Opinion
Ad extirpanda. La politica de la terror
Aprene l’istòria per l’istòria es un afar d’erudicion, mas çò mai important aquò’s de comprene la mecanica que mena al despotisme sempre a l’òbra, notadament jos sa forma teocratica.
L’istòria occitana es rica d’ensenhament sul sicut. La guerra santa dicha Crosada contra los Albigeses (e non pas “dels” Albigeses), seguida dels sistèma inquisitorial representa l’exemple pron perfièch de cossí s’apoderar non solament d’un territòri, mas tanben de la consciéncia d’un pòble fins a son assimilacion.
L’actualitat de l’Orient mejan nos torna questionar d’un biais agut sus cossí una religion se trapa instrumentalizada per fargar un poder totalitari.
En 1252, lo papa Inocent IV aviá lançat una bulla titolada Ad extirpanda qu’autorizava los suplicis: flagellacion, cavalet, estrapada, carbons de fòc.. un biais espectacular de metre en scena la tortura. Coma se vei uèi de l’autre costat de la mar: crucifixion, escotelatge, engabiament e mesa al fòc…Tot aquò seguit en general de la confiscacion dels bens dels condemnats. Poder temporal e poder espiritual s’apièjan l’un sus l’autre fins a fusionar. Las directivas oficialas se trapan enfortidas per un malhum sarrat de delacion.
Lo magazine alemand Der Spiegel a recuperat, fa pas gaire, d’unes documents confidencials pron excepcionals, d’un cèrt Haji Bakr[1] , après son assessinat: lo mèstre de l’ombra de l’Estat islamic i enóncia cossí se farga e se desvolopa la mecanica de la terror:
— primièr, dobrir dins cada lòc un centre de predicacion per i recrutar pron lèu los joves desobrats per ne far de delators; far lo compte de las familhas influentas , las personas de pes e reperar la sorga de las riquesas aquesidas; localizar los opausants al poder oficial e los democratas; destriar las activitats illegalas (economicas, religiosaas o sexualas) per comprometre lo monde quora de necite; menar los joves simpatizants mai intelligents a esposar las filhas de las familhas influentas. Atal, un còp a dintre, seràn en capacitat de levar d’entresenhas preciosas que serviràn a gastar lo ligam familhal e recuperar lo patrimòni dels parents.
— far passejar per carrièra los policièrs e los delators mascats darrièr un mocador negre. Forçar las femnas a denónciar las autras femnas, e lèu la mainada dintrarà dins lo jòc. Eliminar puèi tot criticaire real o potencial. Far disparéisser los còsses çò qu’enfortís lo sentit de terror.
— far passejar per carrièra los policièrs e los delators mascats darrièr un mocador negre. Forçar las femnas a denónciar las autras femnas, e lèu la mainada dintrarà dins lo jòc. Eliminar puèi tot criticaire real o potencial. Far disparéisser los còsses çò qu’enfortís lo sentit de terror.
Tot punt feble deu èstre esplechat e aprigondit. Tot ligam social tradicional deu èstre remplaçat. Lo sistèma de la delacion generalizada fa que cadun se sentìs susvelhat per qualqu’un mai e garda sempre la crenta d’èstre al seu torn denonciat quora que sià. Atal la fe fanatica dels uns (per la glòria de Dieu!) se mescla al calcul estrategic dels autres.
I a pas cinquanta biaisses de semenar la terror. Tornem en Occitània al temps de l’Inquisicion, uèit sègles en rè. Prengam l’exemple de Bernat de Castanet[2], avesque inquisitor d’Albi qu’incarna la lucha acarnassida per impausar lo despotisme teocratic dins l’amira catolica del dominium mundi. Crearà al seu servici, un còs d’elèit contra las familhas influentas de la ciutat. Metrà en scena los suplicis d’un biais espectacular. Se tracha per el de tocar las consciéncias e a forçar l’obesissença e la subjeccion. E mai la sexualitat dels ciutadans serà susvelhada. La delacion es encoratjada non pas solament contra los erètges, mas tanben contra tota deviança, contra aqueles que fan lo pecat contra naturum, en defòra doncas del modum debitum permés. Maneja l’escomenge coma d’autres la fatva[3]. Los mòrts sens absolucion l’avesque los farà desenterrar e los cadavres poirits seràn passejats per tota la ciutat, de qué terrorizar la populacion.
En 1569, lo rei d’Espanha Felip II crearà l’Ofici de la Santa Inquisicion que s’exportarà fins a l’America latina: “Aparten a la nòstra dignitat reiala e al nòstre zèl catolic d’espandir e d’enaurar de per lo Mond, e amb totes los mejans, nòstra Santa Fe”. Tot çò anterior a la catolicitat coma los codex (los manescriches) dels indians, pensats coma idolatras, seràn cremats[4].
L’èime de destruccion es al còr del despotisme, e l’exercici de la terror al nom de Dieu pròva fin finala la flaquesa del messatge religiós. L’istòria repàpia e nos apren tanben que los regimes totalitaris finisson que se desgrunan del dedins: la lucha per lo poder i es mai que fèra, e lo desir de libertat sempre al còr de l’òme fa çò demai. Mentrestant quin patiment per los pòbles!
[1] «Haji Bakr, le cerveau de la terreur», article del jornal Der Spiegel revirat al francés dins lo jornal Le Monde del 27/04/15
[2] «Bernard de Castanet, une politique de la terreur», article de Julien Théry, Universitat de Bretanha-sud, en Les Inquisiteurs sous la direction de Laurent Albaret, ed. Privat, 2001.
[3] Fatva: avís juridic que pòt menar a una condemnacion
[4]L’Inquisition de Guy e Jean Testas, PUF, coll. Que sais-je, 8° ed 2004
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Perque i aguet dau monde per segre aqueus predicators e far lo contrari de çò que pensavam? Son estat coma ipnotisat e la paubretat es pas una rason sufisenta. Lo comunisme s'es transformat en stalinisme. Nòstra pensada materialista pòd pas l'esplicar. Fau envisatjar l'autre possibilitat : avem una partida materiala mas tanben una partida espirituala, un divin. Lo divin es la perfeccion mas l'uman es pas la perfeccion. Pòd s'apreimar de la perfeccion mas jamai l'atenher. Los 5 principis de la perfeccion son : l'amor, la justiça,, la sagéssa, la veritat, la vertut.
Tot se passa coma si avia daus essers superiors ('benleu nonmas una conciença) que manipulan l'esser uman vers lo mau per lòr far aprener lo ben. L'esser uman es mas una marioneta, si quo era pas lo cas feria pas lo mau..
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari