Léger es un grand fluvi d’Euròpa que passa en Occitània, en França e en Bretanha. Se tenèm compte d’aquelas tres nacions, Léger se pòt devesir en cinc tròces.
— Lo primièr tròç de Léger, a partir de la font, se tròba en Occitània. Travèrsa las regions de Vivarés e Velai. La font es en Vivarés, al mont que li dison lo Jarbèir de Jon (garentissi pas l’exactitud d’aqueste nom). Pus bas, lo fluvi passa près de la vila del Puèi de Velai.
— Lo segond tròç de Léger es en França, pus precisament en Arpitània. Travèrsa la region de Forés e l’extrèm sud de Borgonha. Banha la vila de Roana.
— Lo tresen tròç de Léger coïncidís amb una partida del limit entre Occitània (Borbonés) e França (Borgonha). Òm pòt discutir se lo nòrd de Borbonés es encara en Occitània, bòrd qu’es una anciana zòna de lenga occitana qu’es passada al francés fa qualques sègles (ai tractat la question dins un article precedent, vejatz Jornalet, 12.5.2014).
— La quatren tròç de Léger es en França. Travèrsa Borgonha, Berrí, Orleanés, Torena e Anjau. Passa per las vilas de Nivèrns, Orleans, Bles, Tors e pas luènh d’Angieus. Es a l’entorn d’aquela porcion que trobam los subrebèls “castèls de Léger”, de reputacion mondiala.
— Lo cinquen tròç de Léger es en Bretanha, al País Galò. Passa per Nantas e Sant Nazer ont s’alarga en un estuari magnific que desboca dins l’Ocean Atlantic.
Los noms occitans principals: Léger e Leir
Dins los parlars occitans que tòcan lo primièr tròç, en Vivarés e Velai, las doas formas principalas son Léger e Leir. La forma Leire es tanben possibla mas sembla mens espandida.
Venon del latin Lĭgĕrem, qu’es una forma declinada al cas acusatiu. Lo latin ditz Lĭgĕr al nominatiu. Las leis d’evolucion fonetica del latin cap a l’occitan vòlon que la ĭ brèva del latin devenga una e barrada en occitan. Es donc normal que l’occitan diga Léger amb una é barrada o ben Leir amb una e barrada.
Lo dialectològ Karl-Heinz Reichel transcriu Léger jos la forma ‘Leje’ en grafia bonaudiana. Òr, dins aquela grafia, ‘e’ correspond ben a una e barrada de la grafia classica. Quant a la forma Leir, Reichel la trancriu ‘Lei, Leui, Leù’ en grafia bonaudiana (çò que se pòt explicar per d’evolucions foneticas localas que la grafia bonaudiana assaja de notar). Enfin, la forma Leire, Reichel la transcriu ‘Leire’[1].
Frederic Mistral transcriu Léger en ‘Lège’ e Leir en ‘Lèi’ dins la grafia mistralenca. Perqué Mistral pòrta una ‘è’ dobèrta en luòc d’una e barrada? O fa probable perque en vivaroalpenc e en auvernhat —e tanben en provençal, lo quite dialècte de Mistral—, i a pas pus de distincion fonologica clara entre lo diftong ei e lo diftong èi. Donc, se notatz Leir o Lèir*, la diferéncia es gaire pertinenta dins aqueles dialèctes. Per analogia, es probable que Mistral a transferit per error la è dobèrta de Leir (‘Lèi’) a la forma Léger (‘Lège’)*[2].
Es absoludament clar que las formas occitanas Léger, Leire Leire son de noms masculins. Lo nom latin Liger~Ligerem tanben èra un masculin. Las formas femeninas Leira* o Lèra* son mençonadas dins lo diccionari de Frederic Mistral (‘Lèiro’ o ‘Lèro’ en grafia mistralenca) mas son presentadas coma segondàrias e se remandan a Léger o Leir. Aqueles femenins Leira* o Lèra* son probable influenciats per la forma francesa la Loire, qu’es un nom femenin, o per la forma arpitana Lêre. Los parlars occitans vesins del fluvi semblan de desconéisser Leira* o Lèra*. Conven donc d’evitar aqueles femenins en occitan condrech.
Una autra causa clara es que l’usatge popular en occitan local utiliza pas l’article definit davant lo nom del riu. Disèm Léger, Leir, Leire e pas jamai lo Léger*, lo Leir*, lo Leire*. L’erudit auvernhat Pèire Bonaud o precisa tanben dins son diccionari [3].
Loís Alibèrt, lo fondador de la nòrma classica de l’occitan, confirma tot aquò: indica que las formas normativas e estandards son Léger e Leir e que son de noms masculins [4].
Los noms dels territòris administratius
Los noms de qualques territòris administratius reprenon Léger coma element de composicion. En occitan corrècte direm donc:
— Léger, nom masculin (en francés la Loire): departament a l’entorn de Sant Estève, sustot arpitan, amb qualques comunas occitanas.
— Lo Naut Léger (o l’Aut Léger), nom masculin (en francés la Haute-Loire): departament occitan a l’entorn del Puèi de Velai. En aquel cas i metèm un article definit car un toponim amb un determinant (Naut, Aut) vòl un article. Es una error de dire lo Léger Naut* o lo Léger Aut* car la tradicion occitana plaça Naut abans lo nom (vejatz mon article del 23.4.2012).
— Lo Léger Atlantic, nom masculin (en francés la Loire-Atlantique): departament a l’entorn de Nantas, culturalament breton.
— Endre e Léger, nom masculin (en francés l’Indre-et-Loire): departament francés a l’entorn de Tors.
— Maine e Léger, nom masculin (en francés le Maine-et-Loire): departament francés a l’entorn d’Angieus.
— Sòna e Léger, nom masculin (en francés la Saône-et-Loire): departament francés a l’entorn de Macon.
— los Païses de Léger (o regionalament los/lei/lu País de Léger), nom masculin plural (en francés les Pays-de-la-Loire): region administrativa artificiala que son capluòc es Nantas.
— lo Centre-Val de Léger (o regionalament lo Centre-Vau de Léger, lo Centre-Vath de Léger), nom masculin (en francés le Centre-Val-de-Loire): region administrativa que son capluòc es Orleans e que compren una franja occitana a l’extrèm sud. Lo nom ancian de la region èra loCentre abans lo 16 de genièr de 2015.
Corregir l’us catalan
En catalan, los diccionaris adòptan lamentablament lo francisme el Loira* (sic). Seriá pus logic e pus digne que lo catalan utilizèsse la forma occitana Léger al masculin.
Contràriament a l'occitan, lo catalan, el, generaliza l’article definit davant los noms de rius, donc dirà elLéger.
Per los territòris administratius, lo catalan deuriá dire el Léger, l’Alt Léger (non pas l’Alt Loira*), el Léger Atlàntic (non pas el Loira Atlàntic*), Endre i Léger (non pas Indre i Loira*), Maine i Léger (non pas Maine i Loira*), Saona i Léger (non pas Saona i Loira*), els Països del Léger (non pas el País del Loira*), el Centre-Vall del Léger (non pas el Centre-Vall del Loira*).
_____ [1] REICHEL, Karl-Heinz, 2005, Dictionnaire général auvergnat-français, Créer, p. 491/493 [2] MISTRAL, Frederic, 1879-1886, Lou Tresor dóu Felibrige [Lo Tresaur dau Felibritge]: Dictionnaire provençal-français, reed. Edisud (1979), t. II, p. 198 [3] BONNAUD, Pierre, 1999, Nouveau dictionnaire général français-auvergnat, Créer, p. 412 [4] ALIBÈRT, Loís, 1935, Gramatica occitana, reed. CEO (1976), p. 456
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#4 Just! Tot nom pròpri deuria totjorn èstre escrich en acòrdi m'ai sieu originas, d'après la forma locala!
L'occitanisme lingüistic comença per la cortesia e lo respècte dei autri lengas. Se non, perqué existeria?
#1 Polida mentalitat ! Vesi que vos siatz ben integrat a la vòstra ciutat d'adopcion !
La logica d'emplegar "El Loira" en catalan tant coma en castelhan m'escapa, tant aquesta forma sembla en ren adaptada a la morfologia d'aquelei lengas (L'italien a, au mens, la logica de servar l'article francés...). E m'estonariá pas d'alhors que la forma catalan siegue un espanholisme, au començament.
#1 Jordi, oi que et toca el pardal quan trobes San Sadurní de Noya en un altre idioma que no sigui el castellà? A mi em rebenta el Santa Coloma de Gramanet, perquè sóc fill de Santa Coloma de Gramenet.
Domergue Sumien no sé fins a quin punt és foraster, ja que escriu en una de les dues llengües pròpies de Catalunya. Sumien és occità, no alemany, no cors, no anglès...
La Vall d'Aran té l'occità com a llengua pròpia, i la Vall d'Aran és administrativament catalana i nacionalment occitana. Català i occità són les nostres llengües pròpies i els devem respecte. I les dues són oficials -amb el castellà- a tota Catalunya. No em facis dir quin article de la Llei d'Aran ens obliga, però els catalans estem obligats a utilitzar en el sector públic la toponímia occitana pròpia. Així ho varen decidir els nostres governs catalans i aranès.
Els occitans diuen Ebre, no Ebro. Lhèida, no Lerida... Em sembla normal que un occità demani que allò a que ens hem obligat es compleixi.
A tu no?
I ep, si demanes disculpes pel to quedaràs de conya, Jordi.
Amistats catalanoccitanas.
El comentari d'en Joan Ferrer és molt lamentable. La ignorància és molt atrevida, com tots sabem. No sé què diria si, per exemple, anomenéssim Barcelona a la francesa: Barcelonne. Els catalans respecte a les qüestions occitanes som, en general, uns perfectes ignorants. N'hi ha molts que diuen Montpelièr a la francesa, tot i tenir tradició pròpia per denominar aquesta ciutat occitana, la ciutat on va néixer Jaume I. En català és Montpeller. O Tolosa i no pas Toulouse a la francesa.
#3 As rason per apondre lo cas del 'Centre-Val de Léger'. Ara s'es completat l'article.
La formula 'Ais' + 'de Provença' sembla anciana e autoctòna. L'estat francés, quand oficializèt 'Aix' en 'Aix-en-Provence', solament enregistrèt aquela formula preexistenta. En tot cas, la sequéncia 'de Provença' respècta la cultura del país e donc es acceptabla en occitan.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
#4 Just! Tot nom pròpri deuria totjorn èstre escrich en acòrdi m'ai sieu originas, d'après la forma locala!
L'occitanisme lingüistic comença per la cortesia e lo respècte dei autri lengas. Se non, perqué existeria?
#1 Polida mentalitat ! Vesi que vos siatz ben integrat a la vòstra ciutat d'adopcion !
La logica d'emplegar "El Loira" en catalan tant coma en castelhan m'escapa, tant aquesta forma sembla en ren adaptada a la morfologia d'aquelei lengas (L'italien a, au mens, la logica de servar l'article francés...). E m'estonariá pas d'alhors que la forma catalan siegue un espanholisme, au començament.
#1 Jordi, oi que et toca el pardal quan trobes San Sadurní de Noya en un altre idioma que no sigui el castellà? A mi em rebenta el Santa Coloma de Gramanet, perquè sóc fill de Santa Coloma de Gramenet.
Domergue Sumien no sé fins a quin punt és foraster, ja que escriu en una de les dues llengües pròpies de Catalunya. Sumien és occità, no alemany, no cors, no anglès...
La Vall d'Aran té l'occità com a llengua pròpia, i la Vall d'Aran és administrativament catalana i nacionalment occitana. Català i occità són les nostres llengües pròpies i els devem respecte. I les dues són oficials -amb el castellà- a tota Catalunya. No em facis dir quin article de la Llei d'Aran ens obliga, però els catalans estem obligats a utilitzar en el sector públic la toponímia occitana pròpia. Així ho varen decidir els nostres governs catalans i aranès.
Els occitans diuen Ebre, no Ebro. Lhèida, no Lerida... Em sembla normal que un occità demani que allò a que ens hem obligat es compleixi.
A tu no?
I ep, si demanes disculpes pel to quedaràs de conya, Jordi.
Amistats catalanoccitanas.
El comentari d'en Joan Ferrer és molt lamentable. La ignorància és molt atrevida, com tots sabem. No sé què diria si, per exemple, anomenéssim Barcelona a la francesa: Barcelonne. Els catalans respecte a les qüestions occitanes som, en general, uns perfectes ignorants. N'hi ha molts que diuen Montpelièr a la francesa, tot i tenir tradició pròpia per denominar aquesta ciutat occitana, la ciutat on va néixer Jaume I. En català és Montpeller. O Tolosa i no pas Toulouse a la francesa.
#3 As rason per apondre lo cas del 'Centre-Val de Léger'. Ara s'es completat l'article.
La formula 'Ais' + 'de Provença' sembla anciana e autoctòna. L'estat francés, quand oficializèt 'Aix' en 'Aix-en-Provence', solament enregistrèt aquela formula preexistenta. En tot cas, la sequéncia 'de Provença' respècta la cultura del país e donc es acceptabla en occitan.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari