capçalera campanha

Opinion

Fukushima: 4 ans après quò contunha

Maime Caillon

Maime Caillon

Engenhaire de formacion, militet dins mai d'una associacion ecologista dempuei sos 19 ans.

Mai d’informacions
L'11 de març passat, quò fasiá quatre ans qu’un tsunami s’abatet sus la centrala de Fukushima Daiichi provocant lo segond accident major dau nuclear civiu. Quatre ans de temps e la situacion environamentala e umana es totjorn critica. Kendra Ulrich, responsabla de la campanha sus l’energia de Greenpeace Japon, nos dreça lo tableu sus son blòg. De’n primier, la crisi que toca un element fondamentau de la vita: aiga. Quauques chifras per veire l’amplor de la catastròfa:
 
— en decembre 2014, 320 00 tonas d’aiga nautament polluida esperant dins 1000 conteneires sus plaça per un tractament que deuriá eliminar 62 elements radioactius - manca lo tritium, l’isotòp radioactiu de l’idrogen
 
— 300 tonas d’aiga per jorn pulverizadas dins las cuvas dau reactor per refrejar los nojaus de las unitats 1, 2 e 3 - e mai si sabem pas precisament a quala priondor se situan
 
— 400 tonas d’aiga nautament radioactiva que se deversa dins l’ocean pacific chasque jorn - sens parlar de la fugida de feurier passat
 
— 11 000 tonas d’aiga nautament polluida blocadas dins de las trenchadas e que TEPCO, la societat que baileja la centrala, essaia de pompar per la tractar emb un succès limitat
 
Una situacion que TEPCO essaia de mestrejar. Dos biais son estudiats: la construccion d’una diga per controlar la fugidas massivas d’aiga radioactiva dins l’ocean e l’edificacion d’un mur de glaça per redusir las quantitats d’aiga que cola chasque jorn sus lo site. Tepco espera qu’a partir d’una certana priondor lo jos-sòu serà impermeable. Mas daus estudis geologics mostrarián que lo sòu es espongiós d’acianta 200 metres.
 
L’exterior dau site es tanben polluit. A l’entorn, trobem las sobras dau trabalh de decontaminacion: 54 000 descharjas  que necessitarián un volum d’estoquatge de 15 a 28 millions de metres cubes. La radioactivitat descrei mens regde que previst. 120 000 abitants de la zòna son totjorn “desplaçats” . Tots an pas d’ajuda, e mai lors permeten pas totjorn de viure correctament.
 
Quela catastròfa nos mòstra lo còst vertadier dau nuclear, dins un país qu’a tots los mejans per mestrejar la tecnologia.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article