Opinion
Leis occitans devèm pas defendre lo francés (I)
La “defensa de la lenga francesa” es un tèma que n’ausissèm parlar pron sovent dins nòstre país, en Occitània, e que quasi totei semblan de lo trobar normau. Totun es una impostura intellectuala e una posicion illegitima, immorala, quand consideram l’interès culturau elementari dei populacions occitanas.
La “defensa dau francés” se presenta sota d’aspèctes fòrça variats que, dins una analisi occitana, lei podèm classar en tres dimensions:
I. L’illegitimat de la “defensa dau francés” aicí en Occitània
Se devèm defendre una lenga en Occitània, es ben l’occitan e non pas lo francés.
Dins l’interès dei populacions que vivon en Occitània, çò que còmpta es d’aver un accès plen e garentit a la lenga d’aicí, qu’es l’occitan e non lo francés. L’accès liure a nòstra lenga occitana es una condicion indispensabla per garentir un desvolopament uman complet, equilibrat, en acòrdi amb lo liure arbitri collectiu, car la lenga que nos aperten cessariá de nos èsser raubada e esconduda.
La “defensa dau francés” a pas la mendre logica culturala aicí quand la lenga autoctòna, l’occitan, es pas manco accessibla.
Parlar en Occitània de la “defensa dau francés” es una insulta ai populacions occitanas, se consideram la privacion de la lenga autoctòna que França a impausada. “Defendre lo francés” es una idèa parasita qu’empacha un desvolopament culturau plenament conscient, plenament chausit e autocentrat.
Certanei partisans dau chauvinisme francés s’i enganan pas e an ben comprés qu’existís un conflicte entre occitan e francés. An l’audàcia d’afirmar que la promocion dei lengas dichas “regionalas” es un obstacle au francés... çò qu’es verai en absolut, car promòure seriosament l’occitan implicariá efectivament una avançada sociala de l’occitan e una reculada consecutiva dau francés.
En mai d’aquò lei francistas an lo fetge de pretendre que cau arrestar la promocion dei lengas dichas “regionalas” per i garentir, a sa plaça, la continuitat de la supremacia dau francés. Aquò es una posicion insultanta, racista e discriminatòria còntra lei populacions occitanas que subisson una privacion de lenga (un exemple tipic e recent d’aquela impostura, entretant, se pòt trobar sus lo blòg de Jean Matouk, un economista ignorant que se fa aubergar per la revista francesa “d’esquèrra” Rue 89).
Quauqueis occitanistas, eissorbats per lo discors dominant, contunhan de creire que la defensa de l’occitan seriá compatibla amb la “defensa dau francés” o amb lei manifestacions per la “francofonia” que se fan regularament dins diferentei vila d’Occitània. Pasmens, dins una realitat evidenta que vòlon pas veire, es ben lo francés que risca de tuar l’occitan mejançant un conflicte lingüistic sens pietat, ont lo francés rèsta totjorn l’idiòma pus fòrt, lo pus subvencionat, lo pus sostengut, lo sol oficiau, lo sol obligatòri e lo sol indispensable.
La revendicacion d’un “bilingüisme” francés-occitan, de part de certaneis occitanistas, supausa una “defensa dau francés” simultanèa amb la “defensa de l’occitan”. Aqueu “bilingüisme” es donc una posicion irresponsabla, tresanada e intellectualament indefensabla de part deis occitanistas.
Pus generalament, la “defensa dau francés” deuriá passar per una posicion escandalosa ais uelhs dei ciutadans que se senton esclairats o progressistas e que vivon aicí en Occitània.
Per o comprene melhor, remandi a aquesteis articles complementaris:
La “defensa dau francés” se presenta sota d’aspèctes fòrça variats que, dins una analisi occitana, lei podèm classar en tres dimensions:
I. L’illegitimat de la “defensa dau francés” aicí en Occitània
II. L’arroganta “defensa dau francés” dins lo Mond
III. L’irracionala “defensa dau francés” còntra la corrupcion supausada de son usatge.
II. L’arroganta “defensa dau francés” dins lo Mond
III. L’irracionala “defensa dau francés” còntra la corrupcion supausada de son usatge.
I. L’illegitimat de la “defensa dau francés” aicí en Occitània
Se devèm defendre una lenga en Occitània, es ben l’occitan e non pas lo francés.
Dins l’interès dei populacions que vivon en Occitània, çò que còmpta es d’aver un accès plen e garentit a la lenga d’aicí, qu’es l’occitan e non lo francés. L’accès liure a nòstra lenga occitana es una condicion indispensabla per garentir un desvolopament uman complet, equilibrat, en acòrdi amb lo liure arbitri collectiu, car la lenga que nos aperten cessariá de nos èsser raubada e esconduda.
La “defensa dau francés” a pas la mendre logica culturala aicí quand la lenga autoctòna, l’occitan, es pas manco accessibla.
Parlar en Occitània de la “defensa dau francés” es una insulta ai populacions occitanas, se consideram la privacion de la lenga autoctòna que França a impausada. “Defendre lo francés” es una idèa parasita qu’empacha un desvolopament culturau plenament conscient, plenament chausit e autocentrat.
Certanei partisans dau chauvinisme francés s’i enganan pas e an ben comprés qu’existís un conflicte entre occitan e francés. An l’audàcia d’afirmar que la promocion dei lengas dichas “regionalas” es un obstacle au francés... çò qu’es verai en absolut, car promòure seriosament l’occitan implicariá efectivament una avançada sociala de l’occitan e una reculada consecutiva dau francés.
En mai d’aquò lei francistas an lo fetge de pretendre que cau arrestar la promocion dei lengas dichas “regionalas” per i garentir, a sa plaça, la continuitat de la supremacia dau francés. Aquò es una posicion insultanta, racista e discriminatòria còntra lei populacions occitanas que subisson una privacion de lenga (un exemple tipic e recent d’aquela impostura, entretant, se pòt trobar sus lo blòg de Jean Matouk, un economista ignorant que se fa aubergar per la revista francesa “d’esquèrra” Rue 89).
Quauqueis occitanistas, eissorbats per lo discors dominant, contunhan de creire que la defensa de l’occitan seriá compatibla amb la “defensa dau francés” o amb lei manifestacions per la “francofonia” que se fan regularament dins diferentei vila d’Occitània. Pasmens, dins una realitat evidenta que vòlon pas veire, es ben lo francés que risca de tuar l’occitan mejançant un conflicte lingüistic sens pietat, ont lo francés rèsta totjorn l’idiòma pus fòrt, lo pus subvencionat, lo pus sostengut, lo sol oficiau, lo sol obligatòri e lo sol indispensable.
La revendicacion d’un “bilingüisme” francés-occitan, de part de certaneis occitanistas, supausa una “defensa dau francés” simultanèa amb la “defensa de l’occitan”. Aqueu “bilingüisme” es donc una posicion irresponsabla, tresanada e intellectualament indefensabla de part deis occitanistas.
Pus generalament, la “defensa dau francés” deuriá passar per una posicion escandalosa ais uelhs dei ciutadans que se senton esclairats o progressistas e que vivon aicí en Occitània.
Per o comprene melhor, remandi a aquesteis articles complementaris:
— “Per n’acabar amb lo «bilingüisme»”
— “L’occitan primiera lenga, amb una dobertura vèrs la diversitat (ni bilingüisme, ni monolingüisme, ni unilingüisme)”
— “Botem lo francés a sa plaça”
— “L’occitan primiera lenga, amb una dobertura vèrs la diversitat (ni bilingüisme, ni monolingüisme, ni unilingüisme)”
— “Botem lo francés a sa plaça”
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Es exactament çò que disiái, sèm luènh de l'eiretatge de Lafont. Mercés de o me confirmar.
http://opinion.jornalet.com/lenga/blog/217/lenga-e-nacion-la-pensada-dinamica-de-robert-lafont-i
http://opinion.jornalet.com/lenga/blog/218/lenga-e-nacion-la-pensada-dinamica-de-robert-lafont-ii
#74 Conoissèm l'obra de Lafont, mercés. E d'analisis sociolinguisticas, ne sabèm far, mercés mai. Mas es d'analisis sus la situacion de la lenga tala coma es, pas coma volriam que foguesse.
#43 aqui siam d'acordi : parlar la lenga tant coma poèm, e pertot, o fasèm totes, non ?
Verai que lo discors dau "garric" mi laissa pensamentós quant ai sieus sentiments "occitanofils". Per còntra aquela mena de crenta dau francés es ben presenta dins li cervelas d'unu occitans, ò considerats coma taus. li avii ja respondut a-n-aqueu baudo.
#52 Garric, i a una causa que s'apèla lo 'conflicte lingüistic'. Qu'aquò nos agrade o non, aquò existís e aquò explica la reculada de l'occitan. I a pas d'avançada possibla de la lenga minorizada (l'occitan) sens una reculada simultanèa de la lenga dominanta (lo francés).
Es una realitat demostrada per la sciéncia, per la sociolingüistica. Refusatz de conéisser lei nocions elementàrias de la sociolingüistica.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari