CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Una transicion ecologista e federalista
 en Occitània per las regionalas

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
La fusion de las regions administrativas de França, e mai que tot,  las qu’engloban una part occitana, es una oportunitat per lançar de politica lingüistica mai fòrta.
 
Coma per totes los pòbles, totas las opinions politicas son possiblas per los occitans, e mai los occitanistas. Mon opinion es que dins la situacion actuala de minoracion de la lenga occitana, lo projècte de transicion a l’encòp ecologista e federalista dins las regions es una via concrèta per acabar de subordenar las politicas regionalas al modèl centralista e de consum dels govèrns de França, tant d’esquèrra coma de dreita. Una politica d’aumentacion de l’autonomia regionala es la logica d’un projècte de transicion ecologista en region.
 
Amb la volontat de conquerir plenament las competéncias delegadas a las regions administrativas, son possibles de dinamicas de creacion d’emplecs locals d’entrepreneires, de servici d’artesans, de pagés bio, de mercadièrs e mai dins los paises rurals. Una via concrèta es de lançar una politica regionala de long tèrme d’anticipacion de l’escalfament climatic, de desvolopament de la sobrietat energetica, de restabliment de la biodiversitat e de cambiament de modèl agricòla. Aquela dinamica deu èsser concebuda dins un projècte d’autonomia locala dels paises e de las regions, dins una solidaritat de nivèl europèu, per rompre amb l’apropriacion actuala per las entrepresas ligadas al nivèl central (París).
 
Las regions pòdon crear amb las intercomunalitats una agéncia regionala de l’energia, mai que tot de transicion energetica, per bastir de rets d’eolianas publicas de país, de solar domestic... e crear de ressorsas economicas, subretot en mitan rural.
 
Las regions pòdon crear una agéncia regionala dels transpòrts per faire del tren la clau del dinamisme de nòstra ret d’aglomeracions e de vilas petitas e mejanas.
 
Las regions pòdon lançar de grand projècte per valorizar l’agricultura biologica e los mitans naturals maritims, umides, pirenencs, caussenards, alpencs...  amb un contracte ciutat / campanha de finançament subre 30 ans per las vilas e retorn en noiriment de qualitat e aiga sana, coma o fa Munic amb los Alps bavareses.
 
Las regions pòdon favorir un torisme verd de desvolopament rural amb un malhum ciclable subre tot lo territòri a partir de rotas vicinalas coma en Olanda e amb una ret regionala de camins pedèstres.
 
Las regions pòdon valorizar los emplecs ligats al patrimòni arquitectural, urban e de biodiversitat per que los abitants e entrepreneires locals se l’apròprien e ne fagan una sorsa de dinamisme local.
 
E tant d’autres projèctes respectuoses de l’environament e de l’economia locala dins l’educacion, la recerca, las tecnologias nòvas, lo comèrci equitable, lo tractament dels degalhs que se pòdon finançar pel transferiment progressiu de la despensa publica regionala. Las regions devon diminuir lor ajuda als projèctes meses en plaça per Paris al profèit de las grandas entrepresas centralas de las vias rotièras, LGV, energia nucleara, agricultura industriala, logistica rotièra, centres comercials, bancas parisencas...
 
E mai, avant garda culturala, justícia sociala e dinamisme economic son ligats. Es amb las culturas  occitanas, catalanas, bascas e de tota origina que poirem bastir un modèl economic innovator, solidari, de sobrietat e de bon viure. Posar dins l’istòria occitana de Paratge e Convivéncia per valorizar las nòstras diversitats e diferéncias coma femna, estrangièr, omosexual, andicapat, gens del viatge, vièlh, jove... per prepausar un projècte cultural e educatiu establit subre la non violéncia e la cultura de l’autre. Es dins la conjoncion dels faits minoritaris que bastirem una basa sociala per la cultura occitana.
 
Una politica lingüistica occitana ambiciosa passa per un cambiament politic fòrt e un projècte de transicion acceptable per la populacion. Cresi que la transicion ecologica subre un modèl de desvolopament local, mondialament interligat es una oportunitat per menar conjuntament una politica de transicion ecologica e federalista dins las regions administrativas occitanas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Jean-Charles Valadier Tolosa
2.

Per far progressar l'occitanisme dins la populacion, cal fargar una aligança amb un sector amb un potencial de desvolopament per pesar politicament. L'aligança amb lo sector de l'economia locala, etica, bio e ecologica es una possibilitat per obligar dins las 20 annadas que venon la dreita o l'esquèrra francimanda a una collaboracion amb d'elegits occitanistas.

  • 1
  • 0
lachaud
1.

çò que chaldria quò es rompre emben una politica governementala qu'es de passar de fòrça pertot e en tot luòc.
Perque avetz besonh d'establir una lista de causes que las regions devrian far alaidonc que n'avetz pas un bocin de poder mesme emben daus elegits?
Voletz esser pus ecologiste que los ecologistes? A d'aquel juoc ganharetz ren dau tot. Seria melhor de se centrar sur l'essenciau. E, l'essenciau quò qu'i a una volontat daus occitans de se diferenciar de la França. Los occitans volan s'apela la frança dau sud, que s'apelan aitau. Parlarem daus miegjorns e per los limosins e arvenas parlarem daus miegjorns manca un quart. Mas sem daus miegjorns e avem idéia de nos diferenciar de França. Avem idéia tanben de tornar trobar nòstras raiçs, nòstra lenga, nòstra cultura e d'assemblar las regions occitanas dins una mesma entitat.
Avem idéia de democracia, de valors umanas e pas solament materialas e de nos governar per nos-mesmes.
Apres las questions vendran e las responsas segran mas en tant qu'occitanistes sem pas totjorn obligeats de trobar las bonas responsas.

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article