capçalera campanha

Opinion

Hemnes

Mireia Boya Busquet

Mireia Boya Busquet

Èx-deputada dera CUP en Parlament de Catalonha. Consultora environamentau e professora associada ena Universitat Pompeu Fabra.

Mai d’informacions
Rebrembi que, de més joenòta, era mia mair, quan començaua a veir era inegalitat existenta entre òmes e hemnes ena nòsta societat e me començaua a hèr preguntes, me condaue era istòria d’Alienòr d’Aquitania, aquera nòbla occitana qu’arribèc a èster reina de França e més tard d’Anglaterra, mair deth valent rei anglès Ricard còr de leon. Me condaue tanben qu’en aqueri tempsi i auie quauques trobadoiritz ben coneishudes e que non ère deth tot vertat qu’es occitanes siguessen reprimides en període feudau.
 
Me diguie qu’en Occitània es leis e costums èren diferents d’auti territòris. Concrètaments, es leis d’eretatge includien es hemnes e non sonque es hilhs òmes. Eres podien eretar e açò les daue poder politic, e en ua cultura a on era possession dera tèrra ère era principau hònt de poder, disposar dera proprietat e poder-la legar, ère, per definicion, un acte politic. Evidentaments, aguest poder melhorèc era situacion des hemnes, e aguestes poderen èster un shinhau mès liures qu’en d’auti lòcs d’Euròpa.
 
Creishia en tot veir coma es hemnes d’Aran eth 5 d’hereuèr hestejauen Santa Gueta, patrona des hemnes, avocada contra eth càncer de popa e martira crestiana. Era legenda conde que Gueta de Catània auie consagrat era sua virginitat a Diu e refusèc es prepauses amoroses d’un prefècte roman. Aguest, coma revenja, la perseguic e la condemnèc per crestiana. Era se neguèc a hèr sacrificis as idòls pagans e, deuant d’aquerò, eth la hec a torturar: eth turment consistic en talhar-li es dues popes. Ua istòria de violència masclista, submission e crestianisme. Tampòc ère aguesta era hemna que volia éster jo.
 
E pensaua, s’auem a Santa Gueta, tà que mos cau eth 8 de març, dia internacionau des hemnes? Era istòria mès estenuda sus era commemoracion deth 8 de març hè referéncia as hèts que succediren er an 1908 en aguesta madeisha data, quan moriren cremades 146 trabalhadores dera fabrica textila Cotton de Naua York en un incendi provocat deuant era sua negativa a abandonar eth barrament qu’eres madeishes protagonizauen coma protèsta pes baishi salaris e es indignes condicions de trabalh que patien. Era Conferéncia Internacionau de Hemnes Socialistes amassades en Copenaga (Dinamarca) eth 1910, proclamèc eth Dia Internacionau dera Hemna Trabalhadora, ua jornada de reivindicacion e defensa des drets des hemnes, tanben nomentada beth còp coma Dia Internacionau dera Hemna o simplaments Dia des Hemnes.
 
Aguesta ei ua ua jornada assolidada dedicada ara reflexion sus es condicions vitaus e laboraus des hemnes per tot eth mon, entà denonciar eth masclisme e es micromasclismes dera nòsta vida vidanta. Aguest dia se revendique era luta des trabalhadores entà melhorar es condicions laboraus e sociaus des hemnes. Ei un jorn de commemoracion e non deisharà de susprener-me que moltes hemnes me donguen es felicitacions. Erós dia dera hemna diden. Aqueth non a d’éster eth missatge, non pòt éster. Ei més, jo e moltes d’autes hemnes (e tanben òmes) demoram eth moment en que deishesquem de commemorar eth 8 de març, volerà díder qu’era nòsta societat ei justa e egau.
 
Enguan auem sabut qu’en 2013 es hemnes an recebut un salari d’ua mejana d’un 15,2% de mens laguens der estat francés, d’un 19,3% de mens en estat espanhòu e d’un 7,3% de mens en estat italian. Era Union Europèa ditz qu’eth 22% des hemnes a patit violència fisica o sexuau damb era sua darrèra parelha, qu’eth 35% des hemnes ven coma es òmes contròllen eth sòn comportament o qu’eth 43% patís mautractaments psicològics. Tanben an gessut donades sus era prauba representacion qu’auem es hemnes enes lòcs de més poder polític e economic. Ena Universitat èm eth 40% de professores, 20% de catedratiques e ua soleta rectora en 50 centres publics espanhòus. Més a pròp nòste encara, tot e qu’era prumèra e era dusau Sindiques d’Aran sigueren hemnes, hè 20 ans qu’era maxima institucion de govèrn d’Aran ei amiada per òmes. Ena legislatura qu’ara s’acabe sonque i trobam ua Conselhèra, era de Torisme. Non auem cap de hemna bailessa deuant d’un ajuntament aranés, e més vergonhós encara, en trobam beth un, coma eth de Les, a on eth 100% des còssos son òmes, e aquerò qu’auem ua lei d’egalitat en estat espanhòu.
 
Pensi pas que i age un masclisme dirècte, mès òc que se favorís un status quo, que hè qu’es òmes, que son pòc mens deth 50% dera poblacion, contunhen enes lòcs més nauts en tot préner es decisions de totes. E pensi qu’ei eth nòste trabalh, eth nòste déuer e responsabilitat, eth des hemnes occitanes, hèr un cambi en nòste entorn. Mos i metem?
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

c.
2.

La reina Alienòr ? la quita Alienòr , la prauba d'era , estut embarrada 17 ans , de 1172 dinc a 1189 per son òme lo Enric II rei d'Anglatèrra ! liberada sonque per la mòrt d'aqueth !

  • 2
  • 0
tonho
1.

Oc. Mos i metem.
Ena entreprisa a on travalhi jo, aumens en Airau jos era mia responsabilitat, eth ueitanta per cent des colaboradores son hemnes. E portant no ei pas ua actiuitat especiauments femenina, assurances.
En ço que tanh ara mia familha jo e: ua hilha(cap de hill), quate fraies(cap de frai), ua bera-fraia, ua hemna(sonque ua), ua maïr(de maïr sonque n'i a ua), ua bera-mair(sonque ua en cau).
En fin,un tipe tamb sort. So ben soenhat!
Mos i auem metut.
Ço de unic que non e pas ei Reina.
Es aranesi non auem pas Reina!!!
Auem patrona.
Era Maïr de Diu de Miei-Aran!!!
Aquieu que ac as.

  • 4
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article