Opinion
Las bombasinas
Es un plat tipic de Lemosin, una olada de patanas bolhidas e banhadas de crèma. La crèma s’emplega pauc en Occitània, malgrat que dins qualques sucrariás e còcas si que n’i a, mas dins la cosina apareis pas gaire sovent, e gaireben totjorn a la broa de la França francofòna, ont, çò qu’es normal dins tota cosina, i a totjorn d’influéncias mutualas d’un costat e de l’autre. Las bombasinas las cal fregir amb lo grais que tira una lesca de carnsalada trissada, e sul pic las cal bolhir dins d’aiga fins que sián cuèchas e tendras. En acabant, un còp l’aiga evaporada, serà lo moment de i ajustar la crèma, que bolhirà tanben un pauc mentre qu’adocís las patanas e se fa leugièrament espessa.
Ai pas trobat lo mot bombasina dins cap de diccionari e la soleta causa que pòdi dire es que, per qualque luòc de Vivarés, de las patanas ne dison bombinas (de bomba, qu’a la forma bombada). Se pòt, doncas, que lo lemosin bombasina foguèsse una varianta de bombina, un rebalum conservat dins lo nom d’aquel plat perque, de la patana, en Lemosin ne dison coca, patata, poma (de tèrra), poma ar tèrra, poma-pòrc, pomeitèrra, trefa, trefla, tofla, tròfla, trofla, truefla, trufa... o pompiras.
Bombasinas
Ingredients (per 4 personas): 1,5 kg de patanas mejanas, 1 lesca de carnsalada (200 g), 1 litre de crèma e sal.
Preparacion: trissarem menuda la carnsalada, la metrem dins una ola de fèrre e la daissarem sul fuòc, puslèu doç. Mentretant, pelarem las patanas, las lavarem a rajada de robinet e las coparem en quatre tròces. Remenarem la carnsalada adès-adès e, quand aurà tirat son grais, i botarem las patanas e las freginarem un momenton. Las revirarem per que se fagan per cada costat e, quand se seràn rossidas leugièrament, i metrem d’aiga (sens arribar a las cobrir). O salarem, i botarem un fuòc mai viu e, en arribant al bolh, baissarem la flamba e o daissarem còire a fuòc plan doç, amb l’ola descobèrta. Al cap d’una estona, quand l’aiga se serà gaireben evaporada del tot (d'unes la daissan s’evaporar del tot), i ajustarem la crèma e, totjorn a plan pichona flamba, o daissarem bolhir e s’espessir un pauc. O tirarem del fuòc fin finala e o metrem dins las siètas. E o servirem còp sec.
Variantas: i podèm ajustar una esposcada de pebre.
Ai pas trobat lo mot bombasina dins cap de diccionari e la soleta causa que pòdi dire es que, per qualque luòc de Vivarés, de las patanas ne dison bombinas (de bomba, qu’a la forma bombada). Se pòt, doncas, que lo lemosin bombasina foguèsse una varianta de bombina, un rebalum conservat dins lo nom d’aquel plat perque, de la patana, en Lemosin ne dison coca, patata, poma (de tèrra), poma ar tèrra, poma-pòrc, pomeitèrra, trefa, trefla, tofla, tròfla, trofla, truefla, trufa... o pompiras.
Bombasinas
Ingredients (per 4 personas): 1,5 kg de patanas mejanas, 1 lesca de carnsalada (200 g), 1 litre de crèma e sal.
Preparacion: trissarem menuda la carnsalada, la metrem dins una ola de fèrre e la daissarem sul fuòc, puslèu doç. Mentretant, pelarem las patanas, las lavarem a rajada de robinet e las coparem en quatre tròces. Remenarem la carnsalada adès-adès e, quand aurà tirat son grais, i botarem las patanas e las freginarem un momenton. Las revirarem per que se fagan per cada costat e, quand se seràn rossidas leugièrament, i metrem d’aiga (sens arribar a las cobrir). O salarem, i botarem un fuòc mai viu e, en arribant al bolh, baissarem la flamba e o daissarem còire a fuòc plan doç, amb l’ola descobèrta. Al cap d’una estona, quand l’aiga se serà gaireben evaporada del tot (d'unes la daissan s’evaporar del tot), i ajustarem la crèma e, totjorn a plan pichona flamba, o daissarem bolhir e s’espessir un pauc. O tirarem del fuòc fin finala e o metrem dins las siètas. E o servirem còp sec.
Variantas: i podèm ajustar una esposcada de pebre.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#5 Mercés plan!
#5 Moltes gràcies!
Es un plaser vertadièr qu'aquesta seccion de cosina!
A ieu, m'agrada tot aquò ! Vertat que soi gaire assabentat de las especialitats culinàrias dels autres canton d'Occitània, e soi plan content de las descobrir. Non solament las receptas, mas en mai lo contèxte, l'istòria, de referéncias totjorn interessantas. Per la reflexion sus l'adaptacion de cada cosinièr, me sembla qu'es quicòm de natural, e es plan de balhar la recepta tala coma recebuda.
Mercés plan per tot.
#3 No li puc dir d’on és exactament el plat perquè no ho sé, i em sap greu. Conec els plats més famosos de la cuina occitana de primera mà perquè hi va haver uns anys en què els negocis em funcionaven d’allò més bé i vaig fer uns quants viatges per Occitània. Pèro aquests plats tan famosos només en són uns quants, molt pocs, i, si els publiquem seguits al Jornalet, en sis mesos s’haurà acabat la secció. Per tal d’obviar aquest inconvenient no hi ha més remei que posar-n’hi també de menys coneguts, de coneguts només localment i de gairebé desconeguts, dels que no es poden trobar a cap restaurant. Aquests plats de diari, dels que fan les mestresses per tal que hi haja una mica de varietat a taula sense fer gaire despesa, en són la gran majoria (en porte inventariats uns mil cinc-cents, de cuina occitana), però només els conec, malauradament, a través de receptaris i altres papers que he anat col•leccionant al llarg de quaranta anys. Ara: són papers perfectament fiables i, a més, a mi m’agrada de no modificar res absolutament de tot el que vaig trobant en les meues recerques, sempre ho deixe tot tal com és. I les receptes que done han estat comprovades per mi, perquè m’agrada cuinar i tastar coses noves. En realitat podria fer servir per a cuinar algun procediment poc usual o bé afegir-hi ingredients nous en algunes receptes i no passaria res tampoc, perquè un dels problemes més greus de la cuina tradicional és que, en no renovar-se, s’està fossilitzant, a Occitània i a tot arreu, però el cas és que no ho faig, tinc per costum de deixar-ho tot tal i com ho trobe. Que seria més convenient per a la secció que em passés la vida viatjant per tal de conéixer de primera mà totes les receptes que done? Doncs segurament que sí, però ja no ting ganes de viatjar tant, ni dispose dels diners necessaris per a fer tal cosa. Així doncs, continuarem treballant de la millor manera que podrem per tal que el lector conega la major quantitat possible de plats occitans, de nord a sud del país, si no els coneixia ja.
Salut!
#2 A ten, mercés, l'ai lo Topin de la Marieta, l'i aviá pas far 'tencion. Quò deu èsser en tirant sus l'Auvernha, dau costat daus 'Gletons o d'Usselh.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari