Opinion
Païses e comarcas
Per concretizar lo projècte occitan de reviscolar la lenga occitana, cal trapar l’adesion de la populacion a de projèctes utils a tots e qu’ajudan la cultura occitana.
Uèi, l’unitat de vida concrèta dels abitants tal coma definida per l’INSEE es lo bacin de vida, coma lo territòri compartit ont los abitant accedisson als equipaments e servicis mai corrents.
Uèi, l’administracion locala se fa de mai en mai al nivèl de las comunitats de comunas per poder ofrir de servicis de qualitat en urbanisme, santat, educacion, assaniment, cultura... E mai encara, la planificacion urbana, economica e environamentala se deu far al nivèl dels agropaments d’intercomunalitats, los SCOT, eSquèma de COeréncia Territoriala.
Comunas e departaments non respondan pas mai a aquelas necessitats, que las comunas correspòndon al temps de la marcha amb las parròquias catolicas de l’edat mejana mentre que los departaments correspondon al temps del caval de l’empèri napoleonian. Los dos foguèron conservats per la republica jacobina coma mejan de centralizar lo país contra las identitats regionalas.
Las eleccions regionalas amb la fusion de las regions es una oportunitat de demandar una estructuracion de las regions nòvas en païses o comarcas mai confòrma amb las realitats viscudas par la màger part de la populacion.
Los païses nòus devon permetre de tornar trobar las identitats que compausan los territòris regionals dempuèi un o dos milenaris, en los adaptant a las realitats dels bacins de vida. Los païses retrobats pòdon èsser tant rurals coma urbans, de païses d’aglomeracions amb lor cinta agricòla de proximitat, coma de païses rurals amb lors vilòtas qu’ofrisson los servicis de proximitat: educacion, comèrci, santat, cultura...
Amb lor identitat retrobada, los païses deurián ajudar las regions a tornar trobar lor identitat occitana, catalana o basca.
Lo libre del geograf occitan Frederic Zégierman n’es una bona introduccion dins Le guide des pays de France (Fayard, 1999)” (véser: Parçans d’Occitània sus wikipèdia)
Per exemple, la futura region Lengadòc o Sud Occitània poiriá èsser compausadas dels païses o comarcas:
Atal lo desvolopament de la futura region Lengadòc o Sud Occitània passariá per lo desvolopament en ret dels païses o comarcas, sense oblidar la collaboracion amb los païses de las aglomeracions que pòrtan l’innovacion urbana: Albi, Besièrs, Montpelhièr, Narbona, Nimes, Perpinyà, Rodés, Tarba, Tolosa...
Uèi, l’unitat de vida concrèta dels abitants tal coma definida per l’INSEE es lo bacin de vida, coma lo territòri compartit ont los abitant accedisson als equipaments e servicis mai corrents.
Uèi, l’administracion locala se fa de mai en mai al nivèl de las comunitats de comunas per poder ofrir de servicis de qualitat en urbanisme, santat, educacion, assaniment, cultura... E mai encara, la planificacion urbana, economica e environamentala se deu far al nivèl dels agropaments d’intercomunalitats, los SCOT, eSquèma de COeréncia Territoriala.
Comunas e departaments non respondan pas mai a aquelas necessitats, que las comunas correspòndon al temps de la marcha amb las parròquias catolicas de l’edat mejana mentre que los departaments correspondon al temps del caval de l’empèri napoleonian. Los dos foguèron conservats per la republica jacobina coma mejan de centralizar lo país contra las identitats regionalas.
Las eleccions regionalas amb la fusion de las regions es una oportunitat de demandar una estructuracion de las regions nòvas en païses o comarcas mai confòrma amb las realitats viscudas par la màger part de la populacion.
Los païses nòus devon permetre de tornar trobar las identitats que compausan los territòris regionals dempuèi un o dos milenaris, en los adaptant a las realitats dels bacins de vida. Los païses retrobats pòdon èsser tant rurals coma urbans, de païses d’aglomeracions amb lor cinta agricòla de proximitat, coma de païses rurals amb lors vilòtas qu’ofrisson los servicis de proximitat: educacion, comèrci, santat, cultura...
Amb lor identitat retrobada, los païses deurián ajudar las regions a tornar trobar lor identitat occitana, catalana o basca.
Lo libre del geograf occitan Frederic Zégierman n’es una bona introduccion dins Le guide des pays de France (Fayard, 1999)” (véser: Parçans d’Occitània sus wikipèdia)
Per exemple, la futura region Lengadòc o Sud Occitània poiriá èsser compausadas dels païses o comarcas:
— Astarac, Armanhac, Comenge, Lavedan, Lomanha, País d’Aush, Savés, Volvèstre... dins la part gascona;
— Alta Cerdanya, Capcir, Conflent, Rosselló, Vallespir dins la part catalana;
— Albigés, Aubrac, Besierés, Boriana, Carcassés, Carcin, Causses, Cevenas, Corbièras, Espinosa, Fenolhedés, Galhaqués, Lauragués, Larzac, Leveson, Lodevés, Marjarida, Menerbés, Montalbanés, Montanha Negra, Montpelhierenc, Menerbés, Narbonés, País d’Aush, País de Fois, Rasés, Santafrican, Tolosan... dins la part lengadociana,
— Costiera de Nimes, Garrigas dins la part provençala.
— Alta Cerdanya, Capcir, Conflent, Rosselló, Vallespir dins la part catalana;
— Albigés, Aubrac, Besierés, Boriana, Carcassés, Carcin, Causses, Cevenas, Corbièras, Espinosa, Fenolhedés, Galhaqués, Lauragués, Larzac, Leveson, Lodevés, Marjarida, Menerbés, Montalbanés, Montanha Negra, Montpelhierenc, Menerbés, Narbonés, País d’Aush, País de Fois, Rasés, Santafrican, Tolosan... dins la part lengadociana,
— Costiera de Nimes, Garrigas dins la part provençala.
Atal lo desvolopament de la futura region Lengadòc o Sud Occitània passariá per lo desvolopament en ret dels païses o comarcas, sense oblidar la collaboracion amb los païses de las aglomeracions que pòrtan l’innovacion urbana: Albi, Besièrs, Montpelhièr, Narbona, Nimes, Perpinyà, Rodés, Tarba, Tolosa...
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Las Corbièras non son pas un país, mas una partida del massís geologic dels Pirenèus. Las Corbièras son constituïdas de Rasés, de Termenés e delNarbonés… La Montanha dita "Nèrgra,", al sud, non es pas tanpauc un país. Se compausa de Saissagués e de Cabardés ; e son los Franceses qu'assimilèron Saissagués a Cabardés. Los senhors de Saissac avián pas cap vasselatge de far valar dabans los Senjors de Cabartez, e tractavan dirèctament amb Trencavèl… Donc, nos cap pas tròp afanar per donar noms e fòrmas a las nòstras tèrras. Es un trabalh de reconquista culturala tant menimós, al mens, coma los dels linguïstas.
Que cal una comarca dita Cerdanha, mas non pas doas Cerdanhas: una dita Auta Cerdanha e l'altra dita Baissa Cerdanha.
#1 Enrodadas a l'entorn d'un mercat alavetz...?
Un pichòt apondon: las comunas occitanas fuguèron pas bastidas sul model de las parroquias, mas sus lo model roman de la vila enrodada d'un rèire pais per la noirir, fa que son fòrça mai espandidas que las parròquia dels paises d'oïl (drech costumier) que correspondon a las parròquias catolicas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari