Opinion
Las terminasons ‑ança, ‑ància, ‑ença, ‑éncia
L’occitan coneis una distincion tradicionala entre las terminasons ‑ança, ‑ància, ‑ença, ‑éncia, dempuèi la lenga classica de l’Edat Mejana. Aquelas terminasons forman de noms e exprimisson un estat o un resultat.
Explicacion de las formas
Las quatre formas, ‑ança, ‑ància, ‑ença, ‑éncia, se pòdon explicar e classar segon dos paramètres.
Una lista de mots usuals
Per los usatgièrs que son pas segurs de la bona forma, vaicí una lista de mots pro usuals, classats segon la forma de la terminason. Es pas una lista completa, de segur.
Correspondéncia amb lo catalan, l’espanhòl e lo portugués
Aquela sèria de terminasons es pro similara entre occitan, catalan, espanhòl e portugués. En general tenèm las correspondéncias seguentas.
Es fòrça rar qu’un mot sortisca d’aquestas correspondéncias entre las quatre lengas mençonadas. Exemples rars: l’occitan alternància, aparéncia, enfança, Florença (vila d’Itàlia) es en contradiccion amb lo catalan alternança, aparença, infància, Florència.
Comparason amb lo francés e l’italian
Lo francés e l’italian, per contra, an de tradicions pro diferentas de l’ensemble occitan‑catalan‑espanhòl‑portugués. An pas tant de correspondéncias amb l’occitan.
Lo francés e l’italian son fòrça perturbants. Las influéncias francesas (e de còps, italianas) tendon a generalizar en occitan ‑ança, ‑ença e a eliminar ‑ància, ‑éncia.
La nòrma classica de l’occitan, fixada per Loís Alibèrt e lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO), demanda de restaurar la reparticion ‑ança, ‑ància, ‑ença, ‑éncia. Es una reparticion identica dins totes los dialèctes. Es en acòrdi amb la tradicion occitana.
Explicacion de las formas
Las quatre formas, ‑ança, ‑ància, ‑ença, ‑éncia, se pòdon explicar e classar segon dos paramètres.
(1) Paramètre del grop de conjugason
— Los tipes amb una a, valent a dire ‑ança e ‑ància, son sovent liats a de vèrbs en ‑ar (venjar > venjança, abondar > abondància).
— Los tipes amb una e, valent a dire ‑ença e ‑éncia, son sovent liats a de vèrbs en ‑ir, ‑re, ‑er (creire/créser > cresença, preferir > preferéncia).
— Los tipes amb una e, valent a dire ‑ença e ‑éncia, son sovent liats a de vèrbs en ‑ir, ‑re, ‑er (creire/créser > cresença, preferir > preferéncia).
(2) Paramètre del tipe de formacion
— Los tipes ‑ança e ‑ença son en general de formacion populara (venon de las terminasons latinas ‑antia e ‑entia après aver subit de sègles de transformacions foneticas progressivas, en anant del latin popular tardiu fins a l’occitan naissent).
— Los tipes amb l’i, valent a dire ‑ància e ‑éncia, son de formacion culta o sabenta (son de manlèus dirèctes a las terminasons latinas ‑antia e ‑entia, sens transformacion progressiva long de sègles).
— Los tipes amb l’i, valent a dire ‑ància e ‑éncia, son de formacion culta o sabenta (son de manlèus dirèctes a las terminasons latinas ‑antia e ‑entia, sens transformacion progressiva long de sègles).
Una lista de mots usuals
Per los usatgièrs que son pas segurs de la bona forma, vaicí una lista de mots pro usuals, classats segon la forma de la terminason. Es pas una lista completa, de segur.
| ‑ança | ‑ància | ‑ença | ‑éncia |
| aliança (aligança) concordança discordança endurança enfança esperança finança fisança (hidança, fidança, fiança) ordenança performança (anglicisme) perseverança quitança remembrança susvelhança vacança(s) venjança | abondància alternància arrogància circonstància elegància ignorància importància preponderància substància tolerància vigilància | benvolença clarvesença coneissença (conoissença, coneishença) creissença (creishença) cresença escasença (eschasença) malvolença (mauvolença) mantenença naissença (naishença) prevesença provenença reconeissença (reconoissença, reconeishença) sofrença sostenença sufisença vesença | abséncia abstinéncia aderéncia agéncia aparéncia apertenéncia assisténcia audiéncia cadéncia circonferéncia cleméncia competéncia concurréncia conferéncia consisténcia contenéncia convergéncia correspondéncia decadéncia decéncia deficiéncia dependéncia descendéncia diferéncia emergéncia equivaléncia esséncia evidéncia excelléncia existéncia experiéncia geréncia incompeténcia inconsisténcia independéncia indigéncia indulgéncia inexperiéncia influéncia ingeréncia insisténcia insoléncia intendéncia licéncia negligéncia opuléncia paciéncia poténcia preferéncia preséncia presidéncia providéncia regéncia residéncia resisténcia sciéncia senténcia sequéncia tendéncia urgéncia veeméncia viruléncia |
Correspondéncia amb lo catalan, l’espanhòl e lo portugués
Aquela sèria de terminasons es pro similara entre occitan, catalan, espanhòl e portugués. En general tenèm las correspondéncias seguentas.
| occitan | ‑ança | ‑ància | ‑ença | ‑éncia |
| catalan | ‑ança | ‑ància | ‑ença | ‑ència |
| espanhòl | ‑anza | ‑ancia | ‑enza | ‑encia |
| portugués | ‑ança | ‑ância | ‑ença | ‑ência |
Es fòrça rar qu’un mot sortisca d’aquestas correspondéncias entre las quatre lengas mençonadas. Exemples rars: l’occitan alternància, aparéncia, enfança, Florença (vila d’Itàlia) es en contradiccion amb lo catalan alternança, aparença, infància, Florència.
Comparason amb lo francés e l’italian
Lo francés e l’italian, per contra, an de tradicions pro diferentas de l’ensemble occitan‑catalan‑espanhòl‑portugués. An pas tant de correspondéncias amb l’occitan.
| occitan | ‑ança | ‑ància | ‑ença | ‑éncia |
| francés | ‑ance | ‑ance | ‑ence, ‑ance | ‑ence, ‑ance |
| italian | ‑anza | ‑anza, ‑anzia | ‑enza | ‑enza, ‑enzia |
Lo francés e l’italian son fòrça perturbants. Las influéncias francesas (e de còps, italianas) tendon a generalizar en occitan ‑ança, ‑ença e a eliminar ‑ància, ‑éncia.
La nòrma classica de l’occitan, fixada per Loís Alibèrt e lo Conselh de la Lenga Occitana (CLO), demanda de restaurar la reparticion ‑ança, ‑ància, ‑ença, ‑éncia. Es una reparticion identica dins totes los dialèctes. Es en acòrdi amb la tradicion occitana.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
En català clàssic era únicament "Florença".
I què me'n dieu, de "Bordeus", "Noruega", "Suècia", "Dinamarca", etc.?
És ver que, en català clàssic trobam:
"Noruega. De la mar mayor de les regions de Noruega, Flos medic. 137.
Var. form. ant.: Norouega (Com lo levant, qui és un en quant se leva lo sol en Jerusalem, e és altre en quant se leva en Itàlia, e és altre en quant se leva en Norouega, Llull Arbre Sc. ii, 111).
Seria creïble que l'espanyol "Noruega" i el portuguès també "Noruega" siguin catalanismes? Cal dir que el "Norouega" lul·lià és del segle XIII però, com es pronunciava "Norouega"? "Norovega"?
Caldria aclarir-ho.
Aviái ja remarcat qu'en Puèi-domat, se fai pas jamai la diferença entremèi las terminasons ‑ança, ‑ància, ‑ença, ‑éncia... disèm totjorn ‑ança e ‑ença... Aquèl article z-a respondut a 'na question que me posave depuèi ben de temps!
#8 Valença en Occitània (Dalfinat),
Valéncia en Catalonha (País Valencian).
Quid de Valença / Valéncia ? (França e Espanha).
#3 Que òc, car "V", son ben l'usatge, la tradicion e la consultacion dels bons diccionaris qu'ajudan a conéisser las formas '-ança, -ància, -ença, -éncia'. Un bon diccionari catalan en linha pòt portar ajuda (en esperant qu'arribe un bon diccionari occitan en linha).
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari