Opinion
E se...
Tèxte legit
E s’allòc de pensar que l’estat francés s’encargarà de transmetre la lenga dins de classas sens professors, nos metiam nosautres a la parlar cada jorn e del matin fins al ser als nòstres mainatges?
E s’allòc d’esperar que l’estat ratifique una Carta Europèa sens chuc ni muc per donar una vida publica a l’occitan, nos metiam nosautres a la parlar en cada circonstància de la vida nòstra?
E se refusèssem de passar sistematicament al tot francés quand qualqu’un nos compren pas e qu’ensagèssem de nos far entendre en utilizar de frasas simplas coma o fariam - en francés - amb un torista neerlandés que nos demandariá son camin?
E se los conselhs departamentals e regionals e las comunas recrutèsson al mens un personal occitanofòn dins cada servici administratiu? Cap de lei o interditz pas.
E s’allòc de metre 114 milions d’èuros per finançar l’espelida d’un pòst de “president delegat“ (que farà doblon amb lo pòst de president e que servirà sonque per solaçar d’unas petitas vanitats politicas) la nòva region fusionada Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus decidiguèsse de far quicòm d’util per la lenga nòstra? Per exemple poirián mandar a gratis a cadun dels 2,5 milions de fogals de la nòva region un exemplar del metòd Assimil d’occitan. En negociar los prèses amb l’editor soi segur qu’aquò costariá mens car qu’aquestes 114 milions gastats per pas res. Cada ciutadan occitan receuriá a l’ostal la possibilitat de s’auto-educar per contrabalançar las mancanças educativas de l’estat en matèria d’occitan. E tant qu’i sèm seriá plan tanben que cada elegit recebèsse lo metòd d’aprenentatge de l’occitan, sustot los encargats de la cultura occitana que sovent son de personas incapablas d’en prononciar dos mots.
E se los pagaires de redevança audiovisuala faguèsson la cauma de l’impòst tant qu’i aurà pas un cadena de TV occitana vertadièra, generala, hertziana, de qualitat e gratuita?
E se los justiciables demandèsson sistematicament un traductor occitan per parlar als jutges?
E se foguèsse possible de redigir de tèsis en occitan?
E se los comerciants se prenguèsson per la man per far quicòm que còsta pas res: tot traduire en occitan?
E se los militants de l’occitanisme, un còp per totes, arrestèsson de se ridiculizar en refusar de veire la realitat, una realitat que crèba los uèlhs: Occitània es una nacion?
E se l’universitat eduquèsse seriosament e longament los estudiants a la realitat e duretat del conflicte lingüistic que ne patís la lenga nòstra e los inicièsse al combat lingüistic?
E se sistematicament cada trabalhador se veguèsse prepausar un estagi pagat de lenga occitana, tant dins los sectors privats coma public?
E se l’emplec del mot “patois” e de tota autra expression del francosupremacisme e de l’occitanofobia foguèsson considerats coma d’insults racistas cap a las nacions minorizadas e sancionats per la lei?
E se las collectivitats territorialas distribuiguèsson a cada ciutadan una carta d’identitat occitana?
E se cada trabalhador demandèsse a sa ierarquia un clavièr d’ordenador occitan?
E se cada còp que nos cal garnir un formulari o metèssem tot escrit en occitan, nom, adrèiça, profession, tot? A las autoritats de s’en petaçar!
E se dins los collègis e licèus d’Occitània l’ensenhament del castelhan sistematicament foguèsse remplaçat per l’ensenhament del catalan?
E se nos metèssem a refusar de plegar los genolhs davant nòstres enemics?
E se nos metèssem a bramar “Non” a la fàcia de nòstres enemics?
E se nos metèssem a far la nòstra revolucion?
E se nos metèssem tostemps a somiar en occitan?
E se nos metèssem tostemps a viure en occitan?
E s’allòc d’esperar que l’estat ratifique una Carta Europèa sens chuc ni muc per donar una vida publica a l’occitan, nos metiam nosautres a la parlar en cada circonstància de la vida nòstra?
E se refusèssem de passar sistematicament al tot francés quand qualqu’un nos compren pas e qu’ensagèssem de nos far entendre en utilizar de frasas simplas coma o fariam - en francés - amb un torista neerlandés que nos demandariá son camin?
E se los conselhs departamentals e regionals e las comunas recrutèsson al mens un personal occitanofòn dins cada servici administratiu? Cap de lei o interditz pas.
E s’allòc de metre 114 milions d’èuros per finançar l’espelida d’un pòst de “president delegat“ (que farà doblon amb lo pòst de president e que servirà sonque per solaçar d’unas petitas vanitats politicas) la nòva region fusionada Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus decidiguèsse de far quicòm d’util per la lenga nòstra? Per exemple poirián mandar a gratis a cadun dels 2,5 milions de fogals de la nòva region un exemplar del metòd Assimil d’occitan. En negociar los prèses amb l’editor soi segur qu’aquò costariá mens car qu’aquestes 114 milions gastats per pas res. Cada ciutadan occitan receuriá a l’ostal la possibilitat de s’auto-educar per contrabalançar las mancanças educativas de l’estat en matèria d’occitan. E tant qu’i sèm seriá plan tanben que cada elegit recebèsse lo metòd d’aprenentatge de l’occitan, sustot los encargats de la cultura occitana que sovent son de personas incapablas d’en prononciar dos mots.
E se los pagaires de redevança audiovisuala faguèsson la cauma de l’impòst tant qu’i aurà pas un cadena de TV occitana vertadièra, generala, hertziana, de qualitat e gratuita?
E se los justiciables demandèsson sistematicament un traductor occitan per parlar als jutges?
E se foguèsse possible de redigir de tèsis en occitan?
E se los comerciants se prenguèsson per la man per far quicòm que còsta pas res: tot traduire en occitan?
E se los militants de l’occitanisme, un còp per totes, arrestèsson de se ridiculizar en refusar de veire la realitat, una realitat que crèba los uèlhs: Occitània es una nacion?
E se l’universitat eduquèsse seriosament e longament los estudiants a la realitat e duretat del conflicte lingüistic que ne patís la lenga nòstra e los inicièsse al combat lingüistic?
E se sistematicament cada trabalhador se veguèsse prepausar un estagi pagat de lenga occitana, tant dins los sectors privats coma public?
E se l’emplec del mot “patois” e de tota autra expression del francosupremacisme e de l’occitanofobia foguèsson considerats coma d’insults racistas cap a las nacions minorizadas e sancionats per la lei?
E se las collectivitats territorialas distribuiguèsson a cada ciutadan una carta d’identitat occitana?
E se cada trabalhador demandèsse a sa ierarquia un clavièr d’ordenador occitan?
E se cada còp que nos cal garnir un formulari o metèssem tot escrit en occitan, nom, adrèiça, profession, tot? A las autoritats de s’en petaçar!
E se dins los collègis e licèus d’Occitània l’ensenhament del castelhan sistematicament foguèsse remplaçat per l’ensenhament del catalan?
E se nos metèssem a refusar de plegar los genolhs davant nòstres enemics?
E se nos metèssem a bramar “Non” a la fàcia de nòstres enemics?
E se nos metèssem a far la nòstra revolucion?
E se nos metèssem tostemps a somiar en occitan?
E se nos metèssem tostemps a viure en occitan?
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#18 Cresi que cal legir de bona fe. Precisament, servir un imperialisme, quin que siá, es pas èsser d'esquèrra.
#17 Se compreno ben, estre d'esquerra/gaucha/manchina/senuecha, es estre colonizat ?
Occitanista n.m./f. Persona que defend la lenga occitana. Generalament d'esquèrra ("La gôche, c'est plus cool" - un participant de l'Estivada), lucha per la liberacion dels pòbles luenchencs (Palestina, America, Asia, Oceania) mas pensa qu'Occitània es pas una nacion pr'amor que "lo nacionalisme es per esséncia faissista" (anonim). Sinonim: colonizat, -ada.
#14 Per Montpelhier, sufis de venir veire los corses d'Arvèi Lieutard.. E m'stonaria qu'a Tolosa fagiesson coma se la question dau conflicte se pausava pas, emai aguesson pas la tradicion d'estudis socio-linguistics de Montpelhier..
#12
"E pasmens, ti pòdi dire que jamai mi sentiguèri pròche dei castanistas ..."
E pasmens :)...
Mai seriosament, compreni pas la frasa.
Si que non, sieu ben d'acòrdi émé Casa, en plen d'acòrdi meme.
E urosament qu'es estat inventat lo mòt "patois", si lei jamaicans aurián jamai poscut nomenar son creòle sens aquò.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari