Opinion
Los secessionismes lingüistics: la diferéncia auvernhata
Lo secessionisme lingüistic es una actitud que vòl separar un dialècte de la lenga que ne fa partida abitualament; pretend donar a aquel dialècte un estatut de lenga distinta.
Sovent, lo secessionisme lingüistic afècta de lengas subordenadas. Escond lo conflicte real entre la lenga subordenada (l’occitan) e la lenga dominanta (lo francés): lo remplaça per un conflicte imaginari entre diferentas varietats de la lenga subordenada (entre diferentas varietats d’occitan).
L’occitan es afectat per tres fenomèns de secessionisme lingüistic: en provençal, en gascon e en auvernhat. Mas lo cas auvernhat es pro diferent dels autres.
Los grops esterils: pseudoprovençalisme e pseudogasconisme
(2) Lo secessionisme lingüistic gascon (o pseudogasconisme) pretend separar lo gascon de la rèsta de l’occitan. Escond lo conflicte real entre occitan e francés: lo remplaça per un conflicte imaginari entre l’occitan gascon e l’occitan lengadocian. Aquel secessionisme utiliza divèrsas grafias. Es encarnat dempuèi los ans 1990 per Joan Lafita, qu’a creat en 2002 son Institut Bearnés e Gascon (IBG).
Lo secessionisme auvernhat es diferent
Lo secessionisme lingüistic auvernhat (o bonaudisme) a de similituds mas, tanben, de diferéncias amb sos omològs provençal e gascon.
Apareguèt vèrs 1972 coma scission de l’occitanisme. Es encarnat per lo geograf Pèire Bonaud, per lo Cercle Tèrra d’Auvèrnhe (CTA) e per la revista Bisa Nèira [Bïzà Neirà]. Bonaud a inventat una nòrma alternativa, dicha nòrma bonaudiana, o pus exactament escritura auvernhata unificada (EAU), qu’es fòrça dificila e pauc accessibla.
Çò comun entre lo secessionisme auvernhat e los autres secessionismes son: la somission al francés coma lenga dominanta; lo desviament del conflicte real occitan-francés en conflicte imaginari interior a l’occitan; l’agressivitat un pauc obsessionala contra los occitanistas; una marrida compreneson de la lingüistica coma sciéncia.
Ça que la, la granda diferéncia, es que lo secessionisme auvernhat nos fornís d’òbras utilas per conéisser l’auvernhat. La revista Bisa Nèira es comola d’estudis sus la lenga, l’etnografia, la geografia, l’istòria e la literatura en Auvèrnhe, Velai e Borbonés. Son d’articles de nivèl variable, mas de còps ofrisson un grand interès informatiu.
Pèire Bonaud, amb son discípol alemand Karl-Heinz Reichel, an menat d’enquèstas de terren innombrablas dins tot lo domeni dialectal auvernhat. Escrivon d’articles fòrça interessants ont descobrissèm de causas novèlas de verai. Bonaud e Reichel, malgrat lors errors de metòde e d’analisi, son utilizats, citats e mençonats dins de recèrcas scientificas seriosas sus l’occitan perque eles, almens, fornisson d’informacions (çò qu’arriba pas gaire amb Blanchet e Lafita).
En particular, Bonaud e Reichel an publicat de diccionaris e una gramatica que contenon un fum d’informacions interessantas, malgrat de defauts de metòde, una grafia complicada e una presentacion pauc accessibla:
— BONAUD, Pèire [BONNAUD, Pierre], 1981, Terres et langages, peuples et régions, Clarmont-Ferrand: Cercle Terre d’Auvergne, 2 volums
— REICHEL, Karl-Heinz, 1991, Les parlers du Puy-de-Dôme et parlers voisins au N.O. et à l’E., Chamalèira [Chamalières]: Cercle Terre d’Auvergne
D’autras perspectivas auvernhatas
L’occitanisme unitari auvernhat, en contrast, a creat d’obratges militants de grand meriti, ben pus accessibles dins la presentacion, mas mens rics en informacions: cal mençonar en particular las publicacions de Joan Ros (Vocabulaire occitan d’Auvergne et du Velay, 1984; L’auvergnat de poche, 2002), de Cristian Omelhièr (Petit dictionnaire français-occitan d’Auvergne, 2003) e d’Estève Codèrt [Tiène Codèrt].
De lor costat, los lingüistas professionals, expèrts en auvernhat, afortisson l’unitat de l’occitan e fan d’òbras extrèmament qualitosas mas pauc accessiblas al grand public. Pensi al prestigiós universitari Joan-Pèire Chambon, autor d’articles nombroses e indispensables, e a sos discípols coma Cristian Hérilier, Elena Carles o Felip Olivier; aqueste darrièr es l’autor d’un bèl Dictionnaire d’ancien occitan auvernhat (2009).
Articles complementaris:
— Nosautres los occitanistas
— Nosautres lei provençalistas
— L’occitanitat de Provença: la rason a trionfat
Sovent, lo secessionisme lingüistic afècta de lengas subordenadas. Escond lo conflicte real entre la lenga subordenada (l’occitan) e la lenga dominanta (lo francés): lo remplaça per un conflicte imaginari entre diferentas varietats de la lenga subordenada (entre diferentas varietats d’occitan).
L’occitan es afectat per tres fenomèns de secessionisme lingüistic: en provençal, en gascon e en auvernhat. Mas lo cas auvernhat es pro diferent dels autres.
Los grops esterils: pseudoprovençalisme e pseudogasconisme
(1) Lo secessionisme lingüistic provençal (o pseudoprovençalisme o pseudomistralisme) pretend separar lo provençal de la rèsta de l’occitan. Escond lo conflicte real entre occitan e francés: lo remplaça per un conflicte imaginari entre l’occitan provençal e l’occitan lengadocian. Pretend pereu que la grafia mistralenca seriá la sola acceptabla en provençal. Èra encarnat dins los ans 1970 per lo paure Loís Baile. Es representat dempuèi los ans 1990 per Felip Blanchet e per qualques grops, ara en pèrda d’influéncia, coma lo Collectiu Provença. Lo pseudoprovençalisme a creat doas antenas particularas:
— I a una antena marginala dins las Valadas Occitanas, dins l’estat italian, amb lo grop de Combascura e de la Consulta Provençala. Pretend integrar lo vivaroalpenc local dins lo “provençal” mas pas dins l’“occitan”. En aquel cas particular, favoriza la somission de l’occitan a l’italian.
— I a una autra antena, pus importanta, al País Niçard, mas es un fenomèn fòrça confús (pseudoniçardisme). Es una nebulosa de personas pauc organizadas. Lor discors es vague e cambiadís: demest eles, n’i a que dison que lo niçard seriá una varietat de “provençal” mas pas d’“occitan”; n’i a d’autres que dison que lo niçard seriá ni de “provençal” ni d’“occitan”.
— I a una autra antena, pus importanta, al País Niçard, mas es un fenomèn fòrça confús (pseudoniçardisme). Es una nebulosa de personas pauc organizadas. Lor discors es vague e cambiadís: demest eles, n’i a que dison que lo niçard seriá una varietat de “provençal” mas pas d’“occitan”; n’i a d’autres que dison que lo niçard seriá ni de “provençal” ni d’“occitan”.
(2) Lo secessionisme lingüistic gascon (o pseudogasconisme) pretend separar lo gascon de la rèsta de l’occitan. Escond lo conflicte real entre occitan e francés: lo remplaça per un conflicte imaginari entre l’occitan gascon e l’occitan lengadocian. Aquel secessionisme utiliza divèrsas grafias. Es encarnat dempuèi los ans 1990 per Joan Lafita, qu’a creat en 2002 son Institut Bearnés e Gascon (IBG).
Los secessionismes provençal e gascon, en mai d’èsser d’agents de la somission al francés, se caracterizan tanben per dos autres defauts:
— Lorfeblesa argumentativa e intellectuala. Lors arguments son pas acceptats coma serioses dins la recèrca scientifica en lingüistica occitana e en lingüistica romanica. Sol Blanchet pòt far illusion, de còps, perque arriba a se far acceptar al près de certans lingüistas imprudents que son pas especializats en occitan.
— L’esterilitat de lors òbras. Son incapables de far progressar la coneissença scientifica del provençal o del gascon. Lors òbras consistisson sustot en de polemicas sens interès contra los “occitanistas”. Quand vòli estudiar lo provençal, tròbi pas res de novèl ni de consistent dins Blanchet. Quand vòli comprene lo gascon, Lafita me fornís pas la mendre indicacion utila.
Lo secessionisme auvernhat es diferent
Lo secessionisme lingüistic auvernhat (o bonaudisme) a de similituds mas, tanben, de diferéncias amb sos omològs provençal e gascon.
Apareguèt vèrs 1972 coma scission de l’occitanisme. Es encarnat per lo geograf Pèire Bonaud, per lo Cercle Tèrra d’Auvèrnhe (CTA) e per la revista Bisa Nèira [Bïzà Neirà]. Bonaud a inventat una nòrma alternativa, dicha nòrma bonaudiana, o pus exactament escritura auvernhata unificada (EAU), qu’es fòrça dificila e pauc accessibla.
Çò comun entre lo secessionisme auvernhat e los autres secessionismes son: la somission al francés coma lenga dominanta; lo desviament del conflicte real occitan-francés en conflicte imaginari interior a l’occitan; l’agressivitat un pauc obsessionala contra los occitanistas; una marrida compreneson de la lingüistica coma sciéncia.
Ça que la, la granda diferéncia, es que lo secessionisme auvernhat nos fornís d’òbras utilas per conéisser l’auvernhat. La revista Bisa Nèira es comola d’estudis sus la lenga, l’etnografia, la geografia, l’istòria e la literatura en Auvèrnhe, Velai e Borbonés. Son d’articles de nivèl variable, mas de còps ofrisson un grand interès informatiu.
Pèire Bonaud, amb son discípol alemand Karl-Heinz Reichel, an menat d’enquèstas de terren innombrablas dins tot lo domeni dialectal auvernhat. Escrivon d’articles fòrça interessants ont descobrissèm de causas novèlas de verai. Bonaud e Reichel, malgrat lors errors de metòde e d’analisi, son utilizats, citats e mençonats dins de recèrcas scientificas seriosas sus l’occitan perque eles, almens, fornisson d’informacions (çò qu’arriba pas gaire amb Blanchet e Lafita).
En particular, Bonaud e Reichel an publicat de diccionaris e una gramatica que contenon un fum d’informacions interessantas, malgrat de defauts de metòde, una grafia complicada e una presentacion pauc accessibla:
— BONAUD, Pèire [BONNAUD, Pierre], sens data (1992 en fach), Grammaire générale de l’auvergnat à l’usage des arvernisants, Chamalèira [Chamalières]: Cercle Terre d’Auvergne
— BONAUD, Pèire [BONNAUD, Pierre], 1999, Nouveau dictionnaire général français-auvergnat, Lenede [Nonette]: Créer
— REICHEL, Karl-Heinz, sens data (2005 en fach), Dictionnaire général auvergnat-français, Lenede [Nonette]: Créer
— BONAUD, Pèire [BONNAUD, Pierre], 1999, Nouveau dictionnaire général français-auvergnat, Lenede [Nonette]: Créer
— REICHEL, Karl-Heinz, sens data (2005 en fach), Dictionnaire général auvergnat-français, Lenede [Nonette]: Créer
Tanben cal mençonar lors tèsis:
— BONAUD, Pèire [BONNAUD, Pierre], 1981, Terres et langages, peuples et régions, Clarmont-Ferrand: Cercle Terre d’Auvergne, 2 volums
— REICHEL, Karl-Heinz, 1991, Les parlers du Puy-de-Dôme et parlers voisins au N.O. et à l’E., Chamalèira [Chamalières]: Cercle Terre d’Auvergne
D’autras perspectivas auvernhatas
L’occitanisme unitari auvernhat, en contrast, a creat d’obratges militants de grand meriti, ben pus accessibles dins la presentacion, mas mens rics en informacions: cal mençonar en particular las publicacions de Joan Ros (Vocabulaire occitan d’Auvergne et du Velay, 1984; L’auvergnat de poche, 2002), de Cristian Omelhièr (Petit dictionnaire français-occitan d’Auvergne, 2003) e d’Estève Codèrt [Tiène Codèrt].
De lor costat, los lingüistas professionals, expèrts en auvernhat, afortisson l’unitat de l’occitan e fan d’òbras extrèmament qualitosas mas pauc accessiblas al grand public. Pensi al prestigiós universitari Joan-Pèire Chambon, autor d’articles nombroses e indispensables, e a sos discípols coma Cristian Hérilier, Elena Carles o Felip Olivier; aqueste darrièr es l’autor d’un bèl Dictionnaire d’ancien occitan auvernhat (2009).
Articles complementaris:
— Nosautres los occitanistas
— Nosautres lei provençalistas
— L’occitanitat de Provença: la rason a trionfat
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#69 La prioritat, a Valéncia coma a las Balearas, non es pas d'afeblir la lenga per de discussions etèrnas sus la grafia mas de luchar amb eficacitat contra la dominacion del castelhan. Lo temps que d'unes passan per atacar l'unitat de la lenga catalana, lo passan tanben per exigir dels govèrns valencian e balear una preséncia de la lenga pròpria dins las escòlas, las administracions e los mèdias? Còsta pas d'entendre quins interèsses vertadièrs servisson los anticatalanistas valencians e "balears".
Açò pensava el P. Fullana, són paraules d'un gran estudiós i filoleg valencià. Mediteu-les .... fóren pronunciades pels anys 1930. Al meu parer reflectix el pensament del 90% dels valencians i valencianes d'avui en dia. “Trobe graus dificultats per a una colaboració ab els gramàtics catalans. Son massa assimilistes. Si es creara una nova Academia, com propòssa Jordi de Fenollar, seria catalana en el sentit estricte de la paraula. Si n’hi havia trenta places, vint serien catalanes, cinc valencianes i cinc mallorquines. Nosatres seriem considerats con a provincians. [...] No, no crec en l’unitat absoluta de la Llengua. Si va existir, fon del segle IX al XII, quan aquell ‘romantium’, però después varen seguir diferent camins. Jo crec que l’ortografia deu d’esser fidel reflecte de la pronunciació i la nostra parla, tant fonèticament com morfològicament diferix prou de la catalana. [...] Opine que la solució seria crear una academia de Llengua Valenciana, Academia que estaria íntimement relacionada ab les segurament existents en Catalunya i Mallòrca. Pero, torne a insistir: ¿Federació? Si. ¿Assimilisme? No. Unió, peró no confussió. [...] La tasca d’este Centre no sería intentar fer tornar al corneu (de) la parla del segle XV. No crec en el encert ni l’eficacia del classicisme arcaitzant. Preferixc que es seguixca l’evolució natural del llenguatge popular, però sempre procurant no caure en la corrupció ni en la mixtificació”.
#62 Lemosin, un endrech ente se parla enguera pas mau occitan mas per quant de temps ? Mos beus-parents qu'an mai de 80 ans son locutors natius, son dins los darriers.
#64 Vòstras citacions de Chambon & Greub son incompletas e seleccionatz sonque los extraches que vos arrengan.
Anem, puei que mon trabalh es de far d'estatisticas e qu'ai quauquei tablèus sota la man, vos presenti mon estudi (totei mei chifras venon de l'INSEE) :
Nombre de personas dei 7 grandei regions occitanas naissudas abans 1944 :
AQUITÀNIA 137 235
MP 117 828
LR 120 958
PACA 223 790
AUVERNHE 57 995
LEMOSIN 32 978
TOTALITAT 690 784
Se preni la part de retirats de naissut fòra de PACA (aquò vau pas dire nimai que parlon pas occitan, ma Grand n'es la pròva), la part es de 60% e es, DE LUENCH, la part la mai gròssa d'Occitània emai de França tota de personas qu'an mai de 70 ans que vivon pas dins sa region d'origina...
Bota, apliqui aqueu taus exagerat a la totalitat d'Occitània.
Au totau, se compti just 40% d'aqueu totau de populacion aquò nos fa 276 313 personas de mai de 70 annadas que vivon dins la region occitana que li son naissuda.
Fin finala, ai pres volontariament l'ipotèsi la mai bassa (ramenti que parti dau principe que degun naissut après 1945 parla occitan e que lei personas naissudas abans 1945 mais que vivon pas dins sa region d'origina lo parlan pas nimai)
110 000 personas sus d'aqueu totau representa aperaquí 40%. Me sembla evidentament completament sos estimat, franc d'aguer une perception fòrça estrecha de çò qu'es un locutor d'occitan.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari