Opinion
Sosten de la candidatura de Christian Troadec: l’ora de vertat dels occitans
Tèxte legit
Dempuèi qualques setmanas lo Breton Christian Troadec lança lo movement d’una candidatura regionalista a l’eleccion presidenciala. Ja a començat de far lo torn de las diferentas nacions de l’estat francés. Recentament recebèt un acuèlh excellent en Alsàcia, un país en grèu estat de patiment fàcia a la siá futura desaparicion institucionala impausada per l’estat contra la volontat del pòble alsacian. Lèu vendrà rescontrar Occitània.
Aquesta candidatura regionalista li es pas encara definitavament donada, mas es evident que lo Cònsol de Karaez e Conselhièr Departamental de Finistèrra ten totas las qualitats necessàrias per portar un projècte coma aqueste: lo sieu activisme e la siá tenacitat son coneguts e reconeguts (es lo menaire del movement dels Bonets Roges). Es a l’origina d’un dels festenals de musica mai grand d’Euròpa “An Erer Kozh” (Los vièlhs Araires). Coma elegit la siá comuna presenta un balanç financièr mai que corrècte. Es doncas un politician competent e engatjat que voldriá portar la votz del regionalisme a l’eveniment politic generalament considerat coma màger a l’escala de l’estat francés.
Per reflexion e per natura cadun es concient que l’estat francés, tal coma es concebut e tal coma fonciona, nos donarà pas jamai los espleits de decision per qu’Occitània pòsca viure plenament la siá destinada dels punts de vista politic, lingüistic, cultural, social. França nos permet pas de profitar lo dreit uman fondamental qu’es lo dreit dels pòbles a dispausar de se. La vocacion d’Occitània es pas de viure a l’ombra d’un diktat francés mas de trapar los mejans de salvar çò que pòt èsser salvat, puèi de desvolopar lo País, de l’emancipar, de lo far autonòm e puèi independent o en d’autres tèrmes mai viable e democratic.
La candidatura d’en Troadec es portaira d’una esperança immensa pel País Nòstre. Es una candidatura dita “regionalista” valent a dire que farà l’adicion dels autonomismes de las nacions jos admistracion francesa. L’autonomisme val pas l’independéncia mas n’es una etapa importanta e estrambordanta. Dins la situacion d’alienacion d’Occitània es un passatge indispensable. Amb Christian Troadec sus l’empont politic estatal, la paraula dels pòbles embarrats dins l’exagòne se desliurarà a l’escasença de la confrontacion d’idèas de la campanha electorala. Los debats per l’eleccion presidenciala seràn de moments privilegiats per exprimir las idèas dels movements bretons, bascos, catalans, còrses, occitans, alsacians etc. e de las confrontar al sinistre jacobinisme francés. Lo regionalisme, que ten per tòca de dotar los païses de totes los espleits necessaris a lor desvolopament, es un apòrt de democracia per Occitània. Per l’amor d’Occitània, uèi qui gausariá èsser contra lo principi del regionalisme çò es “Mens d’estat e mai de país”?
Ara çò mai dificil per Christian Troadec serà de trapar las 500 signaturas de pairinatge necessàrias per se poder presentar a l’eleccion presidenciala. Lo cronicaire de Jornalet Fabien Lecuyer recentament nos expliquava que los pairinatges occitans seràn indispensables a la candidatura regionalista (un centenat de signaturas dins 23 departaments occitans).
Es aquí e es ara que lo pòble occitan se deu mobilizar. Es lo dever dels occitans de s’exprimir coma ciutadans e electors en se dirigir cap a lors cònsols, deputats, senators, conselhièrs departamentals e regionals per lor demandar de pairinar Christian Troadec. Cal demandar lors signaturas per que s’exprimisca la democracia. Lor demandam pas de votar per Troadec - cadun ten sa consciéncia politica - mas tot simplament de li permetre de prene part a la vida publica en se presentar a l’eleccion presidenciala. Far dintrar la dimension regionalista dins l’univèrs politic exagonal serà una avançada considerabla.
Las demandas individualas dels ciutadans seràn pas pro. Ara es venguda l’ora de vertat pels movements occitanistas. Ara es vengut lo temps de s’engatjar per que s’exprimisca l’idèa occitana, una idèa talament bèla e larga que los occitans esitan pas a la far portar per un breton. Los elegits, partits e movements politics occitanistas o que mòstran de simpatia cap a l’occitanisme devon prene lor reponsabilitat en sosténer la candidatura d’En Troadec. Ara es l’ora que las associacions e estructuras occitanistas del mitan cultural, educatiu (del malhum public o associatiu), musical o social prengan lor responsabilitat fàcia al pòble occitan. Se pòdon pas pus amagar darrièr una “neutralité” politica: se devon engatjar per demandar als elegits de signar los pairinatges per Christian Troadec. Es l’ora de vertat. A qué serviriá de militar de longa per la lenga, la cultura o la societat occitana s’òm s’engatja pas quand passa qualqu’un que vòl defendre lo País?
Pòdi pas imaginar qu’un activista per la lenga o lo País pòsca èsser ostil a defendre la candidatura de Troadec. Seriá coma s’un adversari de la pena de mòrt refusèsse de signar una peticion per demandar la gràcia d’un condemnat. Es impossible. Occitània a besonh de la paraula regionalista que Troadec portarà. Nosautres occitans avem totjorn sabut reconéisser e ajudar los nòstres amics e, en çò fasent, nos ajudar a nosautres.
Aquesta candidatura regionalista li es pas encara definitavament donada, mas es evident que lo Cònsol de Karaez e Conselhièr Departamental de Finistèrra ten totas las qualitats necessàrias per portar un projècte coma aqueste: lo sieu activisme e la siá tenacitat son coneguts e reconeguts (es lo menaire del movement dels Bonets Roges). Es a l’origina d’un dels festenals de musica mai grand d’Euròpa “An Erer Kozh” (Los vièlhs Araires). Coma elegit la siá comuna presenta un balanç financièr mai que corrècte. Es doncas un politician competent e engatjat que voldriá portar la votz del regionalisme a l’eveniment politic generalament considerat coma màger a l’escala de l’estat francés.
Per reflexion e per natura cadun es concient que l’estat francés, tal coma es concebut e tal coma fonciona, nos donarà pas jamai los espleits de decision per qu’Occitània pòsca viure plenament la siá destinada dels punts de vista politic, lingüistic, cultural, social. França nos permet pas de profitar lo dreit uman fondamental qu’es lo dreit dels pòbles a dispausar de se. La vocacion d’Occitània es pas de viure a l’ombra d’un diktat francés mas de trapar los mejans de salvar çò que pòt èsser salvat, puèi de desvolopar lo País, de l’emancipar, de lo far autonòm e puèi independent o en d’autres tèrmes mai viable e democratic.
La candidatura d’en Troadec es portaira d’una esperança immensa pel País Nòstre. Es una candidatura dita “regionalista” valent a dire que farà l’adicion dels autonomismes de las nacions jos admistracion francesa. L’autonomisme val pas l’independéncia mas n’es una etapa importanta e estrambordanta. Dins la situacion d’alienacion d’Occitània es un passatge indispensable. Amb Christian Troadec sus l’empont politic estatal, la paraula dels pòbles embarrats dins l’exagòne se desliurarà a l’escasença de la confrontacion d’idèas de la campanha electorala. Los debats per l’eleccion presidenciala seràn de moments privilegiats per exprimir las idèas dels movements bretons, bascos, catalans, còrses, occitans, alsacians etc. e de las confrontar al sinistre jacobinisme francés. Lo regionalisme, que ten per tòca de dotar los païses de totes los espleits necessaris a lor desvolopament, es un apòrt de democracia per Occitània. Per l’amor d’Occitània, uèi qui gausariá èsser contra lo principi del regionalisme çò es “Mens d’estat e mai de país”?
Ara çò mai dificil per Christian Troadec serà de trapar las 500 signaturas de pairinatge necessàrias per se poder presentar a l’eleccion presidenciala. Lo cronicaire de Jornalet Fabien Lecuyer recentament nos expliquava que los pairinatges occitans seràn indispensables a la candidatura regionalista (un centenat de signaturas dins 23 departaments occitans).
Es aquí e es ara que lo pòble occitan se deu mobilizar. Es lo dever dels occitans de s’exprimir coma ciutadans e electors en se dirigir cap a lors cònsols, deputats, senators, conselhièrs departamentals e regionals per lor demandar de pairinar Christian Troadec. Cal demandar lors signaturas per que s’exprimisca la democracia. Lor demandam pas de votar per Troadec - cadun ten sa consciéncia politica - mas tot simplament de li permetre de prene part a la vida publica en se presentar a l’eleccion presidenciala. Far dintrar la dimension regionalista dins l’univèrs politic exagonal serà una avançada considerabla.
Las demandas individualas dels ciutadans seràn pas pro. Ara es venguda l’ora de vertat pels movements occitanistas. Ara es vengut lo temps de s’engatjar per que s’exprimisca l’idèa occitana, una idèa talament bèla e larga que los occitans esitan pas a la far portar per un breton. Los elegits, partits e movements politics occitanistas o que mòstran de simpatia cap a l’occitanisme devon prene lor reponsabilitat en sosténer la candidatura d’En Troadec. Ara es l’ora que las associacions e estructuras occitanistas del mitan cultural, educatiu (del malhum public o associatiu), musical o social prengan lor responsabilitat fàcia al pòble occitan. Se pòdon pas pus amagar darrièr una “neutralité” politica: se devon engatjar per demandar als elegits de signar los pairinatges per Christian Troadec. Es l’ora de vertat. A qué serviriá de militar de longa per la lenga, la cultura o la societat occitana s’òm s’engatja pas quand passa qualqu’un que vòl defendre lo País?
Pòdi pas imaginar qu’un activista per la lenga o lo País pòsca èsser ostil a defendre la candidatura de Troadec. Seriá coma s’un adversari de la pena de mòrt refusèsse de signar una peticion per demandar la gràcia d’un condemnat. Es impossible. Occitània a besonh de la paraula regionalista que Troadec portarà. Nosautres occitans avem totjorn sabut reconéisser e ajudar los nòstres amics e, en çò fasent, nos ajudar a nosautres.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Voli ajudar de benevolent
#1
Non. Es una cronica d'opinion. Dòni mon opinion sus aqueste eveniment que me sembla fòrça important.
Siás lo pòrta-paraula occitan del Troadec ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari