Opinion
Bastir la societat ecologica de deman
L’actualitat de quela debuta d’annada es estada marcada per la violéncia. Avetz tots pogut segre la tragedia que se passet a París a la redaccion dau jornau Charlie Hebdo en directe sus Jornalet. Benleu setz vos anats a una de las nombrosas manifestacions que se debanaràn un pauc pertot. Dimecres de ser, era plaça de la Republica a Limòtges. I retrobei daus amics, militants politics e ecologistas. I avem partejat la tristessa mai l’espaurujada que l’eveniment nos procuret. Avem mesurat la distància que separa la societat d’auei de çò que seriá necessari per far fàcia a la crisi ecologica. De çò que nos separa d’una societat ecologica e democratica. Coma reüssir la revolucion culturala que nos i deuriá menar ?
Avem fach lo constat d’una fractura dins nostra societat, e mai dins totas las societats occidentalas entre los que se replejan sus lor identitat crestiana e europea —e van votar FN— e los que tròben lor rason d’èsser dins la violéncia islamista.
Fàcia la crisi economica e sociala, a las qualas apodem la crisi ecologica que lor es fòrça liada, avem pas enquera trobar lo biais d’aténher la societat, de prepausar un umanisme que nos permetrà véncer quela tripla crisi. Los ecologistas semblan completament inauvibles fàcia a la promessa de richessa dau capitalisme, promessa deçaubuda que gita nòstra jounessa dins las doas formas actualas dau totalitarisme.
Nautres, ecologistas, que lo paradigme planetari ignora las nacions e los estats, perque lor despassament es una condicion necessària de la subrevita de l’umanitat, que considerem la diversitat culturala tant importanta coma la biodiversitat, devem trobar las responsas fàcia au consumerisme frenetic e la perda d’identitat de nòstres conciutadans. Qu’es la part culturala daus impactes de la mondializacion capitalista. Avem de trobar l’articulacion entre l’economia, lo sociau, l’environament e los aspectes culturaus de la societat que volem bastir.
Avem fach lo constat d’una fractura dins nostra societat, e mai dins totas las societats occidentalas entre los que se replejan sus lor identitat crestiana e europea —e van votar FN— e los que tròben lor rason d’èsser dins la violéncia islamista.
Fàcia la crisi economica e sociala, a las qualas apodem la crisi ecologica que lor es fòrça liada, avem pas enquera trobar lo biais d’aténher la societat, de prepausar un umanisme que nos permetrà véncer quela tripla crisi. Los ecologistas semblan completament inauvibles fàcia a la promessa de richessa dau capitalisme, promessa deçaubuda que gita nòstra jounessa dins las doas formas actualas dau totalitarisme.
Nautres, ecologistas, que lo paradigme planetari ignora las nacions e los estats, perque lor despassament es una condicion necessària de la subrevita de l’umanitat, que considerem la diversitat culturala tant importanta coma la biodiversitat, devem trobar las responsas fàcia au consumerisme frenetic e la perda d’identitat de nòstres conciutadans. Qu’es la part culturala daus impactes de la mondializacion capitalista. Avem de trobar l’articulacion entre l’economia, lo sociau, l’environament e los aspectes culturaus de la societat que volem bastir.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari