Opinion
Sosténer l’occitan es investir: una proposicion per avançar
Lenga e cultura occitans son dins una situacion marridassa e amb de perspectivas mai qu’inquietantas.
L’ensenhament es en grand perilh e avèm publicada una alarma un pauc argumentada sus la question: i tornarem que caldrà una mobilizacion.
Amb aquò la crisi economica trenca los budgets e nos dison de pertot que los mejans per l’occitan faràn ongan coma los autres (o mai!): van baissar! Una illustracion n’es que la quita creacion d’un important organisme novèl, l’OPLO, se farà sens ges de credits novèls...
La conclusion del rencontre del mes de març per parlar de l’interegionalitat es plan justa: demorar “a credits constants” val una condemnacion per l’occitan.
Cap al tancatge que se passa, avèm imaginat e prepausam un biais que permetriá a las collectivitats de s’engatjar mai per la lenga occitana maldespièch lo temps de crisi.
Lenga e cultura occitanas son patrimòni, de França bel primièr, qu’aquò es marcat dins la Constitucion. Son atanben de Patrimòni Immaterial, categoria novèla del patrimòni definida per l’UNESCO.
Alavetz devèm faire passar l’idèia, lo concèpte, que l’argent mes per ajudar l’occitan, estent qu’es per un patrimòni, es d’investiment.
De fach, assegurar l’avenidor del patrimòni immaterial demanda de mejans diferents que per las parets, muralhas e teulissas, aquela mena de patrimòni material e istoric.
Per diferentas que sián, las despensas per se’n entrevar, aquò es plan un investiment pel patrimòni.
E lo patrimòni se marca dins los comptes de bilanç e pas dins aqueles del foncionar de cada jorn, lo compte dich “de resultats”.
Las accions se poirián causir e faire per mercats publics, coma pel demai de l’investiment, que los mercats publics passats per bastir de licèus o per petaçar de monuments son d’investiments per la collectivitat que o paga, mas per las entrepresas que menan las òbras, aquò ven de mejans pel fonccionar.
Aital, en cambiant de categoria una part importanta de l’argent per l’occitan, las collectivitats poirián recuperar de marge d’accion a favor de la lenga e de la cultura occitana, e bastir una basa vertadièra per una politica e d’aisinas lingüisticas per melhorar lo patrimòni del país.
Segur que totas las ajudas i tombarián pas, aquí dedins, mas se poiriá establir una avaloracion concertada (regions, deptartaments) per i metre aumens los budgets de las estructuras màgers.
Evidentament los comptables e administrators van cridar, dire qu’es pas possible, que s’es pas jamai fach, que las règlas l’an pas previst....
De segur. Mas amb aquel principi que çò que se fasiá pas abans se pòt jamai faire, la comptabilitat se fariá encara amb de bilhas e auriam pas la comptabilitat en partida dobla o la compabilitat analitica.
Nòstra proposicion es conceptualament justa. Mas li cal véncer las resisténcias e rencontrar una volontat per la faire dintrar dins las règlas. Aquò quièr, d’en primièr, un pauc de fòrça sociala per portar l’idèa e la sosténer.
Es l’interés màger del movement d’òc, qu’autrament dintrarem dins de perilhs dels grands.
Joan-Loís Blenet
L’ensenhament es en grand perilh e avèm publicada una alarma un pauc argumentada sus la question: i tornarem que caldrà una mobilizacion.
Amb aquò la crisi economica trenca los budgets e nos dison de pertot que los mejans per l’occitan faràn ongan coma los autres (o mai!): van baissar! Una illustracion n’es que la quita creacion d’un important organisme novèl, l’OPLO, se farà sens ges de credits novèls...
La conclusion del rencontre del mes de març per parlar de l’interegionalitat es plan justa: demorar “a credits constants” val una condemnacion per l’occitan.
Cap al tancatge que se passa, avèm imaginat e prepausam un biais que permetriá a las collectivitats de s’engatjar mai per la lenga occitana maldespièch lo temps de crisi.
Lenga e cultura occitanas son patrimòni, de França bel primièr, qu’aquò es marcat dins la Constitucion. Son atanben de Patrimòni Immaterial, categoria novèla del patrimòni definida per l’UNESCO.
Alavetz devèm faire passar l’idèia, lo concèpte, que l’argent mes per ajudar l’occitan, estent qu’es per un patrimòni, es d’investiment.
De fach, assegurar l’avenidor del patrimòni immaterial demanda de mejans diferents que per las parets, muralhas e teulissas, aquela mena de patrimòni material e istoric.
Per diferentas que sián, las despensas per se’n entrevar, aquò es plan un investiment pel patrimòni.
E lo patrimòni se marca dins los comptes de bilanç e pas dins aqueles del foncionar de cada jorn, lo compte dich “de resultats”.
Las accions se poirián causir e faire per mercats publics, coma pel demai de l’investiment, que los mercats publics passats per bastir de licèus o per petaçar de monuments son d’investiments per la collectivitat que o paga, mas per las entrepresas que menan las òbras, aquò ven de mejans pel fonccionar.
Aital, en cambiant de categoria una part importanta de l’argent per l’occitan, las collectivitats poirián recuperar de marge d’accion a favor de la lenga e de la cultura occitana, e bastir una basa vertadièra per una politica e d’aisinas lingüisticas per melhorar lo patrimòni del país.
Segur que totas las ajudas i tombarián pas, aquí dedins, mas se poiriá establir una avaloracion concertada (regions, deptartaments) per i metre aumens los budgets de las estructuras màgers.
Evidentament los comptables e administrators van cridar, dire qu’es pas possible, que s’es pas jamai fach, que las règlas l’an pas previst....
De segur. Mas amb aquel principi que çò que se fasiá pas abans se pòt jamai faire, la comptabilitat se fariá encara amb de bilhas e auriam pas la comptabilitat en partida dobla o la compabilitat analitica.
Nòstra proposicion es conceptualament justa. Mas li cal véncer las resisténcias e rencontrar una volontat per la faire dintrar dins las règlas. Aquò quièr, d’en primièr, un pauc de fòrça sociala per portar l’idèa e la sosténer.
Es l’interés màger del movement d’òc, qu’autrament dintrarem dins de perilhs dels grands.
Joan-Loís Blenet
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
La comptabilitat publica diferís de la comerciala. Dins la comptabilitat de las entrepresas, marcar una sortida a l'investiment a al foncionament càmbia lo resultat e doncas l'imposicion. D'aquí un dels interesses de jogar amb los investiments.
Res d'aquò en comptabilitat publica. Del punt de vista de las possibilitats financièras d'una collectivitat publica, non fa pas cap de diferéncia d'inscriure una despensa a la seccion dels investiments coma de l'inscriure a la seccion del foncionament: la moneda proven de la meteissa font , valent a dire la quita collectivitat. Que las subvencions sortiscan per tirador "investiment" o pel tirador "foncionament" caldrà trapar la soma equivalenta en recèptas.
Se me pòdi permetre la comparason amb la gestion personala que cadun pòt far: qu'un quidam X pague son credit per l'ostal o las crompetas al supermercat, l'argent sortís del quite compte bancari (e doncas del salari) del quidam X.
Aquesta proposicion es una marrida bona idèa.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari