuòc. En essent l’òli caud (mas pas tròp), i metrem lo cambajon e lo padenejarem. En venent translucid i apondrem los alhs, la ceba e los pebrons e o padenejarem tanben. O remenarem de temps en temps e, quand farà un pauc de chuc, i apondrem las tomatas. Mentretant batrem los uòus. O anarem remenar, o salarem-pebrarem (avís amb la sal, que lo cambajon ja ne pòrta) e, quand tot serà confit, i voidarem los uòus, o remenarem e ne farem una espècia d’uòus batuts. Còp sec o trairem e o escudelarem.
 
Variantas. I podèm apondre qualques ramelets de jolverd chaplat, qualques pipèrs o una fuèlha de laurièr. Podèm cambiar lo cambajon per de lard. O podèm far amb de pebrons roges, o la mitat de cada causa.
 
N’i a qu’en luòc d’uòus batuts, ne fan una trocha (o doas).
I a una autra version que consistís a far quatre trochas amb los uòus, a lor voidar la padenejada dessús e a las enrotlar.
 
Una autra encara se prepara amb d’uòus fregits, que se servisson coma acompanhament de la padenejada, dins lo meteis plat.





_____
L’autor del present article es a collectar de variantas del plat, e tanben las divèrsas denominacions e los dialectalismes tanhents, e mercejariá fòrça totas las informacions que los legeires li poiràn mandar.