Opinion
Nadalet renovelat
Detz ans fa qu’avem, amb J.M. Hernandez, contaire e meteire en scèna, lançat dins l’encastre de la Comunautat de comunas de la val d’Agot e del país de Lautrec (Albigés) , una experiéncia culturala qu’aviám pas pensat durèsse fins a uèi. En 2014, avem propausat a la populacion de realizar un Nadalet, una mena de pastorala a la provençala o a la gascona. La tradicion albigesa e lauraguesa amb sa fabricacion especifica de santirolets (los santons) s’èra perduda, alevat aquela dels cants de Nadal represes cada an per las coralas.
L’esquèma teatral cambia pas e mai l’aguèssem pron laicizat de tal biais que l’accion se passa totjorn abans la naissença del pichon: al delai del pech, dins un vilatge nomenat Betelem, un nenet prodigiós es a nàisser dins una grèpia, entre un biau e un ase. O vos cal tot daissar, sègre l’estela e portar al pichon qualques presents originals o precioses.
Quatre annadas de longa, escriguèri la peçòta davant de trapar la relèva demest los participaires. L’escomesa es estada bèla:
Per çò de la mesa en scèna, l’escomesa de J.M. Hernandez, aquò’s de menar los participaires (que son pas d’actors professionals) al respièch minimal de las exigéncias scenicas. L’espectacle sens èstre professional, dèu pas èsser de patronatge. Cal trapar l’equilibri.
La resulta es pron susprenenta. Venem de festejar lo desen anniversari de Nadalet dins sièis comunas d’Albigés e Nadalet s’es acabat a Sant Pau davant una sala comola.
Aquí çò capitat fins ara:
Esperam qu’aquela experiéncia de democracia culturala e linguistica s’espandiga e rescontre las autras experiéncias occitanas novelairas coma aquela pastorala dels Mainats del costat de Morlans. Bon vin caud, bon Nadal e bona annada plan granada!
_____
*un polit libreton es estat editat per lo desen annversari de Nadalet
L’esquèma teatral cambia pas e mai l’aguèssem pron laicizat de tal biais que l’accion se passa totjorn abans la naissença del pichon: al delai del pech, dins un vilatge nomenat Betelem, un nenet prodigiós es a nàisser dins una grèpia, entre un biau e un ase. O vos cal tot daissar, sègre l’estela e portar al pichon qualques presents originals o precioses.
Quatre annadas de longa, escriguèri la peçòta davant de trapar la relèva demest los participaires. L’escomesa es estada bèla:
— adaptar los ròtles e los dialògs a l’atge e a la personalitat de cadun: de dètz a otanta ans! Ongan èran una vintenada e las demandas de participacion benevòla se multiplican!
— reprene los personatges tradicionals (l’ase, lo biau, los Rèis, lo ravi…) e n’inventar d’autres en relacion amb las preocupacions del monde contemporan (ecologicas notadament)
— prene en compte l’actualitat locala, aquela de la Comunautat de comunas, la nacionala o l’internacionala quora de necite
— far comprene l’interés de la lenga e de la cultura occitanas e restablir una cèrta dignitat e fiertat.
— reprene los personatges tradicionals (l’ase, lo biau, los Rèis, lo ravi…) e n’inventar d’autres en relacion amb las preocupacions del monde contemporan (ecologicas notadament)
— prene en compte l’actualitat locala, aquela de la Comunautat de comunas, la nacionala o l’internacionala quora de necite
— far comprene l’interés de la lenga e de la cultura occitanas e restablir una cèrta dignitat e fiertat.
Per çò de la mesa en scèna, l’escomesa de J.M. Hernandez, aquò’s de menar los participaires (que son pas d’actors professionals) al respièch minimal de las exigéncias scenicas. L’espectacle sens èstre professional, dèu pas èsser de patronatge. Cal trapar l’equilibri.
La resulta es pron susprenenta. Venem de festejar lo desen anniversari de Nadalet dins sièis comunas d’Albigés e Nadalet s’es acabat a Sant Pau davant una sala comola.
Aquí çò capitat fins ara:
— apropriacion intercomunala e intergeneracionala
— ligam social enfortit, reconegut fin finala pels elegits. I participan tant los enrasigats coma los novèls venguts d’onte vengan, del nòrd de França, de Magreb o d’endacòm mai. Un biais concret de practicar la convivéncia. La preséncia del Secors Popular assegura cada serada la transmission de joguina als pichons de las familhas necessitosas
— ligason entre çò local e çò universal, entre çò tradicional (pastorala) e çò modèrne: sem pas mai al sègle XIX!
— valorizacion de la lenga occitana, acceptada per totes e dau mai emplegada. Amb l’ajuda de la Calandreta de la Vaur.
— ligam social enfortit, reconegut fin finala pels elegits. I participan tant los enrasigats coma los novèls venguts d’onte vengan, del nòrd de França, de Magreb o d’endacòm mai. Un biais concret de practicar la convivéncia. La preséncia del Secors Popular assegura cada serada la transmission de joguina als pichons de las familhas necessitosas
— ligason entre çò local e çò universal, entre çò tradicional (pastorala) e çò modèrne: sem pas mai al sègle XIX!
— valorizacion de la lenga occitana, acceptada per totes e dau mai emplegada. Amb l’ajuda de la Calandreta de la Vaur.
Esperam qu’aquela experiéncia de democracia culturala e linguistica s’espandiga e rescontre las autras experiéncias occitanas novelairas coma aquela pastorala dels Mainats del costat de Morlans. Bon vin caud, bon Nadal e bona annada plan granada!
_____
*un polit libreton es estat editat per lo desen annversari de Nadalet
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Osca per tot aquò!
Un brave trabalh d'òbras e de fe. De multiplicar. Cal daissar la paraula al pòble . Ont se pòt trapar aquel libreton ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari